Hui toca una d'eixes entrades que, amb llenguatge blocjover definiriem com d'autobombo. Darrerament la tonadeta "la millor en la història del BLOC JOVE" la fem servir habitualment i aplicat a la Trobada Nacionalista de Primavera (TNP 2008) és més justificada que mai. Així es pot entendre després de la valoració col·lectiva que hem realitzat a la cloenda d'este encontre dut a terme a Alboraig, comarca de la Foia de Bunyol i, recordem-ho, part del País Valencià.

Este cap de setmana ha servit per tal de realitzar una anàlisi amb perspectiva jove de la situació del partit. Una sesió emmarcada en la Conferència Nacional que amb el lema Arrelar i Créixer tindrà lloc en poc més d'un mes. Les conclusions seran presentades en breu davant la comissió però d'elles es despren d'una banda l'esperit críticament constructiu i d'altra l'afany d'implicar-se per part de l'organització juvenil en l'enfortiment de l'organització. També a l'Assemblea Nacional hem pres alguna determinació en esta direcció que haurà de ser tractada en una convocatòria extraordinària.

Dissabte, després d'haver trencat el gel, el periodista Rafa Garrido ens donà alguns consells, sempre benvinguts al respecte de com encarar la relació amb els mitjans de comunicació. Més tard puguèrem conèixer el context en el qual es gestà la Declaració Valencianista de 1918.

És important que des del valencianisme mantinguem viva la nostra memòria històrica. Ho vam fer de la mà d'Agustí Colomer, històric militant del nacionalisme valencià i referent per al valencianisme d'arrel democratacristiana.

Per la vesprada Ofelia Vila, de la xarxa feminista del País Valencià ens recordà la importància d'evitar la discriminació sexista existent al llenguatge en una xarrada amb la qual vam reafirmar el nostre compromís com a organització d'esquerres amb la igualtat entre dones i hòmens. En esta ocasió des d'eixa potent ferramenta de construcció de realitats com és la del llenguatge.

Ximo López i la regidora carletina Maria Josep Ortega van apropar-nos tant des d'una vessant teòrica com des d'una experiència pràctica la política de baix cap a dalt. La militància del BLOC JOVE va coincidir en la importància de dotar-nos d'una metodologia i instruir-nos en ella per tal de fer més efectiu el nostre treball polític i de gestió. I en els propers mesos concretarem alguna acció en este sentit per a desenvolupar el nostre paper en les polítiques de joventut..

A la nit , i abans de la tradicional festa, vam desdramatitzar alguns dels debats més recurrents al partit mitjançant un joc de paròdia del programa "59 seg" .

Diumenge amb ressaca aprovàrem l'ampliació de la Coordinadora Nacional amb la qual volem tancar de manera definitiva el nostre VI Congrés Nacional. Confie que la responsabilitat i la generositat siguen permanents i aprofiten per consolidar un bon moment per al BLOC JOVE.

Han estat, així doncs, tres dies intensos que a més a més hem pogut compartir amb l'Edu i el Mario de Joves d'Esquerra Verda-Iniciativa i amb l'Oscar de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Gràcies personal i políticament per la vostra presència, i recordeu que heu comés l'errada de convidar-nos a nombroses ocasions que no pensem desaprofitar. Trobàrem a faltar a la gent de les JEN-Mallorca que per motius d'agenda no ens van poder acompanyar. Ens veurem, però, molt prompte.

Com que res no s'improvisa volia destacar que una Trobada com esta no haguera estat possible sense la implicació, esforç i dedicació d'un ampli equip de gent. Personetes que telefonant, enviant correus, dissenyant, comprant material, fent reserves i programant activitats han estat responsables de l'èxit de la trobada. Tant de bo l'èixt intern tinga algun dia una recompensa en forma d'èxit extern que és el que al remat ens ocupa. Este però pot estar més a prop si continuem amb l'aposta formativa que realitzem des de la ponència estratègica i organitzativa. Tindrem ben presents les demandes que , mitjançant el qüestionari final, ha manifestat la militància.

Possiblement una de les úniques notes negatives d'esta TNP 2008, la vam viure de camí cap a Macastre quan un grup d'imbècils motoritzats van baixar del cotxe per intimidar al grup, bat de beisbol en mà i cridant "maricones" , despres d'haver vist a dos companys fer-se un bes. Un trist episodi que en qualsevol cas esdevingué un taller pràctic a propòsit de l'amenaça homòfoba al nostre país. De tot es pot aprendre i en estos dies ho hem fet non-stop.

Com haureu vist he canviat l'aspecte del blog i he incorporat uns quants widgets (en valencià artilugis). No seran els únics puix tinc ja seleccionats uns quants amb els que vull augmentar la interactivitat. Vull adaptar-ho a la política 2.0. Que què és això? Doncs per dir-ho d'alguna manera és la política no només de dalt cap a baix sinó també de banda a banda. Ës un concepte que m'encanta, en el que em sentisc molt cómode i en el que vaig a centrar la meua lluita al BLOC que com ja vaig dir on correspon, i presentant propostes per escrit, hem de millorar i molt la nostra estratègia de comunicació.

Com que tinc previst donar-vos molt la tabarra al respecte paga la pena que si teniu interés per donar-me corda us llegiu alguns d'estos articles a mode d'aperitiu.

La campanya electoral esdevé 2.0

Los principios de la política 2.0 - Redes Sociales

Artur Mas, més 2.0

Si d'ací un temps, algú no em mira amb cara de marcià quan dic que vull un BLOC 2.0 estaré satisfet.

Veig que malgrat que ens has deixat encara estàs connectat a la xarxa via Messenger. Supose que la teua familia així ho vol. Serà un llibre de pésame virtual, emprant eixes noves tecnologies que malgrat la teua edat tan bé et coneixies.Mira que has sigut un tio peqüliar, Vicent!

Fa algun temps que no parlem llargament com quan fèiem fa ja alguns anys, en aquelles nits a l'hotel on treballaves mentres comptaves els dies que et separaven de la teua jubilació. Tenies ganes de gaudir de la teua familia, del teu país i de la pilota, que com diu algú pels fòrums, eren les teues obsessions. Crec, pel que hem parlat, que finalment ho pugueres fer.

Fa alguna setmana en assabentar-me de la teua malaltia tractí de parlar amb tu pel messenger. Com de costum no estaves però la teua resposta arribà hores més tard al meu correu. Em quedí fred i no vaig saber com animar-te tot i que vaig comprovar que d'ànim no anaves mancat. Més fred em quedí encara quan el passat 26 d'abril, a Alacant, la nostra benvolguda Sónia em confirmava la gravetat de la teua situació.

El primer que m'ha vingut al cap a l'assabentar-me de la teua mort pel missatge de Víctor ha estat el de la carpeta. Aquella que durant anys portares a centenars de reunions de l'UPV i que un dia em regalares, sinó m'enganye la primera vegada que ens saludarem en persona. Estic convençut que ho recordes. Vingueres al darrer Diumenge d'Octubre des de la Marina aprofitant, crec recordar, que hi havia una partida de pilota no se si del Circuit Bancaixa. No fou difícil reconéixer-te puix portaves la gorreta amb el Tagarinet brodat, el teu nom de guerra al fòrum de Valencianisme.com pel que tant et prodigaves no exempt de pol·lèmiques que ara tothom recorda dolçament. Tenies un sobre amb una emotiva dedicatòria i dins d'ell la carpeta. Me la donares i marxares de nou, sense dinar, cap a la teua comarca d'adopció.

No ens enganyem, la carpeta era estèticament lletja, però el simbolisme amb què em feres el regal em va deixar emocionat i la veritat, mai no se com reaccionar en estes situacions. Era, explicaves, un relleu generacional d'un iaio a un xaval encara quasi adolescent, que compartien l'esperit de lluita per un país tan comple com el nostre. Malgrat la declaració d'intencions mai no et jubilaries del valencianisme fins al final dels teus dies en el que demostrares que al remat el teu sobiranisme valencià era el pilar més sólid sobre el que bastir altres components més flexibles, incloses les banderetes sobre les que altra gent tant temps malgasta.

Saps? Encara no he anat a vore una partida de pilota al trinquet. Quedàrem que aniriem però mai no concretàrem. Veges tu! Que poc ens haguera costat. Però el dia que ho faça inevitablement em vindrà al cap el teu nom.

Ara marxes i deixes silenci. Un silenci que no ho és tant pel soroll del teu record. Probablement el teu nom mai apareixerà als llibres del nacionalisme valencià, com els de tantes altres persones nònimes que li dediquen la seua vida. A Valencianisme.com però et trobarem molt a faltar, molt especialment quan arribe l'hora de la subhasta de llibres amb la qual finançàvem el portal. Ara, amb el valor afegit que els dóna la teua història, segur que s'han revaloritzat més Vicent. ;)

Per la meua part només em queda donar-te les gràcies i tot i que potser és tard , demanar-te disculpes per no haver fet més per evitar la desconnexió dels darrers temps. Amb la teua comprensió i bon humor segur que m'ho disculpes.

Estic trist, però content, molt content, d'haver-te conegut.

Descansa!

Com és habitual, la setmana després de la manifestació del 25 d'abril, bona part dels comentaris de fòrums i blogs de temàtica valencianista disserten sobre l'ambient, la utilitat, la festa i el ressó d'esta important manifestació promoguda per Eliseu Climent. (de qu per cert parla l'expatriat Rafa Garrido des de Girona a Eliseu , tu si que saps) .

Em sopren què un dels comentaris més recurrents als fòrums, fins i tot des de la banda més jove i menys polititzada en termes partidistes, siga l'abús de l'ingesta d'alcohol i altres substàncies durant el reocrregut.L'ambient reivindicatiu, de no ser que siga en pro de la indústria vinícola de Turís o Xaló està eclipsat pel botellot mòbil. Però a la blogosfera es parla també d'altres coses...

A l'imprescindible No cap en cap cap, el meu company Taronget ens sorpren, o potser no tant, amb una reflexió condensada amb un títol tan provocador com irònic: L’any que ve no torne - Versió 2008.... Al remat tornarà... i ho sap, i no serà l'únic.

També des d'una perspectiva crítica el jove alcoià Xavi Galbis assenyala amb un Alacant, No. els consolidats pecats capitals del "nacionalisme cultural" i del, a priori, polític que tampoc no som immunes donada la folklorització del valencianisme.

Marc Xelvi per la seua banda es planteja preguntes amargues nascudes des d'una concepció eminentment lingüística del nacionalisme. Interrogants que es planteja malgrat fer ús de la consigna Sense Alacant no anem endavant per titolar al seu blog.

La meua amiga Rosella, una de les poques veues femenines d'esta blogosfera valencianista, simplement es felicita d'haver anat per trobar-se, un any més amb les seues amistats a 26 d'abril de 2008 ALACANT.

Jo per la meua banda preferisc estalviar-me el comentari anual. Ni tansols veig oportú reciclar els escrits d'altres anys. Més encara quan el que podia dir ho diu a la perfecció el meu amicatxo Natxo Bellido.

Valentí de naixement, i alacantí d'adopció/segrest, Natxo és un dels culpables de que em despertara el cuquet del que, com deia a la portada d'un dels seus llibres és, al seu entendre, que és també el meu , "l'únic valencianisme racional". Potser per això en els moments més convulsos ens peguem un toc per comprovar com , una vegada més, coincidim en l'anàlisi i pràcticament sempre, en el prpòsit d'esmena.

Natxo parla, a Valencianisme amable o emprenyador? de dos models amb clars matissos de fer valencianisme, i fins i tot més concretament valencianisme cultural. Supose que allò políticament correcte és dir que són compatibles, i és cert que ho són a jutjar per la nómina de participants, però si em permeteu, m'agrada mesurar les coses per la incidència social i des d'esta perspectiva, comencen els dubtes.

En definitiva, llegiu a Natxo. No se si té raó, però almenys jo li la done.