Mai no m'alegra sentir parlar de la mort de cap persona. Axò també s'aplica quan és el cas d'un dictador. No m'alegren les morts. En este cas especialment no m'alegra que Pinochet s'haja lliurat de la justícia i que les famílies de les nombroses persones assassinades, torturades i desaparegudes pel seu règim no tinguen la tranquilitat d'haver vist al dictador entre reixes pagant pels seus delictes.

La natura, la divina providència o l'atzar ha volgut, això sí, dictar sentència de pena capital en el dia internacional pels drets humans, els mateixos que Pinochet va massacrar des d'aquell 11 de setembre. Ell s'en va, desconec si a l'infern , al cel o al purgatori, en cas d'existir tots tres, però les famílies de molta gent afectada pels seus pecats continuaran lluitant a Xile per la justícia. A totes eixes persones el millor dels meus desitjos de justícia i dignitat.

Ahir, quan recordàvem el 31 aniversari de la mort del dictador Franco i l'inici de la transició espanyola un grup de membres del BLOC JOVE ens reunirem a les portes del col·legi Teodor Llorente de València, presidit per un gran escut franquista, per a exigir a els administracions valencianes la retirada de la simbologia d'aquell règim totalitari i aliat del feixisme.

Ja tenia ganes d'organitzar alguna protesta així puix tot i que el tema és recurrent matèria d enoets de premsa, no haviem realitzat cap acció concreta des de que un grup anònim (sic) llançà ous de pintura verda contra l'àguila del tio Paco.

Una senyora molt enfadada vingué a increpar-nos. Ens deia que què passava si a ella li agradava que això estiguera allà dalt. De seguida altres pares i mares s'uniren a la protesta per queho consideraven una qüestió de reivindicació democràtica. Aquelles eprsones, membres del AMPA del col·legi ens explicaren que l'àguila no era la única marca del franquisme que quedava doncs tot el col·legi patia d'una infrastructura de planificació franquista que els feia patir per la pròpia seguretat dels xiquts i xiquetes del col·legi. Amb una mica d'humor negre, però comprenent allò que ens deien vaig replicar-los amb un... "i gràcies que no són barracons".

Ahir a més a més fou l'aniversari del Tirant lo blanc, tant de la publicació del llibre de Joanot Martorell, com de l'associació cívica que segels després porta el seu nom. Coincidències de la vida fan que hui, dia 21, siga el 6é aniversari de Valencianisme.com . Si no fora epr que tinc el calendari una miqueta "ajustat" faria per celebrar-ho amb tota la gent que ha fet possible la seua continuitat. Haurem de deixar-ho per a me´s avant, quan estrenem el nou portal.

El BLOC té un objectiu polític que no és estrictament convertir a J. I. Pla en Molt Honorable; eixe objectiu és la construcció nacional del País Valencià des d'una perspectiva nítidament progressista. Tot i això hem sigut capaços de llegir les demandes de la societat i esdevindre un instrument utíl per al canvi, un procés indefugible en el curt termini polític per motius que passen des dels propis interessos nacionals fins a la higiene democràtica. Tant és així que, amb els numeros a la mà, qualsevol possible via per al canvi polític valencià necessita de la participació del valencianisme polític, del BLOC. Una responsabilitat que fa que el BLOC haja d'actuar amb la major de les perspectives.

Això ens ha generat cert debat intern i certs esforços de cara a negociar una coalició electoral amb EU i Verds com aprovà el nostre Consell Nacional. En la mesa de negociació hem demostrat sempre seriositat, generositat, flexibilitat i "patriotisme" o si preferiu un terme menys embrutat, compromís amb el país, per damunt dels interessos estrictament partidistes, que d'altra banda, són i seran sempre armoniosos amb els del país.

L'aliança amb EU no és l'única via per accedir al canvi polític. N'hi ha d'altres estratègies, amb altres riscos, amb altres esforços i amb altres oportunitats. Vies que caldrà explorar i estudiar amb seriositat si EU s'enrroca amb una proposta inassumible i humiliant per als més de 100000 votants valencianistes, com porta fent des de fa massa temps. Clarificat el panorama a la seua Assemblea, EU ha de dir, d'una vegada per totes a què vol jugar i qué vol fer d'este país.

Nosaltres ja ho hem dit clarament, per activa i per passiva. I estem desitjant que siga la ciutadania qui prenga la paraula i diga amb nosaltres, ben alt i clar, allò de l'Adéu PP, que hem convertit quasi quasi, en una consigna generacional.