Hui hem tingut Executiva Nacional al BLOC, com a secretari general del BLOC JOVE he tingut l'oportunitat de participar. He eixit moderament satisfet tot i que potser m'haguera agradat que haguèrem arribat a algun acord més concret. Ens hem desfogat durant hores parlant i hem fet autocrítica. Molta. Potser les conclusions han d'esperar una mica més una vegada resposades les idees del debat. Les receptes màgiques són vàlides per a Arguiñano i Harry Potter, però no per a la complexa política valenciana.

Jo mateix he parlat en veu alta, potser massa i tot. Ho necessitava i he volgut traslladar amb energia el sentiment i les sensacions de molta gent que no tenia eixa oportunitat. Trobe que tot i la vehmència les reflexions han tingut bona acollida. Siga com siga , com deia, l'autocrítica està feta i hem de posar més l'emfasi en l'afany de superar-se que en fustigar-se gratuïtament i menys encara en barallar-nos entre nosaltres.

Seria injust analitzar els mals resultats del 9-M fora de la tònica general del que ha passat a l'estat. Com ja vaig dir a l'anterior post ZP ha triomfat en la seua estratègia de mantindre captius a l'esquerra i el nacionalisme front a l'amenaça -per al nostre electorat ho ha estat- del PP. Nosaltres hem estat unes altres víctimes. Els vots, però, són de qui s'els guanya, no tenen amo i per tant que el prèstec siga recuperat amb interessos o que no ho siga està en les nostres mans. Seguint amb el simil d'estos dies, hem de treballar per a fer forta eixa palmera a la que poder agarrar-se quan ve l'ona gran... que no ho dubteu, tornarà. Això es el que ens hauria de preocupar i ocupar.

Trobe que és interessant, des de la prudència compartir algunes de les sensacions que he expressat en esta reunió. La primera d'elles passa per no culpabilitzar-se pel que s'ha fet sinó preocupar-se pel que no s'ha fet i pel que es podria haver fet millor. Com ja he dit, a un comentari de l'anterior post em pareix molt greu dir, com he vist per algun fòrum, per exemple que la campanya LGBT ha estat contraproduent i negativa. Crec que el problema no és fer campanya a l'ambient o tindre un web específic, el problema és no tindre web genérica i no haver fet campanyes de proximitat entre altres públics. Tampoc crec que la coalició siga cap problema tot i que potser ha estat una oportunitatd'una gestió millorable.

He parlat poc de l'estratègia. Sempre he sigut molt respectuós per als plantejaments estratègics adoptats pels congressos tot i tindre les meues pròpies percepcions al respecte que ja coneixeu. I he demanat eixe mateix respecte a la resta. Trobe que hi ha diversos camins legítims per a recòrrer amb l'ànim de fer gran el valencianisme. Si no millorem altres coses poc importa el color que adoptem, correm el risc de cremar qualsevol possible estratègia i a més més pegar tombs que desorienten al nostre electorat tradicional i potencial. Siga quin siga el camí, hem d'enviar missatges nítids i apostar unitàriament per una mateixa aposta, sense complexos i sense mirar arrere. Cal també pensar sempre en els mitjà i el llarg termini. En política existeixen diferències per a la ideologia, l'estratègia i la tàctica que no sempre contemplem. Les presses, l'ànsia i la improvisació no són bones conselleres.

He parlat també de l'oportunitat de disposar de dos - o de quatre- veus a les Corts Valencianes. Ho hem de fer millor encara del que ho estem fent tractant d'ubicar en l'agenda política qüestions que ni PP ni PSOE tenen interés en presentar. Se m'ocurrixen unes quantes i a vosaltres estic convençut que també. No podem permetre que la projecció mediàtica i social del nostre treball parlamentari es limite al guirigall del grup compartit amb EU a les Corts (situació que hem de resoldre de la millor manera possible ja). No hem estat durant anys treballant per accedir a les Corts per a permetre açó. Hem de fer política també des de la gestió.

També ha estat present la política comunicativa en la meua intervenció. He presentat 12 propostes que al meu entendre poden ser útils en l'intent per minimitzar el bloqueig informatiu al que ens condemnen els mitjans públics i privats valencians. Tenim recursos al nostre abats que hem d'optimitzar. En este sentit estaré especialment atent per vigilar que fem un bon treball.

He parlat també de metodologia de treball. El partit ha fet una aposta per la política des de baix cap a dalt i hem de treballar per a que el conjunt de l'organització ho assumisca com a propi.. És molt important que la manera de treballar responga a una planificació i que esta esdevinga un mecanisme de proximitat amb l'electorat fent-ho participar del nostre projecte. En este sentit encara tenim molt per treballar.

I també he coincidit amb la majoria en valorar l'oportunitat que tenim davant de nosaltres com a projecte. Amb una UV desapareguda i una EU que resisteix com a marca però que esdevé amortitzada com a projecte, el BLOC està en condicions de liderar el tercer espai al 2011. Un lideratge que ha d'exercir des del valencianisme progressista, tret diferencial del nostre projecte front al PPSOE. Com ja vaig plantejar en un post anterior no es tracta d'equidistància sinó simplement de posar en evidència el caràcter autònom del nostre projecte front a una dreta d'un valencianisme d'aparador i una esquerra mancada de discurs valencianista.

També he parlat de Congrés. És una paraula que sona molt ens alguns comentaris a blogs i fòrums i per tant considere que s'ha de pronunciar i valorar en una Executiva sense tabús. Trobe que cal un important revulsiu i una parada tècnica, com ja he dit però hem de ser conscients que existeix alguna alternativa també a la d'un Congrés Extraordinari. En qualsevol cas, de produir-se ha de nàixer de l'acord i el consens per a que , de celebrar-se siga una ferramenta més de cohesió i d'enfortiment del projecte. Sense riscos, amb garanties i entés com a oportunitat.

Amb estes reflexions , que ara sí, compartisc amb vosaltres espere haver posat un granet de sorra en l'apassionant treball que ha de fer el BLOC durant els propers anys. Un treball que no correspon exclusivament als organs de direcció sinó al conjunt de la militància. I més encara... també als simpatitzants, als qui per cert aprofite per convidar a fer una passa cap avant i participar activament. El valencianisme necessita enfortir-se i només ho farà si creixem. Si ho estàs valorant...anima't. En este sentit no hi ha cap dubte que units som més.

Crec que en política dos dels majors riscos que podem cometre són, d'una banda pensar exclussivament en la imediatesa, en el més curt termini, i d'altra, fer reflexions poc serenes i superficials. Em fa la sensació que des del valencianisme polític estem abonats a tots dos vicis.

Així doncs no espereu cap reflexió profunda esta nit ni els propers dies. Mala cosa seria si després d'un fracàs com el que hem patit, de nou, haguérem de trobar la solució de tots els nostres mals amb uns pocs minuts de calfar-se el cap... i la boqueta.

En principi hi ha algunes coses que pareixen obvietats. La major d'elles és que el bipartidisme ha assolat l'estat, i s'ha dut davant a les forces nacionalistes i progressistes. Amb l'excepció de Nafarroa Bai i BNG, només les forces nacionalistes de caràcter més o menys liberal (PNV, CiU, CC) han aguantat com han pogut "el tipo" (gràcies a la radicalització centralista i extremadament conservadora del PP) , mentre que l'electorat nacionalista de progrés -o de l'esquerra federalista i alternativa ha acabat per respondre a la crida de tensió de ZP per tal d'evitar l'amenaça fantasma de Rajoy. Un "prèstec" cap a ZP que confirma que el seu discurs esdevé en la realitat molt més efectiu en la construcció d'un nou espanyolisme progressista, per subtil, que el descarat i decimonònic del PP. L'espanya en la que els gais es casen, s'ajuda als joves per a tindre lloguer, i s'educa a la ciutadania mola més que l'espanya casposa i tradicionalista que altres ens proposen. Contra el PP sobrevivíem millor. (Este és un aspecte que m'agradaria desenvolupar en altre post puix és tant un obstacle com oportunitat per als nacionalismes perifèrics).

Pel que fa al nostre país, amb prop d'un 80% de participació queda clar que després de la desaparició d'UV (2000) i d'EUPV (2008) el bipartidisme s'ha obert camí. El PP , arrasa fent la V, una V que si bé no servirà per batejar a Victoria Esperanza, ha servit per a abanderar, almenys als ulls de l'electorat que és el que compta.. el "Valencianisme" tot i que només siga d'aparador i més bé un eufemisme del Victimisme clau en l'estratègia dels populars valencians.

Pel que fa al PSOE ha quedat palès que la recuperació i renovació a la qual s'han d'enfrontar serà més complicada encara del que a priori pareixia. Ni amb la desitjada "tensió" bipolaritzant, ni amb l'efecte ZP, ni amb la Vice, Bernat Soria i Jordi Sevilla, ni amb els vots tan poc útils d'una part considerable de l'electorat progressista d'altres opcions... res no els ha servit per a plantar cara a un PP que encara creix, i creix, i creix...

Sobre EUPV cau un dels majors drames de la nit electoral valenciana. La pèrdua de l'escó agreuja més encara una crisi que fa mala pinta. D'altra banda, la renúncia de Llamazares, sumada a l'eixida de la gent d'Iniciativa, dóna via lliure al PCE per a qui sap què. Ni la marca, ni la seua insòlita passió per Gaspi (l'única cara visible al mailing) ni l'entranyable sindicalisme de Montalban els han salvat de la foguera.

I nosaltres... ai nosaltres! És cert que hem patit com ningú el veto als mitjans de comunicació, la manca de pressupost i de recursos, la tensió bipolaritzant, l'efecte ZP, la desfeta de Compromís, la improvisació d'una coalició signada un mes i mig abans... Però també és cert que hi ha factors que sí estaven en les nostres mans que hem descuidat. No són pocs i estes eleccions han de suposar un molt seríos avís a tindre en compte en la carrera cap al 2011 que comença hui. Em permetreu però que l'autocrítica que ha de ser tan profunda com serena, almenys pel moment la realitze allà on crec que s'ha de realitzar que és internament i no amagant-me darrere del meu blog. Per responsabilitat així ho faré puix tampoc no crec que siga massa útil donar pistes als adversaris sobre els nostres punts febles. Però seria d'idiotes pretendre tapar-se els ulls davant una realitat aplastant i em compromet a defensar allò en el que crec i que ja vaig anunciar fa algunes setmanes des d'ací mateix. Cal una parada tècnica en la nostra trajectòria política per a la reflexió, tant estratègica com organitzativa, però sobretot moltes reformes en la manera de treballar els propers 3 anys. Necessitem canvis per a ajustar una maquinària tant delicada com ho és el BLOC. Canvis més centrats en la suma i optimització d'energies que en els balls de cadires.

Amb tot vull agrair el magnífic treball dut a terme pels nostres candidats i candidates. Per Rafa, per Alfred, per Maria Josep, per Helena i per Isaura a la que he vist fer campanya desacomplexadament entre milers de persones a una mascletà, o defensant amb el BLOC JOVE les millors polítiques joves possibles amb valentia i sentit de l'humor. S'heu deixat la pell i us mereixeu uns resultats millors.

També per al BLOC JOVE i entre ells molt especialment per a Vicent S. que ha esdevingut l'autèntic coordinador de campanya i que estic convençut que ha aprés molt més del que ja sabia; per al Col·lectiu de València, que han estat dels únics a l'altura en esta ciutat i de no ser per ells la desfeta haguera estat encara més gran al cap-i-casal (només dos dècimes menys que 2004), i per Sergi Campillo, que ha invertit tants i tants esforços en intentar fer realitat un somni.

A tots i totes calma i prudència però sobretot reflexió i compromís per a no deixar-se engolir pel bipartidisme i centralisme i aprendre la lliçó.

L'amic Xavi es sincera i es mostra clarament decebut per l'actitud d'una part del seu entorn, d'un ambient a priori marcadament nacionalista jove i universitari.

- Companys i companyes meus, nacionalistes, fins i tot d'eixos que es declaren socialistes, independentistes, i que promouen l'abstenció en públic em confirmen que van a votar al PSOE. Al PSOE nano!

- Quina és, en esta ocasió, l'excusa? - li pregunte.

- Simplement no volen que torne el PP i s'exceusen amb el "vot útil".

- Els has advertit que només BLOC-INICIATIVA-VERDS pot arrebatar-li l'escó, pel sistema electoral, al PP?

- Sí, tio, i el pitjor es que coneixen el sistema, l'hem estudiat, però...

- però estan malalts de bipartidisme no?

La situació no és única. Conec més d'un cas similar . En realitat es repetix cíclicament. Només varia l'excusa tot i que sempre hi subjau el discurs de la por. Ben bé ho sap el PSOE que intenta generar la tensió suficient en cada cita electoral per a que la ciutadania valenciana que podria donar el seu suport a altres opcions acabe perdonant-ho tot, inclosa la impunitat, la invisibilitat, el centralisme i l'estatutet. Xavi conclou amb rotunditat...

- Jo tampoc vull que torne el PP, però no pense donar-li un xec en blanc a Zapatero.

Xavi sap que per al BLOC-INICIATIVA-VERDS no existeixen els xecs en blanc. Per sort ell també sap el que s'amaga baix la crida al "vot útil".


La conversa contrasta amb la mantinguda amb Adrià. Un jove estudiant que em comenta pel messenger, molt alegre, el resultat de la seua particular campanya electoral.

- He aconseguit molts vots entre la meua familia. El de ma iaia m'ha fet especial il·lusió.

- I això. - li convide a explicar-se.

- És major però molt moderna, tot el que pot ser als seus 72 anys. Tot i que té les seues idees particulars entén coses com la igualtat dels gais, en part per que m'estima a mi, i està a favor d'ajudar a qui més ho necessita.

- És d'esquerres?

- Sí, potser no de manual però si en la seua praxis... i això que la dona va cada diumenge a posar-li un ciri a la seua Maredeueta

- És ecologista?

- No li preguntes pel canvi climàtic però que ningú no malbarate una gota d'aigua davant d'ella...

- I és valencianista?

- Home, possiblement no et signarà un referèndum per l'autodeterminació, però ella és més valenciana que ningú, i penja la senyera cada dia de festa. Parla en valencià fins i tot als peruans de la fruiteria. Crec que en bona part a ella li dec ser com sóc.

- I perquè ens votarà?

- Diu que està farta de tant de PP i PSOE amunt i avall, que el blanc i el negre com estan bons és en entrepà. Li cau bé el Zapatero però diu que només farà coses per València si algú li ho demana com fan bascos, catalans, gallecs i aragonesos. Ens votarà, però l'hauré d'acompanyar que està major i té por de caure un bac.

- No patisques que no caurà. Ta iaia té força suficient com per anar al col·legi pegant bots

Adrià somriu amb un smiley al pillar la referència a la campanya del BLOC JOVE.

Comparant tots dos exemples, i en el cas que es puga fer eixe mític rànking.. qui és més valencianista? Amparo, la iaia d'Adrià o els amics de Xavi?

Per a mi la resposta és clara. Aquella persona que amb el seu vot, que és la veu electoral, possibilita les polítiques valencianistes. Idem en l'esquerra i l'ecologisme. O potser teniu dubtes?

El dia ha començat a les 7'30 del matí llegint la premsa gratuïta mentre em feia un suc de taronja a l'estació del Nord i esperava a Enric Morera. Conscient de la meua fama d'impuntual (merescuda... sí o sí) volia arribar prompte a la cita... i vaja si ho he fet!. A les 8,15 hores ja estàvem camí cap a Onil on havia de conèixer al jove regidor nacionalista Jordi Valero. Morera m'havia comentat poc sobre la missió mentre l'Executiva Nacional del BLOC brindava amb cava pel any vinent després de la seua darrera reunió plenària. A Onil, els empresaris jugueters, amb la intenció de diversificar i innovar, celebraven el I congrés del plàstic de la foia de Castalla. I allí hi èrem. La visita no estaria completa sense passar per una fàbrica de nines amb mitjans de comunicació al darrere. Nines com la que ataviada amb el trage típic de la zona ens han regalat (i què... merda!... m'he deixat al cotxe de Morera!!).

Després de conversar amb alguns regidors de la comarca sobre els recurrents temes d'actualitat i dinar paella, (que no gaspatxos.. per fortuna) fem camí de nou cap a València on havia de participar a una reunió del BLOC JOVE. El trànsit es presenta amenaçador quan s'aproximem al cap-i-casal pel que el candidat es planteja un canvi de plans. Havia d'estar a Algemesí poques hores després... i haviem d'engolir-se el caos ciculatori de l'entrada de València? Res! Cap a Alegemesí directes. El bluetototh li permet conèixer l'agenda del dia següent, marcada pel acte del Palau de la Música i per un parell d'entrevistes d'allò que podriem dir "del més alt nivell". La resta del viatge, i la paradeta de descansa van adobades de batalletes de la vella guardia i de les bromes radiofòniques que sentim per l'emissora.

Alertat per diversos avisos m'assabente que eixa vesprada tant les rodalies de Renfe com la línea 1 de Metrovalencia registraven, per a variar, serioses incidències.... així que el millor serà avisar a Marc Xelvi, secretari comarcal del BLOC JOVE al cap-i-casal del canvi de plans i ajustar-se a l'agenda del candidat. Em quede a Algemesí per assistir a la presentació del nostre candidat a l'Ajuntament i parle amb Amparo, Albert i Vicent, què espere trobar-me al sopar del dia següent.

La visita inesperada a la Ribera Alta no pot ser més productiva doncs aprofite per conèixer el grupet de joves de la localitat que està interessada en formar part de l'organització i presentar-los el treball del BLOC JOVE. Això si, he de pagar un preu i és perdre'm el sopar de caràcter anual que els amics de l'institut havien organitzat amb motiu del nadal. Com que estan acostumats m'ho perdonaran.. o no.. però en el fons em continuaran estimant. Per si els mosques avise a Gonçal.

Quan Morera em deixa a casa, passades les 00.00, i després d'una repassada ràpida a les tertúlies noctàmbules de la ràdio (futboleres o politiqueres però sempre crispades) , em diu cansat però satisfet...

- i açò Pere... tots els dies.

A casa, estesa la roba que esperava humida la rentadora, llegit el correu i penjades un parell de notícies al web, somric tranquil al comprovar que a l'Enric li queden només 162 dies similars a este. Després serà molt pitjor... doncs haurà de compaginar estes escapades pel país amb el seu treball com a diputat a les Corts Valencianes.

Jo, què per fortuna no sóc candidat a res, continuaré pegant-me també xicotets passejos d'agitació blocjovera. Per exemple cap a Benirredrà i Gandia este dissabte. La Valldigna la setmana vinent, o a Mallorca a final de mes. I a l'horitzó els programats per a Elx, Xàtiva, Campello, Onda, Vila-real, Llíria i Catarroja de gener i febrer...

Necessitaré, litres i litres de suc de taronja, per què per si ho dubtaveu... hui estàvem a 4 graus en plena foia. I encara no ha arribat l'hivern! Tot siga per la primavera del canvi....