Wah yeah!

Que Miquel Notari, de Vila-real, aparega amb la motxila a les esquenes per Dénia amb motiu del Rock a la Mar és fins a cert punt una sorpresa. Que també ho faça Miquel Torres de Castelló ho és una miqueta més. Tal i com bromege amb ells el darrer cap de setmana de juliol una ratlla trenca el país. La meitat nord es desplaça cap a l'Aplec dels Ports, la meitat sud cap al Rock a la Mar. Enguany en el nostre particular i estiuenc "Tu a Boston , jo a California" calia sumar el Gandia Beach Pride organitzat per CLGS. Així doncs ahir blocjovers i blocjoveres ens repartirem una vegada més pels Ports, Safor i Marina Alta amb moltes ganes de reivindicar i passar-ho bé.

Per tercer any consecutiu optí pel "Kalamar" front a la resta d'opcions. Si li sumem els anys d'Almadrava Rock- amb una tradició perduda amb l'arribada del PP a l'alcaldia d'Els Poblets- l'aposta és encara més clara. Enguany el cartell de dissabte amb Antònia Font i Soul Atac obligaven la presència encara que fora dormint poques hores al cotxe d'Amparo. L'acollida de Tere, Toni, Dimas, Vicent Xavier Contrí i la resta de l'equip d'organització del festival fou molt d'agraïr, i la perspectiva des de la qual presenciàrem el concert senzillament impagable. Un festival així és possible gràies a la iniciativa d'una gent meravellosa i una regidoria gestionada pel BLOC. Podem traure pit per açò i ho hem de fer.

La visita al sud fou incompleta i Jaume Lloret de la Vila-joïosa deu estar mosca amb tots aquells que hauriem volgut acompanyar-lo entre Moros i cristians iper raons diverses no ho hem fet. en la meua defensa tinc que les obres continuen a ma casa. Potser no són tan profundes com les del Metro L4 que han tallat el tunel de les Germanies a la meua Ciutat de València, però a escala, són igual de molestes.

Si com jo heu estat en alguna d'estes mogudes estiuenques feu el favor de descansar i hidratar-vos. per que encara queda molt d'estiu per davant...

[LLEGIR +]

El gat del mal rotllo i el Compromís

Potser ho hageu vist a algun estiuenc noticiari televisiu. (M'imagine a Matias Prats donant la notícia) Una revista científica dels EUA parla d'un gat d'una clínica geriàtrica que es capaç d'endevinar quin és el proper intern en estirar la pota. Diuen que les darreres 25 vegades que el gatet s'ha acostat a un lllit i s'ha quedat tombat al costat l'ocupant del mateix ha mort a les poques hores. La ciència ho explica basant-se en la capacitat de percepció dels animals de determinades hormones i bla bla bla... però la veritat és que no puc deixar de pensar en el paper del gat en la mort dels iaios als que s'acosta. Què no seran al·lèrgics? Potser és el gat de Jessica Fletcher la de "S'ha escrit un Crimen"? siga com siga si jo veiera arrimar-se a eixe gat gros cap a mi, em posaria a lladrar. Guau , guau!

Si el gat estiguera per estes terres i habitara a les Corts Valencianes potser s'arrimaria molt perillosament al grup parlamentari del Compromís. Entengueu-me, parle metafòricament.

Ahir EUPV tractà de portar la seua crisi interna a la Comissió Política del Compromís. Demanaven l'expulsió del grup de dues diputades del seu propi partit. Sembla que el que passa dins d'EUPV no té fàcil solució i els expedients d'expulsió van a donar per empaperar més d'un despatx.

La motivació per a dita demanda és l'actuació d'estes junt als nostres dos diputats de destituir a Glòria Marcos com a Síndica. És a dir que si les expulsem nosaltres, pels mateixos motius nosaltres podem ser els pròxims.... I tot per que les seues dues diputades, com Morera i Panyella, han entes que cal defensar la democràcia al si del grup parlamentari i defensar el projecte del Compromís a les Corts com a suma i no com a corretja de tranmissió del Partit Comunista.

No se massa bé en què estaran pensant els actuals dirigents d'EUPV i el PC. o potser si ho se veient la guerra generalitzada en tota IU entre comunistes i partidaris de l'ecoevolució auspiciada per Llamazares. Caminen cap a la destrucció total inclosa l'autodestrucció i estan donant un especatcle lamentable per a molta gent que no acaba de donar crèdit al que llig als diaris.

No és la nostra batalla, la del valencianisme polític, però sembla inevitable que acabe per esguitar-nos. Confie què el meu partit tinga la suficient habilitat com per a no deixar-se enredrar i amb tot mantindre's fidel al programa i l'esperit amb que milers d'electors ens ubicaren a la casa del nostre autogovern. Dissortadament sembla que Marcos estiga espentant irresponsablement el gatet del mal rotllo cap al llit de Cormpomís.

[LLEGIR +]

Reformes

No puc tindre un estiu normal? Mentre algun que altre amic fa el camí de Sant Jaume o troba a faltar la música en valencià des del propi recinte del FIB , a servidor li toca quedar-se de guàrdia mentre obrers, llanterners i perits defilen per casa, D'alguna o altra manera açò servirà per mantindre la desconnexió pel que ja em perdonareu la gent que esteu pendent de rebre respostes telefòniques i electròniques...

Així i tot ahir fèrem Coordinadora Nacional del BLOC JOVE on convocàrem una propera Assemblea Nacional d'eixes que tenen un ordre del dia intens entre el que destaca la convocatòria del nostre proper Congrés. Cada dos anys la militància ens reunim per renova els organs de representació i coordinació, revisar els estatuts que regixen el nostre funcionament, marcar un caminet a recòrrer mitjançant les ponències i fer algunes altres d'eixes cosetes tan necessàries per a mantindre actualitzada la nostra proposta política.

Enguany trobe que la celebració d'este congrés blocjover cobra especial rellevància i ha de suposar, almenys en la meua opinió, una transició cap a una nova concepció de les joventuts del valencianisme d'esquerres. Ara, pense, ha arribat l'hora de fer més i millor política. Política de baix cap a dalt, de proximitat, encoratjadora i ambiciosa alhora que possible, política feta per joves i per a joves, política del dia a dia, de la quotidianitat de les xicotetes coses i també de les més complexes. Política de mocions, propostes , lleis, notes de premsa però també de carrer, concert, manifestació i activisme.

Amb la representació institucional a les Corts i a nombrosos ajuntaments, en una fase de consolidació i creixement social pense que és moment de reforçar-nos al màxim , invertir tot el possible en la formació de la nostra gent, teixir una gran xarxa de complicitats per tot el país i , sense complexos, practica la política tal i com nosaltres l'entenem.

Abans del congrés, on l'equip coordinador triat tindrà l'oportunitat de dur a terme les reformes que consideres necessàries, esta Coordinadora ha de posar en marxa ja algunes missions. En això estem,: implantació, comunicació amb els simpatitzants, assistència als regidores i regidores joves i de joventut i el control de les polítiques de joventut dutes a terme pels nostres diputats a les Corts Valencianes. Poca broma que ja no estem parlant només d'enganxines i cartellets.

D'entre les d'albanyileria i les polítiques em quede amb el segon típus de reformes. Això sí, totes dues necessiten igualment previsió, pressupost i ganes. I personalment en tinc moltes... almenys en este terreny.

[LLEGIR +]

Rebentada

Dilluns a Amsterdam vaig rebre un bon grapat de sms i cridades d'amics i amigues felicitant-me per l'aniversari, per manca de saldo no vaig poder donar-los les gràcies. (ho faig des d'ací) Hi hagué també una altra cridada telefònica que no em va fer tanta gràcia... La llogatera m'advertia que alguna cosa havia rebentat a ma casa per que l'aigua s'havia escampat pel pis de baix. Ma casa convertida en un canal d'Amsterdam? Genial!

Ningú no m'advertí però que alguna altra cosa havia rebentat per la política valenciana. No fou fins anit quan vaig connectar-me al correu electrònic quan vaig assabentar-me del caliu que havia agarrat l'enfrontament intern a EUPV i les seues conseqüències al grup parlamentari del Compromís del que formen part el president i el secretari general del meu partit.

Caram! Com deia algú a un comentari, no me puc anar uns dies del país sense que passe alguna cosa! Clar que llegint els comentaris veig que també hi ha qui haguera preferit que em quedara una bona temporada entre tulipans i plantes de marihuana... jo entre ells, per cert.

El cas és que la situació no és en absolut agradable i cómoda. Encara no he tingut temps de comentar els detalls amb molta gent però compartisc en l'esperit la lectura que fan Pepa Chesa o Enric Morera als seus blogs així com el comunicat de l'Executiva Nacional que podeu trobar a www.bloc.ws . Em preocupa però la lectura que a la societat valenciana i molt especialment les milers de persones que han dipositat la seua confiança en la nostra oferta electoral. No és fàcil d'explicar. Espere que amb pedagogia siguem capaços de fer entendre les decisions que en un context com este no són, ni previsiblement seran, excessivament fàcils .

Mentre ho intentem i la crisi ens porta a un o altre camí haurem de continuar fent país i reforçant el major i més valuós instrument que té el valencianisme polític a este país. Jo mateix tinc previst acudir a 5 reunions de constitució de nous col·lectius del BLOC JOVE els propers dies. Bon senyal! Ara mateix de fet, me'n vaig a una. Ja us contaré!

[LLEGIR +]

Desconnexió

En unes hores pille un avió cap a Amsterdam i en bona companyia desconnectaré mentalment de les cosetes dels valencians i les valencianes. Quan torne hauré arribat al meu primer quart de segle... ens fem majors... Porteu-vos bé!

[LLEGIR +]

De Solsona vinc.

Casualitats de la vida han volgut que mentre ací, a casa nostra, es constituïa Iniciativa del Poble Valencià servidor i el bon company Vicent Sanchez participàrem, com a representants del BLOC JOVE, a la trobada d'estiu de Joves d'Esquerra Verda, les joventuts d'IC-V.

La trobada d'estiu, que les joventuts ecosocialistes catalanes han fet a Solsona ens ha servit per a conèixer una gent meravellosa, divertida i desacomplexada, però també per entendre millor una manera diferent i molt respectable d'entendre el catalanisme progressista.

Allà hem trobat també gent molt respectuosa amb la complexa qüestió nacional valenciana sobre la que sovint de manera molt frívola s'acostuma a teoritzar doctrinalment més enllà del Sénia. I també una manera d'entendre l'esquerra, el progressisme, molt moderna, i atractiva, i sobretot conscient de quin és el marc de l'europa actual, tants anys després de la caiguda del vell mur. Allà hem trobat bona gent, que treballa bé i molt sincera. M'agradaria poder trobar-me el mateix ací, un projecte similar. Ho dic des del menor dels partidismes. Des dels matissos, i les diferències, desitge la millor de les sorts a la possible existència d'un projecte similar a terres valencianes.

I ho faig per que pense que cal un nacionalisme postessencialista, cívic i europeista, modernitzador i no domàtic, i una esquerra igualment actualitzada, plural i d'accent social i nítidament ecologista. Un valencianisme taronja i una esquerra verda, o si ho preferiu, una esquerra taronja i un valencianisme verd.

[LLEGIR +]

Gràfica: record de vot ì aspiracions d'autogovern

Estic enclaustrat , rodejat de llibres de temàtica valencianista i d'estudis del CIS, i treballant contra rellotge per donar els últims detalls a un article sobre les aspiracions d'autogovern al País Valencià per a una assignatura. Per este motiu no agarre el telèfon pràcticament a ningú, no `llig ni molt menys conteste els correus i he desaparegut del mapa de la blogosfera valenciana. Pr este motiu també us oferisc esta curiosa gràfica i per este motiu m'estalviaré l'esforç de comentar-la. ;)

Espere que l'amic Albert i qualsevol altre possible lector invident dels que s'assitixen amb un oralitzador virtual.. com es diga, m'ho perdonen.

[LLEGIR +]

Europride a la valenciana

No se si van estar 2 milions, 1'5, o 1, però dissabte passat, la capital de l'estat espanyol va acollir a molta gent, moltíssima per celebrar l'europride, l'orgull LGBT europeu. persones vingudes des de tota Europa reiviindicaren la igualtat i la diversitat al vell continent celebrant els avanços aconseguits a l'estat i amb la mirada posada en paísos com Polónia on la persecució als homosexuals és tan rídicula i obsessiva que fins i tot li passa factura a Twinky Winky, el teletubbie morat del triangle invertit al cap i la bossa de vaca al braç. Una manifestació que és molt més de els típiques estampes oferides pels mitjans focalitzades en aquells aspectes provocadors i potser més tòpics d'estes jornades de reivindicació.

Entre la multitud hi participàrem molta gent valenciana, alguns amb senyeres (incloses preautonòmiques i estrelades) que ens visualitzaren sense necessitat de recòrrer a un gran trailer com els que tancaven la marxa. Lesbianes, gais, bisexuals, transexuals però també molt heterosexual gayfriendly del nostre país vam estar perfectament representats i representades per col·lectius com Lambda de València i CLGS de La Safor. Com que la multitud de gent era considerable i els obstacles per avançar eren significatius, valencians i valencianes fèrem ús de la pòlvora per a obrir-nos pas. Traques i cohets evidenciaven la presència valenciana.

- No podeis tirar petardos, esta Prohibido. ¿pero sois de Valencia verdad?- ens preguntava un pseudo guardia civil uniformat per a l'ocasió i una mica descocat.
- Evidentemente .- responiem mentre enceniem una nova traca per fer lloc a la pancarta.


Entre l'expedició valenciana no vaig estar l'únic membre del BLOC i fins i tot s'ens va esgotar el bon grapat d'adhesius amb el lema "la diversitat ens farà lliures" que ens vam repartir. Li comentava a alguns d'ells...

- La millor manera de fer crèixer la consciència nacional valenciana és viatjant en grup fora del país, per exemple a una manifestació.

Efectivament , dissabte els valencians i les valencianes que participàrem de l'europride puguèrem exhibir el nostre orgull per la diversitat però també, d'alguna manera, i tot i que fora a ritme de traques, l'orgull de la nostra identitat valenciana entre milers de persones de tota Europa. No va estar gens malament. Bona combinació.

[LLEGIR +]