Valencianisme sense peatges

Viatjar per autopista en vehicle lleuger des de Sant Vicent fins a Vinaròs té un cost de vora 29€ en peatges. Que el valencianisme polític propose una vegada més el rescat de l’AP-7 i que el PP es sume a la seua proposta, senzillament, no té preu. I si el té, s’ha de pagar amb gust.

Podeu llegir l'article complet al Pica'm

[LLEGIR +]

La Paella dels Països catalans, encara

Pretenia escriure sobre els problemes econòmics pels quals deu d’estar passant el Molt Honorable Francisco Camps - a jutjar per la declaració de bens que ens ha presentat- quan he vist pel Facebook una discussió d’eixes metaidentitàries que comença a ser tant típicament nostra com ho puga ser la paella, l’herberet o la corrupció política. I no, no he pogut deixar de comentar-la…

El debat  en sí mateix comença, com ho fa la majoria de les grans qüestions, a partir d’una xicoteta anècdota innocent i involuntària. En este cas un vídeo que un bon amic, estudiant de filologia catalana amb beca Erasmus al Regne Unit (yes, we can!), ha realitzat per tal de donar a conèixer a l’alumnat indígena la riquesa de la  nostra cultura expressada en català. Eixa llengua, una i trina com Nostre Senyor, que al sud del nord tenim per costum dir-li valencià i que fins i tot alguna gent tenim a bé emprar de tant en tant…

Continua llegint l'article a Pica'm

Comparteix este article al Facebook

[LLEGIR +]

Bon nadal

Una senzilla e improvisada felicitació de nadal per a tots i totes.

[LLEGIR +]

Carta d'amor

Ha passat si fa no fa un any des d'aquell moment, dur i difícil per a mi,  en que decidírem canviar la nostra relació. No fou ben bé una ruptura però és obvi que suposà un gran canvi . Tots dos sabíem que seria per a millor i que ens costaria un temps tornar-nos a mirar als ulls amb la mateixa dolça mirada amb què ho férem quan ens vam conèixer. Ara podem fer-ho.
Aquell primer dia, el de la nostra primera cita, fou una nit especial. La trobada va ser casual i fruit d'una "caneta a l'aire" de la que saps que és una altra de les meues passions. Aquella nit del 12 de març de 2000 vaig eixir amb Gonçal a vore plantar falles per València. N'hi havia però també nit electoral i vam decidir acostar-nos on estaves per tal de conèixer-te un poc millor. I encara que de primeres vaig fer-me el  suec vas seduir d'una manera que la meua vida mai no tornà a ser igual.


Anàrem a poc a poc coneixent-nos i agradant-nos, tu a mi , jo a tu. Però a dir veritat  no tardares massa en demanar-me compromís. Jo ben gustós i llançat com era per aquelles dates el vaig acceptar com s'accepten les il·lusions per boiroses que siguen.  Em presentares la resta de les teues amistats que amb el temps en bona part ho van ser meues  i juntes i junts compartirem milers d'experiències que són impossibles de recopilar però que en dies com hui s'entrecreuen al meu cap.

Parlem clar. La nostra relació ha estat una relació oberta. Progressistes i moderns com ens creiem amb tot  no ha estat exempta de zels. No de bades gràcies a tu he conegut altres amors, fins al moment els amors de la meua vida. Amors que m'han compartit amb tu amb la major comprensió que la raó permet i que la passió accepta.

Disculpa'm el to. Saps que sempre he estat un coent, i que fins i tot és quelcom que he dut amb orgull. Quasi amb el mateix orgull amb què he parlat de tu ací o allà. I és que mira si he corregut terres que amb tu he anat des d'Alacant fins a Brusel·les, en avió, en tren, en camió discomòbil, en cotxe o en bici.

I he aprés de tu. I és que m'has ensenyat tant! He aprés dels encerts que no són pocs, i de les errades que també en són moltes. Dels excessos i les mancances, sempre hem aprés junts. Per que la poca o molta modèstia que em caracteritza em permet confiar que tu també ho hauràs fet amb mi.

I com ens hem rigut! i com ens hem fet plorar! i com ens hem emocionat, ens hem decebut i ens hem il·lusionat! Tu a mi, jo a tu, tots dos! Com ens hem volgut!!!I com ens volem encara!

Per que tu ja ho saps, encara t'estime, i per això encara m'il·lusiones i em deceps, m'alegres i m'entristixes, file prim amb les teues companyies i em retraus els meus vicis eterns.  Per que encara ens estimem hui em convides a la teua festa, i amb centenars de somriures, tots ells teus, em dius queda't amb mi i farem país.

I jo hui, només puc donar-te les gràcies. Gràcies per tot i per tant. I et desitge no deu anys sinó deu segles de treball i d'amistat com el que fins ara ens has regalat.

Felicitats BLOC JOVE, felicitats a tots i totes!

[LLEGIR +]