Després de vora 25 dies , els obrers han acabat de treballar al meu bany!!!

- Ahorita mismo empiezan mis vacaciones. Estaba esperando acaba esta obra para iniciarlas- Em diu amb un somriure el meu particular "Pepe Gotera" mentre el que podria ser "Otilio" recull les ferramentes i les rajoles sobrants escampades per tot el pis.

Per tal que no s'ofegaren els albanyils vaig deixar obertes totes les finestres i portes del pis. D'esta manera les corrents refrescarien el seu treball, vaig pensar. La conseqüència és clara: una polsina blanca i roja cobria tots els racons de ma casa.

Per a ajudar-me a netejar eixe desastre toquí a Denís qui porta ja un bon temps al nostre país. Ella és una jove, treballadora i molt agradable romanesa de 32 anys. Al seu país era mestra d'anglés pel que té certa predisposició per als idiomes i la conversa és fluida i en castellà.

Mentre neteja la prestatgeria es queda mirant un CD editat per l'AVL amb cançons de nadal en valencià que acabe regalant-li. Parlem de la llengua i em diu que no li resulta massa difícil entendre alguns vocables en valencià per la seua similitud al romanés. Acordem que li donaré alguna lliçó introductòria les vegades que vinga a tirar-me un cable amb la neteja i em ve al cap alguna referència propera de romanesos instal·lats en municipis de predomini valencianoparlant que han tobat en esta llengua una manera d'integrar-se plenament en la nosatra societat .

Denis em conta com finalment ha pogut ajudar a la seua germana i a la filla d'esta a instal·lar-se a València deixant arrere un país que per a ella , per molt integrat en la UE que estiga, no va cara a l'aire per la corrupció i l'ecariment de la vida. Em relata també algunes anècdotes personals de la caiguda del comunisme que visqué en la seua adolescència.

Li pregunte per l'adaptació dels seus familiars a València i em comenta d'una manera agredolça com li va a la seua nebodeta . Amb 5 anyets encara no parla ni pruna de castellà o valencià. Diu que cada di quan va al parc de prop de sa casa sempre acaba plorant perquè cap xiqueta li contesta quan els hi diu "Vols ser la meua amiga?". Ella els parla en romanés i les xiquetes valencianes óbviament, no l'entenen.

Li comente, a propòsit de la conversa lingüística el que passà fa alguns anys als centres educatius de Gandia (...trobe que era Gandia) , quan la Conselleria de Cultura es negà a ofertar-ho tot en valencià tal i com reclamava la demanda. Sembla que no poques famílies indígenes volien matricular als fills en valencià pensant que així no coincidirien en classe amb marroquins, romanesos o sudamericans que devien considerar "problemàtics". La sorpresa fou que per tal d'evitar la formació de ghettos i de grups estrictament de nouvinguts els immigrants reclamaven que tota l'oferta fora en valencià.

Seria quasi xenòfob pensar, com sembla que pot pensar algú, que el valencià deu ser una espècie de marca de distinció front al qui arriba al nostre país. No és això el que reclamem quan aspirem a convetir-ho en llengua de prestigi. Seria molt estúpid també, com de fet ho és, desaprofitar l'oportunitat de convertir el valencià en llengua d'acollida. Per a que això passe el valencià ha de tindre prestigi i per a que el tinga els seus usuaris ens ho hem de currar a ser possible amb carinyo, paciència i tones i tones de pedagogia.

El dia 21 després de la rebentada al meu lavabo arranca molt de matí i em permet comprovar com a les 8 d'un dia d'agost ja hi ha qui sent hip-hop fumant-se un porro al carrer... increíble!. Les obres d'un bany d'un tamany similar al d'un avió s'estan allargant sobremanera i ma casa pareix un escenari de guerra, tant és així quan quan finalitzen no se si netejar a fons o tirar un misto encés al terra i depurar el pis a la valenciana.

La culpa és de l'assegurança que es veu que no posat massa interés. El consumidor però no té més remei que esperar i caure als braços de l' ànima caritativa que em dona refugi durant este temps ja que, estareu d'acord amb mi, que no disposar de bany ni wc durant el més d'agost fa inhabitable una casa...

Precisament esta mateixa ànima caritativa ha tingut algun problemeta amb els equipatges després d'un viatge amb Iberia. Han tardat 6 dies en trobar-li una motxilla que no serà la de Glòria Marcos però que anava ben carregada de roba i altres utensilis bàsics. El pitjor de tot ha estat el tracte rebut per la companyia aèria. De fet no hi ha hagut quasi tracte. El telèfon de reclamacions simplement, com em confessava un treballador, està despenjat per evitar qalsevol presa de contate i a l'aeroport.... millor ni us relate. Ens diuen alguns pardalets que hi ha dret a compensació econòmica i que per fer-h s'ha de posar en marxa un complex protocol d'actuació que ningú no s'atrevix a detallar.

Hui potser faça alguna gestió davant l'oficina de defensa del consumidor. Al País Valencià tenim poca cultura de consumidor, estem a anys llum del que passa a Europa i a molt més distància del que ocorre als E.U.A on per cert, no tot són cowboys i votants republicans malgrat els clixes...

A ningú no li agrada haver de posar-se dur i passar de finestreta en finestreta però potser tot el món hauriem de preocupar-nos una mica més per defensar els nostres drets com a consumidors i consumidores. Potser així les empreses destinaren més recursos per a donar garanties de qualitat en els seus servicis.

Moltes vegades els canvis s'han de gestar i expandir al si de la pròpia societat civil. Hem de canviar el xip per tantes i tantes coses....

En política existix una opinió prou generalitzada que em fa certa ràbia i es pot expressar amb allò de les "joventuts dels partits hem de ser més radicals" que les formacions polítiques en les quals ens establim. Em fa ràbia per molts diversos motius, el primer d'ells per que estereotipa a les joventuts i de pas banalitza la radicalitat puix dóna entendre que l'experiència acumulada va en detriment d'esta. A més experiència més moderació??

Em fa ràbia també per que dòna a les joventuts polítiques un paper instrumental, com si nosaltres haguèrem de fer i dir allò "políticament incorrecte" que els majors de 30 anys no "pugueren" dir i fer, que de miraculosament de facto queda convertit en políticament correcte per la joventut. (Això que ho diguen els joves... com que són joves....).

Em disgusta pel fet que suposa reduïr el pensament de les organitzacions polítiques juvenils a una simple qüestió d'imatge o pitjor encara... de pose. Em toca i molt, la moral, en definitiva que amb eixa creença poc argumentada es vulga establir apriorismes com qui tracta a la joventut com imbècils destrellatats sense criteri destinats a fer la feina bruta dels partits.

Efectivament crec que hi ha una perspectiva jove per a la política, forjada tant pels problemes específics de la joventut, com per les característiques generacionals i l'absència de condicionants d'altres generacions. Crec que hi ha una manera més jove i fresca, i possiblement més directa, amb un llenguatge propi, de fer política. Fins i tot pense que les joventuts polítiques hem de donar molta canya interna per aconseguir impregnar de la nostra visió el conjunt dels partits. Però ningú deuria deixar que ens tracten com personetes ingenues.

Almenys en el meu partit i així ho he comentat en moltes ocasions amb altres companys i companyes caps visibles d' organitzacions polítiques juvenils, quan algú ens vé amb la historieta s'ha pogut trobar com a resposta: "Sí, som radicalment joves"

El diputat i secretari general del partit on milite, el BLOC, explicava recentment i de manera pedagògica la ideologia del BLOC a una entrevista publicada pel Levante-EMV. Per fer-ho Morera, ubica al partit en l'àmbit del valencianisme de progrés i ecologista tot afirmant una obvietat com que des del nacionalisme valencià estem per construir la nació valenciana.

He vist com la resposta, pel que fa al marc nacional, ha generat alguns tan acalorats com repetitus debats en algunes planes d'internet de l'òrbita nacionalista en les que algunes persones s'han portat les mans al cap al percebre que el BLOC fa, allò que ells anomenen "una cessió al blaverisme" Una mostra més de fins a quin extrem l'anticatalanisme vestit de reivindicació identitària ha condicionat el discurs polític fins i tot per alguns dels que afirmen ubicar-se en les seues antipodes. Són captius d'un segrest ideològic puix avantposen les poc sinceres i molt esporàdiques al·lusions a una "Nació Valenciana" des de les files blaveres a la pròpia tradició històrica del valencianisme ben carregada de reivindicació nacional valenciana i , sobretot, al propi significat del concepte.

Des de la seua fundació, com ja ho era per als partits que l'impulsaren (UPV, PVN...) el País Valencià ha estat el marc nacional del BLOC. Açò implica entendre que el conjunt dels valencians i les valencianes, amb tot allò que ens cohesiona i/o singularitza, però sobretot amb la voluntat comuna d'èsser poble, constituim un subjecte de sobirania. El poble valencià és per tant el destinatari del nostre projecte polític sobiranista en tant que és qui ha de decidir el seu propi futur sense tuteles externes.

Defensar als valencians i les valencianes com a nació no és una vessant més de la "qüestió de noms", és la opció dels qui pensem que som nosaltres, i no cap altre, els dipositaris d'eixa capacitat d'autodeterminar-nos. Una opció prèvia que ben poc té a veure amb les qüestions reservades per a l'àmbit de la filologia, ben clares per a la comunitat científica al nostre cas, i fins i tot ben diferenciat del debat sobre quins han de se els lligams amb la resta del domini lingüístic, o per parlar més clar, amb allò que des de Fuster ençà s'ha conegut tradicionalment com a "Països Catalans".

En participar-hi al BLOC i acceptar els seus principis ideològics tots i totes reconeixem el marc valencià com el destinatari de la nostra proposta nacional i de les nostres reivindicacions de sobirania i autogovern. Dins però, podem discrepar amb matissos i cordialitat, sobre els diversos escenaris d'encaix polític desitjats per al nostre país. És per això que sense complexos podem trobar partidaris d'aprofundir en la configuració d'un estat espanyol vertaderament plurinacional, d' un projecte compartit i confederal amb la resta de territoris de la nostra llengua o d'un estat estrictament autònom i , per descomptat, connectat a europa.

En qualsevol dels casos és el poble valencià, la nostra nació per construir, la cridada a prendre la paraula, Així ho defensem en tant què és això mateix és el que caracteritza i definix al nacionalisme valencià. I la resta són projectes regionalistes tant legítims com respectables però diferents del que enten als valencians i valencianes com alguna cosa més que un accessori que, separat d'un determinat conjunt, perd sentit i capacitat de prendre decisions.

Malament ho tindria un nacionalisme incapaç de començar per definir el seu subjecte de sobirania...