Heroi

No coneixia a Dani, mai no he estat al seu poble i potser mai he coincidit amb ell a la cafeteria de la facultat. No obstant després de llegir el reportatge del diari "El País" no tinc cap dubte que han mort a un heroi anònim, dels que "canvien el món" tot i que l'extensió d'este no siga major que la que ocupen uns quants metres quadrats.

Davant la crònica de la mort violenta d'un heroi, per anònim que siga, no puc fer massa comentaris sobre l'últim espectacle d'Albena teatre, sobre el concertet de Soul Atac a l'Octubre, o sobre l'Aplec al Puig que diumenge ens va reunir a bona part del valencianisme.

Tenim masa martirs per a ben pocs herois. Impotència.

[LLEGIR +]

Partidisme, el justet

Dissabte vaig fer per acostar-me a la cloenda del congrés d'Iniciativa pel Poble Valencià que es celebrava a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Pareix ser que per qüestions d'agenda la van avançar i em vaig quedar amb les ganes de poder desitjar-los sort en la seua aventura per regenerar i renovar el missatge polític de l'esquerra verda i valencianista. Espere i desitge que els vaja molt bé en el seu intent i que en allò que compartim puguem col·laborar com a aliats lleials.

La causa de l'avanç de la cloenda era la convocatòria de la manifestació de la coordinadora d'ONGD's valencianes que amb el lema - i objectiu- Pobresa Zero va fer eixir al carrer a milers de persones. Vam reclamar, una vegada més compromís per part dels governants per tal d'assolir els objectius del mil·leni. Ho fèiem pocs dies després de saber que des de l'administració valenciana s'han pogut destinar fons reservats per a la cooperació - i no precisament pocs- a grans esdeveniments com la Copa de l'Amèrica. ja em direu si no té delicte la cosa...

A la manifestació comentava amb Isaura Navarro la designació de la paracaigudista Maria Teresa Fernandez De la Vega com a candidata socialista per València enmig d'una crisi que deixa als socialistes valencians, més que mai, al control teledirigit des de Ferraz. Parlàvem també de la" perfomance" que sembla protagonitzaren alguns, segons algunes fonts joves membres d'EU, quan arrancava el congrés d'Iniciativa. Uns encaputxats llançaven bitllets de 20 euros amb la cara de Mónica Oltra, síndica de Compromís i recentment expulsada d'EUPV, mentre sonava Escandalo de Raphael. Sense comentaris...

En acabar, Vicent sanchez i jo encara tinguèrem temps de passar-nos per la fira d'associacions del Consell de la Joventut de València i saludar així a un col·lectiu emergent i currant (molt currant!) com és el del Bloc Jove al cap-i-casal. Enfront del nostre, a uns quants metres, teníem l'stand de les Nuevas Geenraciones del PP, adornat amb el seu material entre el que destacaven les samarretes "Yo no voté a zETApe".

Pareix ser que mentre la joventut associada de la Ciutat de València sopàvem a una carpa algun imbècil va trencar-los l'stand i encara més, hores després, el mateix autor, o potser un altre, va deixar inscrites unes parauletes d'apologia terrorista.

Em consta que Nuevas Generaciones mai no ha mostrat el més mínim interès en solidaritzar-se amb les agressions físiques i violentes que membres del BLOC JOVE o d'altres organitzacions d'esquerres i valencianistes hem sofert. Ni tan sols en ocasions tan brutals com la recent pallissa a Santi en mans de feixistes o l'atemptat amb explosius frustrat del passat 9 d'octubre. mentiria sí dic que no m'importa, però en qualsevol as no és inconvenient per a que des de la nostra organització mostrem la nostra més absoluta condemna a l'atac i els mostrem la nostra solidaritat. Esperem també que algun dia, a la seua pàgina web, figure un mínim símptoma de preocupació per estes situacions que altres patim com el que hui hem penjat a a la nostra.

Hi ha coses que han d'estar per damunt de l'enfrontament partidista puix les sigles són ferramentes per assolir objectius i no haurien d'estar objectius tancats en si mateix. Des de la nostra organització fem molts esforços per a dotar al valencianisme d'una ferramenta ben potent per al valencianisme però tampoc no hem estalviat esforços i generositat quan ha calgut avantposar el país a interessos més particulars. L'assistència de molts companys i companyes al congrés d'Iniciativa crec que va en sentit com he dit abans. D'altra banda la condemna enèrgica a l'atac a NNGG hauria de ser una constant per part de les forces democràtiques davant una agressió, vinga d'on vinga i vaja contra qui vaja.

Dissortadament el partidisme gratuït s'imposa sovint en la política valenciana. I això l'allunya de l'ideal de molta gent que creiem que de partidisme hi hauria d'haver sempere el justet. Però ja sabeu... hi ha tant per canviar a este país...

[LLEGIR +]

Adéu Pla

Pla ha plegat per no haver pagat una factura - un poc cara, això sí - a una constructora que li havia fet el favoret de reformar-li el piset. (ai colló, quin piset!) I ho ha fet perquè la premsa amiga - el polanquisme que diu "Don Fedeguico" - ha donat la notícia en portada parlant d'escàndol.

No cal ser molt mal pensats per a relacionar, com ja fa bona part de la blogosfera valenciana, este fet amb les pressions internes, i tot plegat fa una mica de "juju" de pensar com se les gasten al PSOE. Al final, tot siga dit, Pla ha actuat amb decència fent allò que d'altra banda va estar incapaç de fer el passat 27-M i veient per on bufa el vent no és extrany que s'haja acomiadat de Camps agraït per la seua actitud durant estes difícils 48 hores.

Ara, els cal aire nou i gestora... i qui millor que Joan Lerma per a encapçalar-la? Joan Lerma? Sí, sí, Lerma! Aquell home que ara pareix l'Aüelo Colomet (personatge del Corpus valentí) i que quan fou president, - jo era ben nano - , confonia amb el mateixíssim Jaume I.

Algú s'imagina "El Mundo" donant en portada informació sobre Terres mitíques, IVEX i altres perles similars? I a Zaplana dimitint? Doncs ara posem a cadascú al seu lloc... Pla a sa casa i Camps en la de tots. Per que Camps, almenys de moment, es queda. I ni tan sols està nominat.

[LLEGIR +]

Sanitat malalta

Hui a la consulta de l'Hospital Clínic una parella de dones comentava la presència d'ahir de Carod-Rovira al programa de Lorenzo Milà. Les dones empraven un llenguatge correcte per expressar les seues discrepàncies respecte al polític independentista català. Si tinguéreu l'oportunitat de vore'l, potser coincidireu amb mi en què va donar una imatge molt nítida i correcta dels nacionalismes perifèrics. La meua discrepància respecte a l'estratègia d'ERC d'implantar-se al nostre país per interessos purament electorals (de Catalunya, clar està) no m'impedix valorar de manera molt positiva el paper que Josep Lluís - no Jose Luís- va fer anit davant de milers de persones a la televisió estatal. Tant de bó algun dia es puga sumar una veu valenciana i ens faça visibles als ulls de l'estat.

Però anem al que anem...Després de dos anys, amb els seus 365 dies corresponents cadascun, per fi tinc cita amb el dentista! Por, molta por! El propi doctor s'ha quedat bocabadat en comprovar el temps d'espera i mentre em comenta com pacients i metges estem en el mateix vaixell ordena a un company que faça fotocòpia del volant.

- Esto es para dejarles clarito a los de arriba que necesitamos mas medios.... que luego dicen que mentimos.

5 cirujans per no se quants centenars de milers de persones són, estareu d'acord amb mi, una absoluta vergonya a un país que es gasta milers de diners en cartró pedra... i no parle precisament de les falles. En uns quants mesos, amb sort , podré ser operat i m'extrauran els queixals de l'enteniment. Espere, en qualsevol cas que siguen els queixals i no l'enteniment el que abandone el meu cos...

Per acabar d'arrodonir el matí passe pel meu centre d'atenció primària a demanar cita. Durant tota la vesprada d'ahir vaig tractar de sol·licitar-la telefònicament sense èxit. Durant més de tres hores depiticlin, piticlin.. ha estat impossible.

La dona del mostrador em confessa:
- Ens és impossible atendre les cridades. Ni l'agarrem.

El moderníssim aparell d'autocita, que teòricament funciona amb la targeta SIP, està bloquejat, pel que sembla des de fa setmanes. I la única manera de recollir cita , que no s'allargarà més de 5 minuts, és fent una cua de més de 35 minuts.

Com a la carnisseria agarre torn. Numero 94. És a dir 40 persones per davant. I finalment després d'haver fet la cua més llarga que recorde després de la del Tutuki Splahs de Port Aventura en aquell viatge de fi de curs, em donen cita... per a dos dies després. No em moriré d'esta però... vaja tela!

Són les coses de la sanitat valenciana. La de la "comunitat envejada" per europeus i alienígenes. Són anècdotes d'un país real.

Potser algun dia, més prompte que tard, trobarem un metge capaç de curar a una sanitat malalta , víctima d'un infecciós virus al que no m'atreviré a batejar. Mentre, com en tantes altres coses, paciència i pedagogia..

[LLEGIR +]

Atemptat contra el BLOC

Tot apunta a que l'artefacte col·locat la nit del 8 d'octubre a la porta de la seu nacional del BLOC no era una simple brometa sinó un autèntic artefacte explosiu que d'haver esclatat haguera produït molt més que una simple fogonada. Per dir-ho clar, la nit del 8 d'octubre, a la Ciutat de València es va produir un intent d'atemptat amb explosius contra el BLOC.

Sobre la impunitat amb que actuen els grupuscles feixistes al nostre territori no puc afegir molt més del que ja he comentat en altres ocasions tot i que la col·locació de l'explosiu suposa un bot considerable que supera l'anècdota. No obstant hi ha un parell de reflexions des de la més profunda indignació que trobe que és just compartir i difondre.

La vesprada del 9 d'octubre un militant del partit em cridà per comentar-me com un conegut seu, veí de la finca on tenim ubicada la seu nacional , li havia parlat d'un atemptat al Carrer Sant Jacint. Extranyat per la notícia vaig cridar a un parell de membres de l'Executiva Nacional per interessar-me. Ningú no sabia res i en un primer moment vam pensar que podia haver estat una falsa alarma o un malentès relacionat amb el repugnat atemptat d'ETA a l'escolta del regidor socialista. No ens podíem creure que una cosa així haguera passat sense que ningú des de Delegació de Govern es posara en contacte amb els màxims dirigents del partit.

Una mica més tard , encuriosit per una nova cridada de les mateixes i insistents fonts vaig telefonar a Enric Morera qui em comentava que poc temps abans havia tingut un comentari del Delegat del Govern, el socialista Antoni Bernabé. Per les seues paraules podíem entendre poc més que havia estat una gamberrada.

No ho havia sigut. La pressió d'alguns periodistes van fer parlar a les primeres fonts policials. Es reconeix per fi l'existència d'un artefacte explosiu i una espectacular actuació policial, amb especialistes en matèria antiterrorista inclosos, en la matinada del 8 al 9 d'octubre.

A estes hores però encara ningú de la Delegació del Govern s'han ficat en contacte amb els dirigents del BLOC per a donar tots els detalls del que ha passat i conèixer quina és la investigació que, confiem, s'ha posat en marxa. Els comentaris dels veïns que escoltaren els efectuats pels experts artificiers són d'allò més alarmant i trobe que per prudència s'han de reservar de moment.

Una vegada més el Delegat del Govern socialista tracta d'ocultar, minimitzar i desviar l'atenció sobre les agressions de la violència política a terres valencianes. Com amb aquella resposta parlamentària al Congrés dels Diputats en què es responsabilitzava al "nacionalisme valencià radical" de les agressions físiques patides el passat 25 d'abril, el responsable polític de les forces de seguretat , mareja la perdiu per tal d'evitar reconèixer que hi ha grupuscles d'extremadreta organitzats per a amenaçar, atemptar i agredir contra persones i organitzacions del valencianisme i l'esquerra.

Una dita irònica diu que cada dia hi ocorren al món la quantitat exacta de notícies que caben en un informatiu. La trista realitat apunta que per a bona part dels mitjans valencians i de la resta de l'estat l'agressió a la seu del BLOC mai va tindre lloc. Un fet especialment sagnant- tot i que no per la novetat- en el cas de Canal 9, que ni tant sols amb la maquiavélica visió d'una oportunitat per desgastar als socialistes s'han fet resó...

Vosaltres mateixos podeu jutjar la situació a la qual hem de fer front des del partit. Més enllà de l'agressió, ara ja amb explosius, hi ha una incomprensible manca de solidaritat per part del President de la Generalitat, menyspreu i desprotecció per part de la Delegació de Govern socialista, silenciament mediàtic per part de bona part de la premsa... i ni la més mínima garantia de que la propera vegada l'agressió no faça perillar la integritat física de les persones.

El millors dels nostres recursos en una situació així sou de nou vosaltres: la militància, els simpatitzants, els amics i amigues del BLOC i els que simplement avantposeu les llibertats democràtiques a qualsevol actitud partidista, sectària o com en este cas, antidemocràtica, terrorista i violenta.

No deixeu de còrrer la veu del que està passant ... per que com ja hem dit en alguna ocasió, no ens van a callar.. i a més a més ens van a sentir.

[LLEGIR +]

10 d'octubre

Un nou d'octubre, dia nacional dels valencians i les valencianes, per al valencianisme hauria de ser una oportunitat per a parlar sobre reptes com a país, horitzons de futur com a poble... propostes cap a la ciutadania. La realitat però, ens obliga sovint a continuar realitzant discursos metavalencianistes destinats a l'autoconsum intern de la massa social convençuda. Així doncs més que una jornada d'afirmació nacional acaba per esdevindre una jornada d'afirmació nacionalista. I supose que és a totes llums evident la diferència...

No puc evitar sentir-me una mica trist cada 10 d'octubre. Trist pel contingut del discurs del nostre Molt Honorable (patètic com ho qüalificava Mónica Oltra); trist per comprovar com la maquinaria espanyolista despersonalitza el nostre poble; trist per la persistència de la burrera anticatalanista en discursos pretesament valencianistes (sic); trist per vore com l' extremadreta més radical es fa lloc a la processó cívica, i trist també per algunes actituds sectaries i puerils, presents en la manifestació unitària de la vesprada... que com las meigas... "haberlas hailas".

No obstant, enguany crec que esta tristesa tradicional queda una miqueta difuminada pel cansament i per la considerable satisfacció d'haver trobat algunes llums que conviden a l'esperança. Unes sensacions que puc ressumir recolzant-me en la completa agenda d'actes on ha participat el BLOC JOVE.

La nombrosa presència de la gent del BLOC a la marxa cívica i el contingut dels discursos - que coincidien en la necessitat de sumar més voluntats cap a la construcció nacional- és molt més que una anècdota en el capítol de satisfaccions. També ho és la massiva resposta - amb pluja inclosa, pont i pressió policial- a l'arriscada aposta de festa pop què fèrem des del BLOC JOVE. Amb l'ànim de visualitzar-nos també entre sectors de la joventut valenciana que van més enllà de les nostres bases tradicionals hem consolidat una proposta lúdica gratuïta per a la vespra del dia nacional. Poca broma!

La valent presència de membres del BLOC JOVE a la processó cívica servix per llançar un missatge clar al valencianisme que cada generació de nacionalistes tracta de proclamar. És absolutament imprescindible recuperar per al nacionalisme valencià tot l'imaginari col·lectiu, amb càrrega emotiva positiva per al poble valencià. I la processó de la Senyera, amb tants segles de tradició al darrere, és un bon exponent.

I satisfactori és trobar com es consolida la presència d'una gran diversitat de sensibilitats valencianistes a la manifestació unitària de la vesprada. Un context en el qual el valencianisme de construcció nacional avança cap a l'hegemonia del discurs. Fins i tot és satisfactori comprovar com des de les files de la coneguda com a Esquerra Independentista, obertament pancatalanista s'aposta per la pluralitat simbòlica i per respondre amb un "Som i serem valencians" a les provocacions dels ultres espanyolistes que es veuen així estupefactes davant el que pretenen denunciar com a "ultratge a la valencianitat".

El potencial llumínic d'estos detalls és tan gran que ni l'artefacte explosiu que un grup d'imbecils ha col·locat en la nostra seu nacional, amb el propòsit de aterroritzar-nos, van a desequilibrar el balanç definitiu.

Feliç postdiada cap a la lenta però constant construcció nacional del País Valencià.

[LLEGIR +]