Hui arranquen les mascletades de falles. Quan escric açò deuen estar sonant els primers trons d'avís i de fons pseudomusical del "valenciaenfallas-laralalà" que el cantant i propietari de la sala Canals, Vicente Ramirez, ha aconseguit convertir en "himne oficiós i caspós" de la festa fallera gràcies a l'Ajuntament de València.

Des del BLOC JOVE reclamàrem l'any passat que la megafonia de la Plaça de l'Ajuntament contribuira a difondre la música en valencià dels nostres músics i cantants. Fins i tot trobarem complicitats com la del Col·lectiu Ovidi Montllor que va publicar un article a Levante o la del programa de la cadena SER "No estamos locos" que va lliurar als responsables de la JCF un cd amb alguns dels millors grups del nostre panorama musical.

Enguany Valencianisme.com amb el suport de Vilaweb, L'Avanç, El Punt, lallum.org, el BLOC JOVE, Racó Català i altres entitats i mitjans proposem una campanya per aconseguir este objectiu i un altre ben relacionat; que els nostres cantants puguen actuar als concerts de falles que organitza la Cadena Ser. Podeu participar des d'ací

Potser l'Oscar Jaenada ha tingut un professor de les terres de l'Ebre, o del nord del nostre país. Siga com siga a Jaenada li ha costat molt apitxar com ell mateix reconeixia a les entrevistes que ha realitzat a propòsit de la seua interpretació d'el '"Xino" a La Vida Abismal, la darrera pel·lícula de Ventura Pons, basada en una altra obra del valencià (i cada vegada més, universal) Ferran Torrent. Tot i això el xic s'esforça per adaptar la seua parla a la d'estes contrades d'Albufera i arròs en paella.

Al nostre país disposem de poques ocasions de vore pel·lícuels en la nostra llengua (ara www.cinemaenvalencia.org oferix algunes més) , i molt menys encara de sentir-les a la maneravalenciana... i menys encara en apitxat. Ja em perdonareu que hui traga l'orgull apitxat a passetjar, ( tot i que tinga cert complex per no apitxar suficientment). Però acostumat a vore com quaevol producte audiovisual amb esta parla és o una mofa o una manipulació informativa com les que fa Canal 9, m'ha fet especial il·lusió anar el cine i trobar-me amb una obra d'estes característiques.

Ja m'ho va advertir fa algun temps Francesc Felipe. L'esforç de Ventura Pons per fer creible l'ambient d'aquell país dels anys 70 era notable. No el vaig viure i mai no podré constatar-ho però si me l'imagine d'alguna manera és aixi, i a partir d'ara il·lustraré els meus pensaments amb els fotogrames de la pel·lí.

He de dir que la història, l'argument (no m'he llegit el llibre de Torrent) no és el que més passió em puga despertar. i fins i tot m'agrada més "Gràcies per la propina". Però disposar d'escriptors om Ferran Torrent és un luxe, per al país i la seua autoconsciència i, des de l'analfabetisme cinèfil, crec que també per al seté art.

Algun dia RTVV serà una bona aliada de les produccions audiovisuals valencianes, i ausades que m'agradaria que eixe moment arribara prompte, a partir del 27 de maig. Potser llavors podrem veure a algun bon actor valencià interpretar a un Juan Lloris tan autèntic com el que Torrent ens presenta a la seua tril·logia dedicada al panorama polític, econòmic i esportiu valencià.

Si la propera setmana em toca l'europot potser diga allò de... "això ho pague jo!".

En només 28 dies entrarem en Març, més de falles, i enguany també, de magdalena-festa-plena. Ja saeu que m'apassionen les festes valencanes i molt especialment les festes del foc.

El proper 1 de març començen les "mascletaes" , puntuals i fins al 19 de març, a la Plaça de l'Ajuntament de la Ciutat de València. I cada dia la mateixa selecció musical amenitzarà l'abans i el després de cada disparada.

Des del BLOC JOVE podiem haver demanat que substituiren el "valencianefallaslaralalá" per Amor fallero, de Cristina Percances per no repetir-nos, però no, afortunadament no és així i de nou, i fins que siga assumida la proposta, hem apostat per demanar que la música en valencià sone a la megafonia de l'Ajuntament. A vore si així contribuïm des de les falles a la seua normalització. La proposta va més enllà i demana que s'edite un cd anual. Pegue-li una ullada si us interessa.

A vosaltres, intrèpids/es activistes us demanem que us sumeu a la iniciativa enviant correus a jcf@fallas.com indicant simplement: "Per unes "falles valencianes, música en valencià a les mascletades". Serà tan difícil sentir Soul Atac, Bajoqueta Rock o Sva-ters a la Plaça de l'Ajuntament?

Ja que estem deixeu-me que faça propaganda del bloc d'un bon amic. http://monfaller.blogspot.com/ No té desperdici tot i que darrerament tampoc no actualitzacions constants...

M'agrada la nova versíó de l'anunci de "En valencià, naturalment" promoguda per la Generalitat Valenciana. L'opció d'apostar per cares conegudes emprant el valencià , naturalment, és potser poc original però al nostre país és pràcticament desconeguda.

Esta nova versió és interpretada per Màxim Huerta (Informatius T5 i El programa d'AR), l’actriu Marta Belenguer (Càmera Café) , la cantant Soledad Giménez (de Presuntos Implicados), i l’esportista Niurka Montalvo.

M'encanta la particular veu de la cantant de Iecla i valenciana d'adopció. Ja la vaig sentir cantar en valencià a Obert, (el primer disc en valencià que em vaig comprar!), en companyia de Joan Amèric i em consta que Nacho Mañó, el seu company a Presuntos Implicados, està implicat amb la producció de música en valencià com la que crea Paco Muñoz.

De Niurka, amb qui he coincidit alguna vegada fent-me un cafenet prop de la seu nacional del BLOC JOVE, també havia sentit alguna referència positiva pel que fa a la llengua. Huerta té el nom en valencià i de Marta no tinc dades.

Ja fa alguns anys vaig sentir el lament en veu alta d'un professor de la Universitat de València, molt familiaritzat amb la creació d'identitats. Martí es queixava què entitats com ACPV que treballen per la normalització de la llengua no hagueren aprofitat el valor imbòlic de personatges com Mendieta, l'exjugador del València... tot i qe em pense que el llavors rat penat de l'equip xoto no haguera estat massa procliu. Al fil duna conversa similar recorde comentar amb gent de Veu Pròpia la necessitat de premiar a Maria Abradelo, tot i l'inicial desastre lingüístic, pel seu esforç poc habitual, una opció que es va desestimar per informació complementària que ens arribà.

D'allò què no tinc cap dubte és quin ha estat el principal personatge clau en la normalització del valencià , i fins i tot en la consciència d'unitat lingüística per a la meua generació... Son Gokuh a Canal 9 i a TV3. Bromes a banda, necessitem referents positius d'adopció del valencià als mass media. No és la única estratègia a seguir però no per això menys necessàri.

Clar que si allò que pretèn el Consell és promoure l'ús del valencià ho tindría molt més fàcil si s'aplicara la lletra de la cançoneta i els seus membres parlaren amb naturalitat en esta llengua. Si fora així no m'importaria que els propers interprets foren Paco Camps, Esteban González Pons, Julio de España i Carlos Fabra. Si han de fer-ho, això sí, que siga prompte puix d'ací 6 mesos ningú no els reconeixerà.