En unes hores, si Iberia no ho impedix... estaré a l'Alderdi Eguna convidat per EGI, les joventuts polítiques del Partit Nacionalista Basc. Tindré junt a altres companys i companyes del BLOC JOVE la sort de representar al jove nacionalisme valencià a una xarrada amb joventuts nacionalistes de Catalunya, Mallorca, Andalusia i Galícia a propòsit de les qüestions nacionals a este estat nostre tan reticent a reconèixer la seua plurinacionalitat.

Tot i que no he tingut massa temps de preparar-me la meua intervenció tractaré d'explicar de manera pedagògica què dimonis és això del valencianisme com he tingut ocasió de fer en algunes altres ocasions. Tenia moltes ganes de poder fer-ho en Euskadi i per fí tindré l'oportunitat de conèixer de prop el funcionament del PNB. A més a més ho faig en un moment de màxima atenció política provocada per l'anunci d'Ibarretxe i per la renúncia d'Imaz a la presidència del partit pel que us promet que en tornar us contaré alguna coseta de primera mà...

Bon cap de setmana!

Ahir li va tocar a Santi Rosado, el nostre candidat a l'alcaldia de Mislata. Com cada vegada que algú, membre de la nostra organització o no, és víctima d'agressions feixistes em plantege la mateixa pregunta. ¿Què podem fer?.

Hem realitzat denúncies a les comissaries, ho hem denunciat també públicament davant dels mitjans de comunicació i fins i tot vaig tindre l'oportunitat de reunir-me amb altres companys i companyes de joventuts polítiques progressistes per a traçar una estratègia conjunta i traslladar la nostra preocupació comú a la Delegació del Govern. Ens va rebre i ens va assegurar que "estamos trabajando en ello". No tinc el més mínim indici de que siga així.

Potser no es puga ser molt més originals, potser no hi haja cap resposta màgica que garantisca que demà no serà un altra persona l'agredida per algun o alguns descervellats feixistes. Fins i tot potser que una autèntica voluntat d'acabar amb estes agresions per part de la policia o la justícia no siga garantia absoluta... però ..carai, qué mínim que posar-li voluntat! Què menys que treballar?

Santi sap que compta amb tot el meu suport personal , amb el de la resta de membres del BLOC i BLOC JOVE i amb el de molta altra gent. S'ha guanyat el nostre afecte per la seua sempre desinteressada i sincera ajuda, i us assegure que no és parlar per parlar. Però més encara sap que no ens anem a quedar callats i callades veient com el feixisme actua impúnement davant la impassivitat d'un govern que es diu socialista. En el seu moment ja li vam demanar al subdelegat del govern "tolerància zero" amb este típus de violència política que patim al valencianisme. Ara simplement em conformaria amb que fera el seu treball o, si no està capacitat, que l'abandone i presente la dimissió.

Si jo us diguera "que alce la maneta qui vulga que ZP li guanye la partida a Rajoy en les properes generals" estic convençut que la immensa majoria de vosaltres deixarieu per un segon de menejar impulsivament el ratolí i l'alçarieu . (És un dir, clar està, puix no pretenc que en la intimitat de les vostres cases , llegint estes ratlles, arribeu a interactuar de tal manera...).

Potser això siga un indicador de diverses coses. D'una banda de com de polaritzades van a estar les properes eleccions a les Corts Espanyoles , i d'altra... a quin costat ens ubiquem de manera majoritària els i les valencianistes i la por que ens fa un possible "retorno de la gaviota".

No obstant faríem malament d'oblidar una cosa tan bàsica del funcionament del sistema electoral espanyol com és que no mai celebrem presidencials sinó eleccions a les Corts i al Senat, és a dir a les cambres legisladores. i que són estes, i en concret els diputats i diputades de la Carrera de Sant Jerònim qui designen, segons els pactes i aliances quan s'escau, l'executiu. (Traduït al valencià pràctic vol dir que ni servidor ni vosté que em llig anem a triar entre ZP i Rajoy)

Este fet ha permès als partits nacionalistes catalans, bascos, gallecs, andalusos, aragonesos, canaris i navarresos pintar en la política estatal, defensar els seus interessos a l'hora de fer lleis i pressupostos i espentar a l'estat cap a un autèntic concepte de la plurinacionalitat i pluriculturalitat al qual tenen similar por els dos principals actors de la política espanyola mitjançant pactes puntuals o estables que d'altra banda han garantit la governabilitat de l'estat.

La idea és clara, les properes eleccions generals (....avise a qui no llig la premsa que efectivament ja estem en plena precampanya...) ens han de permetre als valencianistes allò que la resta de pobles de l'estat ja han aconseguit: visualitzar-nos i pintar com a poble.

Si algú pensa que ZP, per obra i gràcia de l'Esperit Sant, o d'un hipotètic i messiànic successor de Joan Ignasi Pla al front del PSPV, va a tindre presents els nostres interessos en la propera legislatura sense la presència del valencianisme a Madrid que vinga i m'ho explique ben explicadet. I que m'explique sobretot per quin extrany motiu no ho ha fet ja durant esta legislatura....

Totes aquelles persones que hauríeu alçat la mà al principi d'este post, i aquelles que en més d'una ocasió heu (hem) acabat per defensar en tertulieta al govern socialista en algunes apostes arriscades hauriem de tindre-ho ben present. Els propers mesos segurament insistirem molt en esta línia. Tot siga per escampar al màxim la vacuna contra el mal bipartidista.... no sig cas que algú se'ns constipe.... ;)

Als anys 90, a aquella llunyana Unió Valenciana de Lizondo li va exir un granet molt molest. Era un granet dels que couen, progressista i nacionalista i a més a més heterodox en la manera d'entendre el valencianisme tricolor. Molt preocupats per arribar a acords amb el valencianisme d'arrel fusteriana i contundents en la seua aposta sobiranista Lizondo va arribar a dir d'ells per a Las Provincias de Maria Consuelo Reyna que eren "la Batasuna valenciana". Lizondo no tardà en rascar-se el granet i expulsar a aquell grup de jóvens valencianistes que amb el temps recuperarien per a la història les sigles de Joventut Valencianista. Si no m'enganye no serien la darrera fornadeta de jóvens dirigents d'UV expulsats, amb l'excepció de Valero Eustaquio (el patidor del debat electoral del 2003).

Molts anys després, un grup d'ideologia igualment heterodoxa a les files del regionalisme tricolor, aplegat a l'entorn d'aquell cert bri d'esperança- almenys pel que fa al discurs nacionalista i de progrés- representat per Héctor Villalba, seguiria un camí similar. Recorde alguns testimonis propers, de gent amiga, de discrepància cordial, que em relataven l'amarga crònica política . Les expulsions i les purgues no eren més doncs que els símptomes més visibles d'una desintegració... d'una lenta agonia.

Potser és poc políticament correcte parlar de la situació interna d'altres partits polítics amb els que, d'entrada, podria existir com existeix i ha existit, moltes complicitats polítiques i algunes ideològiques però a estes altures ja sembla obvi que el que està passant a Esquerra Unida del País Valencià fa olor a desintegració.

Les velles i no tan velles glòries del comunisme ortodox , esmolen les espases per a la batalla final que haurà de conduir - això deuen pensar- , cap a la revolució definitiva que canviarà les nostres vides. I el primer assalt es juga dins de casa, passant pel ganivet la dissidència encoberta i revestida d'esquerra plural i discurs valencianista (sic). El major enemic està a casa pròpia, que ja ho saben al PC, i en este cas tenen nom de dona i comencen per M.

Al remat és de nou la repetició d'una tragèdia coneguda, això sí, en un altre barri, el de l'esquerra valenciana que necessitava, tot siga dit, una profunda rehabilitació. Un nou suicidi col·lectiu en la política valenciana. Perdoneu-me l'èpica sí afirme que les víctimes farien bé de recordar allò del Fènix que renaix de les seues cendres i es conformen amb restar atònites a vore quant tarda un cos - polític- a dessagnar-se... més encara quan sembla que amb tanta sang vessada , ja fa algun temps que s' ha perdut el coneixement.

Nosaltres, valencianistes, per la nostra banda només hem de recordar que hi ha un camí que encetàrem fa algun temps i que tot i que a un ritme potser més lent del que es mereix el poble valencià, comença a donar fruits. El camí del reagrupament i el treball conjunt de tots aquells que tenen en el País Valencià el seu marc nacional i en els valors del progrés, la justícia, la igualtat i el benestar el seu model de societat. Això volia ser, això és, i amb treball això serà el BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ.

Hui és el dia Nacional de Catalunya aka "la diada". Com de costum vull felicitar al grapat de catalans i catalanes que se que pul·lulen per este blog. A ells i elles felicitats i encoratjar-los per tal que continuen avançant en el seu camí cap a la plena construcció nacional, la sobirania i el benestar de la seua ciutadania. Un camí que sempre serà un referent per al valencianisme tot i que no mai deu convertir-se en una ferramenta de frustració i acomplexament....

Jo no podré estar per allí com hauria estat el meu desig, però qui si ha estat, entre altres companys i companyes, és Enric Morera, recordant als centenars de valencians, pertanyents als batallons de La Mare de Déu dels Desemparats i de Sant Vicent Ferrer, soterrats al Fossar de els Moreres.

Espere que l'11 de setembre siga una nova oportunitat per a la reflexió dins de les files del catalanisme polític per tal que les opcions del catalanisme de caire més cívic guanyen posicions dins del plural i complex mapa del sobiranisme català. De ben segur que un catalanisme modern, europeista i tant ambiciós com carregat de seny els acostarà als seus objectius... i tot siga dit, de pas, als nostres.

Dels nostres però, parlem el 9 d'octubre.

Jaume de la Vila em diu que ja va sent hora qu actualitze el meu blog, té raó. Havia pensat diversos temes sobre els que parlar però els he anat desestimant fins a que arrancara el curs polític. Dimarts passat d'alguna manera el vaig encetar. Si òbviem algunes telefonades i vents rumorològics les tres darreres setmanes he estat una miqueta desconnectat. Dimarts passí pel despatx a parlar amb Pepa Chesa, secretaria d'organització del BLOC, sobre les mogudes que ens esperen els propers mesos. Dimecres a més a més entrí a les Corts, per vore el Grup Parlamentari. Les havia visitat per dins, fins i tot els despatxos dels grups parlamentaris, però ara per primera volta em rebien dins diputats del BLOC. Un senyal inequívoc de que alguna cosa va a millor al valencianisme polític.

Morera es pagà el dinar tot i que no substituix l'arròsal forn pendent, comproví com hi ha "valcomers" fins i tot dins de lamàxima institució del nostre autogovern i m'interessí pels canals pels quals les popostes del BLOC JOVE podran convertir-se en interpel·lacion, preguntes i mocions. Arrere queden els dies en que només podiem reclamar des de la premsa...

Amb un grapaet de col"lectius nous constituits i altres en procés de gestació tot el BLOC JOVE va despertant de l'hivernació estival (sic). Vila-real i Horta sud celebren soparets que em perdré per un compromís anterior que ja us explicaré, i la Ciutat de València celebra una reunió d'eixes amb molt de suc que escalfa els motors cap al que s'ens vé. D'ací no res assemblea, actes per la nostra diada nacional i tots els preparatius del congrés. Per si algú ho dubtava tornem a la càrrega... i ja voreu de quina manera!