M'agrada el nadal

M'agrada el nadal, amb bona part dels seus tópics i caricatures. M'agraden les llums de nadal ...sobretot si són leds de baix consum, m'agrada fer i rebre regals (excepte quan em pilla el bou el 5 de gener de nit...) , les estrenes, els dinars familiars, sentir nadales de fons, posar-me camisa per a sopar, visitar naixements per les falles de la ciutat, comprar alguna participació de loteria, retrobar-te amb amics oblidats. M'agrada menjar els ous farcits de ma iaia i el putxero de nadal, sentir a mon iaio una vegada més que este és el seu últim nadal confiant que l'any vinent ho podrà tornar a dir, i preparar els torrons per a la familia. M'agrada redactar alguna innocentada per a Valenianisme.com o improvisar una nit de cap d'any cada vegada més atípica. M'agrada posar-me "intens" i deixar escapar alguna llagrimeta o somriure recordant coses.

I m'agrada este spot argentí que aprofité per desitjar-vos a tots la millor de les felicitats per a estos dies i per al màxim dels que els seguixen, tot recordant-vos que la felicitat és una suma de moments puntuals.

[LLEGIR +]

L'univers simbòlic de la ponència estratègica del BLOC

He d'agraïr-li a La Vanguardia i sobretot a Jesús Civera (única referència mediàtica valenciana pel moment al tema congressual) el presentar-me davant l'opinió pública com un dels inspiradors de la Ponència Estratègica del BLOC. En honor a la veritat hauré de recordar que són els noms del professor Albert Girona (La Ribera Baixa) , la jove Helena Malonda (La Safor) , l'amic Natxo Bellido (L'Alacantí) , el regidor Rafa Carbonell (L'Alcoià) i el membre del BES Juli Just (L'Horta Nord) qui conformen l'equip redactor, i que jo he format part de la més discreta - però no menys innovadora i necessària- ponència organitzativa i d'estatuts.

Siga com siga per a mi és d'agraïr que vulguen fer-me passar per inspirador d'aquella ponència en la meua condició d' "ambientador d'atmosferes valencianistes" per que esta malgrat ser caricaturitzada per bon part dels missatgers, és més que digna i apunta en la direcció que crec més útil tant per a la societat valenciana com per al valencianisme polític.

Ho és per que entenc consolida al BLOC com a referent del valencianisme progressista, ampliant un palmito de destinataris que de facto sempre ha estat excessivament reduit. Ho és per que insistix en la necessitat de presentar el valencianisme com a garantia de progrés i modernització per a la societat valenciana i com una ferramenta per a convertir autogovern en benestar, igualtat, i ampliació i garantia de drets. Un tema del qual les referències donades a la premsa fins al moment no parlen i que ja tractarem ací.

Una ponència que a més a més recupera la importància de destacar els valors propis de l'esquerra moderna per damunt de la pròpia etiqueta ideològica, amb l'ànim de fer el producte també més atractiu per a aquella part de l'electorat - cada vegada més nombrosa en un escenari de crisi permanent de les ideologies- que són més sensibles als valors i les propostes que a les clàssiques i magnificades declaracions ideològiques. Ja ho parlarem també des d'ací...

Una ponència que atorga un paper central i fonamental al BLOC com a ferramenta política clau per al valencianisme polític però que contempla també la necessitat d'ampliar i complementar si s'escau, amb altres peces, la nostra oferta política i electoral de manera coherent. I entenc que potser siga cert que la ponència va més enllà del terreny estrictament partidista doncs pretén esdevindre una proposta en termes de moviment; per al conjunt del valencianisme. També ho tractarem més avant...

M'agrada per tot això i com diu Enric Nomdedéu també per que a grans trets recull tot alló que he defensat i he tractat de materialitzar durant el meu temps de militància al BLOC. Però al remat, potser conté la major innovació en la claredat expositiva, pedagògica i desacomplexada front a l'ambigüítat que tant ha acusat el valencianisme en altres temps. És una ponència que parla en veu alta, clar i en valencià.

Per que fins i tot en aquells punts , com els simbòlics, que suposadament han alçat tanta polseguera en alguns cercles nacionalistes, la ponència es limita bàsicament a posar negre sobre blanc, quina ha estat la praxis que amb certa timidesa s'ha vingut fent en altres temps. És una ponència per tant que, en estos termes potser efectivament ens "trau de l'armari" però no "ens canvia de jaqueta", que alça la veu sobre coses que potser ja dèiem amb la boca massa xicoteta, i que -insistisc- de manera desacomplexada i pedagógica defensa quines són les conviccions i conclusions a les quals ha arribat bona part del valencianisme els darrers anys.

Una ponència que incorpora així al bagatge fusterià del que partix la nostra tradició política la memòria del valencianisme de preguerra, les lectures crítiques del valencianisme de la transició (de les quals Josep Vicent Marques és potser el millor exponent) , l'esperit del valencianisme de conciliació (De Impura Natione, Document 88, Joventut Valencianista, Tirant lo Blanc...), la modernitat de les noves aportacions intel·lectuals, (Joan Francesc Mira, per posar un cas) i pràctiques (Valencianisme.com potser?) i... sobretot l'anàlisi de les pròpies experiències després de 26 anys -que es diu prompte!- de valencianisme polític en democràcia i régim autonòmic.

Com assenyalava adés, em pareix producte de la desinformació considerar que la ponència estratègica comporta una renúncia en matèria simbòlica per al valencianisme. I més encara una mostra de mala baba, apuntar a una traició. La ponència manté tot allò fonamental que formava part del corpus ideològic des de la creació en BLOC i a més a més aprofundix en el seu esperit fundacional.

• Perque ja fou la UPV -i el PVN- qui fixaren el seu marc nacional: el País Valencià. I la nació valenciana - la sobirania nacional del poble valencià- ha estat la única que ha defensat el BLOC en la seua trajectòria. El BLOC afirma com a nació el País Valencià tot i reconèixer i respectar l'existència de sensibilitats - dins de la seua militància i base social- entorn a àmbits més amplis en les quals esta es puga -o no- encaixar. Així era i així és.
  
  
• Perque la ponència defensa la necessitat de treballar pel reconeixement legal del Penó de la Conquesta i d'assumir definitivament com a símbol de valencianitat i valencianisme, la senyera oficial. Per que és el més clar símbol privatiu així concebut per bona part de la societat valenciana i de molts valencianistes entre els quals m'incloc, sense vergonya. Esta ha estat la nostra pràxis també en nombrosos actes com el del Darrer diumenge que celebrem a El Puig, o l'esperit que ha motivat les nostres propostes polítiques davant la reforma de l'Estatut. La ponència ho destaca desacomplexadament cosa que celebre.
  

• Per que la Muixeranga clou cadascun dels nostres actes però això no impedix que, cada vegada que sóna l'himne oficial , des de fa dècades, bona part del valencianisme opte per quelcom més digne que "ofrenar noves glòries". Com digne és cridar a la unitat "davall dels plecs de la nostra senyera". O quan s'escau entonar la Cançó de Lluita del valencianisme de preguerra. La Ponència havia de ser sensible a eixa realitat.. i afortunadament ho és.

• Per que ja fa molts anys que el valencianisme ha entés que la defensa de la unitat de la llengua que compartim amb Catalunya i les Illes Balears, i sobretot la seua normalització, no només no està renyida amb la utilització de la denominació de "valencià" sinó que per la seua acceptació social és una magnífica aliada per evitar els entrebancs que altres volen implementar. Per que dir-li valencià a la llengua no és cap deliri secessionista sinó una manera de fer-la pròpia que, per cert, compta amb molts segles d'història.
  

• I la ponència, per si algú ho dubta, defensa ben a les clares la validesa de la denominació País Valencià amb la qual des de la modernitat s'ha referit bona part del valencianisme al nostre territori. Ho fa de manera insistent i explícita. Però reconeix també - i ja era hora!- l'existència d'altres denominacions, com la històrica de València (quin mal va fer el provincialisme a l'esquarterar-nos!) encara viva per al conjunt del territori dins i fora del nostre país. I per descomptat... simplement enmarca l'actual denominació de Comunitat Valenciana des d'una doble perspectiva: l'administrativa amb els seus efectes, que després de 26 anys cal començar a observar..., i la.. diguem-ne espiritual, d'una comunitat nacional valenciana, que ja aniria bé fer realitat.
  

Amb este univers simbòlic abans detallat ( i que us convide a verificar al text de la ponència) s'ha fet ja tota la demagògia possible (.. i la que es farà). Em crida l'atenció especialment que hi haja gent que el trobe coincident amb el d'UV o el regionalisme secessionista. De ser així quina hauria estat la batalla simbòlica de la transició? Miopia o mala baba?

Però encara dic més... en cas que fòra cert.. en el cas que una part de tot este univers simbòlic fora mínimament coincident amb el d'aquell món... tractar de deslegitimar la validesa d'un símbol, de tot un univers simbòlic o fins i tot d'un projecte nacional per la seua utilització per un tercer em sembla una imbecilitat simplista impròpia de persones amb sentit crític.

Per que al remat és això el que fa qui considera proterrorista al nacionalisme basc democràtic per compartir "els objectius polítics" d'ETA. O qui confon un musulmà amb un agent d'Al-qaeda... O una iaia de Vila-real, que per festes penja la senyera del poble al balcó.. amb una fervent pancatalanista.

Un projecte de construcció nacional potser necessita dels símbols com una ferramenta per a generar emocions i cohesionar una societat . Dissortadament allò que ha de servir per generar adhesions al nostre cas s'ha convertit en motiu de disputes que han afeblit i obstaculitzat el nostre despertar com a poble. El que havia de ser - i ha de ser- una oportunitat ha estat, per al valencianisme - tradicionalment - un parany infernal.

Un parany que ha eclipsat tota una proposta política i que ara novament hi ha qui preten que eclipse tota una aposta per la regeneració i modernització , pel benestar, la justícia social, la sostenibilitat i la cultura d'una societat - la valenciana - que necessita de tot açò tan com alguns necessiten llegir-se la ponència.

I que ningú no s'enganye tampoc... Resoldre definitivament este embolic - que ja cansa- o fins i tot fer una bona gestió política de la ponència, no és garantia d'èxit electoral per al BLOC ni per al projecte de construcció nacional que defensem els valencianistes. Però si no ho fem el fracàs electoral i polític serà tan evident com a priori conegut.

Amb les pedres encara al camí tornarem a caure. Comencem a llevar-les i potser podrem córrer.

[LLEGIR +]

Ha nascut una estrela...

Per desempalagar una miqueta de tant de post polític i abans d'entrar amb més detall en algunes de les coses que ja vaig enunciar, permeteu-me que us parle d'una grata sorpresa que m'he dut este cap de setmana jugant amb el youtube.

L'amic Andreu, que potser alguna gent conegueu per la seua sensacional interpretació del "Dracula yeye" ha penjat a internet un vídeo amb totes (totes, totes..) les meues participacions a "Singles enamora't" la sitcom que està emetent Canal 9 els dilluns a la nit. He de donar-li les gràcies pel curro que s'ha pegat a l'editar els dos capitols, revisant-los seqüència per seqüència i montar-los per a penjar-los a la xarxa. Ni el meu benvolgut Nelo, un dels protagonistes d'esta série, ha tingut tanta sort.

Però és que a més a més, ha tingut la barra d'incloure'm a la IMDb! Que per si no ho sabeu és alguna cosa així com la base de dades global d'actors, actrius i resta de gent de la faràndula de les arts audiovisuals. Ja que ell ha despertat a la fera artística, he decidit publicitar-ho a vore si algun director de prestigi em reclama per a algun paper... a poder ser amb frase, com quan feia de narrador per nadal al col·legi o d'alcalde ronyós a "El diluvio que viene".

Almodobar, si me estas leyendo.... Si tu tienes un papel para mi yo tengo unos cuantos guiones para ti.. ;)

[LLEGIR +]

La premsa catalana i la ponència estratègica. Davant del Congrés del BLOC (III)

Encara no us he donat la meua visió sobre la ponència estratègica del BLOC i ja us vaig a malparlar sobre algunes de les reaccions que més m'han impactat als mitjans de comunicació la majoria d'ells catalans... Sincerament trobe que algunes d'estes lectures són altament recomanables perque evidencien alguns dels mals que, al meu parer, arrosseguem des del valencianisme progressista. Des d'esta perspectiva no només crec que és poc correcte amagar-les sinó que trobe absolutament indispensable airejar-los al màxim. Com més millor.

Abans però tinguem present que estem parlant de política i en política, les opinions són raons per la qual cosa tota crítica és legítima. S'enten igualment que la ponència conté cert morbo, especialment pel que fa al sudoku infernal de les qüestions simbòliques (... puix óbviament ningú no us parlarà de la resta) , i que en certa mesura és una autèntica provocació per a l'encorsetat discurs tradicional del nacionalisme valencià. Que com tots i totes sabeu ens ha deixat a les portes del despertar nacional...

El que em costa més d'entendre però és com alguns d'estos escrits no figuren directament a la secció d'humor dels respectables mitjans que les han publicat. Alguns, lluny d'esboçar una crónica o valoració dels continguts de la ponència fan una autèntica caricatura d'alló més hilarant de no ser per la sospita de que qui les signa o s'ho creu o ho fa amb mala baba. Així doncs centrem-nos en el tema, (que no en l'eix esquerra-dreta , ments perverses!).

Jutgeu vosaltres mateixos el sentit de l'article Del taronja al blau que el diari digital Tribuna.cat dedica a la seua secció regional del País Valencíà.

"Fa anys que el Bloc ha bandejat la forma “català”, a l'hora de parlar de la llengua pròpia, i ara opta pel reconeixement de l'himne del mestre Serrano -el mateix que “ofrena noves glòries a Espanya” i que va ser compost amb motiu de l'Exposició Regional del 1909, ara enregistrat per Plácido Domingo en versió valenciana i castellana, a instàncies del govern del PP, però no sols això. El Bloc també acata l'escut, la denominació territorial -“Comunitat Valenciana”, encara que el secretari general, Enric Morera, també diu que s'estimaria més la de “Regne”, com fins al moment només defensaven els sectors més regionalistes- i, com si no, la bandera. Adéu a la senyera quatribarrada i hola a la de la franja blava i corona reial."

La veritat. No se ni per on començar!. No se si a estes altures cal argumentar quin ha estat, està i estarà el treball del BLOC per la normalització de la llengua i per explicitar la seua unitat. O si cal explicar què diu la ponència en realitat sobre un himne que "no ofrena noves glòries a Espanya" pero si crida a la unitat "davall dels plecs de la nostra senyera". Si cal recordar que ha estat el BLOC qui ha criticat públicament les intencions del Consell en referència a Plácido Domingo, o sí cal advertir-li a l'autor que l'escut valencià és de els poques coses de l'univers simbòlic valencià que gaudixen de consens oficial també a esta , la nostra capelleta. Si cal també explicar-li en quin sentit es parla de la Comunitat Nacional Valenciana al text, i dels motius que qualsevol sobiranista pot compartir amb Morera per preferir la denominació de Regne a l'actualment oficial. Ni se si té profit retraure-li que allò de dir adéu a les quatre barres és senzillament manipulació.

No se si toca fer qualsevol d'estes coses anteriorment descrites o simplement començar a plantejar-se que en alguns indrets de Catalunya potser el secessionisme lingüístic ha triomfat i tenen algun problema de comprensió lingüística, cosa que explicaria que no hagueren entes ni pruna del que s'afirma a la ponència. El "copy and paste" fet mala baba...

Però si és trist el text d'abans igualment és, si més no, decebedor que una figura com la del valencià Vicent Sanxis des de l'AVUI diga el que diga a Renunciar és sumar? ... malgrat que ja va donar un trist avís, en forma de carnassa a l'anticatalanisme, a una entrevista airejada pel desaparegut pamflet "Valéncia Hui".

Benvolgut Sanxis, tant de bo et ¿tornares? a llegir la ponència, que evidentment deus conèixer només per altres referències a la premsa, i que no ha estat filtrada sinó públicament penjada al web, i pugueres comprovar com és precissament per la dignitat nacional que el BLOC no només no renuncia a res que formara part del seu corpus ideològic sinó que vol ampliar el seu discurs a més gent. Que no em cansaré de dir-ho, o sí..., és la única manera que hi ha en democràcia de dur avant un procés de construcció nacional.

Un altre article de Elsingular.cat , REALISME O BLAVERISME? , - que per la manera en que està redactat em jugaria una paella de marisc de les que fan a El Palmar que simplement beu de les fonts abans esmentades- es mostra més condescendent amb "Zaplanalandia" o "Campslandia" a l'afirmar "No serà des d’aquí dalt que els donarem consells sobre com han de fer per allà a baix, sempre abandonats com els tenim." Per acabar concloent, desafiant al darwinisme polític, que "el fet d’adaptar-s’hi és sinònim sobretot de blaverisme". Calen comentaris?

Amb molt més rigor i sobretot donant cabuda als matissos, que en este cas són tan importants com la resta, Vilaweb explica , tot i que també de manera extrictament vinculada als drapets i les partitures quina és l'aposta del BLOC a la seua ponència estratègica.

I també amb pocs retrets més enllà de les innovadores perifràsis emprades, cert sensacionalisme present i alguna inexactitud (que no Salvador Enguix, que no sóc historiador! ;) ) cal llegir l'article de La Vanguardia "El BLOC iza la bandera blava" que està demostrant molt d'interés en analitzar la revolució vexicològica del valencianisme d'arrel fusteriana.

Seria interessant també dedicar una anàlisi com esta al tractament mediàtic que els mitjans valencians han fet de la ponència estratègica i política del BLOC. Però a hores d'ara és senzillament impossible. Ni el morbet, ni l'interés periodístic del que fa la tercera força del país, ni l'oportunitat de fer sang amb un tema sensible per a la nostra base social, han sigut suficients alicients per a que els diaris valencians dediquen al debat del BLOC la més mínima atenció. Vist el que hem vist encara haurem de donar les gràcies...

I així, entre els meyspreu d'uns, la incomprensió d'altres i la mala baba d'alguns, jo em quede amb la reflexió de Toni Cucarella al seu blog. Reflexió que per descomptat no compartisc però que valore com a sincera i coherent des de la seua manera de vore el món. Una visió que parla d'un BLOC que fa "anticatalanisme de baixa intensitat" intel·lectualment comandat per Joan Francesc Mira i que li permet vore ara confirmades les sospites que el porten durant décades a advertir-nos a la resta dels mortals . Només cal esperar que ell, i eixe selecte (selectíssim!) grup de persones que per a ell deuen mantindre's virginals, tornen a l'arena política i ens demostren quin és el camí per a convertir la "regió valenciana" que patim a la "Catalunya tropical" que ens devem merèixer i que la societat valenciana, blavera tota ella, es resistix a esdevindre.

I de la ponència, si voleu, parlem en altre moment.

[LLEGIR +]

Davant el Congrés del BLOC (II): Ponència organitzativa

Queden poc més de dos mesos per al Congrés Nacional del BLOC i ja s'han fet públiques les ponencies que centraran el debat de la militància i que ja ho fan en alguns fòrums d'internet. En esta ocasió seran tres els documents per al debat: d'una banda la ponència estratègica i d'altra la d'estatuts i la d'innovació organitzativa en les que he tingut l'oportunitat de participar com a membre de la comissió redactora. Malgrat que com és lògic la ponència estratègica centrarà la major part de les mirades- jo mateix tractaré de recollir una anàlisi en breu- m'agradaria cridar l'atenció sobre la necessitat d'esta ponència organitzativa.

Esta era, al meu entendre, una de les reivindicacions més importants que llancem des de Generació BLOC i el resultat de la mateixa dóna certa resposta també a moltes altres de les qüestions que hem plantejat al manifest. Si la ponència estratègica aboga per la necessitat d'una refundació en termes ideològics, per adaptar el valencianisme a les necessitats dels nostres temps, la ponència organitzativa també explicita una revolució en la manera en que el valencianisme articula el seu treball per optimitzar els seus resultats electorals i avançar en la transformació del nostre país.

Ho he dit i ho diré tantes vegades com calga. Sense un profund canvi en la cultura organitzativa del partit cap estratègia ens podrà garantir l'éxit electoral. Ni la taronja, ni la verda, ni la roja ni la fucsia... Sense una profunda revisió de la manera de treballar el valencianisme polític pot socarrar qualsevol inversió estratègica puix no hi ha cap slògan ni missatge màgic que per si ens acoste als resultats desitjats. Això no serà mai possible si no va acompanyat d'una optimització dels nostres esforços.

I sí, com també insistix el document i jo mateix sempre que tinc oportunitat, esta revolució organitzativa ha d'atorgar un clar protagonisme a noves generacions, per a que siga creible i efectiva. Pel que la futura Executiva Nacional i el conjunt de l'organització ha d'eixir el proper mes de març renovat i rejuvenit sense balafiar l'actual capital humà amb que comptem.

Crec que la ponència organitzativa que presentem la comissió és millorable, i confie que el debat congressual ajude en esta direcció. Però també pense que és un avanç molt significatiu que un altre document com l'estratègic no hauria d'eclipsar.

Als valencianistes ens agrada massa parlar de símbols i altres qüestions identitàries, portem fent-ho durant décades, però ara, posats a millorar les coses, no deuriem defugir la reflexió sobre com duguem a terme el nostre treball tant en clau electoral com en clau de tranformació del país.

Podeu llegir també: Davant el Congrés del BLOC (I)

[LLEGIR +]

Blogosfera Valencianista

Hui veu la llum un dels projectes en el quals m'he endinsat després de la renúncia a la Secretaria General del BLOC JOVE. Es tracta de la "refundació" de Blogsvalencianistes.com que havia impulsat el meu company Carles Villodres.

A partir d'ara blogsvalencianistes.com, que renova el seu aspecte, no només oferirà un recull actualitzat de les principals peces de la blogosfera valencianista sinó que també incorporarà una visió periòdica i crítica d'esta destacant aquells temes que centren els posts, els debats generats i les reaccions sobre l'actualitat amb major interés.

També s'oferiran ferramentes útils per a bastir esta xarxa de blogs com una vertadera xarxa social de pensament i reflexió valencianista d'acord amb les oportunitats de la web 2.0

A banda de Carles, coautor de "No Cap en cap cap" , i jo mateix, esperem comptar amb la participació d'altra gent, com Vicent Baydal que en l'actualitat ja oferia una part d'estes visions des del seu blog "Vent de Cabylia".

Esperem que esta ferramenta, ara reforçada continue sent de profit per al valencianisme 2.0.

[LLEGIR +]

Les mateixes pedres al camí

El destí pot ser molt cruel i irònic i en este pont ho ha estat amb mi al condemanar-me a redactar un treball sobre "El hecho regional de la II República" a partir del text constitucional de 1931 mentres altres celebraven la Immaculada Constitució.

Amb tot l'anàlisi de la constitució republicana i de l'accés a l'autogovern de les diferents realitats nacionals de l'estat m'ha permés reafermar-me amb major base en algunes idees preconcebudes.

- Una d'elles és valorar la importància de la definitiva incorporació de l'anticatalanisme a l'ideari del nacionalisme espanyol i les seues conseqüències. Paradoxalment al remat esta idea, contrària a les aspiracions autonomistes i tan propensa a acusar el greuge contribuix ja en aquell moment al "café para todos". Pareix ser així que a la II República allò de "Yo no lo quiero, pero si Cataluña lo pide, nosotros no vamos a ser menos" ja funcionava. Com quan Lizondo explicava el seu desig entorn al dret d'autodeterminació.

- L'altra és com ,malgrat que la II República i la Constitució de 1931 no va satisfer les expectatives federals i confederals del moment, i molt menys les aspiracions sobiranistes de bona part dels nacionalismes perifèrics, si va servir com a pretext per a l'extrema dreta espanyola per a presentar-se com a garant de "la integridad nacional de España" i preparar el camí per a la guerra civil espanyola.

Però allò que he trobat més útil és l'anàlisi de les diferents aventures autonomistes que emprengueren bona part dels pobles de l'estat a la II República. Com podreu imaginar, malgrat que l'esclat de la guerra civil espanyola va evitar definitivament la materialització de l'Estatut d'autonomia valencià, li he prestat una especial atenció al nostre cas.

Si l'ésser humà és l'únic èsser viu capaç de tropeçar dues vegades amb la mateixa pedra, el poble valencià deu ser un dels pocs de l'estat que davant la qüestió nacional pot fer-ho fins al punt de convertir la seua història en un infernal "déjà vu".

Per que ja en la II República el blasquisme, d'estètica i gustos marcadament fidels als tòpics regionals, juga la carta de l'anticatalanisme contra el valencianisme contemporani (més catalanòfil en qualsevol cas que pancatalanista) per tal d'obstaculitzar l'accés a l'autonomia. Us sona?

I per que ja en aquells temps, el valencianisme, malgrat la seua feblesa o a causa d'ella, es va deixar engolir per la dialèctica pròpia de l'eix esquerra-dreta en més ocasions de les estrictament necessàries i no va ser capaç de bastir un front únic mínimament visible pel que, d'altra banda confià les seues possibilitats en influir en els seus pols afins. Ens hauria de sonar també.

Per sort en alguna cosa sembla que si hem avançat i és que el marc estatutari valencià de 1982, i reformant recentment, malgrat l'excessiva referència a las "tres provincias hermanas" respecta la integritat del territori valencià , que no és poca cosa si ho comparem amb bona part de les propostes d'aquella época.

Siga com siga, una vegada més reitere la meua sensació de pesar al comprovar com paradoxalment, un moviment com el valencianisme tan acostumat a jugar a l'historicisme no aprofita la història en l'àmbit al meu parer més legítim i útil; aprendre d'ella per a no repetir-la.

[LLEGIR +]

Entrevista i sucessió

El diari digital Pàgina26.com m'ha realitzat una xicoteta entrevista per tal d'explicar els motius de la meua renúncia com a Secretari General del BLOC JOVE. Vaig dubtar sobre la conveniència però finalment he optat per accedir per que crec que és necessari desmentir coses que he llegit per la xarxa com a mode de rumors aíxí com explicar que ha estat una decisió personal. A l'entrevista també aprofite per parlar d'allò que espere al proper Congrés Nacional del BLOC i de la situació del Grup Parlamentari Compromís. Podeu consultar-la ací: «Si hi ha alguna cosa pitjor que les friccions internes és la pau dels cementeris»

D'altra banda el meu company i amic Vicent Sánchez va estar ratificat diumenge per l'Assemblea Nacional com el meu successor fins a la celebració del nou congrés ordinari. Ell ja sap des del primer moment en que li comuniquí les meues intencions que compta amb tot el meu suport polític i personal per a exercir el seu lideratge a l'organització i portar les joventuts del valencianisme polític a una nova fase de creixement i consolidació.

Com podreu comprovar, si més no, el BLOC JOVE ha guanyat en fotogènia amb la seua tria Però trobe que podem esperar moltes més coses encara d'ell. Enhorabona, gràcies i sort Vicent!

[LLEGIR +]