Periodistes sense resposta

Ja fa alguns mesos Infotelevisió (televisió que es quedà sense llicència de TDT pel seu caràcter progressista i valencianista) preparà un document especial per tal de denunciar l'actitud despòtica del Partit Popular valencià amb els i les professionals del periodisme valencià, no ja crítics, sinó, senzillament no aduladors. Si no vau tindre l'oportunitat de vore-ho podeu fer-ho des d'el següent blog.

Anit la qüestió va fer el bot a l'estat gràcies al programa Caiga Quien Caiga. Com moltes altres coses haurem d'esperar que des de la resta de l'estat ens facen sentir vergonya per adonar-nos que efectivament, algunes coses al nostre país la produixen. I nosaltres que som un poble orgullós, quan no fanfarró, hauríem de saber baixar el cap primer, per a dirigir la mirada després cap als autors d'esta pràctica totalitària.

No vaig tindre oportunitat de vore el vídeo però de ben segur que prompte companys com Xorx, de la mirada crítica, o el propi programa el penjarà a la xàrcia per tal que tothom puga riure o plorar amb la descarada covardia del nostre Molt Honorable President. (Cal reconèixer però, com hem vist al vídeo d'InfoTV que la també popular Rita Barberà, independentment del seu cinisme, i a diferència de Camps, té els recursos suficients com per a plantar-li cara a qualsevol pregunta incòmoda. Rita és, almenys en això tot un animal polític)

Supose que el vídeo, com les preguntes, no tindran resposta per part del Consell. Si m'enganye i la té, no diferirà molt de l'habitual intent de fer vore campanyes malignes contra els interessos valencians. Ja sabeu eixe "eje del mal" que configuren la Unió Europea, Catalunya i ara també els hòmens de negre que no cacen extraterrestres.

Si voleu tirar un cable a difondre estes imatges i a que este fet tinga alguna utilitat reenvieu estos vídeos no als vostres contactes progressistes i valencianistes, que probablement ja s'ho imaginen, sinó a l'electorat del Partit Popular. I no em direu ara que viviu en una bambolla en la qual no us relacioneu amb l'electorat hegemònic del país...

El que tampoc no s'hauria de quedar sense resposta, però en este cas la de la vostra solidaritat, és Agustí, un periodista acomiadat injustament per l'Ajuntament d'Alboraia per ser parella d'una regidora del BLOC a esta localitat de l'Horta Nord. Podeu llegir-ho ací. No és la primera ocasió que passa alguna cosa similar. Que li pregunten a Tona Català, una professional valenciana casada amb ún dirigent del BLOC que va viure una experiència similar en arribar Zaplana a la Generalitat. Agustí mereix recuperar el seu lloc de treball a l'Ajuntament i els vostres escrits de protesta a l'alcalde popular poden facil·litar-o. Feu-ho a amic@alboraya.com enviant còpia a adsevar9@hotmail.com .

Amb tot queda palés una vegada més com el PP és conscient de la importància de tindre controlats els mitjans per anestesiar l'actualitat i amb ella la ciutadania. També él seu hàbil domini de la propaganda de la qual el meu admirat candidat Pons és un mestre. Amb molt més "talante", això sí, el PSOE disposa dels seus mitjans per contratacar des de l'estat ( Heu vist Noche Hache?) ...tot i que per sort o per desgràcia a casa nostra de vegades passen desapercebuts entre tanta gavina herziana, televisiva i de paper.

En eixe context iniciatives com InfoTV, AnnaNotícies, l'Avanç, Pàgina26 o el que en el seu dia va ser el Diari Parlem (gràcies Paco i Jaume!) són modestos oasis que hauriem de preservar. Siga com siga vull mostrar la meua solidaritat amb professionals com Sergi Tarín que tenen la paciència suficient com per a intentar obtindre respostes cada día d'un Consell que calla però no atorga llicències de TDT als mitjans plurals.

M'agradaria estar en el teu lloc, això sí... però eixa és una altra història.

PD: Ja podeu vor el vídeo del CQC

[LLEGIR +]

Isaura Navarro

Havia coincidit amb ella en diverses ocasions, també ens haviem intercanviat algun correu electrònic però trobe que la primera vegada que vam poder tindre una conversa més intensa fou al 20é aniversari del Col·lectiu Lambda a les darreries del 2005. En aquella ocasió em va seduir la seua proximitat i la sinceritat de les seues paraules amb qui fa pocs minuts era pràcticament un desconegut membre d'un partit rival. Trobe que Isaura transmet una sensació que trobe a faltar en bona part de les persones que es dediquen a la política al nostre país: Isaura és una ciutadana ficada en política. Per desgràcia hi ha pocs ciutadans en política i menys polítics entre la ciutadania. Al Bloc per sort tenim la major concentració de ciutadania política i per això confie que el seu encaix en la coalició no serà, ni molt menys, traumàtic.

Els darrers 4 anys l'hem vista actuar en el Congrés dels Diputats obeint la disciplina de partit d'un projecte estatal i tractant d'exercir com a valenciana a Madrid. Eixe difícil equilibri ha contribuït potser al fet que no sempre puga estar d'acord amb les seues intervencions. La gent a priori més refractària a l'acord valencianista, d'esquerres i ecologista ha posat alguns exemples darrerament i jo mateix he tingut l'oportunitat de fer-li notar les meues diferències polítiques en un clima de cordialitat i bon rotllo.

Amb tot, crec que han estat infinítament més les vegades que Isaura ha tractat de cobrir la mancança d'una veu valencianista al Congrés. Supose que fou molta la gent que s'emocionà en veure-la defensar les millores a la vergonyosa reforma de l'Estatut pactada per populars i socialistes. I que també fou molta gent la que experimentà una sensació molt desgradable quan de nou, Alfonso Guerra, en comissió, feia servir maniobres fosques per a imposar la visió bipartidista del 5% davant de les sinceres, legítimes i espontànies protestes d'Isaura. Ja he valorat positivament el pas que per al valencianisme suposa l'acord Bloc-Iniciativa-Verds: crec que a diferència del Compromís, hi ha una base de complementarietat d'espais, cordial, que pot transmetre sinceritat al nostre electorat a l'hora de vendre la nostra suma. També la valentia de gent com Isaura o la gent de Joan Ribó per donar eixe difícil pas d'abandonar la casa en runes d'EU i iniciar una nova i més flexible aventura allunyada de l'ortodòxia asfixiant del PC. També vull mostrar la meua satisfacció perquè Isaura forma part de la nostra llista, i fins i tot que l'encapçale, puix així ho ha estimat oportú el nostre Consell Nacional amb la majoria significativa dels seus vots.

Confie que Isaura sabrà caminar de la mà del nostre Alfred Remolar, de l'alcalde Rafa Climent, i de la futura alcaldessa de Carlet, Maria Josep Ortega, per a guanyar-se la confiança del màxim possible de gent en la campanya electoral que estem a no res d'iniciar. Confie que el seu encaix en una candidatura netament valencianista donarà millors fruits encara que la seua trajectòria llamazarista en IU. Confie que el 10 de març haurem fet una passa important per a la construcció d'un Tercer Espai, nacional valencià, ambiciosament progressista i útilment ecologista.

Podeu aproximar-vos a Isaura mitjançant el seu blog i el seu fotolog. Però si teniu l'oportunitat de fer-ho pel carrer, no en dubteu. Per damunt de tot us trobareu amb una ciutadana que fa política. Ara des del Bloc-Iniciativa-Verds.

[LLEGIR +]

Volem Canal 9!

Convidats/des: El macarra de Kiko Matamoros, l'inclassificable Jimmy Jimenez Arnau, aquella dona del monyo blau que parla amb els àngels batejada com Lucia Bosé, Micky Molina amb barba, la d'Estrenos de Cartelera (amb molta menys gràcia que la d'Homozapping) , l'ex porter pare d' ANHQV, i el histriònic crític de cinema Carlos Pumares

Presenta: Cristina Tàrrega. Valenciana de pro...vincias.

Llengua: El valencià està present al títol "Gent de Tàrrega", i en la paraula "mamella" (això sí... en boca d'un col·laborador per a despertar la rialla, pur homenatge a Bernat i Baldoví.). També el trobem als gràfics que apareixen quan parla algú del públic, a l'estil de: "El meu home hem va dir...". La resta en castellà, no sense esforç per part del públic, fonamentalment dones de més de 50 anys, que exposen les seues amargures amb un marcat accent valencià.

Ja he dit en nombroses ocasions que trobe a faltar al nostre showman autòcton, Joan Monleón. Vist amb perspectiva el seu programa socarró era d'allò més digne en la història de RTVV. (Per a les i els més joves faig notar que aquell programa comptava amb una audiència fidel que jugava a destriar entre campanars del nostre país, i confiava la seua sort a l'elecció entre que l'atzar li toque la clotxina o la cuixa en una gegantina paella.)

El que mai no pensava que arribaria a dir en este blog és que enyore aquells programes de debat, com Carta Blanca , conduïts per Josep Ramon Lluch , en els quals també va aparèixer Amàlia Garrigós. Al costat del que hui esta emetent el nostre primer canal de televisió pública allò podia ser definit com un intent per fer populars grans reflexions i debats intel·lectuals....

He anat i aniré a qualsevol concentració a favor de les emissions de TV3 al nostre país. Crec en la llibertat d'expressió i d'informació, en la necessitat de reforçar al màxim la comunicació entre els diversos territoris del nostre domini lingüístic i en el paper que un mitjà com aquell pot fer per normalitzar el valencià (sí, el valencià) entre la població del nostre país.

Però el que no puc entendre és per quin motiu la mateixa gent que participem d'estes mobilitzacions no posem més sovint el crit en el cel per a denunciar l'ús que s'està fent el PP, i el que va fer el PSOE en el seu moment, de la nostra ràdio i televisió públiques.

Són la nostra televisió, els nostre col·lectiu de professionals, els nostres mil·lions d'euros, el nostre dret a la informació plural i veraç, la nostra pròpia ferramenta de normalització lingüística. És RTVV, en definitiva, la màxima afectada per la nefasta política del PP. I el nostre silenci no pot ser cómplice. Ni podem caure en el parany d'esperar solucions externes a les mancances internes que esdevenen en la pràctica una tirada de tovallola en tota regla.

Per això, com he comentat en alguna ocasió amb els periodistes quan ens han preguntat al BLOC JOVE pel tancament de TV3, cada vegada que em manifeste a favor de les emissions de la televisió catalana al territori valencià ho faig també per que el PP no ens furte, per la vía de la desconnexió, un referent i un model de televisió digne i de qualitat.

Recordem-ho, el millor que ens oferix TV3 als valencians i les valencianes és la il·lusió per pensar que una alytra televisió és possible. Tv3 és en definitiva, allò que podría ser Canal 9.

[LLEGIR +]

dos blogs, dos amics

Recentment he descobert dos blogs interessants de dos amics. Tots dos treballen a Alacant si bé són d'altres localitats.

Un d'ells és el meu amic Natxo Bellido, històric membre de la Joventut Valencianista i hui Secretari Comarcal del BLOC a l'Alacantí. A Natxo el llegia amb 15 anys a la llibreria Crisol, quan no tenia peles per poder comprar-me el seu llibre col·lectiu d'aquella mítica triple B. (Bellido-Bertomeu-Bisbal). Ara serà un plaer llegir-ho pel seu blog... si és digna a actualitzar-ho: http://ignasibellido.blogspot.com/

L'altre és de Jordi Davó, un infatigable valencianista alcoià al qui recorde amb un somriure cada vegada que escolte la paraula "patriota" tot i que jo no siga massa amic del terme. Recorde que fou una de les primeres persones amb les quals vaig parlar el meu primer Aplec al Puig en aquella taula junt a altres membres de l'ACV Tirant lo Blanc. Davó és més disciplinat.. si més no pel que fa a les actualitzacions. http://blogs.ua.es/davonet/

I recordeu que gràcies a Carles i Amadéu podeu trobar http://www.blogsvalencianistes.com

[LLEGIR +]

El BLOC i els altres davant el Tercer Espai valencià

Dissabte un intens Consell Nacional va aprovar obrir les portes a una eventual acord amb EUPV/IU que finalment no es produirà. Com sabeu l'acord depenia de l'èxit de l'estratègia de Llamazares a IU que ha estat derrotada pels sectors més pròxims al PCE. L'estratègia de Llamazares i d'alguns sectors del seu partit passava per cercar l'aliança amb els nacionalismes d'esquerres i l'ecologisme per tal de bastir una suma que tot respectant la personalitat i la diversitat de les peces fora capaç de plantar cara al bipartidisme que assola l'estat i molt especialment el nostre país. El BLOC va valorar l'oportunitat i assumí els riscos forçat pel calendari i conscient que tot no estava en les seues mans. M'estalviaré ara i ací les consideracions internes al respecte per això mateix puix personalment considere que la gent amb responsabilitats orgàniques les hem de plantejar a un altre lloc que no a un blog d'estes característiques. (I no és una insinuació covard per que gent que si que en fà, ja coneix de primera mà este posicionament. ;) )

Tal i com relaten alguns mitjans virtuals propers al PCE, per sort o per desgràcia, allò que s'ha imposat a IU és "la recuperación del discurso de izquierdas, republicano y anticapitalista". Queda confirmada d'esta manera que efectivament l'aposta de dissabte del Consell Nacional no estava exempta de riscos però sobretot, el que és més important, queda clarificat que el projecte futur d'IU no passa per unes renovades coordenades d'esquerra moderna, no dogmàtica, verda i sensible a les qüestions nacionals amb la qual el valencianisme progressista puga establir mecanismes de col·laboració per fer front al centralisme i bipartidisme del PPSOE.

Sóc sensible al fort colp que han rebut les pretensions d'alguna gent, membres d'EU i amb un projecte ben diferent al del PCE. Deu ser molt dur comprovar com la darrera de les il·lusions al sí del que fins ara ha estat el teu partit s'esfuma definitívament. Espere i desitge que troben la valentía suficient per a seguir treballant en eixa projecte polític ara ja , fora d'un projecte liquidat i condemnat, o almenys així ho veig jo, a la caspa i a la marginalitat. Parlant més clar, confie que l'esquerra valencianista, i ecologista que alguns sectors d'EUPV han defensat, sense massa èxit al seu sí, tinga un millor desenvolupament des d'un projecte nou, autònom, i en clau valenciana com ens han venut Iniciativa. El poc que he pogut parlar hui amb alguna gent em fa ser definitívament optimista al respecte d'esta possibilitat.

Per que com fa alguns mesos ja vaig dir per ací, trobe que en este projecte el valencianisme progressista pot tindre un bon aliat a l'hora de construir eixe referent electoral per a eixe emergent Tercer Espai que no troba en les opcions tradicionals, centralistes i submisses les seues respostes a les seus inquietuds polítiques. Un espai fonamentalment jove que atorga al BLOC JOVE un protagonisme destacat en la faena de construir el seu referent polític. Un espai per al qual el valencianisme, tot siga dit, tampoc pot estalviar-se certa renovació d'idees i plantejaments. Adéu ortodoxia, benvinguda heterodoxia.

Els acords, recordem-ho, s'adopten entre diferents. El diàleg, la negociació i el pacte no són necessaris entre els qui pensen igual. Així doncs, tot i ser evidents les diferencies ideològiques entre el BLOC i la gent d'Iniciativa, el tempus polític imposa la necessitat d'establir complicitats amb aquells agents amb els quals hi ha notables coincidències. Amb ells i elles existeixen unes oportunitats que difícilment podem trobar en la resta del palmito polític valencià. Així doncs el BLOC , el valencianisme polític, deu liderar la construcció política d'este espai engrescant a tots aquells projectes que es menegen en unes coordenades similars a les nostres.

Parle d'Inicitiva, parle de Verds, però també d'altres opcions que a dia de hui s'han quedat al marge. M'estic referint potser a ONV, ENV, Estat Valencià, RV i fins i tot a alguns sectors d'Esquerra. Parle com a valencianista i no com a militant d'una opció política quan dic que considere que des d'estos projectes s'hauria de fer també un major esforç per a valorar la necessitat de fer convergir, si més no electoralment, els nostres projectes. I m'atrevisc, encara més, tot i amb risc de ficar-me on no em criden, a valorar com a necessària la revisió d'alguns dels seus postulats i actituds per a fer viable esta construcció col·lectiva. Considere així doncs, que les opcions per a la construcció nacional valenciana des de l'esfera política passen més per la defensa dels plantejaments cívics de la ciutadania valenciana -l'autèntica nació valenciana,- que no per discursos emintement identitaris condemnats a l'autoconsum en una societat no massa procliu a determinades coses.

L'atomització del valencianisme no és seriosa ni útil i en eixe sentit no crec que se li puga demanar el mateix grau de responsabilitats a determinats agents que als qui des de fa un grapat d'anys fan esforços -i el darrer Consell Nacional és bona prova d'això mateix- per bastir un referent polític unitari per al nacionalisme valencià com esdevé un BLOC que va nàixer com a suma i que amb els anys ha acabat multiplicant. Que qualsevol opció per minoritaria que siga és legítima és cert, però que la defensa dels interessos més particulars obstaculitza la marxa col·lectiva del nacionalisme al País Valencià és també evident. I recordem-ho que l'autèntica convergència pendent és la del valencianisme amb la societat valenciana. La resta... treballs previs.

Al remat, el que ha passat amb EUPV i els seus crítics pot clarificar més el futur del valencianisme polític i del tercer espai. No sé si és fruit d'una encertada estratègia, d'una carambola o malgrat una concatenació d'imprudències, personalment això sí considere que el marge era ben limitat doncs no totes les pilotes estaven sobre la nostra teulada. Siga com siga hem mogut fitxa i les fitxes que altres menegen esta setmana seran clau per al futur del valencianisme.

La situació, descavalcada Iniciativa del seu darrer intent per arreglar la vella casa, retorna la vigència a un acord pràcticament unànim del Consell Nacional del BLOC que va generar també unes nítides il·lusions en el futur polític que poques vegades he percebut en este partit. L'aposta pel Tercer Espai, malgrat els matissos, és l'aposta de l'Executiva, del BLOC JOVE, del BES, del Bloc de Progrés Valencianista, de la militància independent i del , en ocasions vehement i autoproclamat dissident, Enric Nomdédeu. És l'aposta del conjunt del BLOC, l'aposta del valencianisme polític. I quan tots i totes anem a una veu demostrem ser una màquina imparable.

I com que els tòpics acostumen a tindre la seua utilitat, tots i totes tenim clar que la campanya per a les eleccions del 2011 ja ha començat i el 9-M és una primera estació. Si els amics i amigues d'Iniciativa anaven amb intencions sinceres per ajudar a bastir eixe projecte ho comprovarem en breu. Si no, també.

Ara és moment de posar les primeres pedres, i tant de bo, una veu valencianista al Congrés dels Diputats.

[LLEGIR +]

Debats i presències

Hui ha estat un dia intens d'eixos que et suggerixen milers de coses a relatar al blog. Alçar-se un dissabte per anar a un Consell Nacional per prendre decisions díficils, entre arguments carregats de passió i raó, i un debat no exempt de tensió ha estat només l'inici d'un dia, com dic intens. Trobe que cal valorar el mérit d'aquelles persones que es desplacen molts kilòmetres per tal de defensar els seus posicionaments i confrontar-los amb els d'altres companys i companyes. Amb tots els ets i els uts que calguen, i hui potser caldría fer.ne no pocs, és un símptoma de vitalitat i de compromís amb el projecte. Tot i que la visió estratègica de vegades no siga matèria de consens en el sentit més absolut del terme, m'agrada saber que tothom té la voluntat de dir la seua.

Això passava a la seu de l'ONCE de la Ciutat de València. Mentre, el BLOC JOVE assistía també, representats per Joan i Dani al congrés regional de les JERPV, per tal de mostrar-los el nostre respecte. Simultàneament Fran defensava el Triangle Jove i la nostra pròpia manera d'entendre l'associacionisme juvenil al CJCV. Sort que a la nostra organització disposem d'un equip ampli que fa possible estar en tants llocs a l'hora...

Amb el recompte de l'acord- que ja comentarem en altra ocasió,- encara pendent, i en companyia dels meus companys de Coordinadora, Maite i Vicent, però també de l'excursionista Miquel Notari hem fet camí cap Alacant. Un camí per l'AP7 que com sabeu contribuix a fer més díficil la ja complexa connexió amb les comarques del sud.

Amb fam i passades les 16 hores arribem al barri d'Alacant per trobar-nos amb un grup de membres de les comarques del sud que celebraven un dinar de germanor. Ramonet està fent un treball increible per engrescar estes comarques i des del conjunt de l'organització hem d fer un esforç per tal d'animar la constitució dels nous col·lectius.

Hui era una concentració en contra el tancament dels repetidors de La Carrasqueta i en defensa de les emissions de TV3 el que ens ha portat a Alacant, per retrobar-nos amb gent com Victor, o David. (Per cert, Xavi, que t'he trobat a faltar!). La concentració d'Alacant ha estat massiva i ha servit per anunciar, per part d'ACPV la convocatòria de la manifestació del 25 d'abril a la ciutat de les comarques del sud. Cal saludar la iniciativa que esperem servisca per recordar que Alacant és important, molt important en la construcció nacional del poble valencià. Per nosaltres ho és i per això durant els propers anys xaf.arem terres alacantines tantes vegades com calga, sense anar més lluny el proper 16 de febrer, amb una Assemblea Nacional que servirà com a tret d'eixida per a la campanya electoral.

Deia que cal un especial esforç entre altres coses per que el nostre és un país allargassat i Alacant una ciutat castigada per la desidia dels partits estatals amb el tranport. Si haguèrem optat per tornar en tren no podriem haver-ho fet més tard de les 19 hores i pagant un preu desorbitat. Impossible fer-ho mitjançant enllaços puix com sabeu entre Gandia i Dènia no hi ha via.

Així doncs l'opció ha estat viatjar en cotxe fins a Gandia i confiar en Renfe Rodalia per a retornar al cap-i-casal. Un modern tren ens acostava cap al merescut descans quan a l'altura de Silla una avaria ens deixava aturats uns moments que s'han fet interminables. 20 minuts a fosques han precedit a una breu locució. "Señores viajeros, hemos sufrido una averia". I punt.

"Almenys hui han dit alguna cosa. Divendres passat ni això, exclamava una passatgera". Lamentable, molt lamentable. I estic convençut que tractar de resoldre qüestions coses com estes i moltes altres més justifiquen i expliquen els quilometres, els debats acalorats i els esforços estratègics que molta gent fa al valencianisme.

[LLEGIR +]

Carrers i places.

Mentre a la Ciutat de València el PP es crea les mil-i-una excuses per a no fer cas a la proposta del CVC i dedicar l'actual Plaça de l'Ajuntament a Jaume I en el 800 aniversari del seu naixement, el PP de Castelló va una mica més enllà i proposa dedicar noms de carres i places a gent tan insigne com els feixistes Franco i Rommel.

Possiblement el PP trobarà més justificat dedicar un carrer a esta gentola, que a molts dels noms que conté la proposta presentada pel BLOC, en la qual Nomdédeu m'ha convidat a participar. Són noms com els de sobra per tots vosaltres coneguts Carles Salvador, Joan Fuster, Nicolau Primitiu, o per algú com el diputat valencianista Vicent Marco Miranda.

A què pareix una broma de mal gust? Doncs no, tot i ser de molt mal gust no és úna broma. És el fruit de la confiança dipositada per la ciutadania en la gestió del Partit Popular.

[LLEGIR +]