Valencianisme progressista

Al nostre país hi ha per a la ciutadania dos grans típus de partits. El PP i els altres. Els altres poden ser d'esquerres (o dir-s'ho), o d'extrema dreta , profundament espanyolistes, valencianistes, d'un pancatalanisme tropical o d'un anticatalanisme Neandertal. No són PP i s'ho han de fer mirar. A mi em toca participar de la reflexió necessària al valencianisme progressista que és on milite. Els altres, ja s'ho faran...

I la nostra és una reflexió que cal fer amb deteniment tot detectant les errades comeses, apostant per revulsius que puguen despertar certa il·lusió entre un electorat possiblement abatut pel tsunami popular però sobretot ,amb les mirades centrades en l'horitzó del futur amb l'objectiu clar de fer créixer les bases socials del valencianisme. Ara amb dos representants a les Corts Valencianes.

Estic convençut que per a tota la gent que forma part del BLOC, tant per a la militància com per la gent que simpatitza, el partit és un instrument. En això som molt diferents al PP i al PSOE, i en certa mesura també a bona part d' EUPV. Per a nosaltres, com dic, el BLOC és la ferramenta més sòlida i útil per a, des de la política, fer país: avançar en la construcció nacional del poble valencià. La nostra adhesió incondicional al BLOC no és per tant una finalitat en si mateix ni un xec en blanc a un equip directiu sinó un exercici de responsabilitat cap al país en tant que entenem que és el referent d'un projecte, el del valencianisme.

I des d'esta vessant, menys partidista del que podria paréixer a priori, sóc suficientment optimista. Veig a l'instrument del valencianisme ben posicionat per assumir el repte al que està cridat , no per cap divinitat però si per la societat valenciana. Liderar un tercer espai de valencianisme progressista diferenciat de PPSOE però no confusament equidistant , pragmàtic però lluitador, ambiciós però realista, plural però coherent, crític però positiu, valencianista i nítidament progressista, marcadament progressista però no dogmàtic, permeable però no ambigu.

No podem pegar bandades infinites ni jugar a doble aposta. Ara més que mai és important la coherència, la solidesa del discurs i la responsabilitat col·lectiva. La reflexió no només l'hem de fer des dels partits, també l'hem de traslladar a les nostres bases socials amb la major de les pedagogies... i ja sabeu el que us toca. Així que una vegada finalitze este procés d'aguda reflexió (la reflexió en política és contínua però és indubtable que té pics) haurem d'anar tots i totes a una veu, com el dia de la Mare de Déu. Ara és més important que mai per que , estic convençut que ja haureu caigut en el compte que ara, amb 300 regidors i presència a les Corts Valencianes, el valencianisme progressista és la tercera força. La força valenciana i de progrés.

[LLEGIR +]

Adéu precipitació......

Després d'unes quantes hores de desconnexió de la xarxa torne i escric, amb certa desgana tot siga dit, puix no puc evitar comentar algunes sensacions. Han estat moltes les cridades telefòniques, els sms, els correus i les converses mantingudes en poques hores, com també alguna lectura fugaç de fòrums i blocs, i veig que les lectures dels resultats són diverses per a valorar un mateix fet, el fracàs de l'esquerra en frenar la majoria absoluta del PP.

Dues grans corrents de pensament expréss... els que apunten l'encert del Compromís per haver evitat un tsunami bipartidista com el que ha desembarcat a Alacant i València i els que l'assenyalen com a responsable del desencant dels electorats propis de les forces que ho composaven. Entre ells una ampla gama de matissos entre els que destaca l'opinió que apostes arriscades com estes, si es duen a terme s'han de fer "com toca"... signifique el que vinga a significar això.

I sincerament... ni em veig capacitat en este moment per a participar del debat públic ni trobe sólides les analisis que sustenten dites afirmacions. evidencies n'hi han poques més enllà de l'abrumadora victoria del PP i la desfeta de tota oposició. Tampoc, tot i que comprensible, veig encertat fer l'anàlisi estrictament des del propi melic que pot suposar el meu poble.

Tot i que desitge que el debat i la reflexió al respecte del que ha passat este 27-M siga sincer, profund, plural i net, i confie que així serà dins de la nostra organització, no puc deixar de lamentar que el nerviosisme i les presses ens puguen dur a conclusions precipitades. Per a trobar un bon remei caldrà saber què cal curar...

Particularment només puc aportar dues idees senzilles, una, la que comentava hui amb Gonçal per telèfon i de la que hem parlat ací durant la campanya. el gris fenòmen waterpartys en que ens hem vist embolicats per l'alegre i feliç demagògia multicolor del PP. L'altra és la poca pedagogia amb que hem explicat allò que voliem per al dia després del reclamat canvi polític. Canviar... però per a què?

Són dues idees potser poc clarificadores però em semblen més útils que les declaracions de la Coordinadora general d'EU quan este matí li sentia per la ràdio poc menys que acusar a l'electorat per la seua dretanització i comparar-nos amb Sicilia. Pot ser una lectura desfogadora i passional que li permeta a un quedar-se més ample que llarg, però a banda de políticament incorrecta és poc efectiva doncs quedaria per analitzar el motiu de tot plegat. les antípodes del que pense que cal fer.

Al remat no puc fer més que reivindicar un adéu a la precipitació pel que fa a les anàlisi. I eixe adéu si que puc jurar que està exclussivament en les nostres mans. Així que, si ens dona la real gana, ens ho prenem amb una miqueta de calma i valorem les coses fredament, sense pressa i sense pausa.

Una cosa almenys hauria d'estar clara, l'objectiu per al BLOC, i més ara amb referents institucionals en la política nacional, no pot ser un altre que el de construïr bases sólides per al valencianisme polític.

[LLEGIR +]

Horitzó 2011

Futbol és futbol, les falles del 2007 comencen quan es cremen les del 2006, la vida te da sorpresas, la lliga l'any que ve, el poble ha parlat, bla bla bla i altres milers de frases fetes... Amb tot, els partidaris del canvi hem estat clarament derrotats a les urnes. Així de trist, així de clar. Així ha estat. Que a altres opcions partidistes els ha anat pitjor no és conhort ni per a imbècils però un avís que les coses encara podien haver anat a pitjor.

Així i tot gràcies: pel treball, per la il·lusió, per l'esforç, per les cridades i correus d'ànim, per les peticions de responsabilitat, les palmadetes en l'esquena i els mocadors. Gràcies, gràcies i gràcies.

I no... ni deixarem la lluita democràtica per altres fronts, ni ens apuntarem tots al PSOE, ni ens exiliarem, ni ens reclourem en les Columbretes o Tabarca, ni per descomptat tractarem de canviar el PP per dins.

Demà autocrítica, anàlisi i treball. Molta autocrítica, molta anàlisi i molt i millor treball. i ara ho farem amb la presència de diputats valencianistes a les Corts Valencianes. Un fet que aprofitarem per demostrar allò que ha estat impossible durant esta campanya. Que tenim un projecte alternatiu per al poble valencià i que és un projecte valencianista, sostenible i de progrés. Tot passa per fer entendre a la societat valenciana això, tan senzill i tan complicat com aixó.

La ràbia, la rancunia, la prepotència, la negació de les coses evidents, i l'elitisme no són cap solució. Caldrà diàleg entre valencianisme i societat valenciana per a superar la crisi... res que no s'haja advertit des de fa algun temps..

[LLEGIR +]

En què penses?

Què espereu trobar hui , dia de reflexió, a un blog com este?

No ho sé, com tampoc se que passarà demà. Hui el meu messenger treia fum... Pere què creus que passarà demà? No ho se, responia. Ningú ho sap, ni les enquestes, ni els servicis metereològics.. ningú no sabem res més enll'a del que ja és una obvietat, si la gent vota massivament hi haurà canvi. Hui ja no és dia per demanar el vot però si està permesa la crida a la participació. És una de les coses que faré hui.

Tinc la mateixa sensació que un 18 de març, com de vespra de la festa gran. Una sensació també similar a la que tindran els amics i amigues que es preparen per a les provés d'accés a la Universitat. És una espècie de cuquet que et va per dins i que no et deixa estar tranquil...

Visite webs compulsivament, per vore com han acabat la campanya els nostres col·lectius, per vore com la gent s'ha mobilitzat pel canvi des de blocs, fotologs, myspace, youtube i fòrums.. què diuen els diaris? Programarà Canal 9 alguna pel·lícula de l'estil "el tripartito malo maloso"?

Que faràla gent que anit celebrava el dia de l'orgull Freak a làtex?

Pense en com afectarà la metereologia al procés electoral. Què passarà si plou? Què passarà si no plou?

Mire pel balcó les cares de la gent, les veig esperar molts minuts l'autobús i pense si sabran lligar eixa espera amb la idea què calen polítiques a favor del transport públic.

Pense en la gent que va cap al futbol, al derbi valencià. Fins a quin punt entendran que futbol és futbol i no deu ser carn de manipulació.. Es convertirà l'aposta autòctona esportiva en una adhesió política cap al valencianisme?

Pense en Alacant i els ànims de la gent del BLOC d'allà que han fet una excel·lent campanya amb l’Adéu Alpperi , en les opcions de canvi a València o en si finalment seran un o dos o tres les actes de regidor que acompanyaran a Nomdedéu a Castelló. Pense en les persones del BLOC JOVE que a partir de demà tindran responsabilitats com a regidors i regidores, i fins i tot, en algun cas, amb sort, com alcaldes

Pense en les 14.00 hores, quan les dades de participació ens donen una certa idea del que pot passar i sobretot, com representàvem a la mudança de dijous, pense en la de caixes plenes de corrupció, especulació, mentides, manipulació i etcètera que traurem de la Generalitat i les polítiques que necessitarem per a substituir-les.

Reflexioneu, reflexioneu que açò s'acaba...

[LLEGIR +]

Indecisos, abstencionistes, crítics i apolítics...

Mai he sabut de tanta gent que haja votat ja per correu com en esta ocasió.

Mai havia sentit a tantes persones dir-me que agarraran un vol per deixar aparcat el seu Erasmus i vindre a votar pel canvi!!!
Mai havia sentit a tanta gent de les que s'autoproclamen "apolítiques" parlar de la necessitat de passar-se pel col·legi electoral per a que eixa política de la que sovint passen no els perjudique més.
Mai havia sentit parlar de política a alguns amics i familiars que he descobert tenen si més no les mateixes esperances dipositades en el canvi.
Mai tanta gent de la que podriem denominar estremadament crítica amb el sistema s'havien pronunciat tan clarament a favor de votar a unes opcions que potser troben incompletes però valoren com garantia d'un canvi urgent.
Mai em podia esperar que alguns antics votants del PP em digueren que estaven farts de tanta propaganda i manipulació i optaren per fer un zapping electoral.
Mai tants militants, (sí, militants) d'altres formacions nacionalistes i progressistes sense opcions electorals en este escenari de 2007 m'havien confessat que independentment de la seua militància el seu vot serà cap al Compromís, per l'esperit que ho ha fet possible i per la seua utilitat en un moment d'emergència per que el país va primer que el partit.

Mai havia vist, en definitiva, a tanta gent espentant en la mateixa direcció per a traure a este projecte col·lectiu que es diu societat valenciana del pou.

A tots ells i totes elles, gràcies, mol especialment als qui ho feu amb un cert esforç. Som conscients de la vostra existència, de la vostra discrepància parcial en alguns casos, del vostre préstec en forma de vot en altres, del vostre sacrifici i esforç, i fins i tot de la pinza que alguns us ficareu al nas abans de votar. El vostre vot és tan important com el d'aquelles persones que ho farem amb passió, amb entusiasme i amb la major de els conviccions. Tots els vots comptaran per al canvi. Eixa és la filosofia que impregnat l'acció del BLOC i la constitució del COMPROMÍS.

Si encara no ho tens clar, no t'agobies, però et queden poques hores, poques per a decidir si donar una espenteta cap a dalt deixant caure una papereta o si no fer-ho i esperar a vore com li afecta a este país 4 anys més de Partit Popular.

El COMPROMÍS està composat per sensibilitats ben diferents i diferenciades que han fet un esforç de confluència. Eixa confluència és una reflex del que ocorrerà entre l'electorat crític amb el PP el proper diumenge . Per que en som més... diumenge toca comptar-nos... toca Compromís. El país passarà llista...

[LLEGIR +]

Popaganda elestoral

Dalt tinc uns anuncis d'adsense, un programa de publicitat de Google que progressivament ha anat introduint el valencià. Els vaig posar per provar-ho i tot i que per cada clic haurien d'ingressar-me una quantitat us assegure que mai em faré ric. De fet encara no he arribat al mínim per cobrar i espere algun dia tindre suficients clics almenys com per a poder finançar el hosting i el domini. igual ara que el valencià s'incorpora amb força...

Putadetes de la vida han fet que aparega publicitat del PP per les nombroses referències a l'Adéu PP que es fan al bloc. Paradoxes de la vida fan també que si entreu en esta web , on es fa propaganda pel canvi, i feu clic sobre el seu anunci el PP acabarà per finançar-nos la campanya...

Parlant de propaganda i de l'adéu PP després de dos dies de visites a Alacant i Castelló, hem intensificat la campanya pels Campus universitaris de la Ciutat de València. Hui a tarongers repartíem, junt a la revisteta les piruletes de l'Adéu PP i els preservatius del "Canvia de postura". O com els deiem nosaltres, les postres i el resopó! No de quin dels dos materials de campanya del BLOC JOVE ha tingut més èxit. No només als mitjas de comunicació sinó entre el públic, que és el que compta. La major part de els cridades que he rebut durant estos dies eren de col·lectius suplicant que els férem arribar material. Les previsions ens han desbordat i molts s'han quedat sense, però la veritat és que ens ho llevaven de les mans. Ha estat un encert per representar allò que reivindiquem: CANVI!

I la vesprada del dijous, mentre els músics en valencià del COM reivindicaven el seu protagonisme, nosaltres feiem una de les nostres frikades. Pense , modestament que som a la política valenciana allò que suposa svaters per a la nostra música.Uns autèntics "Berlangastyle". Ací teniu el vídeo de la mudança... les caixes pesaven molt i ens hem deixat moltes dins. Veritat que ens ajudareu a buidar la resta amb el vostre vot?

[LLEGIR +]

Un altre bon vídeo

Esta serà la campanya del youtube. Ací dalt teniu una nova aportació anònima de gran qualitat. I a www.webfelina.org la segona edició de l'Avanç Informatiu que guanyà el concurs Adéu PP

[LLEGIR +]

La blocosfera política

L'altre dia llegia en la blogosfera política espanyola una crítica al fenòmen que fa que els blogs polítics estiguen menys actualitzats que mai durant la campanya electoral. La crítica és encertada però les causes que ho expliquen són nombroses i evidents. Tot i això gent com els dos Enrics (Morera i Nomdedeu) per parlar de dos dels nostres candidats, no deixen de compartir la seua experiència personal , en format fresc i sense protocolaris discursos políticament correctes, durant estes dades, amb major intensistat que mai. Cal valorar-los el seu esforç per no comptar amb "negres" en l'ombra ni massa temps entre mitings, concerts, entrevistes, debats i desfilades.

Jo pel meu compte també tracte d'actualitzar-ho, menys i amb menys gràcia ja que tot i que també amb moltíssima menys responsabilitat tampoc no dispose d'excessiu temps lliure. (Hui epr exemple he estat de nou pel sud) Si que n'he trobat una miqueta per a escriure un article que podeu llegir a L'Avanç i que du per títol Fel·lacions contra “waterpartys” electorals . Helena, habitualment discreta m'ha felicitat per ell, Enric Gil m'ha criticat obertament la gran presència d'errades ortogràfiques i Vicent, que acostuma a ser el fan major del regne, ha callat com una.. Confie què almenys us haja despertat la curiositat (eixa que va matant gats per ahí) i que si heu de fer crítiques estes siguen constructives. Almenys estem d'acord en l'esperit, no?

PS: Com se que algunes persones heu estat patint per ell us diré que Paquito, que així vam batejar al meu granet electoral, ha mort. I que ha tingut una mort digna . El seu cos encara és mínimament visible però ens ha deixat- I amb ell espere també l'escepticisme generat per algunes enquestes. El canvi està a tocar!!!

[LLEGIR +]

Gràcies Nadal!

Desconeixia el fet però m'he assabentat que alguns components de la Gossa Sorda participen de llistes electorals del BLOC a la Marina Alta pel que he visitat el seu blog i llegit la seua argumentació. Em pareix un posicionament molt honest i sincer, però sobretot valent i compromés amb el valencianisme polític. Personalment li dec diverses coses, entre elles una passejada fallera alternativa per a tractar d'enamorar-lo d'una festa que té molts elements positius a descobrir (visca el proselitisme faller!) . També les gràcies per diverses mostres de compromís i algun gest en forma de cançó cap a la gent que pul·lulem per Valencianisme.com I ara tots i totes els valencianistes li hem d'estar agraïts per que, des de la seua independència i discrepància ha volgut donar la cara pel nostre projecte. Esperem no defraudar la teua confiança. Gràcies Nadal!

[LLEGIR +]

Si no voteu no us queixeu...

Este és el text que he enviat als mues amics i amigues per tal de demanar-los el vot. I és que el Messenger és també un aliat del canvi...

Com molts i moltes sabeu estem en campanya electoral, i com alguns i algunes sabeu, vaig a les llistes del Compromís, la coalició de la que formem part EU, BLOC i VERDS, la única que matemàticament pot acabar amb la majoria absoluta del PP.

Possiblement no seré triat President de la Generalitat però vull contribuir a canviar les coses... i a ser possible, que trobe que ho és, a que milloren. Potser molts i moltes de vosaltres us declareu apolítics i apolítiques, però heu de saber que independentment d'açò us veieu igualment afectats per les polítiques de depredació del territori, l' especulació que dificulta l'accés a l'habitatge, la manipulació i crispació de RTVV, la manca d'inversions en sanitat, en educació, en transport públic.... I els vostres diners són igualment malgastats i en ocasions esfumats en sobrecostos d'obres faraòniques que no repercutixen en el vostre benestar. Molt de pa i circ i tractar esta terra com un gran plató televisiu... però poc d'invertir en les necessitats reals i més bàsiques. Açò és Europa o un parc temàtic?

Així doncs us recomane que el proper 27 de maig, no passeu de la política per que la política no passarà mai de vosaltres i us perseguirà... i el millor és apostar per polítiques que afavorisquen els nostres interessos com a joves valencians crítics amb el PP. Eixes polítiques són les que defensem des del Compromís i si el suport de la ciutadania ho permet, els que defensarem des del Govern de la Generalitat, una vegada hagem dit Adéu PP.

Si teniu dubtes, consulteu-me o mireu www.adeupp.org Però feu el favor,... el proper 27 de maig, no us quedeu a casa, passeu pel vostre col·legi electoral i participeu del procés de canvi. Si no voteu.. després no us queixeu...

Una abraçada

Pere.

[LLEGIR +]

No ens fareu waterpartys

El granet va remetent i el desànim dels meus companys i companyes també tot i els resultats d'una altra enquesta de les que fan mal... (tot i que n'han de vindre de millors, paciència!). A mesura que avança la campanya electoral te n'adones que allò que tantes vegades he repetit a les xarradetes de l'Adéu PP no és una simple cançoneta, el pitjor enemic per al canvi no és Canal 9, és l'escepticisme dels qui l'hem de fer realitat. I cal combatre eixe escepticisme derrotista per assolir la victòria que ens mereixem els qui no només hem estat crítics sinó que també tenim una alternativa.

Hui, Canal 9 ha emés eixe succedani de debat electoral de candidats/es del PP, del PSOE i Compromís ( la coalició que conformem BLOC+EU+VERDS, que cal recordar-ho no siga que es despiste el votant...) . A banda d'enyorar alguna intervenció magistral d'anteriors oradors destacaria diverses coses.

- La primera és la sorpresa d'un Pla desconegut fins al moment que demostra que algun bon assessor deu haver per Blanqueries... Ha fet un discurs prou digne i be està reconèixer-ho. Tot i que mancat de certa passió, arma que Camps ha emprat de manera magistral per amagar la "buidor" d'un projecte esgotat, Pla ha sabut adreçar-se al seu electorat objectiu. Tot i això Pla ha trencat amb la imatge de "moniato"(que algú ens ha volgut vendre molt intencionadament...) i si algun indecís ha tingut la sort de trobar el debat amagat entre la graella de Canal 9, estic convençut que pot haver-ho convençut de la conveniència de passar-se pel col·legí electoral. Esperarem a conèixer el share...

- Sobre el segon aspecte a comentar ja he ironitzat adés i és qüestió d'autocrítica. Per a que la suma EU+BLOC+VERDS no només siga aritmètica sinó també reculla algun "extra" hem de saber fer visualitzar la pluralitat de sensibilitats recollides pel Compromís. A dia de hui hi ha una part important dels nostres electorats tradicionals que desconeixen exactament en quina direcció han d'exercir el seu vot autonòmic. És responsabilitat de tots i totes explicar el per què d'esta coalició, la seua utilitat, el nostre programa i objectius marcats. La suma de l'esquerra plural, l'ecologisme polític i el valencianisme de progrés ha de ser un producte amb credibilitat electoral. Estem en campanya i és moment d'incidir en esta direcció. Mans a l'obra!!!


- La tercera qüestió a comentar són les armes dels qui aspiren a la permanència. N'he vist dues molt clares, una és el típic i patètic recurs insistent a tots els informatius de presentar al Partitsocialistadelpaísvalencià (que curiosament concorre a les eleccions com a PSOE puix eixa és la seua única denominació electoral). Ja sabeu per on vaig i els efectes que cerquen qui intencionadament ho fa...

L'altra arma ens afecta i hauriem d'actuar amb precaució per no caure al parany teixit. I és que el discurs triomfalista-tropical de Camps potser no és nou (conegut per tot el món qui tinga l'estómac d'observar la nostra televisió pública) i per això la seua intervenció no aporta cap novetat en este sentit. El problema però és que la demagògia del triomfalisme faraònic és presentada com l'alternativa a un altre paradigma en què pretenen embolicar a l'actual oposició. Volen presentar-nos com els grisos, els del passat, els aiguafestes en definitiva. Ens volen ubicar al terreny de la desil·lusió pel fet de no combregar amb el país de les meravelles que des de fa molts anys han dissenyat des de la seua potent màquina de propaganda.

Eixe és possiblement l'efecte pervers que cercaven amb colps com el de la Fòrmula 1. Més enllà del xantatge plantejat cercaven un NO rotund (punt i final), per incidir en la terrible idea què els altres, som els waterparties amargats que volem parar la música que ells, com a DJ's que són, ens estan punxant.

És indubtable que existeix una percepció generalitzada a la societat valenciana al voltant de la idea què este país ha prosperat els darrers anys. Siguen més o menys encertats els fonaments d'esta percepció hi és present i és mèrit del PP haver sabut traure profit d'eixe complexe d'inferioritat tan interioritzat i arrelat. Conscient del seu èxit el PP trau pit i destaca, com ho feia en la darrera campana institucional de la Generalitat, que som el centre de les mirades del món, i com deia al debat Camps, generadors d'enveja en altres territoris de l'estat.

Des de l'oposició, i molt especialment des del valencianisme hem de ser conscients d'esta situació i fer front de manera intel·ligent i sensata. En la meua opinió hem de treballar per fer vore que nosaltres no només som els més interessats en que "la felicitat i la prosperitat" inunde els nostres carrers, és que a més a més volem que ho faça de manera efectiva , real i universal.

Dit d'altra manera, mentre Camps està venent il·lusions que són fum nosaltres hem de presentar il·lusió per transformar realitats amb efectes positius entre la societat. Nosaltres aspirem a reconduir u suposat bon moment en la direcció correcta, la del benestar i la qualitat de vida de les valencians i les valencianes que cap megaprojecte del PP garantix.

No farem miracles però treballarem en la màgia de les xicotetes coses que ens afecten dia a dia. I per descomptat no som uns aiguafestes, simplement som gent d'esperit crític que volem que la festa siga plena i sobretot...per a tots i totes.

[LLEGIR +]

Un granet electoral

Amics i amigues em confessen que s'han desmoralitzat pels resultats de l'enquesta del CIS. A mi per contra m'ha afectat molt més un granet que m'ha eixit a la cara fruit dels nervis, l'estress o ves tu a saber què i que per les seues dimensions mereix ser batejat i inscrit al registre civil.

Sobre l'enquesta del CIS segons la qual el PP renova la majoria absoluta , l'amic Rafa Castelló ha fet unes molt bones reflexions que trobareu al seu bloc. Altres enquestes de les que tinc notícia avalen resultats ben diferents i si bé pinten un escenari de canvi totes donen un resultat molt ajustat pel que es preveu una nit electoral de molt de nerviosisme. Em quede amb una reflexió de Rafa i compartida per la resta d'analistes què han escrit al respecte, tot dependrà de la participació. A major mobilització més difícil ho tindrà el PP per revalidar la seua majoria absoluta.

Res nou per tant en l'horitzó. Si de cas incidir en la necessitat que cap vot es quede a casa el proper 27 de maig ni tampoc que el partidisme ens faça perdre l'oportunitat de dir Adéu PP. Per aconseguir-ho hem de treballar per què la utilitat del vot siga perceptible per qualsevol.

El nerviosisme del PP, que és clarament perceptible per qualsevol sense massa esforços, és un bon indicador de com poden anar les coses. No cal per tant patir sinó esforçar-se al màxim per a que el proper 27 de maig els servicis públics, l'economia productiva, les oportunitats i el benestar guanyen la partida a la corrupció, la crispació, l'especulació i el pa i circ del PP.

[LLEGIR +]

Fórmula Camps: el xantatge del pa i circ

Ja ho sabreu, el proper 27 de Maig no només estem decidint si sostenim 4 anys més de Camps, també votarem si volem un circuit urbà a la Ciutat de València. Així de clar ho ha dit Bernie Ecclestone, el responsable de la Fórmula 1. Genial, súblim, fantàstic, sensacional.... exemple de xantatge electoral. I Camps es feia el suec.. com si desconeguera l'estratègia.

Al remat allò indignant és el xantatge i no tant el condicionament electoral puix és d'esperar que si el PP no revalida la majoria absoluta, un govern progressista opte per no malbaratar uns recursos que són limitats quan n'hi ha necessitats sagnants com puga ser la millora del servici de transport públic. El 27 de maig doncs, decidirem si volem mantindre esta terra com un gran plató televisiu d'atrezzo o si optem per invertir en benestar, qualitat de vida i progrés social. Thanks you Mr Eccleston, per refrescar-nos la memòria!!

[LLEGIR +]

Ells i elles compten.

Ja m'ho perdonareu però no tinc ni idea de la xifra de membres joves que concorren en llistes electorals pel BLOC a estes eleccions. Em puc fer una lleugera idea tenint en compte que la presència de les joventuts al nostre partit és molt superior a la que es correspondria a qualsevol política de qüotes. En la pràctica els i els membres del BLOC JOVE som gent plenament integrada en el treball del BLOC a tots els racons del nostre país. Com que iniciem campanya i queden uns dies durets de treball vull donar-los ànim i espenta a tots i totes.

Jordi Julià, Vicent Marzà i jo tindrem la responsabilitat i un cert honor de participar de els llistes del Compromís pel País Valencià, una coalició que amb les pegues que vulgueu farà possible l'Adéu PP i també el canvi valencià, pel progrés i la sostenibilitat que tant necessitem.

Moltes altres persones molt volgudes participaran de les llistes locals. Axí els meus Albert Sebastià i Vicent Sanchez ho faran a Picassent i Silla respectivament. a L'Horta Nord les meues volgudes Amparo Piquer i Sara Gomez a Rafelbunyol. Gent com Victor Esteve, Miquel Torres, Enric Porcar i Tomàs Rubio acompanyaran a Enric Nomdedéu a Castelló, mentre que Toni Arques comptarà amb Xavi López .I ben propet Ramon Leyda aspirarà a ser regidor de Sant Vicent. Joana Pascual no serà la única jove que es presentarà per Bétera, té companyes que ben segur faran un bon treball als seus ajuntaments.

D'entrada se que em deixaré molta gent però vull enviar especials ànims també als Xavi's a Vila-real, a Tamara a Quartell, a Helena a Oliva, a Dídac a Faura, a Manu a Xirivella, a Maite i Ximo a Xàtiva, a Lorena i a molts altres a Gandia, a Dani a Vilamarxant, a Sergi a Carlet, Clara a Massamagrell, Rosa a Callosa, als Lloret de La Vila Joïosa, Fran a Canals.... i a tota la resta d'un llarg llistat. A tots i totes rerecordeu que la joventut compta, i molt, en les properes eleccions. A canviar el país!

[LLEGIR +]

Actua contra la lapidació

Els blogs/blocs esdevindran durant esta campanya una potent ferramenta electoral. Este mateix ho tracta de ser amb l'objectiu d'estimular la presa de consciència sobre la necessitat i possibilitat de canvi polític. Junt als blocs molts vídeos penjats en plataformes com youtube, com els que estem realitzant des del BLOC i BLOC JOVE.

Hui per contra no m'abellix fer servir este blog per a "llançar consignes" cap al 27 de maig. La culpa, per dir-ho d'alguna manera la té un altre vídeo ben diferent. Un vídeo filmat per telèfon mòbil, difós per la xarxa, i hui al migdia presentat pels servicis informatius de Tele 5. Es tracta d'una nova lapidació femenina, una de les imatges més repugnants i dures que la humanitat encara ens oferix. I la crida a la mobilització de hui és a favor del treball que du a terme Amnistia Internacional per esborrar eixa paraula, lapidació dels nostres diccionaris. Mentre esta existica, però, l'hem de fer servir amb la contundència de la realitat que significa per tal de no participar d'un silenci complice. La lapidació no sempre és tan divertida com a La Vida de Brian, així que us pregue que signeu i animeu als vostres contactes a seguir els vostres pasos. Amnistia Internacional porta acumulades moltes victòries en defensa dels drets humans gràcies a accions com estes. Potser algun trist dia ens acostumem a vore eixe dolor per la tele i ens fem immunes, per sort encara estem a temps de no conformar-nos i d'actuar..

Podeu signar des d'ací

[LLEGIR +]

Ja n'hi ha prou d'antivalencianisme

Diuen que estan bé i els veig més afrontats pel injust tractament que van rebre en el jutjat de guardia (amb hablemeencristiano i menyspreu típics) que per la pallisa que els 4 elements antivalencianistes els van propinar prop del recinte del concert.

Conec molt bé a un d'estos companys i és possiblement una de les persones que més es creu tot açò del "valencianisme de construcció" com a via per a la construcció nacional del País Valencià, fonamentada en la suma d'adhesions i contrucció de consensos cap a un projecte de país.

Amb un posicionament d'esperit combatiu a l'hora que conciliador el meu amic , agredit per una panda d'imbècils salvapàtries, coneix perfectament com funciona , es nutrix i s'articula el discurs antivalencianista que té segrestat a alguns sectors de la societat valenciana. Anys de dedicació l'avalen. Ara coneix més de prop un dels seus efectes més nocius per a la nostra democràcia, la violència. Una vessant del populisme autòcton que ha acostat a este molt perillosament al feixisme, amb el que en massa ocasions fa tàndem en contra de la pluralitat ideològica, i sobretot del valencianisme de progrés.

Ell no està sol, té el suport de molta gent com la que podeu estar llegint este post pel que no cal parlar molt més al respecte d'esta idea. Tot i que mantenim discrepàncies ideològiques importants possiblement és una de les nombroses persones que assistiren a la manifestació d'ahir amb qui més coses compartisc i amb qui millor administre les diferències. Possiblement per que compartim una idea ben clara, cal desemmascar l'antivalencianisme amb més valencianisme, trellat i pedagogia. I també amb l'actuació de la justícia com la que confie es produïrà en els propers dies.

Per que Ja n'hi ha prou de moltes coses, però sobretot de tractar de cobrir de valencianisme davant els ulls de la societat valenciana alguna cosa que no ho és ni s'assimila. Llops amb pell de borrego...

[LLEGIR +]

Visca la xufa de València!

Ja m'ho comentaren "les orxates", com les coneixem molta gent, a la festa que férem durant la trobada de Vila-Real. Orxata Sound System a tindre problemes per arribar puntuals al concert de dissabte. Potser eixos problemes han estat més greu del que era d'esperar i per això han anunciat des del seu web que no podran estar al Campus dels Tarongers. Supose que Jaume, el baixista (mai més li diré guitarrista) si estarà dalt de l'escenari acompanyant a Obrint Pas...

A pocs metres d'on havien d'actuar els de l'exercit d'escèptics es planta i cull la millor xufa del món, la xufa de València. El conreu d'esta planta és prou comú a l'Horta Nord, molt especialment en zones com Alboraia però també als coneguts con Poblats del Nord. Tinc entés que és precisament per estes dates quan es planta la xufa, poc abans que es generalitze el consum del seu derivat més popular, l'orxata. Esta beguda refrescant és la més ferma candidata a beguda nacional, si és que cal triar-ne d'aixó en l'apartat de begudes no alcohòliques (tranquilitat mistelers/es, herbereres/es, i resta de fans dels espirituosos...). Tot i i això molta gent, al propi estat per no parlar d'Europa , desconeix el seu origen. Potser haurem de donar gràcies al cuplé de la Piquer per popularitzar-ho amb allò d'Orxatera Valenciana tot i que personalment em quede amb la versió satírica i plena de càrrega crítica d'un primerenc ecologisme de Joan Monleón i els Pavesos que algun dia rescataré per a la xarxa. (Sabieu que este perseguit i pol·lèmic grup de la transició, nascut al caliu d'una comissió fallera va ser qui popularitzà Paquito el Xocolater? ... per a que després King Afrika acabarà per massacrar-la...)

Quin rotllo us estic amollant... tot amb l'objectiu de connectar amb menys gràcia que Matiàs Prats amb una idea ben senzilla. O protegim la nostra horta de l'especulació que l'amenaça o el més paregut a una orxata mixta que podrem beure els valencians i valencianes serà el ciment amb el que cobriran les rajoles. O ni això, per que com diu ma iaia,"ara tot és pladur".

[LLEGIR +]

Símbols.(dels collons,els ovaris.... i la valencianitat)

De quan en quan cal recordar obvietats tals com que els símbols són això mateix, símbols, nascuts per a simbolitzar coses amb un objectiu determinat. Són símbols doncs aquells que tenen un valor representatiu donat per una col·lectivitat. De vegades però alguns símbols poden tindre significats contradictoris o fins i tot contraris segons qui els empre o interprete. El cas més bestia del que us dic és possiblement la (poc) coneguda esvàstica (tireu ma de viquipèdia) concebuda com a símbol de vida, sort i del Sol i estigmatitzada pel Partit Nazi com símbol de repressió, horror i mort. La seua prohibició a Alemanya i a altres estats és d'allò més lògic i convenient tenint present el dolor i la mort que produï al vell continent una de les majors desgràc un ies que hem patit la humanitat. Tot i aixó només un estúpid aspirant a Goebbels podria aprofitar-se de la coincidència d'aquell símbol amb el lauburu basc, sovint utilitzat pel nacionalisme basc per estigmatitzar a un moviment que en la seua abrumadora majoria és democràtic. (Dissortadament el nacionalisme espanyol en té uns quants d'aspirants a Goebbels i per tant trobareu per la xarxa qui ho fa... no seré jo qui els envie visites...)

Els qui em veieu vindre direu que faig trampa. Parle d'un símbol en dos espais i temps diferents, teniu raó, potser haguera estat millor parlar de l'Arrano Beltza o de la bandera de Nafarroa. (una vegada més viquipèdia..)

A casa nostra sabem com de delicades són estes coses dels símbols. Més encara... de fer símbols per "anar a la batalla" hem arribat a anar a la batalla pels símbols i en alguns moments fins i tot arribant a desvincular-ho d'allò. I en eixa batalla alguns donaven amb el drap i altres amb el màstil... però eixa és altra història.

Pel que fa a les controversies sobre la/es senyera/es valenciana/es , per a variar (sic) hem donat tradicionalment més importància als símbols que als simbolitzats ...o al que simbolitzen per a estos. Dit d''altra manera, hem centrat massa les nombroses dissertacions en els aspectes vexil·lològics i historicistes i relativament poc en l'aspecte social de l'assumpte.

Al remat, en el clàssic debat sobre draps importa relativament poc l'origen reial, celestial o marcià d'una o altra (vegeu el complet viquiarticle) si ho comparem amb el valor que la col·lectivitat cridada a ser representada li dona. I ja que parlem des d'una òptica valencianista no estaria de més que ens preocupàrem per esbrinar i entendre quin o quins són els símbols amb una carrega emotiva positiva de "valencianitat". La broma sorneguera, molt típica als àmbits identitaris, sobre la conveniència d'adoptar un símbol nou, posem per cas la bandera pirata, tindria absoluta validesa siforem capaços de presentar-la, de manera reeixida, com un símbol valencià. Com que dubte de la viabilitat del projecte, deixem-ho com allò que és... una broma.

La història (l'eixida recurrent...) ens deixa entreveure com les quatre barres nues han estat un símbol del Rei a tots els seus territoris; com una corona (on el blau només servia de fons, per destacar) servia de símbol privatiu per a la ciutat primer i per al seu antic regne després segons avancem en la història moderna; com la Renaixença recuperava el Penó en record a un passat percebut com gloriós; com el primer valencianisme polític ho alternava tot o substituia la corona per una estrela a l'ús nacionalista,; com l'esquerra valenciana combatia el feixisme amb una tricolor autòctona per a què més tard el monstre franquista l'engolira com va fer amb tantes altres coses; com el fusterianisme amb un fort component antifranquista enlairava les quatre barres nues reclamant llibertat, com totes confluïen en un clam per l'autogovern en la primera transició i acabaven per esdevindre antagòniques durant la "Batalla de València"; com s'oficialitza una i es dimonitzava l'altra i a la vegada s'intentava oficialitzar una i es menyspreava una altra... la història però continua "gràcies" o "malgrat" Estatuts d'autonomia... i els simbols valencians representen la valencianitat en singular i plural.

Fa alguns dies un grup d'anticatalanistes, als que podriem anomenar també com antivalencianistes sense porblemes, àtacaren les parets de la Casa Fuster a Sueca amb unes pintades on junt a l'acusació de "Fuster nazi" que li feien a l'intel·lectual valencià pintaren una senyera valenciana tricolor. Fent-ho no embruten tant ni la seua memòria (...van mancadets de credibilitat esta gentola) ni la seua casa (una brigada antigrafittis trobarà la solució) com embruten un símbol que per a una part molt gran de la societat valenciana és un símbol de valencianitat. Ho fan sobretot als ulls de molts valencianistes que tenen en Fuster un referent ("EL REFERENT") i que des d'una òptica estrictament quatribarrada troben un motiu més per rebutjar allò que poden considerar "afegitons" . No és però cap taca que un bon dissolvent no puga esborrar més encara quan el sobiranisme valencià necessita més de sumes i de recuperacions que de restes i renuncies.

Una bona neteja seria trobar el proper 5 de maig una autèntica pluralitat de símbols de valencianitat caminar junts per reivindicar la nostra dignitat nacional, la dels valencians i valencianes. No entenc alguns comentaris amenaçadors de no ser què considerem que la rancúnia pot fer derivar-li a un en la bogeria o la imbecilitat.

Al País Valencià passen coses molt extranyes... és hora de traure trellat, no creieu?

[LLEGIR +]

Adéu PP. PAI VILELLA

La meua amiga i companya Joana diu que se li escapa una llagrimeta cada vegada que sent parlar a este home. És un dels vídeos que participaven del nostre concurs Adéu PP i reflexa una situació personal com ala de molts altres, afectats per una manera de fer (i desfer) què acomiadarem el 27 de maig.

[LLEGIR +]