Les darreres setmanes, i sospite que serà un fenomen constant els propers mesos, podrem trobar en blogs com este propostes d'anàlisi i, en comptades ocasions, pretesos exercicis d'autocrítica al respecte dels resultats del BLOC a les eleccions generals del 9 de març.

És una reflexió necessària i indefugible i si m'ho permeteu també previsible puix ací mateix ja hem indicat des de fa alguns mesos la necessitat de fer una parada tècnica després de les generals. Les eleccions del 9 de març suposen així un punt i apart en la política valenciana i estatal i per al BLOC han de marcar un punt d'inflexió a un període iniciat al darrer Congrés Nacional , que continuà amb la constitució del Compromís i que arriba fins als darrers comicis.

La major part d'estes anàlisis insistixen en girar al voltant de qüestions estratègiques i de discurs. Jo per la meua part sense negar la importància d'esta revisió insistisc en reclamar que la revisió siga més profunda i no es limite a la superfície. Que sí, que jo també puc estar d'acord en la necessitat de recuperar el color taronja i prioritzar a l'eix valencianista sobre qualsevol altre; també en bastir discurs capaç de penetrar en una massa social major de la tradicional que sembla menguar. Però al remat reitere el meu convenciment que les qüestions d'estratègia i discurs són només la punta d'un iceberg, dos terceres parts de les quals deuen estar submergides.

És per este motiu pel qual , tot reservant-me el dret a participar internament del debat que s'obrirà al partit el proper 5 de maig pel Consell Nacional del BLOC, és en altre terreny en el que més motivat estic per tal d'adreçar els meus apunts desordenats. Així hi ha una idea que em pareix útil rescatar per al blog i que trobe prou coherent amb la meua manera d'entendre el pas per la política. Per damunt de tot, ha d'estar el valencianisme. i quan dic el valencianisme... dic el valencianisme i no el partit. El partit, en este cas el BLOC, no és més que l'expressió política del mateix i per tant, en el context actual, la seua més valuosa ferramenta...pero no la única. No és un objectiu en si mateix sinò un mitjà que en qualsevol cas el valencianisme necessita absolutament reforçat i eficient.

Té algun sentit esta espècie de palla mental més enllà d'una emotiva declaració d'intencions? Per mi sí.

És necessari entendre el valencianisme com un moviment. Un moviment format per diverses peces pensades per a treballar en sintonia per un mateix objectiu: la construcció nacional del poble valencià.

No vull ser massa negatiu , que després hi ha qui m¡'ho retrau , però trobe que no és necessari passar una auditoria massa rigorosa per comprovar que al valencianisme li manca sentit unitari. No parle d'homogeneïtat, parle de determinats consensos que el permeten traçar estratègies compartides. Parle de no fer la batalla cadascú pel seu compte. De coordinació.

El valencianisme necessita de política, com necessita també d'organitzacions culturals, sindicals, empesarials, festives i estudiantils, necessita d'intel·lectuals i de periodistes. El valencianisme ha de trobar expressió en totes les esferes presents a la vida valenciana i mecanismes de reproducció d'eixe discurs mínimament consensuat que li atorgue cohesió i solidesa com a moviment.

El valencianisme necessita de transversalitat. I en realitat, en major o menor mesura, ja disposa d'ella. El problema, però és la pràctica inexistència d'un diàleg entre les seues parts. No vull ni puc ser exhastiu però hi ha un parell de situacions que clamen al cel.

Algú pot entendre, per exemple com la principal entitat del valencianisme cultural (i encara hui un dels principals agent de socialització amb el discurs valencianista..,) i el principal partit polític (que a més a més aspira a ser, en tant que bloc, referent unitari) han mantingut durant tant de temps una relació tan hostil? Com es pot entendre que arran la publicació de "Sobre la nació dels valencians" el major intel·lectual en vida fòra reiteradament silenciat pel valencianisme cultural?

En tot moviment , hi ha qui pensa, hi ha qui socialitza el discurs, hi ha qui el difon i hi ha qui l'expressa políticament. Al valencianisme ho devem fer amb partitures distintes.

No pretenc que ACPV es pose al servici del BLOC , ni que Mira torne a estar al servici d'ACPV. Però si que trobe just reclamar que totes les peces d'esta maquinària funcionen com engranatges d'un mateix valencianisme.

Així doncs, posats a fer revisió i propòsit d'esmena per la situació del nacionalisme valencià no ens quedem en la superfície. No ens limitem tampoc a la revisió aillada d'una de les seues peces. Fem-ho bé i reflexionem com a moviment, tots i totes, com a valencianistes, siguen quins siguen els nostres àmbits d'actuació.

Deixàrem sense celebrar com toca el 7 de desembre de de 2002, un segle després d'aquell discurs, "De regionalisme i valentinicultura" de Faustí Barberà. Immersos en la commemoració d'una batalla perduda ningú no recordà el centenari de l' Assemblea Regionalista Valenciana. que tingué lloc el 1907. Seria molt demanar que, de manera unitària, el valencianisme polític, cultural, cívic i sindical, el valencianisme en definitiva, celebràrem i actualitzàrem la Declaració valencianista de 1918 en el seu 90 aniversari?

Si la resposta és si, (és massa demanar ), supose que proposar la celebració d'una Convenció Valencianista serà una autèntica frikada... no?

- Actualitza! - Em diu Andreu només connectar-me al messenger.

La veritat he estat molts dies sense mínimes ganes d'actualitzar per parlar de política. Han passat ja les falles i la setmana santa, (o la setmana "Fanta" tal i com la batejava el sempre enginyós monument efímer de Na Jordana) i ens hem plantat en la pasqua de mones i catxirulos sense poder complir amb els meus fillols que estan lluny de la ciutat. D'haver-se quedat per ací potser els hauria portat al Bioparc. Ara, si avancen el seu retorn hauran de conformar-se amb contemplar el terrible Hamster gegant que tenen com a padrí.

Sí, finalment ahir vaig passar per quiròfan per a que m'extragueren els 4 queixals de l'enteniment després de més de dos anys d'espera. Sort del xut de "nosequè" que em foteren via injecció al cul només ingressar per que anava ca(rre)gat de nervis. De l'operació per sort no recorde res doncs estava baix els efectes de l'anestèsia general. Amb 4 queixals menys i llàgrimes als ulls vaig despertar hores després de la intervenció. Fou una de les sensacions més curioses que he experimentat en la meua vida.

El cas es que hui tinc la cara com si m'haguera engreixat 200 kilos d'una tacada. De fet vore'm a l'espill em recorda molt a Don Eusebio el professor de Gomaespuminglis. No us donaré l'oportunitat de comprovar-ho però podeu fer-se una idea ací.

En definitiva, que disculpeu l'absència i el retard. En un parell de dies torne donar la cara... això si, a poder ser desunflada.

Enguany no m'he comprat el Turista Fallero, la "desacceleració" econòmica i els 12€ que costa la revisteta m'han fet replantejar-me algunes tradicions tot i que possiblement em faré amb un exemplar del Pensat i Fet que costa la meitat i està en valencià. Axí i tot ja estan ací, ja han començat, les falles de la fartà de bunyols de les quals parlava fa dos anys. Unes falles de bogeria que coincidiran amb les celebracions de la Setmana Santa. Una coincidència que a banda d'obstaculitzar la celebració de la Setmana Santa Marinera als Poblats Marítims (potser la darrera per a un Cabanyal amenaçat de mort per Rita) tindrà conseqüències notables en el volum de visitants.

L'inici de la que durant molt de temps ha estat la meua principal obsessió vital- la festa fallera- ha estat acompanyat de la visita de Rajoy al balcó de l'ajuntament. Coincidència o no la visita del president dels populars a Camps ha coincidit amb la renúncia del seu amic Zaplana a repetir com a portaveu al Congrés. La cosa pot tindre més inri si finalment és Esteban Gonzalez Pons qui el succeix com apunten alguns mitjans estatals... Al final serà cert això d'El Poder valenciano? La vice per cert ens visitarà este cap de setmana per a presenciar una "mascletà" mentre ZP continua sense exposar-se als riscos d'un bany de pòlvora i masses. Als del BLOC ens haureu de cercar a peu de carrer doncs la millor manera de presenciar una disparada és des de baix cap a dalt, com la política que pregonem.

Però tornem a la festa que com bé sap el Front Faller és el que ens importa, almenys durant estos dies. Les falles d'Especial pinten tan poc especials com els darrers anys. Tot i que l'enginy i la gràcia estan garantits em fa certa ràbia comprovar com Na Jordana continua optant per no arriscar amb l'estètica i el concepte de monuments present altres anys. Incomprensible més encara sabent la dificultat de competir pel podium amb el "parc temàtic combustible" de Nou Campanar, i les cucadetes, una mica coentes, de Convent de Jerusalem i Exposició.

Les vertaderes falles especials estan en la resta de categories. Com per exemple la que suposa el retorn d'Alfredo Ruiz a les falles de la mà de Mossen Sorell- Corona junt a la Beneficiència. Una obra que ben vé podria ubicar-se a pocs metres dins d'alguna de les sales de l'IVAM. La vorem com també allò que ens plante Arrancapins, i algunes altres comissions que sense tant de desafiament a l'ortodoxia com la que ens planteja la comissió adés esmentada aposten per la modernitat dins de la tradició. Una aposta més necessària que mai per evitar una regressió.

Per la meua part he començat la setmana fallera amb la penjada de l'estrelada a la finestra i un passe de vídeo privat, cortesía de l'Ares, d'El virgo de Visanteta regat amb mistela valenciana i acompanyat per presència socarrona.

Esta vesprada, a més a més, mentre es coneix el resultat de la votació del ninot indultat, que molt probablement salvarà del foc a la Piquer, la Coordinadora Nacional del BLOC JOVE estarà reunida per a dissenyar les accions dels propers mesos. A diferència dels diputats i diputades del PP, nosaltres no trobem obstacles per a reunir-nos a València ni amb tots els talls de carrers possibles del món. I la Piquer a la que homenatjarem, no serà la del barri de Morvedre sinó a Amparo, la nostre secretària de Finances, que anuncia patrocini del berenar.

Als qui us agrada la festa i la gaudiu, als qui la patiu, als qui la fugiu i als qui us queda lluny per que no esteu en eixe extens territori faller que abarca bona part del país... bones falles 2008. Que les visqueu i els sobrevisqueu.

Hui hem tingut Executiva Nacional al BLOC, com a secretari general del BLOC JOVE he tingut l'oportunitat de participar. He eixit moderament satisfet tot i que potser m'haguera agradat que haguèrem arribat a algun acord més concret. Ens hem desfogat durant hores parlant i hem fet autocrítica. Molta. Potser les conclusions han d'esperar una mica més una vegada resposades les idees del debat. Les receptes màgiques són vàlides per a Arguiñano i Harry Potter, però no per a la complexa política valenciana.

Jo mateix he parlat en veu alta, potser massa i tot. Ho necessitava i he volgut traslladar amb energia el sentiment i les sensacions de molta gent que no tenia eixa oportunitat. Trobe que tot i la vehmència les reflexions han tingut bona acollida. Siga com siga , com deia, l'autocrítica està feta i hem de posar més l'emfasi en l'afany de superar-se que en fustigar-se gratuïtament i menys encara en barallar-nos entre nosaltres.

Seria injust analitzar els mals resultats del 9-M fora de la tònica general del que ha passat a l'estat. Com ja vaig dir a l'anterior post ZP ha triomfat en la seua estratègia de mantindre captius a l'esquerra i el nacionalisme front a l'amenaça -per al nostre electorat ho ha estat- del PP. Nosaltres hem estat unes altres víctimes. Els vots, però, són de qui s'els guanya, no tenen amo i per tant que el prèstec siga recuperat amb interessos o que no ho siga està en les nostres mans. Seguint amb el simil d'estos dies, hem de treballar per a fer forta eixa palmera a la que poder agarrar-se quan ve l'ona gran... que no ho dubteu, tornarà. Això es el que ens hauria de preocupar i ocupar.

Trobe que és interessant, des de la prudència compartir algunes de les sensacions que he expressat en esta reunió. La primera d'elles passa per no culpabilitzar-se pel que s'ha fet sinó preocupar-se pel que no s'ha fet i pel que es podria haver fet millor. Com ja he dit, a un comentari de l'anterior post em pareix molt greu dir, com he vist per algun fòrum, per exemple que la campanya LGBT ha estat contraproduent i negativa. Crec que el problema no és fer campanya a l'ambient o tindre un web específic, el problema és no tindre web genérica i no haver fet campanyes de proximitat entre altres públics. Tampoc crec que la coalició siga cap problema tot i que potser ha estat una oportunitatd'una gestió millorable.

He parlat poc de l'estratègia. Sempre he sigut molt respectuós per als plantejaments estratègics adoptats pels congressos tot i tindre les meues pròpies percepcions al respecte que ja coneixeu. I he demanat eixe mateix respecte a la resta. Trobe que hi ha diversos camins legítims per a recòrrer amb l'ànim de fer gran el valencianisme. Si no millorem altres coses poc importa el color que adoptem, correm el risc de cremar qualsevol possible estratègia i a més més pegar tombs que desorienten al nostre electorat tradicional i potencial. Siga quin siga el camí, hem d'enviar missatges nítids i apostar unitàriament per una mateixa aposta, sense complexos i sense mirar arrere. Cal també pensar sempre en els mitjà i el llarg termini. En política existeixen diferències per a la ideologia, l'estratègia i la tàctica que no sempre contemplem. Les presses, l'ànsia i la improvisació no són bones conselleres.

He parlat també de l'oportunitat de disposar de dos - o de quatre- veus a les Corts Valencianes. Ho hem de fer millor encara del que ho estem fent tractant d'ubicar en l'agenda política qüestions que ni PP ni PSOE tenen interés en presentar. Se m'ocurrixen unes quantes i a vosaltres estic convençut que també. No podem permetre que la projecció mediàtica i social del nostre treball parlamentari es limite al guirigall del grup compartit amb EU a les Corts (situació que hem de resoldre de la millor manera possible ja). No hem estat durant anys treballant per accedir a les Corts per a permetre açó. Hem de fer política també des de la gestió.

També ha estat present la política comunicativa en la meua intervenció. He presentat 12 propostes que al meu entendre poden ser útils en l'intent per minimitzar el bloqueig informatiu al que ens condemnen els mitjans públics i privats valencians. Tenim recursos al nostre abats que hem d'optimitzar. En este sentit estaré especialment atent per vigilar que fem un bon treball.

He parlat també de metodologia de treball. El partit ha fet una aposta per la política des de baix cap a dalt i hem de treballar per a que el conjunt de l'organització ho assumisca com a propi.. És molt important que la manera de treballar responga a una planificació i que esta esdevinga un mecanisme de proximitat amb l'electorat fent-ho participar del nostre projecte. En este sentit encara tenim molt per treballar.

I també he coincidit amb la majoria en valorar l'oportunitat que tenim davant de nosaltres com a projecte. Amb una UV desapareguda i una EU que resisteix com a marca però que esdevé amortitzada com a projecte, el BLOC està en condicions de liderar el tercer espai al 2011. Un lideratge que ha d'exercir des del valencianisme progressista, tret diferencial del nostre projecte front al PPSOE. Com ja vaig plantejar en un post anterior no es tracta d'equidistància sinó simplement de posar en evidència el caràcter autònom del nostre projecte front a una dreta d'un valencianisme d'aparador i una esquerra mancada de discurs valencianista.

També he parlat de Congrés. És una paraula que sona molt ens alguns comentaris a blogs i fòrums i per tant considere que s'ha de pronunciar i valorar en una Executiva sense tabús. Trobe que cal un important revulsiu i una parada tècnica, com ja he dit però hem de ser conscients que existeix alguna alternativa també a la d'un Congrés Extraordinari. En qualsevol cas, de produir-se ha de nàixer de l'acord i el consens per a que , de celebrar-se siga una ferramenta més de cohesió i d'enfortiment del projecte. Sense riscos, amb garanties i entés com a oportunitat.

Amb estes reflexions , que ara sí, compartisc amb vosaltres espere haver posat un granet de sorra en l'apassionant treball que ha de fer el BLOC durant els propers anys. Un treball que no correspon exclusivament als organs de direcció sinó al conjunt de la militància. I més encara... també als simpatitzants, als qui per cert aprofite per convidar a fer una passa cap avant i participar activament. El valencianisme necessita enfortir-se i només ho farà si creixem. Si ho estàs valorant...anima't. En este sentit no hi ha cap dubte que units som més.

Crec que en política dos dels majors riscos que podem cometre són, d'una banda pensar exclussivament en la imediatesa, en el més curt termini, i d'altra, fer reflexions poc serenes i superficials. Em fa la sensació que des del valencianisme polític estem abonats a tots dos vicis.

Així doncs no espereu cap reflexió profunda esta nit ni els propers dies. Mala cosa seria si després d'un fracàs com el que hem patit, de nou, haguérem de trobar la solució de tots els nostres mals amb uns pocs minuts de calfar-se el cap... i la boqueta.

En principi hi ha algunes coses que pareixen obvietats. La major d'elles és que el bipartidisme ha assolat l'estat, i s'ha dut davant a les forces nacionalistes i progressistes. Amb l'excepció de Nafarroa Bai i BNG, només les forces nacionalistes de caràcter més o menys liberal (PNV, CiU, CC) han aguantat com han pogut "el tipo" (gràcies a la radicalització centralista i extremadament conservadora del PP) , mentre que l'electorat nacionalista de progrés -o de l'esquerra federalista i alternativa ha acabat per respondre a la crida de tensió de ZP per tal d'evitar l'amenaça fantasma de Rajoy. Un "prèstec" cap a ZP que confirma que el seu discurs esdevé en la realitat molt més efectiu en la construcció d'un nou espanyolisme progressista, per subtil, que el descarat i decimonònic del PP. L'espanya en la que els gais es casen, s'ajuda als joves per a tindre lloguer, i s'educa a la ciutadania mola més que l'espanya casposa i tradicionalista que altres ens proposen. Contra el PP sobrevivíem millor. (Este és un aspecte que m'agradaria desenvolupar en altre post puix és tant un obstacle com oportunitat per als nacionalismes perifèrics).

Pel que fa al nostre país, amb prop d'un 80% de participació queda clar que després de la desaparició d'UV (2000) i d'EUPV (2008) el bipartidisme s'ha obert camí. El PP , arrasa fent la V, una V que si bé no servirà per batejar a Victoria Esperanza, ha servit per a abanderar, almenys als ulls de l'electorat que és el que compta.. el "Valencianisme" tot i que només siga d'aparador i més bé un eufemisme del Victimisme clau en l'estratègia dels populars valencians.

Pel que fa al PSOE ha quedat palès que la recuperació i renovació a la qual s'han d'enfrontar serà més complicada encara del que a priori pareixia. Ni amb la desitjada "tensió" bipolaritzant, ni amb l'efecte ZP, ni amb la Vice, Bernat Soria i Jordi Sevilla, ni amb els vots tan poc útils d'una part considerable de l'electorat progressista d'altres opcions... res no els ha servit per a plantar cara a un PP que encara creix, i creix, i creix...

Sobre EUPV cau un dels majors drames de la nit electoral valenciana. La pèrdua de l'escó agreuja més encara una crisi que fa mala pinta. D'altra banda, la renúncia de Llamazares, sumada a l'eixida de la gent d'Iniciativa, dóna via lliure al PCE per a qui sap què. Ni la marca, ni la seua insòlita passió per Gaspi (l'única cara visible al mailing) ni l'entranyable sindicalisme de Montalban els han salvat de la foguera.

I nosaltres... ai nosaltres! És cert que hem patit com ningú el veto als mitjans de comunicació, la manca de pressupost i de recursos, la tensió bipolaritzant, l'efecte ZP, la desfeta de Compromís, la improvisació d'una coalició signada un mes i mig abans... Però també és cert que hi ha factors que sí estaven en les nostres mans que hem descuidat. No són pocs i estes eleccions han de suposar un molt seríos avís a tindre en compte en la carrera cap al 2011 que comença hui. Em permetreu però que l'autocrítica que ha de ser tan profunda com serena, almenys pel moment la realitze allà on crec que s'ha de realitzar que és internament i no amagant-me darrere del meu blog. Per responsabilitat així ho faré puix tampoc no crec que siga massa útil donar pistes als adversaris sobre els nostres punts febles. Però seria d'idiotes pretendre tapar-se els ulls davant una realitat aplastant i em compromet a defensar allò en el que crec i que ja vaig anunciar fa algunes setmanes des d'ací mateix. Cal una parada tècnica en la nostra trajectòria política per a la reflexió, tant estratègica com organitzativa, però sobretot moltes reformes en la manera de treballar els propers 3 anys. Necessitem canvis per a ajustar una maquinària tant delicada com ho és el BLOC. Canvis més centrats en la suma i optimització d'energies que en els balls de cadires.

Amb tot vull agrair el magnífic treball dut a terme pels nostres candidats i candidates. Per Rafa, per Alfred, per Maria Josep, per Helena i per Isaura a la que he vist fer campanya desacomplexadament entre milers de persones a una mascletà, o defensant amb el BLOC JOVE les millors polítiques joves possibles amb valentia i sentit de l'humor. S'heu deixat la pell i us mereixeu uns resultats millors.

També per al BLOC JOVE i entre ells molt especialment per a Vicent S. que ha esdevingut l'autèntic coordinador de campanya i que estic convençut que ha aprés molt més del que ja sabia; per al Col·lectiu de València, que han estat dels únics a l'altura en esta ciutat i de no ser per ells la desfeta haguera estat encara més gran al cap-i-casal (només dos dècimes menys que 2004), i per Sergi Campillo, que ha invertit tants i tants esforços en intentar fer realitat un somni.

A tots i totes calma i prudència però sobretot reflexió i compromís per a no deixar-se engolir pel bipartidisme i centralisme i aprendre la lliçó.

- Rouco Varela ha guanyat a la Conferència Episcopal. I Agustí García Gascó serà el responsable d'allò que si no m'enganye és l'equivalent contemporani a la Santa Inquisició. Allò que durant anys a nivell universal va fer l'ara Papa de Roma, Benet XVI. Cada dia tinc menyx excuses per a no apostatar....

- El BLOC JOVE forma part de la candidatura guanyadora a la permanent del CJCV. Fran Ferri, company de la Coordinadora Nacional blocjovera ja era el nostre tresoret i ara també serà el tresorer de la representació de l'associacionisme juvenil valencià. L'assemblea va ser una de les més tenses que es recorden en tots els anyx d'existència del CJCV , en bona part pels intents de NNGG i les Joventuts d'EUPV de fer pinza. Ara és hora de passar pàgina i treballar per la joventut valenciana, associada o no.

- Dissabte la Petxina va rebentar amb l'acte central de la coalició BLOC-INICIATIVA-VERDS. Prop d'un miler de persones va presència els parlaments dels candidates i candidata per les tres circumscripcions valencianes. Rafa Climent tan assenyat com sempre, Alfred Remolar, molt brillant i sorprenent per a qui el desconeixia, i una guerrera i infatigable Isaura Navarro, amb el mocador faller al braç, convidant a encendre la mascletà el proper 9M.

- El Pais ho va silenciar. Sembla que un acte que ha superat les expectatives de qualsevol dels assistents no té cabuda per al diari progressista. Canal 9 no pugué silenciar-ho, no per ganes sinó per l'obligació electoral de dedicar-nos un minut. L'únic en els 15 dies de campanya.

- EUiR contrataca amb un acte massiu al mateix espai però amb un aforament molt inferior, molt major, això si del que acolli a Llamazares. El protagonista és un ressuccitat Julio Anguita que no havia participat en cap miting des del moment què deixà la política. Una resurrecció molt gràfica de quin és el projecte d'EUPV...

- El passat dimarts el BLOC JOVE va organitzar una trobada amb Isaura al Campus dels Tarongers. Prop de 100 joves conegueren quina és l'aposta del BLOC-INICIATIVA-VERDS. No només això , també assistiren a la confirmació que Helena Malonda, no és només un anima polític pel que fa a la seua capacitat de gestió. També té una gran capacitat de comunicació i transmet sinceritat i proximitat. Ella ja ho sap, que aixi ho pense, crec que és la dona, i la persona en definitiva, del BLOC JOVE amb major potencial polític. I si no... temps al temps...

- La que també em consta ha estat un fitxatge estrela, i això que encara no he tingut oportunitat més que d'intercanviar alguna que altra conversa telefònica amb ella, és Alicia Izquierdo, la nova secretaria local del BLOC JOVE a Gandia. Doble alegria pel fet que siga dona puix la nostra organització necessita fer un especial esforç en la seua feminització. Atenció tant a ella com a Helena. Les dones dirigents saforhauis arriben lluny... ;)

- En esta mena de recull de comentaris breus del qual m' he servit per postejar hui no hi ha cap referència a dues sigles polítiques ben conegudes. Si heu seguit mínimament la campanya pels massmedia sabreu quines són, si a més a més les trobeu a faltar en este post, encara esteu a temps a prendre-vos la pastilla contra el bipartidisme.