Divendres vaig estar a Ondara primer i Pego després acompanyant a Morera a un dels nombrosos sopars de dinamització que el BLOC està fent pel país. Dijous havia sigut el torn de la Ciutat de València però m'ho vaig perdre per tal de fer una visita al col·lectiu d'Elx, en l'enèsima ocasió en la que visite el sud des de que em nomenaren Portaveu Nacional del BLOC JOVE.

Amb tant de viatge , dissabte i diumenge m'abellia quedar-me a casa, i fins i tot desconnectar-me de mòbil i ordinador per unes hores.
Tal i com vaig fer el cap de setmana anterior optí pel cinema i la bona companyia.

Si diumenge passat vaig acompanyar al meu fillol a l'Hemisfèric a vore un reportatge sobre el Nil, esta vegada tocava una de Cinema Babel (un dels pocs amb forta presència de cinema europeu) tot i no lluir, pel moment ulleres de pasta negres.

A l'eixir del cinema el meu acompanyant em va reptar: "A vore quant de temps tardes en dir que t'ha agradat la pel·lí"

Efectivament, Paris je t'aime, em va fer passar una estona molt entretinguda. I tot i que potser alguna gent la trobara excessivament nyonya em va despertar les ganes de redescobrir la ciutat de l'amor. Em faig el propòsit de visitar-la a l'estiu quan hagen passat les eleccions i una majoria de progrés ocupe les Corts.

Pel moment em quede amb l'estima cap al país que ens suggerixen els curts participants del www.jaentenimprou.org amb tota la càrrega de denúncia i compromís que comporta. Això també és amor.

PS: Els propers dies els passaré atrapat per la mercadotècnia electoral. Desitgeu-me sort!

El que se'ns ve damunt amb l'afer "Llei Electoral Valenciana" no té nom. La irresponsabilitat del PP en este assumpte és d'una magnitud extraordinària... o "in other words"... pa cagar-se i no torcar-se.

Tenien por de rebaixar el llistó electoral per si amb l'eliminació del 5% s' afavoria l'entrada del BLOC, afavorint el canvi i introduïnt una novetat en el panorama polític valencià. I ara, la por radica en que algú li dispute el seu propi electorat captiu. Ens van a clavar en un gran embolic. I ho faran tot sempre des de la més pura perspectiva electoralista i cojuntural com dissortadament ja és natural en un partit que darrerament (i ho dic, sincerament amb moooolta llàstima...) no està demostrant tindre allò que es coneix com "sentit d'estat". Ni a la política valenciana ni a l'espanyola, el PP actua amb una lleialtat institucional que ha estat substituida per un "te-crispo-y-me-votas" absurd.

He arribat al trist convenciment que el PPCV veritablement no creu el més mínim en les institucions d'autogovern valencianes i que tot allò del Camps jurant els Furs a la investidura fou simplement una nota folkloòrica, de nova planta això sí,a la política valenciana. Si m'equivoque, que és possible, lamente dir que molt ho han dissimulat.

Tinc alguns pocs amics al PP que diuen militar a un partit "de centre liberal, reformista i de marcat caràcter valencianista". M'agradaria poder creure-los (fins i tot seria saludable) però necessitaria alguna cosa més que les seues paraules, la meua bona voluntat i l'amistat en comú per trobar indicis què confirmen allò que exposen.

Al remat em ratifique en el pensament que el canvi polític també els beneficiarà a ells. No seria excessivament extrany que la derrota electoral del proper 27 de maig porte als de Camps a una situació similar a la que lideren Rajoy-Acebes-Zaplana a l'estat.... i ja sabeu quina és. Tan trist com previsible.... Però també confie en l'aprenentatge històric del valencianisme i l'esquerra per tal de resistir l'embranzida d'una dreta cavernícola 3.0 i fer perdurar amb solidesa, i durant una llarga temporada, el procés de transformació que el país necessita.

Els meus amics tindran doncs una nova oportunitat d'incidir en el seu partit (si és que supera la també previsible descomposició clientelista) per tal d'aconseguir dir allò que em diuen sense remordiments com a motxil·la.

Ja sé que jugar a la política-ficció és d'una actitud una mica irresponsable i fins i tot en este cas potser siga superb però la necessitat de regeneració a la dreta valenciana és una assignatura pendent des de la transició fins als nostres dies per la qual tot prec públic és poc.

Bona sort, de veres, bona sort! I que practiqueu el "sentit d'estat" que com a govern , per desgràcia per a tots i totes els que us hem patit, no heu demostrat.

No és cap dels vídeos participants del concurs Adéu PP però sense cap mena de dubtes és una motivació extra per jubilar la caspa política valenciana.

El comentari que fa Enric Nomdedeu al seu bloc sobre este vídeo és immillorable així que us emplace a la seua lectura.

Fara tot just un any, anant de camí cap a Torrent per tal de fer una ullada al porrat de Sant Blai algú em va dir que un bon polític ha de transmetre confiança de manera que puguera respondre afirmativament a la següent pregunta:

- Li compraria vosté un cotxe de segona mà a este home?

Crec que a Enric Morera mai no li compraré , no per res però no tinc els diners ni el permís de conducció , però, això sí, vaig molt tranquil i confiat quan ell va al volant. És un conductor responsable i cívic i per a mi, exigent i poregós com sóc a l'hora de ser transportat és una bona garantía. Transmet eixa confiança. Si a això li sumes que el viatge va ameniçat d'anècdotes i batalletes i de retrobaments i descobriments, polítics i personals, a l'arribar a les destinacions entendreu que de quan en quan m'agrade acompanyar-ho. Ahir ho vaig fer cap a Xeresa i Benissa.

A Xeresa (La Safor) presentaven a Tomàs Ferrandis com a candidat a alcalde amb no poques possibilitats després del gran treball d'oposició que ha dut a terme a un ajuntament amb un PP descomposat en tres o quatre fragments. Allà el BLOC ha abanderat la lluita contra la desfeta del territori i els desorbitats projectes urbanístics així com la defensa de l'agua pública. Entendreu del que parle si feu una ullada a algun d'estos vídeos. Per eixe motiu estic covençut que serem capaços de convèncer a amples sectors del poble de la bondat del nostre projecte i expressaran eixa cnfiança en format electoral. Parle de gent que possiblement siga certament diferent al nucli dur de l'electorat tradicionalmen nacionalista al nostre país i aixó és molt positiu per que significa precissament ampliar les bases del valencanisme.

El treball que fa Ferrandis a Xeresa, Tur a Xàbia, Nomdedéu a Castelló, Pitarch a Silla i allò què farà gent com Morera, Pañella, Dimas i Chesa a les Corts és BLOC, és valencianisme polític i això hem de fer entendre a la ciutadania per tal d'aconseguir la seua adeció cap al nostre projecte nacional. Per on passa la construcció nacional si no és per este camí?

On també he trobat unes bases ben ampliades, a banda de retrobarme a Jaume i a Xavi Tro, ha estat a Benissa. Allà també hem fet un gran treball contra l'especulació del territori que amenaça molt especialment les comarques de La Marina. Entre els assistents al sopar benissers i benisseres , de naixement o d'adopció, de divers accent i procedència. Tots vertebrats baix els ideals de progrés, sostenibilitat i estima al territori que representa CIBE-BLOC. Entre els valencians nouvinguts presents, als que Morera ha parlat en valencià, precíssament per respecte a la seua condició de ciutadans, estava l'intrèpid vicepresident d'Abusos Urbanístics No, Charles Svoboda, que ha estat liderant a nivell europeu la lluita contra la depradació del nostre territori. A Benissa és un d'eixos llocs on la necessitat de canvi polític, de dir Adéu PP, cobra especial rellevància.

I així, tot i que es facen les 2 de la matinada sentint testimonis plurilingües i arribes a les 3 i mitja a casa, dona gust entrar al blog i contar-ho. Per que ara mateix no pot haver-hi res més satisfactori que compovar com la societat valenciana no està morta, és menys tonta del que ens han fet creure, i planta cara. Pel territori hui han sigut uns quants kms.

PS: La criatura ha (re)nascut, ha sigut xiqueta i li diuen Valencianisme.com. Les colònies i pelutxets millor per al pare.

M'agrada la nova versíó de l'anunci de "En valencià, naturalment" promoguda per la Generalitat Valenciana. L'opció d'apostar per cares conegudes emprant el valencià , naturalment, és potser poc original però al nostre país és pràcticament desconeguda.

Esta nova versió és interpretada per Màxim Huerta (Informatius T5 i El programa d'AR), l’actriu Marta Belenguer (Càmera Café) , la cantant Soledad Giménez (de Presuntos Implicados), i l’esportista Niurka Montalvo.

M'encanta la particular veu de la cantant de Iecla i valenciana d'adopció. Ja la vaig sentir cantar en valencià a Obert, (el primer disc en valencià que em vaig comprar!), en companyia de Joan Amèric i em consta que Nacho Mañó, el seu company a Presuntos Implicados, està implicat amb la producció de música en valencià com la que crea Paco Muñoz.

De Niurka, amb qui he coincidit alguna vegada fent-me un cafenet prop de la seu nacional del BLOC JOVE, també havia sentit alguna referència positiva pel que fa a la llengua. Huerta té el nom en valencià i de Marta no tinc dades.

Ja fa alguns anys vaig sentir el lament en veu alta d'un professor de la Universitat de València, molt familiaritzat amb la creació d'identitats. Martí es queixava què entitats com ACPV que treballen per la normalització de la llengua no hagueren aprofitat el valor imbòlic de personatges com Mendieta, l'exjugador del València... tot i qe em pense que el llavors rat penat de l'equip xoto no haguera estat massa procliu. Al fil duna conversa similar recorde comentar amb gent de Veu Pròpia la necessitat de premiar a Maria Abradelo, tot i l'inicial desastre lingüístic, pel seu esforç poc habitual, una opció que es va desestimar per informació complementària que ens arribà.

D'allò què no tinc cap dubte és quin ha estat el principal personatge clau en la normalització del valencià , i fins i tot en la consciència d'unitat lingüística per a la meua generació... Son Gokuh a Canal 9 i a TV3. Bromes a banda, necessitem referents positius d'adopció del valencià als mass media. No és la única estratègia a seguir però no per això menys necessàri.

Clar que si allò que pretèn el Consell és promoure l'ús del valencià ho tindría molt més fàcil si s'aplicara la lletra de la cançoneta i els seus membres parlaren amb naturalitat en esta llengua. Si fora així no m'importaria que els propers interprets foren Paco Camps, Esteban González Pons, Julio de España i Carlos Fabra. Si han de fer-ho, això sí, que siga prompte puix d'ací 6 mesos ningú no els reconeixerà.

De vegades pense que el canvi polític serà possible al nostre país malgrat els socialistes valencians. Ahir el ministre Jordi Sevilla, segons els comentaris de politiqueo rosa possible alternativa si fracassa (més) I. Pla, no va aconseguir omplir una sala del Col·legi d'Advocats de València on hi havia programada una conferència. Ho podeu llegir ací . Pareix mentida que des de Blanqueries .. o Ferraz, permeten estes coses....

Espere que altres siguem capaços de despertar una il·lusió pel canvi que és latent a la societat valenciana. Per què no tenim ni la meitat de quota de pantalla, ni de mitjans econòmics ni de militància... però de compromís pel país i d'energies anem sobrats.

Divendres 15, a les 20'00 hores tenim una oportunitat per demostrar-ho al Palau de la Música de la Ciutat de València. No ens falleu...

Marketing viral, ho veierem amb el Amo a Laura de la MTV, el robatori de l'escó de Zapaero per la campanya contra la pobresa i ara veiem que "el fin de la corrupción" és també una enginyosa campanya publicitària per a la pmoció de corrupció en Miami. Decebedor? No, per què tot i què pensí què podia estar al darrere una organització política juvenil i no la Universal ha aconseguit cridar l'atenció sobre un fenòmen que estem patint a molts ajuntaments, generalment relacionada amb la pressió urbanística.

La fi de la corrupció a terres valencianes potser no arribe el 5 de desembre com resava la campanya. Però em jugue un parell de cafes a que pot començar a forjar-se després del 27 de mag pròxim. Potser no comptarem amb un marketing tan ben pensat com el d'esta empresa però tenim l'Adéu PP, i ara no parle de la campanya qe hem fet al BLOC JOVE... parle del desig de canvi polític que cada dia és major a la societat valenciana.

Xavi Castillo presenta l'Adéu PP, concurs del BLOC JOVE

Ací teniu el nou vídeo de l'Adéu PP en què Xavi Castillo presenta el concurs del BLOC JOVE.

Dimarts a la seu del BLOC allà a les 13'00 hores s'obrí la porta de la sala de reunions i veierem un parell de cares conegudes somrient. No hi calgué calar-li foc a res per prvocar una fumata blanca que tots interpretàrem en les cares de les comissions negociadores. El representants d'EU i BLOC havien alcançat finalment un acord que un dia després examinaren els organs de direcció a l'espera que el Consell Nacional del BLOC i el referèndum d'EU ratifiquen. De l'acord participaran també els partits verds i Izquierda Repúblicana. No així ERPV que ja fa alguns mesos declinà la possibilitat de participar seguint una estratègia similar a la que porten a les Illes Balears.

A la blocosfera més partidària del pacte preelectoral ho celebraven amb campanades de festa.

I les visites a les pàgines webs d'alguna manera relacionades amb els integrants de l'acord o al propi acord, i fins i tot estemateix blog, es disparaven. Més periodistes que mai a les portes de les seus polítiques competien per tindre el me´s complet reportatge per a cobrir les dos o tres pàgines que havien de deicar-li al teme en les edicions dels seus diaris. . Els telèfons sonaven i una veu formulava quasi sempre la mateixa pregunta. Habemus pacte? Habemus, habemus! responia una altra. L'expectació era evident abans i molt més ara. I la presentació del preacord, a falkta de ser ratificat per les militàncies dels partits integrants, suposa , ara sí, el tret d'eixida de la campanya preelectoral, a només 6 mesos de l'horitzó 2007.

El Consell no ha tardat en reaccionar i en boca del seu potaveu, Vicente Rambla , comparen la coalició electoral amb la formació d'Herri Batasuna. (i que sí Vicent!)Des d'este mateix instant anem a assistir a una espiral de terror polític per part dels qui tenen por a que una alternativa valencianista i de progrés els desmonte el xiringuito en el que vuen instal·lats els populars.

El clam d'una important part del teixit associatiu valencià ha sorgit efecte i molt segurament n'hi haurà Compromís pel País Valencià. Un compromís materialitzat en torn a 15 punts que com els 10 manaments del critianisme es resumixen en un, l'Adéu PP. Si l'acord finalment és refrendat per la militància de les formacions integrants caldrà assenyalar el gran esforç i sacrifici fet per la formació nacionalista per a estar a l'altura i no frustrar les esperances del canvi. No ha estat gens fàcil i l'acord definitiu no estarà absent de certa discrepància per part dels qui puguen pensar que hi ha hagut un excés de generositat. Tot haurà estat obra d'un esforç i sacrificis que confie l'electorat valencianista i de progrés sabrà entendre i premiar amb el seu suport.

D'ací 6 mesos comprovarem l'eficàcia de l'acord i la capacitat dels membres de la possible coalició en sumar les il·lusions de diversos espais polítics diferenciats però units amb el propòsit comú d'enviar al PP a l'oposició amb un programa que tractarà de regenerar la vida democràtica valenciana i actuar pel benestar, la sobirania, el patrimoni ecològic i cultural dels valencians, i les seues llibertats individuals i col·lectives. En definitiva, passar pàgina que ja cal.

A ma casa es seguixen des de fa temps dos culebrons . Un és "Yo soy fea" la versió espanyola de "Betty la fea" i és la meua compi de pis què s'ho mira sempre i quan pot. Tot i que reconec que m'he parat més d'una vesprada a vore la destarifada série el culebron que a mi m'ha enganxat és el de les negociacions entre BLOC i EU. Els culebrons són per definició complicats i llargs, i desconec quan ens descobriran la bellesa oculta de la secretària televisiva però pel que fa al pacte/no pacte, tot apunta a que ho farà fins i tot més prompte del que estava previst, abans del pont de la "Immaculada Constitució".



Ho destaquen hui els principals diaris del país. Marcos vol que el Consell Nacional d'EUPV beneisca.. o no.... l'acord el proper 2 de desembre. El Levante aprofita l'avinentesa per a traure a la llum les darreres informacions sobre sondejos. La foto del 2003 sembla ser foto fixa i la situació política estaria congelada en l'actual correlació de forces. Per contra un acord entre la coalició d'esquerres i el partit valencianista faria possible un canvi a la Generalitat Valenciana al mobilitzar una part de l'electorat sensible de caure en l'abstencionisme.




Las Provincias també recorda el delicat moment que afronta EUPV després què quatre vots del seu grup parlamentari es desviaren de les directrius oficials per disconformitats amb el criteri de la coordinadora en l'assignació de representants a les caixes d'estalvi valencianes. Vaja, que per desgràcia, l'estabilitat no ha arribat a EU tampoc no després de la seua Assemblea.





Parlar de les misèries dels altres , sobretot si d'alguna manera estàs de flirteig per una bona causa, és poc elegant i inconvenient, i més quan tots som conscients, des del valencianisme progressista del destacat paper que EU ha de jugar per al canvi valencià. Ara bé, i ja m'ho perdonareu, que a estes altures EUPV dedique tots els seus esforços a les qüestions internes en comptes de treballar de manera justa i il·lusionant per un acord que seria sinònim de canvi polític, es mereix, s més no, un cordial retret.



Al remat allò cert és que com responia Morera la setmana passada a les preguntes incisives d'El Mercantil Valenciano la imatge que s'està oferint en conjunt és una miqueta desencoratjadora als ulls de la societat- que ho pot percebre com una disputa per cadiretes- i possiblement tots haurem d'assumir certa responsabilitat al respecte. Però deixeu-me que reivindique un fet innegable, el BLOC , una vegades resoltes les qüestions de programa (el per a fer què) ha expressat quin és el protagonisme que li pertocaria per aritmètica electoral (el 40% dels vots sobre resultats immediatament anteriors i lideratge a la circumscripció de Castelló) i quin és el marge de negociació que per donar cabuda a una major pluralitat i per un exercici de responsabilitat es pot arribar assumir.



Anar més enllà d'això, i plantejar la negociació com una mena de xantatge electoral seria ta pervers com inútil.

Pervers per que suposaria recolzar de facto la barrera electoral del 5% que perjudica greument la qualitat democràtica del país a l'utilitzar-la com element de pressió per a una negociació.



I sobretot, i heus ací, la clau de la qüestió, seria inútil, per que no seria il·lusionador per a l'electorat nacionalista que durant molt de temps, front a situacions sempre adverses i amb un comportament molt lleial amb el país, ha dipositat la seua confiança en l'opció referent del valencianisme: el BLOC.




Parlant clar, que després de tanes línies ja seria hora... si hem de bastir una alternativa electoral conjunta pel canvi polític esta ha de ser creïble i capaç de generar el màxim de complicitats. Tractar de menystindre el pes del valencianisme i el seu fidel electorat és una temptació poc útil per al valencianisme i està a les antípodes del que és fonamental per a mobilitzar a tot l'electorat crític amb el PP i desconfiat del PSOE.


Esperem que EU acabe per entendre açò i la reunió de la setmana vinent entre les comissions negociadores de els ues formacions porte un avanç significatiu. A 6 mesos de els eleccions seria un revulsiu considerable per a bastir eixa majoria que ens ha de portar el país a unes coordenades de major progrés, desenvolupament sostenible i autogovern.



D'altra banda supose que em correspon d'alguna manera animar al personal que amb tant de culebró pot estar desencantant-se. No em resulta extremadament difícil per que m'ho crec i per tant no he e fer cap exercici de malabarisme emocional. El BLOC compta per al canvi, i si l'electorat vol que el BLOC compte hi haurà canvi. Les meues sensacions (i altres factors molt menys subjectius i rigorosos per aproximació) em fan ser molt optimista sobre quina pot ser l'acollida de la proposta política del BLOC sobre l'electorat valencià. Estem per tant en un dolç moment que ens portarà a les Corts Valencianes i ens consolidarà com a tercera força política del país. Amb el pacte amb EU o sense ell.




Altra cosa, i alguna gent ho hauria d'entendre d'una vegada per totes, és que la prudència i la responsabilitat que caracteritza al valencianisme polític ens faça explorar totes les opcions per assolir el canvi polític. Per este motiu, per acomplir el manament del Consell Nacional del BLOC, i sobretot per tal de satisfer les demandes de molt bona part de la nostra base social, estic convençut que els nostres representants a la comissió negociadora continuaran treballant per arribar a un acord útil, just i il·lusionant. Cal esperar que la parella de ball demostre una actitud similar. La pilota està sobre una teulada que, per sort o per desgràcia, no és la de Sant Jacint 28.

Per fi he pogut sentir la cançoneta aquella de "Murder on the dance floor" que estava buscant els darrers dies a Pandora.com, un sistema de ràdio vitual en el que encara no he pogut sentir música en valencià i això que porte també alguns dies tractant de localitzar cançons d'Antònia Font.

On si he pogut sentir, i molt, les cançons d'este magnífic grup és a l'escola de formació de Joves d'Esquerra Nacionalista de la que hem participat un grup de membres del BLOC JOVE. Sincerament ha estat una gran sorpresa conèixer en persona a gent com Toni Noguera, Secretari de les JEN o a Toni Trobat, el responsable de les relacions amb la resta de territoris de parla catalana. A ells i a la resta de components de les JEN.


Si bé a nivell identitari hi ha diferències més que considerables entre la realitat valenciana i la de les Illes Balears , massa extenses com per a tractar-les ara, allò cert és que la realitat política és més pròxima que mai... gràcies al PP.

I per això, al sentir parlar d'especulació urbanística, de problemes per a l'emancipació, de desigualtat de gènere, de mancances educatives, de repressió cultural i lingüística i d'altres tantes problemàtiques que compartim els i els joves valencians i mallorquins , els valencianistes ens hem sentit com a casa, com uns participants més, de la seua trobada de tardor.



Tant és així que als propers mesos dedicarem una part dels nostres esforços a coordinar les nostres esperances pel canvi polític que ha d'arribar tant a un lloc com a l'altre al 2007, Eixa serà la nostra resposta al "eje de la prosperidad" del que ens pretenia parlar el Partit Popular, on, a més a més, s'incloia Madrid, com a resposta als intents per articular l'Euro arc mediterrani.


Com tot no havia de ser debat polític també hi hagué temps per a presumir de begudes espirituoses... així puguerem mostrar-los amb orgull com es prepara un burret o quin gust fa la mistela mentre altres teniem un primer contacte amb les herbes dolces o la pomada. Celebrant mentre sonava el Weah yeah! d'Antònia Font o un Cant de Maulets interpretat pels Obrint Pas, la sort d'haver-nos trobat.

Tot i això, ni ensaimada ni sobrassada ni res doncs no hem tingut temps per adquirir sourvenirs.. no obstant ens duguem el millor dels records.... i tornarem!

Quina setmaneta he passat! Ja tenia ganes de que arribara a la fi entre altres coses pel viatge a Mallorca (el primer!) on assistiré a l'Escola de tardor dels Joves d'Esquerra Nacionalista, les joventuts del PSM. A banda de saludar (o presentar-me en molts casos) a altres representants de joventuts nacionalistes i participar d'una taula redona sobre polïtiques de joventut des d'una òptica nacionalista i d'esquerres, prendré el pols als vents de canvi que també bufn perses illes balears. I per què no? Em permetré el luxe de gaudir amb els tòpics i portar-me cap a casa una bona ensaimada.

L'avió ix d'ací no res i no hauria d'allargar-me molt més però permeteu-me que vos confese que em fa especial il·lusió este viatge. Als valencians i als mallorquins ens separa la mateixa mar que ens unix, com també ho fan la llengua, la història i tantes altres coses que com dic ens fan sentir propers i llunyans a la vegada. Vull tornar d'allà amb una imatge més nítida del que es cou per Mallorca i de les motivacions i cultura política del seu nacionalisme. Si em dixen posaré el meu granet de sorra per a pagar-los amb la mateixa moneda.

I no, no em porte banyador que estem a novembre però tampoc no trobe que ens done temps de visitar la piscina de Pedro J. Ramirez....aquella que segons apunten vulnera la llei de costes.

Els qui us quedeu per ací i tingueu oportunitat de passar-vos pel Greenspace, ja em contareu com ha estat el concert de Fangoria i la intervenció de Moby com a DJ. M'haguera agradat anar també, però, de moment, com deien els d'Esquerra a la seua campanya.. sóc humà, i epr tant , no omnipresent.

El BLOC té un objectiu polític que no és estrictament convertir a J. I. Pla en Molt Honorable; eixe objectiu és la construcció nacional del País Valencià des d'una perspectiva nítidament progressista. Tot i això hem sigut capaços de llegir les demandes de la societat i esdevindre un instrument utíl per al canvi, un procés indefugible en el curt termini polític per motius que passen des dels propis interessos nacionals fins a la higiene democràtica. Tant és així que, amb els numeros a la mà, qualsevol possible via per al canvi polític valencià necessita de la participació del valencianisme polític, del BLOC. Una responsabilitat que fa que el BLOC haja d'actuar amb la major de les perspectives.

Això ens ha generat cert debat intern i certs esforços de cara a negociar una coalició electoral amb EU i Verds com aprovà el nostre Consell Nacional. En la mesa de negociació hem demostrat sempre seriositat, generositat, flexibilitat i "patriotisme" o si preferiu un terme menys embrutat, compromís amb el país, per damunt dels interessos estrictament partidistes, que d'altra banda, són i seran sempre armoniosos amb els del país.

L'aliança amb EU no és l'única via per accedir al canvi polític. N'hi ha d'altres estratègies, amb altres riscos, amb altres esforços i amb altres oportunitats. Vies que caldrà explorar i estudiar amb seriositat si EU s'enrroca amb una proposta inassumible i humiliant per als més de 100000 votants valencianistes, com porta fent des de fa massa temps. Clarificat el panorama a la seua Assemblea, EU ha de dir, d'una vegada per totes a què vol jugar i qué vol fer d'este país.

Nosaltres ja ho hem dit clarament, per activa i per passiva. I estem desitjant que siga la ciutadania qui prenga la paraula i diga amb nosaltres, ben alt i clar, allò de l'Adéu PP, que hem convertit quasi quasi, en una consigna generacional.