Enguany no m'he comprat el Turista Fallero, la "desacceleració" econòmica i els 12€ que costa la revisteta m'han fet replantejar-me algunes tradicions tot i que possiblement em faré amb un exemplar del Pensat i Fet que costa la meitat i està en valencià. Axí i tot ja estan ací, ja han començat, les falles de la fartà de bunyols de les quals parlava fa dos anys. Unes falles de bogeria que coincidiran amb les celebracions de la Setmana Santa. Una coincidència que a banda d'obstaculitzar la celebració de la Setmana Santa Marinera als Poblats Marítims (potser la darrera per a un Cabanyal amenaçat de mort per Rita) tindrà conseqüències notables en el volum de visitants.

L'inici de la que durant molt de temps ha estat la meua principal obsessió vital- la festa fallera- ha estat acompanyat de la visita de Rajoy al balcó de l'ajuntament. Coincidència o no la visita del president dels populars a Camps ha coincidit amb la renúncia del seu amic Zaplana a repetir com a portaveu al Congrés. La cosa pot tindre més inri si finalment és Esteban Gonzalez Pons qui el succeix com apunten alguns mitjans estatals... Al final serà cert això d'El Poder valenciano? La vice per cert ens visitarà este cap de setmana per a presenciar una "mascletà" mentre ZP continua sense exposar-se als riscos d'un bany de pòlvora i masses. Als del BLOC ens haureu de cercar a peu de carrer doncs la millor manera de presenciar una disparada és des de baix cap a dalt, com la política que pregonem.

Però tornem a la festa que com bé sap el Front Faller és el que ens importa, almenys durant estos dies. Les falles d'Especial pinten tan poc especials com els darrers anys. Tot i que l'enginy i la gràcia estan garantits em fa certa ràbia comprovar com Na Jordana continua optant per no arriscar amb l'estètica i el concepte de monuments present altres anys. Incomprensible més encara sabent la dificultat de competir pel podium amb el "parc temàtic combustible" de Nou Campanar, i les cucadetes, una mica coentes, de Convent de Jerusalem i Exposició.

Les vertaderes falles especials estan en la resta de categories. Com per exemple la que suposa el retorn d'Alfredo Ruiz a les falles de la mà de Mossen Sorell- Corona junt a la Beneficiència. Una obra que ben vé podria ubicar-se a pocs metres dins d'alguna de les sales de l'IVAM. La vorem com també allò que ens plante Arrancapins, i algunes altres comissions que sense tant de desafiament a l'ortodoxia com la que ens planteja la comissió adés esmentada aposten per la modernitat dins de la tradició. Una aposta més necessària que mai per evitar una regressió.

Per la meua part he començat la setmana fallera amb la penjada de l'estrelada a la finestra i un passe de vídeo privat, cortesía de l'Ares, d'El virgo de Visanteta regat amb mistela valenciana i acompanyat per presència socarrona.

Esta vesprada, a més a més, mentre es coneix el resultat de la votació del ninot indultat, que molt probablement salvarà del foc a la Piquer, la Coordinadora Nacional del BLOC JOVE estarà reunida per a dissenyar les accions dels propers mesos. A diferència dels diputats i diputades del PP, nosaltres no trobem obstacles per a reunir-nos a València ni amb tots els talls de carrers possibles del món. I la Piquer a la que homenatjarem, no serà la del barri de Morvedre sinó a Amparo, la nostre secretària de Finances, que anuncia patrocini del berenar.

Als qui us agrada la festa i la gaudiu, als qui la patiu, als qui la fugiu i als qui us queda lluny per que no esteu en eixe extens territori faller que abarca bona part del país... bones falles 2008. Que les visqueu i els sobrevisqueu.

M'he criat al valencià barri de Russafa, de la valenciana ciutat de València, del modern i valencià País Valencià, antic regne de València, i sempre... València. Tot i això mai se m'ha caiugut el rovell d'un ou per vore la TV3. Des de ben nano i gràcies a Son Goku he conegut la riquesa d'una llengua rica i diversa per diverses televisions. Tv3 és i era "la seva" i al pati del col·legi hem assistit a debats sobre quin nom molava més si el dels Geni tortuga i Cormenut o els del Follet i el Corpetit i hem comparat els formats de l'Amor a primera vista, d'un i altre costat del riu del seny. Però siga com siga, molts valencians, per damunt d'ideologies l'hem fet una miqueta nostra veient a l'Arale, riguent amb el Toni Soler, obrint la paradeta del Filiprim amb Josep Maria Bach, veient els trucs del màgic Andreu o gaudint de les brometes del Sergi Mas i el Paco.

La imatge d'una una sala de Crisol plena de gom a gom per a dir-li agossarat a un Buenafuente que confirmava estar contentíssim amb la seua audiència valenciana ens confirma de quina manera tot i ser "seva" molts hem optat per compartir-la.

Ara el PP ens la lleva. No està disposat a arribar a cap acord per a un hipotètic i coherent intercanvi de senyals com el que reclama el BLOC. Ells no tindran Maniàtics ni S'estila i nosaltres ens quedem sense Polònia o La Nit al dia.

Al PP li molesta tot allò que no controla i a més a més veu una oportunitat de fer electoralisme cavernari en la seua trista deriva infinita cap a l'extrema dreta. Ja no n'hi ha prou amb fer interferència a la manera de Zaplana. Ara cal anar més enllà i tombar els repetidors que amb l'esforç de tanta gent, valenciana (ben valenciana!) s'havien insta·lat al nostre país fa 24 anys.

Sóc valencià, és el que sóc i el que em sent i veig la TV3 per que parla en la meua llengua i oferix un producte televisiu que el PP no desitja, suporta ni tolera per a un Canal 9 que recordem-ho, ens mereixem ben nostre i de qualitat. Dimarts, quan torne de Brussel·les que és cap a on marxe en unes horetes, el PP molt probablement s'haurà eixit amb la seua i li direm adéu a la TV3. 2 mesos després, el 27 de maig tindrem un motiu més (i ja en van uns quants) per a que nosaltres diguem Adéu PP. Els de la meua generació haurem de fer-ho tot i que només fora per Son Gokuh.

Em sent clarament derrotat per l'actualitat i el seu mal rotllo. Preferia escriure quatre ratlles sobre la trobada de dones nacionalistes del BLOC JOVE a la que han asistit convidades diputades nacionalistes d'Escòcia i País Basc, o queixar-me virtualment de la grip que he pillat... però com dic l'actualitat força a parlar del que ocupa bona part de les tertúlies a l'hora d'esmorzar. El tema De Juana.

El comportament del PP espanyol està sent excessivament mezquí. No només no posen de la seua part per assolir la pau, no només crispen l'ambient, no només dividixen als democràtes, no només instrumentalitzen electoralment el dolor i la ràbia generada per la violència terrorista... ara pràcticament ens estan volent fer triar entre ells i l'estúpida banda terrorista ETA. L'estratègia practicada pel PP és el més paregut a un "O estàs amb mi o estàs amb ETA" i en eixe darrer grup ens deuen incloure ja no només als sobiranistes,ara també als socialistes, i a qualsevol que valore com políticament encertada l'arriscada decisió del Govern sobre un De Juana Chaos que ha estat massa pròxim a esdevindre màrtir.

El PP ha optat de nou per una estratègia guerracivilista absolutament repugnant que tampoc hauria de ser del gust de l'electorat centrista al que sorprenentment encara té captiu (militància centrista del PP.. desperteu osti!). Li retornarà com un boomerang el seu intent de traure rèdit polític en matèria antiterrorista? Encara no ho sabem però pareix sensat pensar, almenys per a mi, que s'està fent perillar la cohesió social amb els alts nivells de crispació...

I amb tot el PP s'ailla de tota la resta de formacions, cosa que si m'ho permeteu. no crec que siga positiva per a res ni ningú. És el preu que el PP, però amb ell tota la societat, ha de pagar al medir-ho tot des d'una perspectiva electoral. Com si els partits foren unes empreses brutalment capitalistes que només hagueren de produïr beneficis en forma de vots... sense mirar més enllà sobre els efectes que això genera en l'entorn. I encara direu que dir Adéu PP és radical? Ho necessiten tant o més que nosaltres!

ETA ha catejat sempre en humanitat i utilitat per la seua pròpia condició de banda terrorista. Ara caldrà avaluar com es desenvoupa l'esquerra abertzale en l'enèsima prova de foc en el camp d'actuació política.

No espere molt, només que facen allò que és evident que han de fer. Un vent euskaldun em diu a l'orella que un moderat optimisme no em farà mal. Li faré cas tot i que només siga per mantindre l'esperança en la pau.

PS: Dones, feliç dia de reivindicació!. Aprofiteu per recordar-nos que no sou cap complement sinó un equivalent.

El que se'ns ve damunt amb l'afer "Llei Electoral Valenciana" no té nom. La irresponsabilitat del PP en este assumpte és d'una magnitud extraordinària... o "in other words"... pa cagar-se i no torcar-se.

Tenien por de rebaixar el llistó electoral per si amb l'eliminació del 5% s' afavoria l'entrada del BLOC, afavorint el canvi i introduïnt una novetat en el panorama polític valencià. I ara, la por radica en que algú li dispute el seu propi electorat captiu. Ens van a clavar en un gran embolic. I ho faran tot sempre des de la més pura perspectiva electoralista i cojuntural com dissortadament ja és natural en un partit que darrerament (i ho dic, sincerament amb moooolta llàstima...) no està demostrant tindre allò que es coneix com "sentit d'estat". Ni a la política valenciana ni a l'espanyola, el PP actua amb una lleialtat institucional que ha estat substituida per un "te-crispo-y-me-votas" absurd.

He arribat al trist convenciment que el PPCV veritablement no creu el més mínim en les institucions d'autogovern valencianes i que tot allò del Camps jurant els Furs a la investidura fou simplement una nota folkloòrica, de nova planta això sí,a la política valenciana. Si m'equivoque, que és possible, lamente dir que molt ho han dissimulat.

Tinc alguns pocs amics al PP que diuen militar a un partit "de centre liberal, reformista i de marcat caràcter valencianista". M'agradaria poder creure-los (fins i tot seria saludable) però necessitaria alguna cosa més que les seues paraules, la meua bona voluntat i l'amistat en comú per trobar indicis què confirmen allò que exposen.

Al remat em ratifique en el pensament que el canvi polític també els beneficiarà a ells. No seria excessivament extrany que la derrota electoral del proper 27 de maig porte als de Camps a una situació similar a la que lideren Rajoy-Acebes-Zaplana a l'estat.... i ja sabeu quina és. Tan trist com previsible.... Però també confie en l'aprenentatge històric del valencianisme i l'esquerra per tal de resistir l'embranzida d'una dreta cavernícola 3.0 i fer perdurar amb solidesa, i durant una llarga temporada, el procés de transformació que el país necessita.

Els meus amics tindran doncs una nova oportunitat d'incidir en el seu partit (si és que supera la també previsible descomposició clientelista) per tal d'aconseguir dir allò que em diuen sense remordiments com a motxil·la.

Ja sé que jugar a la política-ficció és d'una actitud una mica irresponsable i fins i tot en este cas potser siga superb però la necessitat de regeneració a la dreta valenciana és una assignatura pendent des de la transició fins als nostres dies per la qual tot prec públic és poc.

Bona sort, de veres, bona sort! I que practiqueu el "sentit d'estat" que com a govern , per desgràcia per a tots i totes els que us hem patit, no heu demostrat.

No és cap dels vídeos participants del concurs Adéu PP però sense cap mena de dubtes és una motivació extra per jubilar la caspa política valenciana.

El comentari que fa Enric Nomdedeu al seu bloc sobre este vídeo és immillorable així que us emplace a la seua lectura.