Camí cap a Callosa sentia per tercera vegada (en un dia, i en tota la vida) el nou disc d'Obrint Pas. Ferran se l'ha comprat pel matí i ens l'hem ficat a un cotxe conduit per Albert i en el que Ferran, Llúcia, Morera i servidor ens traslladavem cap al concert de la primavera del canvi.
Cadascú ha triat el seus temes preferits i hem arribat a la capital del nyespro per a mongtar pancartes i fer posessió dels nostres llocs de curro per a la nit. Estar al valencianisme polític té eixes coses, igual estàs fent notes de premsa, que agarrant una pancarta, redactant el programa o venent tickets a la porta d'un concert. Xavi Sarrià i els seus ens avisen a l'entrar que només ens tocaran 5 temes del nou disc... millor!- li dic- així ens doneu temps a aprendre-nos les lletres. efectivament la gent ha vibrat d enou amb la flama i altres greatest hits dels de Benimaclet.

El resultat ha estat una nit fantàstica sobretot per als que han pogut pegar bots davant l'escenari. Quin curro per a la gent de les barres i les entrades!! Encara m'ha dit algú que estic massa seriós en estes coses.... Estic cansat els responc i com diu Morera, no puc deixar de tindre el cabet en la faena, pensant en els darrers detalls de la campanya que queden per tancar. La festa però me la pense pegar el proper 27 de maig per la nit, ja siga a ritme d'svaters, Obrint Pas, Antònia Font o ranxeres de Rocia Durcal com les que Albert em fica en algun dels nostres viatges pel país. Ajudeu-nos a mi i a altres a pegar-nos eixa merescuda festa... és un prec personal, aposteu pel canvi!

Quan escric estes liníes el vídeo guanyador del concurs Adéu PP haurà rebut més de 3000 visites al youtube. Unes xifres que caldrà sumar als milers que han pogut vore'l per la perseguida InfoTelevisió (afortunats ells i elles) i els centenars que l'han vist per les projeccions i actes de l'Adéu PP que hem dut a terme per tot el país (hui mateix a Betxí i Carcaixent). També estarà dins del 20.000 DVD's que el BLOC ha editat amb motiu del 25 d'abril i que s'aniran lliurant segons la demanda (demaneu.. demaneu..)

El vídeo és un treball genial d'un grapat d'amics de l'Horta que fan un web molt divertit www.webfelina.org on trobareu altres produccions anteriors amb menor càrrega crítica però igualment imprescindibles. M'han demanat gent ben diversa que els felicite pel vídeo i ho faig sense deixar de fer extensiu eixe reconeixement a la resta de vídeos que han participat al concurs i a tots els que van fent aparició per la xarxa amb este lema que hem convertit en el crit de guerra d'una societat que vol canvi.

El vídeo guanyador presentàrem un parell de dies abans de les projeccions del Ja en tenim prou que el PP ha tractat d'obstaculitzar davant la Junta Electoral , i també un parell de dies abans que el PP talle finalment les emissions de TV3 a les comarques del Sud. Un tancament previst per a divendres a les 11:00

Si en un parell de dies no escric preocupeu-vos... potser el PP haja enviat un tècnic a ma casa a precintar-me l'ordinata. Si passa els diré allò d'Eppur si muove... adéu PP.

Hui la blocosfera està farcida de post essencialistes, tics historicistes, vells tòpics, discursos èpics , utopies irrealitzables i laments sobre un país que potser no és com voldríem. És lògic puix commemorem el III centenari de la Batalla d'Almansa però potser és menys útil del que voldríem davant una societat que majoritàriament i per raons ben diverses li la porta fluixa. Este escrit no serà cap excepció completa, tindrà laments, tòpics i tics però la seua poca originalitat, radicarà en la direcció del vent, que en qualsevol cas tampoc no serà de ponent....

Tot poble necessita conèixer la seua història i fins i tot edificar-ne els seus mites, nosaltres també. Però em fa la sensació que l'avanç significatiu cap a la construcció nacional no vindrà acompanyada d'un lament col·lectiu com el que molts practicarem hui i els propers dies. Si ha de vindre, i confie que vindrà, serà de la mà de la única arma que n'hi ha sobre el taulell de joc a l'hora de construïr nacions al segle XXI: la consciència de la ciutadania cridada a formar part. La conversió de la identitat valenciana hegemònica, la majoritària, que hui actua com a regional i en clau nacional espanyola, en nacional valenciana és per tant la única possibilitat de construïr una alternativa al País Valencià. Els trets identitaris tindran doncs el valor que els seus dipositaris li donen i ni el vell regne ni la bella parla poden actuar en abstracte fora dels regnícoles i els parlants.

No cal ser massa doctes en sociologia per intuir que si les naions són subjectes de sobirania construïts en torn a trets culturals, lingüístics.. sempre acompanyats d'una voluntat definida, necessitem sumar voluntats que li donen valor als trets compartits per avançar cap a la direcció desitjada. Com si d'un macabre joc de la ruleta russa es tractara (i ja em perdonareu la metàfora belicosa), la batalla que ara afrontem només té una arma a compartir pels rivals, i és eixa identitat a la que em referia adés. Queda ben definit doncs el camp de batalla i hem de ser conscients que la pòlvora que no usem nosaltres, com passava amb la política segons Fuster, serà emprada contra nosaltres, com de fet així ha sigut durant molts anys.

La construcció nacional del poble valencià passa, d'una banda per desconflictivitzar la identitat valenciana i d'altra per fer-la servir en favor del valencianisme. Cal fer-ho per aguditzar les contradiccions amb l'altra identitat en joc, que ara per ara, a l'haver estat capaç de instrumentalitzar la nostra en clau regional i presentar-se com a nacional, guanya de lluny la partida.

Parlant clar, si el que es preten és guanyar el joc, descartada l'opció de la clonació massiva de valencianistes caldrà crear-ne de nous i estos només podran eixir d'entre els que hui d'alguna manera, tot i que ens parega tímida, volen continuar sent valencians i valencianes. Així passa en qualsevol moviment de construcció nacional i així ha de passar en el nostre. Caldrà seduïr-los per a que el seu desig vaja en augment i s'incorporen al hui selecte club dels valencianistes.

300 anys després, els qui enyorem la capacitat d'autogovern que perdèrem amb el decret de Nova Planta i deplorem les seues conseqüències potser ja no cabem en un taxi però hauriem d'aspirar a ser més dels que caben en un grapat d'autocars. Per fer-ho haurem d'assumir algunes coses, generar alguns consensos que ens permeten avançar, aprendre a conviure en la diversitat i la discrepància i xafar terra, per aspra que ens parega. No hi ha altra. De no ser... que només aspirem a la resistència. I si es tracta simplement de resistir fins a una derrota final que simplement ens hem de conformar amb ajornar dubte que aguantem 300 anys més. Tot i que només siga per provar millor sort... què tal si juguem l'atac? Per als qui ens volen vore molls, febles i dividits seria tota una sopresa....

...i ja que parlem d'història, fou un atac sorpresa el que declinà la balança d'aquella batalla d'Almansa a favor de l'exercit botifler. 300 anys després hem aprés la lliçó?

Dia frenètic a la Seu Nacional del BLOC , i el ritme polític com una malatia s'encomana... i de quina manera, així que al cansament dels tres dies de trobada blocjovera a les comarques del nord li hem de sumar l'esgotament mental d'un dilluns que arranca fort la setmana del 25 d'abril.

Hui (o ahir si mirem el rellotge) és Sant Jordi., l' antic patró del Regne de València abans de ser substituït per Sant Vicent Ferrer. El primer matava moros i el segon, com recordava un lector d'este blog, promovia l'odi als jueus. Tot i així son sants i els dos han estat patrons d'estes terres. Sant Jordi ho és encara d'Aragó i de Catalunya, i Sant Vicent el substituirà al nostre país més tard com una mostra més del desenvolupament i emancipació identitaria dels valencians des de l'arrel comuna de la Corona d'Aragó. Poca broma amb estes coses per què són xicotetes peces d'un complex trencaclosques, el de la construcció de la identitat "prenacional" valenciana.

A Alcoi, on el percentatge de "jordis" supera al de "vicents" celebren unes magnífiques festes de Moros i Cristians, que per a variar, em perdré enguany. Les imatges que m'arriben em fan dir-me , de nou, allò de... l'any que vé vorem..

Hui també és el dia del llibre per la mort de dos grans clàssics de la literatura universal com són Shakespeare i Cervantes. I a Catalunya celebren una diada que d'alguna manera esdevé una alternativa catalana (poc alternativa però molt catalana) al San Valentin comercial i anglosaxó. Vaja, una festa que fa país per allà dalt tal i com alguns tractem d'aconseguir per estes terres amb el nostre Sant Dionís.

Amb tot hui he regalat una rosa i un llibre. La rosa ha estat collida dins d'un recinte penitenciari (no patiu que conserve la llibertat incondicional) i el llibre és "Política per a un país". Una conversa de l'escriptor i company Victor Labrado amb Enric Morera publicada per Bromera que recorda aquella altra amb Pere Mayor anteriorment publicada. El títol ens recorda, no per casualitat, a aquell lament fusterià d´'Un país sense política". Aprofitant així al millor Fuster, el de l'esperit que convida a superar amb entusiasme el seu escepticisme contextualitzat.

A canvi he obtingut un humil però romàntic soparet a base de marisc congelat, sopa de sobre, emperador i Verdil per a brindar. Mmmmm! Potser no és el sopar d'un capità moro dels d'Aixòhopaguejo però crec que hui per hui tampoc no canviaria. Gràcies!!! ;)

Fa uns dies la seu del BLOC de Torrent, a l'Horta Sud, apareixia atacada per un grup de borinots. Esta vegada tinguèrem sort i no ens pegaren foc al local com ens ha passat en anteriors ocasions a diversos locals del País Valencià, com el de Gandia, cremat recentment. A l'atac destacava un doble insult: "Traidors a la Nació Valenciana". Dic doble insult per que junt a la intencionalitat ofensiva del terme traidor, en conjunt l'afirmació és un insult a la inteligència.

Gent que porta molts anys dedicant part de les seues vides (amb el cost d'oportunitat, familiar, laboral, afectiu, social, econòmic..) a aixa nació valenciana (que als de les pintades els importa una puta merda per molt que fiquen en majuscules) contra vent i marea , amb la responsabilitat d'estar aguantant les veles d'un vaixell, el nostre país més que vulnerable des del necessari camp de la política..., treballant pel benestar de la ciutadania valenciana... eixa gent, els i les valencianistes, és acusada de traició per qui? O fem servir diccionaris diferents o desconeixen el sentit del terme com moltes altres coses, els qui a la façana d'un local de gent del BLOC escriuen ixes coses...

No els direm traidors. Una gent acomplexada que tracta de convertir la identitat valenciana en un improductiu camp de conflicte etern, capaç de desafiar la racionalitat des d'una passió estrictament carregada d'odi, gent emparada gratament per qui ens volen vore instal·lats en un graciós i interioritzat meninfotisme .. eixa gent no són cap exemple de lleialtat a cap poble, i molt menys a nostre. Però no, no els direm traidors a qui mai ha estat "amb" i "per" al poble valencià. Ells només són un obstacle. Un obstacle com n'hi ha d'altres per a un procés de construcció nacional que embrutaran ni entrebancaran molt més. Un obstacle que el valencianisme superarà intel·ligentment... o (parafrassejant enèssimament al de Sueca...) o no serà.

PD: Front a un "patrioterisme" que fa riure cal presentar un patriotisme cívic, el de les persones. El que defuig de la mística exagerada i qualsevol típus d'essencialisme i li retorna el protagonisme a la societat i als seus individus. La mítica i l'èpica per a la narrativa van bé però a la política les batalletes llegendaries no són de rebut.Dit això s hui n'he fet un excés us pregue que m'ho perdoneu.

Si anem a compartir el treball pel canvi polític hem de compartir les claus que el faran possible i una d'estes passa per la gran mobilització. Hi ha un típus de votant tendent a l'abstencionisme que avalua el seu vot (tant l'oportunitat d'exercir-ho com la direcció d'este vot) en funció de la seua utilitat. És un votant que es pot mobilitzar puntualment quan s'olora a canvi... i ara s'olora i molt a oportunitat de canvi. És un terreny sobre el que caldrà treballar durant la campanya electoral.

Per això, en un escenari com el que afrontem és tan important destacar que els tràmits del vot per correu ja s'han iniciat. Un métode de vot que prmetrà a molts valencians i valencianes que estudien o treballen fora del nostre país dir la seua sobre el que desitgen per als propers 4 anys. Com que per molt que insistisca Acebes no es pot "facil·litar" el vot falsificant impressos oficials (quina barra tens Angelito...) us haureu de conformar amb llegir les instruccions que hem penjat al web del BLOC JOVE. Si encara així us queda algun dubte podeu cridar al telèfon habilitat pel Ministeri de l'Interior de l'estat, el 900.150.000

El proper 27 de Maig, prop de les 20 hores coneixerem les dades de participació. Si estes s'aproximen o superen el 75% podeu brindar sense massa riscos. La xifra és assumible però cal treballar per ella. Ningú ha dit que ens ho anaren a regalar...

Llegint el títol d'un dels meus anteriors post titulat "pensaments aparcats"(ja parec el Sanchez Dragó cintant-me a mi mateix) me n'adone que encara no he escrit massa sobre aquell viatge a Brussel·les que vam fer un nombrós grup de gent del BLOC JOVE junt als amics i amigues de les JEN-PSM. Aquell viatge tenia diverses motivacions, la més destacada conèixer el Parlament Europeu i el seu funcionament així com actuar per exigir la protecció del nostre territori davant les institucions europees. Però el viatge tenia també un objectiu doble, "premiar" i cohesionar a un grup de gent de tot el país que està fent un bon treball des de l'associacionisme juvenil.

Podria limitar-me a passar-vos algunes de les fotos i deixar que la vostra imaginació fera la resta però estic convençut que així tampoc no arribareu a captar completament l'esperit d' aquella experiència. Recorrem per tant al poder de la suggestió...

S'imagineu un grup de 30 jovenets i jovenetes del país cantant "La manta al coll" per la Grand Place? O assajant una xicoteta entrada mora a les portes de l'alberg ? I animant la festa, a la valenciana, a la mítica i turística cervesseria Delirius Tremens? Preguntant-se pel temps que tardaria el constructor Armiñana en reproduïr l'Atòmium a escala real en la seua falla de Nou Campanar? Cridant-li "Bonica! Templà! Perla del Túria!" a una atractiva Drag-queen d'un acollidor pub de l'ambient gai de Brussel·les? Fent-se una mistela a les portes d'un centric hotel de 5 estreles? Manifestant-se pacíficament com si d'un "25 d'abril es tractara" un diumenge per a trobar una gofreria oberta? Si tot això us sembla peqüliar què em digueu de cantar, amb música polifònica i tot, allò de "a guanyar diners...on estan? on estan?" mentre el més ràpid ascensor d'Europa, el de l'Atòmium, davallava vertigionosament?

D'aquella experiència vaig estraure algunes conclusions senzilles:

- Que els valencians i les valencianes som "alguna cosa diferent" que tenen "alguna forma diferent" de fer les coses. Vaja un anàlisi del fet diferencial, si voleu, de tot a cent, però pràctica..

- Que la gent del BLOC JOVE ens ho sabem passar bé i alhora estar compromesos amb les inquietuds que ens unixen.

Per això vaticine que este cap de setmana , la trobada que celebrarem a Vila-real serà de nou un exit per que de nou esdevindrà un aplec de joventut valencianista que no renuncia ni a ser joventut ni a ser valencianista.

I que es preparen el País Basc i Galiza, (cap allí tenim planejat viatjar en grup a l'estiu) per que no ens deixarem ni les traques ni les dolçaines. Posats a exportar tòpics i a riure's amb ells, ho farem ben fet.

Per a eixe moment encara queden alguns mesos, per al canvi polític i la festa que això suposarà només queden 39 dies.

Ahir a les pàgines del Levante-EMV vaig comprovar que el pardalot que s'havia posat sobre la meua finestra per cantar-me una primíci no m'havia enganyat. Si el mateix pardalot no s'enganya en altres qüestions prompte tindrem més notícies en forma d'enquesta que conviden a l'optimisme... ;)

-----------------------------

Hui és encara dia festiu a molts llocs del País Valencià. És la festivitat de Sant Vicent Ferrer, qui fora sant patró del Regne de València i un dels personatges valencians més universals. (recordeu-ho... el de gener és de la ciutat i el del primer dilluns després del de pasqüa el del vell regne...) Amb independència de la veracitat dels seus miracles, molts dels quals són representats estos dies als altars del cap-i-casal i d'altres poblacions, el dominic és un personatge digne de figurar en la memòria col·lectiva del nostre país. Potser per això l'il·lustre Joan Francesc Mira li te tanta devoció i li ha dedicat una important obra com ho fera amb els Borja.

També amb molt d'entusiasme parlava de Sant Vicent el meu professor d'història a l'institut que portava el seu nom- el del sant, vull dir!- explicant-nos suposats miracles com el del xiquet de Morella que potser haureu sentit en més d'una ocasió. ( Ja sabeu..el d'aquella dona que cuinà al seu fill per a oferir-li al Sant el millor fruït de la seua casa...)

El descregut de Pepe Toni , així li deien al profe, ens contà que segons la llegenda el dominic va deixar penjat en l'aire a un obrer de la ciutat que havia caigut d'un andami. Vicent Ferrer tingué llavors un dubte moral i anà a consultar als seus superiors que, pel que sembla, l'havien cridat l'atenció pels seus excessius miracles. Per a la vostra tranquilitat us diré que tinc entés que finalment l'obrer es salvà.

Junt a la vessant "milacrera" del sant destaca un altre aspecte... La seua lleialtat a la llengua valenciana (aquella que compartim amb els catalans tal i com , pel que sembla sense blasfemar, afirmava el sant). Allà on anara, el dominic predicava en valencià... i l'entenien...

Obra de l'Esperit Sant o de la centralitat de la parla valenciana al conjunt de les llengües romàniques, Vicent Ferrer predicava en la llengua pròpia.

Hui, tot i que la comisisó de textos religiosos de l'AVL va finalitzar els seus treballs fa alguns temps i l'excusa de la conflictivitat no és més que això, una excusa, el sant ho tindria malament per a fer-se entendre entre els fidels del culte més extés al nostre país. Si el sant entrara a la catedral de València a predicar possiblement l'arquebisbe Agustín García Gascó li reclicaria amb un contundent "Hableme en cristiano!". I dir-li això a qui possiblement ha estat un dels majors predicadors de la cristiandat és una broma de mal gust.

García-Gascó està a punt de jubilar-se, per entendre'ns. Potser el sucessor tinga una actitud menys perjudicial per a la llengua. Si el miracle ocorre esperem que els cronistes li l'adjudiquen a qui correspon. Serà per miracles, senyor?

Us anime a que qui ho desitge es fique este banner al seu bloc o web per a que la blocosfera valenciana siga un clam a favor del canvi polític. Tot siga per crear eixa eufòria instrumental que ens ha de dur a la victòria el proper 27 de maig..

De nou carretera i manta, esta vegada fins Benissa, de nou per a una presentació comarcal de l'Adéu PP. (ot i que ja vaig estar acompanyant a Morera fa algunes setmanes esta vegada he tingut una miqueta més de temps per vore el poble i m'he quedat meravellat veient els edificis del Carrer de la Puríssima. Del terme poc més he pogut vore tot i que pel que me comenta gent com Xavi Tro, regidor pel CIBE-BLOC està amenaçat pel monstre de l'urbanisme salvatge del PP:

Altra meravella és creuar La Safor... potser serà per que els darrers mesos l'he creuat un fum de vegades (previ pagament de l'AP7 tot siga dit..) però estic enamorat d'aquell paissatge i molt especialment del de la Valldigna. Hui tot estava d'un verd intens després de dies de plutja i el cel enboirat no feia més que destacar la bellesa del paissatge.

Albert Sebastià i jo especulàvem (poc després d'haver comprovat el lamentable nivell de nerviosisme del PP materialitzat en un informatiu de Ràdio Nou...) sobre la reacció que tindran els valencians i valencians del 2050 sobre la gestió del territori que l'actual generació està fent. S'escandalitzaran per les burrades que ara fem o haurem anat encara a a pitjor? Certa part de la resposta està en allò que passe en proper 27 de maig, per que al cap i a la fi, la marxa d'una legislatura, que passe el que passe serà complexa , comportarà conseqüències molt més enllà dels 4 anys entre elecció i elecció. Més encara quan ens debatem entre el continuisme cap a l'autodestrucció o el canvi de cicle...

Diumenge vinent hi ha haurà, com ja sabreu, mobilitzacions pel territori a les ciutats de València, Castelló i Alacant. El BLOC JOVE participarà dins dels actes que tenim previstos per a la trobada de Vila-real. Esperem que com nosaltres milers de persones isquen als carrers de les tres ciutats a dir ja n'hi ha prou d'atacs al territori. Però sobretot que la mobilització siga constant i capaç de fer entendre a un nombre suficient de gent que la cosa no va de broma i que ens estem jugant molt. Tant com el territori que xafem... i una cosa és xafar-lo i una altra cosa és escopir al damunt com s'està fent al nostre país. I ja està bé, recontracollons!

Moltes nits i alguns matins em faig l'ànim d'escriure alguna entrada al blog però acabe per no fer-ho. Sempre és una xicoteta idea , sovint un interrogant, molt breu que em passa pel cap fruït de l'experiència de cada dia que finalment no acaba per cobrar forma de post.

Després de molt pensar-ho he comprovat que seria capaç de fer una aproximació a estes idees que curiosament solen repetir-se cada dia de la setmana. Així doncs, amb l'objectiu de buidar el meu cap d'uns quants MB d'informació, potser inútil, m'he decidit a esquematitzar estes idees a mode de calendari setmanal.

DILLUNS: Ens mereixem les persones que poblem el cap-i-casal, valentins i valentines, un transport públic així? Amb una freqüència i preus com estos? Rotundament no.

DIMARTS: Si algun dia em fan una pregunta de l'estil "A quin personatge de ficció admires/t'agradaria identificar-te?" respondré House. (Com que ningú no m'ho ha preguntat potser esta és una simple resposta gratuïta per a fer proselitisme d'una bona sèrie....)

DIMECRES: Seria capaç de sobreviure a un Erasmus, o estic excessivament arrelat?

DIJOUS: La política és massa important com per a deixar-la en mans dels "polítics", La política és massa important com per a deixar-la en mans dels "polítics", La política és massa important com per a deixar-la en mans dels "polítics", La política és massa important com per a deixar-la en mans dels "polítics", La política és massa important com per a deixar-la en mans dels "polítics".... x 1000

DIVENDRES: Este país és molt llarg o tenim unes connexions per transport públic molt curtes?

DISSABTE: Què té la gent en contra de begudes com el "Peche amb taronja" i la "mistela"? (fa alguns anys haguera afegit... 43+pinya... )

DIUMENGE: Quin és el límit de l'humor? I del sentit de l'humor?

Com comprovareu no us perdíeu res de l'altre món... però amb este post vull retre un homenatge un tant surrealista a tots els pensaments aparcats als nostres cervells. Potser algun dia els rescatem un a un.. i potser fins i tot que en alguns casos haja estat bona idea....

Ah sí... queden 27 dies per a la campanya electoral, perque esta, oficialment comença l'11 de maig.

Divendres l'Adéu PP que organitzà Sara em portà cap a Rafelbunyol on Amparo Piquer es confirmà com una natural i concissa oradora. Allà tenen motius extra per dir-li adéu al govern de la gavina. Com deia Amparo, són massa anys veient-nos la mateixa cara i descartada l'opció del "cambio radical" que patrocina Antena 3 el millor per als veïns i veïnes de Rafelbunyol serà apostar pel canvi electoral.

Dissabte rumb a Castelló , en visita "express", per participar de la concentració de protesta pel tancament de TV3 que el PP vol fer efectiu- coincidències de la vida- el proper 25 d'abril. Em fa la sensació que finalment quedarà en una broma pesada però per si les mosques allà estàvem una bona tropa de membres del BLOC JOVE, encapçalats per Vicent Marzà junt a gent d'altres organitzacions i societat civil convocats al més pur estil "passa-ho". Aprofití la visita per tal que Nomdedéu m'explicara que cal dir figues albardaes i no bunyols de figa.

A la nit no vaig poder anar al concert de Mugroman que el nostre col·lectiu a Mislata organitzava dins de la fira d'assoc acions. Ja m'ho perdonaran Santi i Rafa entre altres per que se del gran esforç que estan fent a la seua localitat. Segur que la presència del company Albert Sebastià els va omplir molt i no em referisc només a l'espai físic que també, per que l'Albert és molt gran.

On si vaig estar acompanyant a Dimas Montiel, el candi-candi d'Alacant i a Mamen Gimeno companya de l'Executiva Nacional del BLOC fou a la festa del Compromís per la diversitat que celebràrem al Mos d'Eva, un dels pocs bars d'ambient lèsbic de la ciutat. Des d'allà enviàrem un missatge al PP per tal d'exigir-li la retirada del recurs d'inconstitucionalitat sobre la llei del matrimoni homosexual, recordàrem la situació que afronten a Polònia els i les persones homosexuals i sobretot confirmàrem el nostre compromís ferm amb la igualtat real i efectiva, la lluita contra la discriminació i l'homofòbia. Tot sense complexos i sense tòpics com els que diu el diputat Felipe del Baño que preconitzem. Trist és que el qui exerceix de "quota marica" d'un partit amb directrius homofòbes es dedique a dir estes coses per la premsa i no a pressionar al seu partit per tal de separar-lo del discurs ridícul que actualment manté la seua directiva. Ais...