L'amic Xavi es sincera i es mostra clarament decebut per l'actitud d'una part del seu entorn, d'un ambient a priori marcadament nacionalista jove i universitari.

- Companys i companyes meus, nacionalistes, fins i tot d'eixos que es declaren socialistes, independentistes, i que promouen l'abstenció en públic em confirmen que van a votar al PSOE. Al PSOE nano!

- Quina és, en esta ocasió, l'excusa? - li pregunte.

- Simplement no volen que torne el PP i s'exceusen amb el "vot útil".

- Els has advertit que només BLOC-INICIATIVA-VERDS pot arrebatar-li l'escó, pel sistema electoral, al PP?

- Sí, tio, i el pitjor es que coneixen el sistema, l'hem estudiat, però...

- però estan malalts de bipartidisme no?

La situació no és única. Conec més d'un cas similar . En realitat es repetix cíclicament. Només varia l'excusa tot i que sempre hi subjau el discurs de la por. Ben bé ho sap el PSOE que intenta generar la tensió suficient en cada cita electoral per a que la ciutadania valenciana que podria donar el seu suport a altres opcions acabe perdonant-ho tot, inclosa la impunitat, la invisibilitat, el centralisme i l'estatutet. Xavi conclou amb rotunditat...

- Jo tampoc vull que torne el PP, però no pense donar-li un xec en blanc a Zapatero.

Xavi sap que per al BLOC-INICIATIVA-VERDS no existeixen els xecs en blanc. Per sort ell també sap el que s'amaga baix la crida al "vot útil".


La conversa contrasta amb la mantinguda amb Adrià. Un jove estudiant que em comenta pel messenger, molt alegre, el resultat de la seua particular campanya electoral.

- He aconseguit molts vots entre la meua familia. El de ma iaia m'ha fet especial il·lusió.

- I això. - li convide a explicar-se.

- És major però molt moderna, tot el que pot ser als seus 72 anys. Tot i que té les seues idees particulars entén coses com la igualtat dels gais, en part per que m'estima a mi, i està a favor d'ajudar a qui més ho necessita.

- És d'esquerres?

- Sí, potser no de manual però si en la seua praxis... i això que la dona va cada diumenge a posar-li un ciri a la seua Maredeueta

- És ecologista?

- No li preguntes pel canvi climàtic però que ningú no malbarate una gota d'aigua davant d'ella...

- I és valencianista?

- Home, possiblement no et signarà un referèndum per l'autodeterminació, però ella és més valenciana que ningú, i penja la senyera cada dia de festa. Parla en valencià fins i tot als peruans de la fruiteria. Crec que en bona part a ella li dec ser com sóc.

- I perquè ens votarà?

- Diu que està farta de tant de PP i PSOE amunt i avall, que el blanc i el negre com estan bons és en entrepà. Li cau bé el Zapatero però diu que només farà coses per València si algú li ho demana com fan bascos, catalans, gallecs i aragonesos. Ens votarà, però l'hauré d'acompanyar que està major i té por de caure un bac.

- No patisques que no caurà. Ta iaia té força suficient com per anar al col·legi pegant bots

Adrià somriu amb un smiley al pillar la referència a la campanya del BLOC JOVE.

Comparant tots dos exemples, i en el cas que es puga fer eixe mític rànking.. qui és més valencianista? Amparo, la iaia d'Adrià o els amics de Xavi?

Per a mi la resposta és clara. Aquella persona que amb el seu vot, que és la veu electoral, possibilita les polítiques valencianistes. Idem en l'esquerra i l'ecologisme. O potser teniu dubtes?

Fran, Maite i més tard Rosella i Tamara m'acompanyen a "Ca Valencianisme" (així anomenem a ma casa a la pandilla) per vore els monòlegs creuats que des del recinte madrileny d'Ifema ens acosten diversos mitjans. A la taula dues pizzes, una d'elles socarrada, una truita i algunes coses per a picar.

Vicent no s'ha volgut sumar, diu que preferix vore eixa espècie de "Compañeros 2" - "Física o Química"- a Antena 3 que ha optat per no retransmetre l'esdeveniment. Amparo no podia i Joana deia que, a priori, passava de vore-ho... tot i que em jugue un café que, malgrat el nyi-nyi-nyi haurà acabat front a la tele tot i que només siga per la pressió dels seus companys i companyes de pis. ;)

Nelo mentre estudiava nerviós per a un exàmen d'història de l'art, que enguany s'enfronta a la selectivitat i Ferran em comentava que estava massa nerviós com per a fer comentaris telefònics. Així i tot, a la meitat del partit- com la presentadora de "59 segundos" l'ha qualificat per error- considera que Zapatero està desaprofitant moltes oportunitats per defensar la seua gestió.

Per la meua banda considere que el debat l'ha guanyat Zapatero, tal i com apunten els sondejos de tots els mitjans. També pense que el principal derrotat no és Rajoy sinó la pluralitat política. Potser per tant el clar vencedor ha estat el virus del bipartidisme que hui s'ha escampat per sistemes digitals i analògics fent vore que només hi ha dues opcions i amagant - entre altres coses- que no som nosaltres sinó diputats i diputades que nosaltres triem, els qui designen al President del Govern. Per sort l'autèntica enquesta vàlida, com resa el tòpic, és el 9 de març, i la ciutadania tindrem l'oportunitat de reivindicar els pantone front a l'escala de grisos proposada per les teles

I en clau valenciana....

El nostre país ha estat pràcticament absent del debat. Han estat molt escasses les referències als valencians i les valencianes. El tema l'ha tret ZP, fent referència a "la Comunidad Valenciana y a l Alicante". No sabem si amb l'ànim de fer l'ullet als antics votants d'Alicanton, aquell partit que volia traure a les comarques del sud de l'antic regne i que està dispers entre l'electorat popular, ZP ens ha esquarterat. L'excusa per a esmentar-nos ha estat, com no podia ser altra , l'aigua. ZP, li retreia a Rajoy el seu "dije digo, digo Diego" amb el transvasament de l'Ebre. Rajoy ha evitat dir si sí o si no al respecte de la vigència d'esta proposta i ZP somreia com un xiquet que acaba de passar-se una pantalla de videojoc amb bonus.

L'altra aparició del país, ara baix l'històric nom de "Valencia", ha estat per referir-se a l'estatutet. Zapatero ha destacat com socialistes i populars es ficaren d'acord en el seu text. Hem de donar les gràcies al Presi per recordar-nos com aprofitaren el nostre text com a banca de proves. No "son lo mismo", però en algunes qüestions, ausades que ho pareixen!

Al remat, potser un dels apunts més encertats de la nit l' ha ficat Rosella des del sofà. Valencians i valencianes som invisibles a l'estat. I jo afig, i se que ella estarà d'acord, que la única oportunitat per a trencar amb açó és botant ben alt, votant a BLOC-INICIATIVA-VERDS.

Li preguntaré a Vicent per una sinopsi del capítol de "Física o química" a vore que m'he perdut. Ell segur que acabarà per saber com ha anat el debat per les nombroses répliques que ens esperen els propers dies, així i tot si em pregunta li respondré amb rotunditat...

No t'has perdut massa Vicent.

Ací teniu el vídeo que malgrat la pluja de les darrers setmanes, el temps, les presses, la campanya, el pressupost i altres obstacles... hem pogut presentar per a la nostra campanya. Gràcies a Santi, Jordi, Nelo i resta de gent que ho heu fet possible. ;) I ara, a rebotar-ho...

Comença la campanya electoral i amb ella el BLOC JOVE destapem la nostra crida al BOT ÚTIL! Un bot per sobre del bipartidisme i del centralisme, un bot del valencianisme a Madrid, un Bot amb B de BLOC-INICIATIVA-VERDS.

Ahir vam presentar la campanya a València amb Isaura Navarro com prompte passarà en altres comarques del país. La presentació ha estat un èxit de convocatòria. Serà una campanya modesta, que emprarà les noves tecnologies (web, blog, youtube, fotolog..); amb un material cuidat (xapes, cartells, díptics); que s'acostarà als centres educatius, a les festes populars, a les zones de marxa, i que tractarà de provocar per a com de costum cridar a la joventut d'esperit inconformista i crític.

Hem cercat una metàfora visual com la del parkour per tal de convidar a superar els obstacles que la joventut valenciana tenim al davant. No ens conformem amb demanar el vot com fan la resta de joventuts polítiques. Volem una actitud de vitalitat, d'energía, de valentía amb el país. Front a la tensió del bipartidisme PP-PSOE les joventuts valencianistes preferim tensionar els nostres musculs per a que el bot siga ben alt, i ens traga de la invisibilitat.

Així doncs si s'animeu podeu difondre el nostre missatge, les nostres propostes, els nostres recursos. Des de blogs, des de fòrums, des d correus electrònics, amb comentaris al youtube, per sms, penjant cartells, repartint flyers, posant xapes... trobeu la vostra manera i tireu-nos un cable per a que el proper 9 de març el nostre país faça un vot útil.

No hi ha obstacle insalvable quan estem units.I per l'ambient que es respirava este matí a la seu electoral units no només som més... també som millors.

És curiós, a la meua ciutat de València, la major part de les seues polítiques estan ubicades a menys de 1000 metres. D'acord, el cap-i-casal no és Tokyo però igualment resulta simpàtic saber que les seues d'IU, ERPV i BLOC estan tan pròximes, com ho està la del PP de la dels valencianistes. No molt més lluny la d'ONV, i a mig camí de la del PSOE, la seu electoral del BLOC-INICIATIVA-VERDS. Un districte que esta vesprada tirava fum per a preparar l'inici de campanya. He tractat de seguir-ho al detall per RTVV però com ja sabreu no és fàcil trobar pluralitat al la que hauria de ser la televisió dels valencians i les valencianes. (Per cert si encara no heu signat l'enèsim manifest per la pluralitat feu-ho ja).

Pel que he vist, no només per la tele, els populars comencen amb una festa. Gonzalez Pons és un crack de la comunicació populista i jo, no ho amague, sóc el seu fan numero 1. Ha fet un discurs que ni el Vinatea defensant la integritat del vell regne. Que si PP és València, que si volem els vots valencians, que si nosaltres parlem valencià i ara faig la V amb les mans, que si els madrilenys pim pam pum... Vaja, que el podriem fitxar per al BLOC si no fora per que sabem que tot és propaganda i que la seu del carrer Quart es meneja al ritme que marca Génova. Si tant s'ho creu ara això del valencianisme, en comptes d'adreçar-se a l'electorat del BLOC que deixe d'ofrenar tantes glòries gratuïtes a la meseta i refunde el centre valencianista. Mentre no faça això no és més que una altra de les seues , ben parides, però igualment buides, accions propagandístiques.

Han començant la campanya parlant d'Esperança,,, no se si es referixen a l'Aguirre, d'una aigua que ja no saben com portaran, i d'un AVE que es suposa que hauria d'haver arribat abans que servidor perdera la seua virginitat. Que ja fa temps d'això.

Els socialistes arrancaven la campanya a esquenes de les Torres dels Serrans, on diumenge serà la Crida fallera, amb la Vice al front i amb una gestora de velles (que no belles) glòries al front. La precampanya ha estat marcada pels desencontres entre les direccions de Ferraz i Blanqueries. Pero no s'enganyeu, el motiu de la manca d'enteniment no és lingüístic tot i que com diu Pons, la Vice no parla valencià, ni molt menys els de Lerma s'han tornat reivindicatius front Madrid. Simplement no s'entenen per que als d'ací no hi ha qui els entenga. I tot i que puga parèixer-ho.. no m'alegre.

Maria Teresa comença la campanya tractant de demostrar la seua ressuccitada valenciania. La candidata ja no sap que fer per demostrar que no és tan cunera com pareix. Ara que estan tant per la faena de defensar l'alegria, i sabent com està tant llligada a -com diria Zaplana- la nostra idiosincràcia des d'ací proposem que la filmen beguent mistela, tirant traques per les cantonades i cuinant paelles populars a qualsevol hora de la matinada. Eixa és l'opció fàcil doncs la via més útil però pel que sembla improbable passa per dir què fara ella específicament per esta terra o què ha fet els darrers 4 anys.

EUIR, que en valencià seria "Efugir" (...no cal que rigueu la poca gràcia) també comptava amb minutatge a Canal 9. Amb un acte a Russafa presenten a l'entranyable exregidor Moltalban per esta, la meua circumscripció electoral. L'històric dirigent sindicalista s'adreçava amb el mític "compañeros y compañeras" per defensar els valors de "la autentica izquierda" contra "las políticas del neoliberalismo" dels altres. Resultava irònic i quasi esperpéntic vore-lo penjar, abans que cap altre, el cartell de Llamazares, quan si fora per uns i altres seria un altre careto el que s'adheriria... o un altra part del cos el que es penjaria. El que se m'escapa és saber si s'atreviran a defensar la gestió feta amb els seus vots durant esta legislatura, doncs la que va ostentar el càrrec de diputada, la més curranta del Congrés, no els acompanya.

Eixa mateixa persona és la que ha tancat un modest acte al Carme, el de la coalició BLOC-INICIAIVA-VERDS. No cal que la cerqueu al Notícies 9. Isaura, com tampoc no Maria Josep, Alfred o Rafa, apareixeran ben poc per les nostres pantalles. Elles i ells hauran de xafar potser els mateixos metres de carrer però de manera molt més discreta i humil. Així ha estat el nostre inici de campanya. Senzill, amb olives i cacaus, amb un projector audiovisual d'escassa potència i en familia, això si de la que es vol i no s'ajunta només per compromís tot i que eixe compromís siga tant ben intencionat com el de portar el canvi polític al nostre país. No tindrem mitjans darrere, ni grans pressupostos. Tindrem però l'originalitat, la frescura i la proximitat. També les idees i les iniciatives valentes. I sobretot la coherència de defensar els interessos valencians, els d'una esquerra sense dogmes ni caspa i d'un ecologisme sincer i no únicament de moda.

Hi ha també moltes altres forces en campanya. Hi ha gats i gossos republicans que volen obrir un camí que no sabem si és o no "de no retorn" a la que vol ser la casa comuna del valencianisme polític, hi ha qui també diu que "Units som més" tot i que no sabem amb qui s'unix ni quants són, i qui diu tindre una evolució imparable tot i que no sabem a quina velocitat evolucionen. A tots ells també el meu respecte i cordialitat tot i l'agror de post que m'està quedant.

Però què voleu, xiccs i xiques? Estem en campanya i si estem condemnats a la tensió que fa alguns dies ens desitjava el XP en funcions.. com a mínim que siga una tensió punyetera i socarrona.

I per últim un anunci de tranquilitat per a les mares i pares. Si us trobeu a algun polític que tracta de besar les vostres criaturetes en qualsevol mercat. No patiu, els darrers estudis demostren que hi ha més risc de contagiar-se qualsevol cosa per estretar les mans que per fer-se un bes. Així que beseu-se, beseu-se que estem en campanya i en qualsevol cas recordeu que no hi ha pitjor malatia electoral que el virus del bipartidisme. Vacuneu-vos!

Ací teniu el vídeo de la coalició electoral BLOC-INICIATIVA-VERDS. Pel que he vist, i a diferència d'altres qüestions com el logo, el vídeo agrada i molt. Des d'ací vull felicitar a l'equip que l'ha fet possible pel intens curro que han fet. Molt especialment a una dona, que deixaré en l'anonimat, però que espere que es reconega en les felicitacions. ;)

I dit això diverses consideracions personals sobre la meua aparició estelar al minut 1:59

1- Això d'aparèixer en dues pantalles no vol dir que tinga un germà bessó i encara menys síndrom bipolar.

2- No és que ho faça fatal, és que la resta ho fan pitjor i no dramatitzen el text... (i la cella l'alce per que em ve de gust!)

3. En realitat no he vist mai 1000€ junts...

4-Juraria que quan desplegàrem la pancarta contra els barracons en Alacant, Alfred Remolar no estava parlant en ella..

Hui hem estat gravant l'spot específic de la campanya jove baix la fina pluja. Malgrat els obstacles de darrera hora i el reduït pressupost crec que pot quedar bé... Divendres l'estrenem.

Possiblement no són més que coincidències però resulten d'allò més pequliars...

Recordeu aquell cartell del BLOC JOVE de trau-los la llengua que el Consell i NNGG van fer servir com a font d'inspiració per a les seues campanyes?

En esta precampanya n'he trobat dues coincidències més...

Recordeu l'escenificació que ferem al BLOC JOVE de la presa de pèl de l'Estatut? Doncs mireu la nova campanya de NNGG.

Tothom tenim encara molt present la campanya Adéu PP del BLOC JOVE. Doncs mireu amb quina iniciativa despunten a la xarxa l'oposició conservadora a ZP.

Por em fa que els done per inspirar-se en la propera campanya que fem...

Si em pregunteu qui crec que serà el proper President del Govern la resposta és Jose Luís Rodriguez Zapatero. Si em pregunteu qui m'agradaria que ho fòra d'entre els candidats amb possibilitats reals, la resposta és la mateixa. Si em pregunteu a qui votaré el proper 9 de març m'emprenyaré per que és obvi que ho faré per l'opció valencianista, de progrés i verda que es presenta amb el nom de BLOC-INICIATIVA-VERDS. Ho faré amb la major coherència possible que no es poca i amb el convenciment que siga quin siga el resultat haurà estat útil per als interessos valencians.

S'acosta la campanya electoral i amb ella els dos principals partits tracten de propagar el virus del bipartidisme. Ja vaig parlar d'ell i espere que ens pille amb vacuna. Poc subtil ha estat ZP, quan pensant que estava fora de càmera, ha afirmat davant de Gabilondo que tot i que les enquestes li són clarament favorables a ell, i al PSOE li interessava la tensió.

No cal ser massa intel·ligents per saber com d'absurda ha estat la interpretació que el PP ha fet públicament d'estes paraules al responsabilitzar-lo del clima de crispació que ells i els seus han generat durant els darrers 4 anys.

No cal ser massa intel·ligents dic per a saber que a ZP el que li interessa és mantindre la sensació d'incertesa electoral per a que qualsevol dels qui podrien votar-lo per temor a un hipotètic retorn dels de la gavina no acaben donant el seu suport a altres opcions polítiques. A ZP li interessa, jugar a per la majoria absoluta i no vol que se li escape cap vot per assolir-la.

Abans us responia amb rotunditat sobre algunes preferències. No obstant no puc parlar amb la mateixa rotunditat si em pregunteu per quin escenari em fa més por: una possible victòria simple del PP o una majoria absoluta dels socialistes. Sincerament veig difícil que en el cas de traure més escons el PP puguera arribar a acords amb altres forces que pugueren convertir a Rajoy en president del govern (si penseu que m'enganye i ho advertiu al blog, en cas d'encertar us pague una paella). I d'altra banda una majoria absoluta dels socialistes...uff! Em fa feredat pensar on pot acabar el "talante" i els desitjos, encara per materialitzar, d'una espanya plural.

El que ens hauria de fer vertadera por es pensar que el virus bipartidista produira les cagueroles suficients com per a fer-nos prescindir d'una veu valencianista al Congrés dels Diputats. Ens hauria de preocupar que mentre bascos, catalans, navarresos, gallecs i potser fins i tot andalusos i balears, disposen de diputats i diputades que defensen els seus drets, els valencians i les valencianes continuarem invisibles a l'estat.

Tothom que li dedica temps a la política tenim alguna motivació personal més enllà de l'estrictament ideològica. Personalment reconec que una de les coses que més m'agrada de la política, i per tant un motiu extra per a dedicar-li tant de temps és la comunicació. Per això reconec que m'ho passe pipa quan arriben eleccions i has de pegar-li voltes al cabolo per aportar idees per a la campanya electoral, ja siguen slogans, publicitys, lemes o material.

M'apassiona treballar en el repte d'acostar conceptes, valors i idees i fer-los accesibles i atractius. Des de finals del 2005 fins al maig del 2007 vaig poder gaudir com no ho havia fet en la vida fent crèixer aquella boja idea estival de la campanya Adéu PP. Encara hui, malgrat que hi ha suficient perspectiva com per a poder fer la deguda autocrítica, somrisc satisfet de trobar-me algunes petjades d'aquella campanya. Era una campanya pensada per i per al BLOC JOVE i els objectius propis els vam conquerir sobradament. Dissortadament el canvi polític no es materialitzà però no trobe que siga just retraure-li això a l'organització juvenil de la qual forme part... D'haver-se produït esta fita haguera tingut un lema i si en certa mesura la il·lusió es va produïr també podem sentir-nos responsables.

La manca de recursos suposa un gran obstacle per a la materialització d'algunes bones idees però d'altra banda també força a extraure la major imaginació al servici de l'empresa. En un sentit similar influixen el bloqueig informatiu i la complexitat de fixar un missatge nítid en la política valenciana en la qual el valencianisme polític encara es visualitza massa pixelat.

Amb tot l'originalitat, certes dosi de provocació i el recurs als valors front a altres recursos més difícilment comunicables , són al meu entendre claus per a fer-se sentir a un panorama comunicatiu a priori no massa receptiu. En termes similars es desenvoluparà la modesta campanya pròpia del BLOC JOVE per a les properes eleccions generals.

Apostarem de nou per una campanya jove autònoma de la que farà la pròpia coalició i per tant complementàrea a la de caràcter general i a la de proximitat del BLOC-INICIATIVA-VERDS. La xarxa ens oferix un fum de posibilitats que hauríem d'aprofitar.

Gràcies a blogsvalencianistes.com he trobat este interessant article que amb el títol Killer Jaume (redifusió) li arrea a un dels majors mites del nostre poble al qual fa no res acabem de retre homenatge pel seu 800 aniversari. L'article parla d'un estudi que ens presenta a un Jaume I ben distant de la imatge de monarca superprogre i avançat al seu temps que la gran majoria de nosaltres tenim. No tinc el més mínim indici racional per confirmar-ho ni desmentir-ho. Només la sospita que puga ser cert i la certesa que ben poc importa des d'un punt de vista instrumental per al valencianisme com a moviment de construcció nacional. En cas contrari podríem caure en la més absoluta depressió...

Com poder suportar que Vinatea, puga ser, a banda d'aquell jurat en cap que defensà al 1333 la integritat del nostre regne , un pressumpt terrorista de la violència masclista? Li hem de retirar la seua estàtua a la futura Plaça de Jaume I? No es mereix aquella òpera de Matilde Salvador i del primer Xavier Casp? Justífica esta sospista l'ús que un grup de kale barraka ha fet del seu nom?

Sobreviurem a la idea de pensar que a la Batalla d'Almansa, épic camp de batalla del nostre imaginari col·lectiu nacionalista, no va morir ni un soldat valencià? Podrem amagar durant molt de temps que Carles d'Austria, tot i que com recorden Al Tall "va jurar els Furs", no va ser excessivament generós amb Basset ni estigué del costat dels Maulets? I que bona part dels seus defensors foren, bàsicament, uns mercenaris abusadors com tothom en temps de guerra? Haurem de canviar per tot això els càntics el proper 25 d'abril quan ens convoque (el també mític) Eliseu Climent?

Poc importa. Reconec que en referència als mites del valencianisme tinc sensacions encontrades. No sóc massa amic de recòrrer a ells per justificar els meus anhels de llibertat i cohesió però els guarde respecte, i segons com, els puc arribar a encendre un ciri íntim en actes d'afirmació quasi quasi mistics. Amb tot, reconec que el nostre poble, com la resta, necessita mites per a forjar-se com a tal. Nosaltres tenim els nostres, tant mítificats com els d'altres (...i el nacionalisme espanyol és una autèntica galeria de sobra coneguda). Fins i tot en tenim de moderns i contemporànis, alguns d'ells a poc de ser beatificats pel discurs oficial del nacionalisme. No els assenyalaré ara i ací... no siga cosa que els desmitifique.

Espere que l'heterodoxia de riure's dels propis mites no siga interpretada com acte de sacril·legi... que no seria la primera vegada que algú m'acusa d'això mateix. Al remat els mites els fem servir per al que ens interessa i per això mateix prenem d'ells només el que ens interessa. De la resta, ens podem riure tant com vulguem com ho faríem, per posar un cas, si ens llegirem els Furs, que per descomptat, hem de reclamar. Són com les metàfores, o les fàbules, o les llegendes... i en efecte suposen la mare de la pàtria. Potser per que esta, en realitat també té quelcom de mític. I què?

Si Jaume I haguera estat viu ahir haguera complit 800 anys. Per sort per a al sistema públic de pensions el monarca ens va deixar fa un grapat d'anys, aixó sí, amb un Regne allargassat conquerit i fundat amb l'entrada a València del 1238 com a principal fita. La llengua, el substrat dels anteriors pobles instal·lats i tot allò que comporta tindre un Regne propi acabaren per configurar allò que coneguem com a poble valencià. I el que queda d'ell, a instàncies dels seus màxims representants, celebrava ahir l'efemèride pels carrers de diverses localitats.

Els actes de la Generalitat s'han concentrat a la Ciutat de València, cap-i-casal d'aquell regne que fou i país que serà... si ens deixen. I s'han desenvolupat de manera festiva, amb música, campanes i trons. Una celebració molt a la valenciana vaja, potser també pel que fa a la improvisació.

Potser li ha pillat per sorpresa a Camps? No sé vosaltres però jo m'esperava més. Pensava que l'ocasió recuperaria mínimament a aquell Camps que jurava Furs i signava declaracions a Ares del Mestre tot i que després, uns i altres documents esdevingueren lletra morta. No ha estat així i l'any Jaume I s'ha iniciat oficialment de manera discreta amb uns actes que diferixen poc dels que dins d'unes setmanes viurem amb motiu de la Crida fallera, i el que és més preocupant, sense una previsió major d'actes commemoratius per tot el nostre territori. Estem a temps Senyor Camps de rectificar i d'aprofitar l'avinentesa com correspon per a reivindicar la nostra història col·lectiva. Va, home va que vosté ho pot fer millor!

El rei Jaume I i el seu record han de ser una figura d'unió per als valencians i valencianes. Des d'algun moviment però es cerca el contrari. Pretenen que els elements cridats a crear cohesió generen crispació. Tristament ridícul és que els mateixos que el passat 9 d'octubre s'encadenaven a la seua estàtua per evitar una manifestació valencianista hui reneguen d'ell negant el valor màxim de la seua obra: la fundació del Regne de València. És una mostra de com determinada "ideologia" es pot dur a l'absurd i posa en evidència que el valencianisme tricolor res té a vore amb el que des d'allí es propugna que no és una altra cosa que antivalencianisme.

A la meua ciutat la commemoració coincidix amb el debat sobre la proposta del CVC de dedicar-li la nostra principal plaça al Conqueridor. He pogut dir la meua al respecte a un article publicat per Levante-EMV a la seua secció d'opinió. Xafaran els meus peus la Plaça de Jaume I?

Des del BLOC JOVE estem preparant alguna iniciativa que el col·lectiu de València ha volgut fer seua i que presentaran en breu. La Coordinadora Nacional, a banda d'assistir al correfocs, ho hem celebrat de la millor manera que sabem, currant. Reunint-nos durant més de 5 hores per a preparar l'activitat dels propers mesos. El valencianisme no pot celebrar de millor manera este any Jaume I que treballant per conservar i fer progressar allò que amb ell va nàixer.

Feliç aniversari En Jaume!

EUPV de les comarques del nord ha reforçat els darrers dies les seues crítiques al BLOC, més concretament al treball del nostre portaveu a l'Ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu i a la nostra diputada a la Diputació, Maria Gràcia Molés. Els motius reals només ells ho saben tot i que altres els podem intuir. Els aparents i exposats són una suposada aproximació al PP argumentada en la coincidència de vot d'algune reivindicacions al govern central.

Seria absurd que si tant Enric com Mari Gràcia han considerat poc útil i oportú respondre a estes acusacions absurdes, ho fera jo. No obstant trobe que la qüestió oferix l'avinentesa de fer-ne un parell de consideracions al respecte de la idea que alguna gent pot tindre del paper que a priori deu acometre el valencianisme d'esquerres i ecologista que representa el BLOC.

Considere errada la idea de vendre una hipotètica equidistància respecte als principals partits polítics, PP i PSOE. No és cert que el nostre projecte estiga tant proper o llunyà al partit de Rajoy com al de Zapatero. En l'eix esquerra i dreta és obvi que no mantenim les mateixes complicitats i diferencies amb tots dos partits. Potser fins i tot en l'aspecte nacional siga agossarat afirmar-ho tot i que només el furibund nacionalisme espanyol del PP puga camuflar l'autèntic caràcter centralista d'un PSOE que no va voler entendre, ni entendrà mai, alternatives com les de Maragall. No, ni nosaltres ni el nostre electorat, tant el consolidat com el potencial no és equidistant.

Ara bé, encara més erroni resulta considerar que el paper del nostre espai és el de fer-li de crossa al PSOE. No som el "poli malo" que li ha de dir al PP allò que el PSOE o no pot o no vol dir. No som el complement directe que necessiten els socialistes per governar allà on la ciutadania no li dona la majoria absoluta. No som tampoc la coartada d'estos per a guanyar la centralitat política que li permeten un major creixement. I per molt que al nostre espai hi haja un clar component ecosocialista, ni som, ni volem ser, ni devem ser, l'eco dels socialistes.

I en eixe difícil equilibri que ens ha d'allunyar tant de l'equidistància com de la satel·lització per part de l'esquerra tradicional i centralista, el nostre Tercer Espai tenim una oportunitat. Una oportunitat per a reclamar-li al govern central un corredor mediterrani que ens acoste a europa i la transferència del servici de Rodalia mentre li exigim a Camps un transport públic digne i eficient des de Ferrocarrils de la Generalitat. Oportunitat per a reivindicar davant l'estat la publicació de les balances fiscals que faça evident l'expoli que patim els valencians i les valencianes i a la vegada criticar el balafiament dels recursos per part del PP. L'oportunitat per a, entre moltes altres coses, reclamar als socialistes que adopten mesures per posar fi a la impunitat a les agressions feixistes i a la vegada denunciar la manca de voluntat de Camps per posar en marxa la policia valenciana. O també, la de reivindicar davant Zapatero un model d'estat diferent i vertaderament plurinacional i impedir que el Consell jugue amb la nostra identitat en clau partidista.

Hui el Levante filtrava un informe del PSOE valencià que explicita quelcom que molta gent sospitàvem. Entre l'electorat socialista hi ha molt de potencial electorat valencianista. Fins i tot la practicament extinta Unió Valenciana, malgrat el seu caràcter regionalista i marcadament conservador va ser capaç de ser percebuda per l'electorat com una opció centrada i es disputà una important bossa de vots amb el PSOE. No ho dic jo, ho diuen els estudis electorals. Lizondo no ho va voler entendre (potser no tampoc no podia) i Villalba intentà sense èxit corregir-ho. Arribà tard i el PP s'ho engolí.

El valencianisme polític progressista té un espai en el qual pot crèixer i que espera gestos per tal de passar del seu desencant a una nova il·lusió. Per arribar a seduir-ho cal alguna cosa més que desitjar-ho i dir-ho en veu alta o en una ponència. Ara bé, calen uns pasos previs i un determinat ritme que respecte els tempus per tal de plantar batalla en este terreny. Ni massa ràpid, ni massa lent. Com sempre estem abocats a mantindre els equilibris per optimitzar l'èxit de la nostra estratègia.

Crec que també en este sentit la configuració d'un conjunt de forces, liderades pel BLOC, per tal de dotar d'expressió política eixe tercer espai pot ser molt útil. No tenim les hipoteques d'uns altres. La liquidació pràctica d'un altre projecte polític proper pot ser un indici que anuncie al nostre país allò que ha tingut lloc en altres territoris, Galícia per posar un cas. Llamazares, que no és tonto ho sabia i ho tractà d'evitar. Va fer tard.

La suma d'un valencianisme ambiciós i responsable, l'esquerra moderna i no dogmàtica i l'ecologisme pràctic potser una peça clau per a que un espai que pinta d'un taronja roginenc i verd faça forat en el desencant socialista. Hi ha una altra alternativa al PP que ho és també al bipartidisme i al centralisme que desitja el PSOE. I ara sí està en les nostres mans explicar-ho i fer-ho realitat. Tan senzill i comple alhora com això.