Canal 9, la nostra

No em pregunteu el motiu però d'entre les cridades perdudes , correus i recadets que m'he trobat a l'arribar de Brussel·les (ja us contaré ja!) hi ha un missatge de Canal 9. Es veu que cridaren al mòbil i al no agarrar-ho no se ben bé com aconseguiren el teèfon fixe de casa ma iaia qui em traslladà la notícia. Com que la dona conserva les seues facultats mentals he de suposar que així és. Què voldran?

a)Potser unes declaracions sobre el tancament de TV3?
b) Potser una entrevista matutina a un programa desdejuni?
c) Potser volen que participe d'un debat televisat?
d) Potser volen l'opinió d'un jove sobre qüestions que ens afecten?
e) Potser voldran què els expliquem què és això de l'Adéu PP?

De totes els opcions no se ben bé quina és la més inversemblant. A Canal 9 , no hi ha res de tot això que he enumerat, i del que n'hi ha mai no participen veus plurals. Allí difícilment em veureu a mi o a cap representant del BLOC però tampoc no trobareu a cap intel·lectual, músic, artista o personatge rellevant que no s'ajuste a la corda de qui mana. Només els "cameos" a Autoindefinits i alguna incursió en la programació més noctàmbula de Punt 2 suposen l'excepció que confirma la merda. Tot i que la tècnica permet les emissions a tot color, des de Burjassot s'emet en monocrom a l'esdevindre una ferramenta més del complex engranatge propagandista del Partit Popular.

Estos dies que tants esforços li dediquem al´necessari manteniment de les emissions de TV3 al País Valencià fariem bé de recordar que els valencians i les valencianes tenim una televisió pública, que paguem de les nostres butxaques, amb uns grans professionals treballant, pensada com un servici públic per als qui habitem de Vinarós a Oriola i concebuda segons la seua llei de creació com una potent ferramenta de normalització lingüística.

Hem de recordar doncs que Canal 9 és la nostra televisió però sobretot hem de treballar per a que a partir del 27 de maig actue com a tal.

[LLEGIR +]

Sóc valencià i veig la TV3

M'he criat al valencià barri de Russafa, de la valenciana ciutat de València, del modern i valencià País Valencià, antic regne de València, i sempre... València. Tot i això mai se m'ha caiugut el rovell d'un ou per vore la TV3. Des de ben nano i gràcies a Son Goku he conegut la riquesa d'una llengua rica i diversa per diverses televisions. Tv3 és i era "la seva" i al pati del col·legi hem assistit a debats sobre quin nom molava més si el dels Geni tortuga i Cormenut o els del Follet i el Corpetit i hem comparat els formats de l'Amor a primera vista, d'un i altre costat del riu del seny. Però siga com siga, molts valencians, per damunt d'ideologies l'hem fet una miqueta nostra veient a l'Arale, riguent amb el Toni Soler, obrint la paradeta del Filiprim amb Josep Maria Bach, veient els trucs del màgic Andreu o gaudint de les brometes del Sergi Mas i el Paco.

La imatge d'una una sala de Crisol plena de gom a gom per a dir-li agossarat a un Buenafuente que confirmava estar contentíssim amb la seua audiència valenciana ens confirma de quina manera tot i ser "seva" molts hem optat per compartir-la.

Ara el PP ens la lleva. No està disposat a arribar a cap acord per a un hipotètic i coherent intercanvi de senyals com el que reclama el BLOC. Ells no tindran Maniàtics ni S'estila i nosaltres ens quedem sense Polònia o La Nit al dia.

Al PP li molesta tot allò que no controla i a més a més veu una oportunitat de fer electoralisme cavernari en la seua trista deriva infinita cap a l'extrema dreta. Ja no n'hi ha prou amb fer interferència a la manera de Zaplana. Ara cal anar més enllà i tombar els repetidors que amb l'esforç de tanta gent, valenciana (ben valenciana!) s'havien insta·lat al nostre país fa 24 anys.

Sóc valencià, és el que sóc i el que em sent i veig la TV3 per que parla en la meua llengua i oferix un producte televisiu que el PP no desitja, suporta ni tolera per a un Canal 9 que recordem-ho, ens mereixem ben nostre i de qualitat. Dimarts, quan torne de Brussel·les que és cap a on marxe en unes horetes, el PP molt probablement s'haurà eixit amb la seua i li direm adéu a la TV3. 2 mesos després, el 27 de maig tindrem un motiu més (i ja en van uns quants) per a que nosaltres diguem Adéu PP. Els de la meua generació haurem de fer-ho tot i que només fora per Son Gokuh.

[LLEGIR +]

Falles folles fetes foc

Les falles 2007 foren una miqueta atípiques. Vaig canviar les revetles per espais tancats de modernor més o menys alternativa sorprenentment menys carregats i les visites als monuments d'especial per breus recorreguts per les "altres falles" com la que plantaven a Arrancapins (felicitats pel centenari!) , Mossen Sorell, Lepant...

La culpa del cansament, el fred i les companyies (no s'anaven a lliurar dels retrets...) La nit de la cremà no fou una excepció. Enguany no m'apuntí a xiular des de la plaça de l'Ajuntament i vam optar per intuir la cremà de Na Jordana, i dic intuir i no vore per que el fum negre cobria la plaça i el carrer de Salvador Giner... tot i el fort vent que hores abans havia derribat Exposició i L'Antiga (me les vaig perdre!!!).

Després vam gaudir d'una cremà que com si d'un ou Kinder es tractarà era a la vegada original, moderna i tradicional. Mossen Sorell-Crona, plantà una gran mamella d'inspiració berlanguiana que va tindre un final molt digne. Un genial espectacle audiovisual que transformà la mamella en paella, taronja, mar, cel, masclet.... Una mamella pensada per a esdevindre pantalla però sobretot per a una cremà neta, sense fum negre, lenta, lluida i càlida com la que vam presenciar. Vore el foc eixir d'entre l'estructura de vareta fou un espectacle que difícilment podrà apropar-vos mínimament qualsevol típus de descripció.

Este cap de setmana uns quants municipis cremaran els seues falles, uns epr tradició musical i altres per la força del vent, com Nàquera. Jo estaré per Brussel·les i hauré d'arrossegar la fam de foc, com a mínim, fins a els fogueres d'Alacant. I si m'ho permeteu, espere que llavors amb Toni Arques a l'ajuntament, puga gaudir de la festa amb la major intensitat possible.

[LLEGIR +]

Falles, per fí!

Ja estem en falles i jo més feliç que unes pasqües!. Enguany, a diferència de l'any passat, no us donaré la llanda fent proselitisme entre el valencianisme al voltant de la importància de la festa, el seu potencial identitari i bla bla bla... . Enguany em limitaré a fer-vos un parell de suggeriments.

1- Feu una ullada a Valencianisme.com on teniu 20 consells per a fer país en falles
2- Feu cas als suggeriments del meu amic Ferran Morales (a qui podreu llegir a qualsevol de les revistes falleres) o a www.monfaller.com

(si no volieu caldo preneu cinc poals...)

I sobretot....

3- Passeu-ho bé, feu el que feu

I si no suporteu València, o el vostre poble o ciutat, en plena festa fallera permeteu-me que us faça una contraproposta d'oci. La trobareu al vídeo que la comissió Arrancapins , del cap-i-casal, va realitzar al 2005 i que han penjat ara al youtube.

PS: Armiñana, president de la megafalla Nou Campanar té a Las Vegas un gran competidor...

[LLEGIR +]

Preparant una primavera de canvi

Cada any el BLOC JOVE organitza un grapat de concerts per tot el territori valencià. Són concerts de música valenciana i/o en valencià, per què com em comentàven alguns integrants del Col·lectiu Ovidi Montllor la problemàtica dels nostres músics no afecta únicament per raó de llengua. Organitzar concerts, gratuïts com els que acostumem a fer requerix un esforç que de vegades passa desapercebut, des de l'esforç per aconseguir el finançament i l'espai, epr publicitar-ho, per la seguretat, pel bon funcionament, per fer que els músics sopen contrarellotge...

Al BLOC JOVE tenim a l'Albert Sebastià al capdavant de la "Primavera del canvi" , nom amb què hem batejat el cicle de concerts que durem a terme durant els 75 dies que ens separen de l'Adéu PP i que encetem esta setmana a Castelló i València amb motiu de Magdalena i falles.

Tindre a l'Albert és tota una tranquilitat i un respir per a mi, que sóc ben patidor quan es tracta d'organitzar grans actes. Per molt que calga pressionar a autors i impremta per tindre uns cartells a temps, o fer alguna altra gestió de darrera hora, tenim la garantia que el concert sempre serà un èxit de participació.

Estos dies són de frenética activitat organitzativa per als equips del BLOC JOVE de València i de Castelló que s'esforcen en publicitar al màxim la convocatòria de reivindicació festiva. Altres col·lectius preparen els concerts que vindran més avant, a l'abril i al maig amb el mateix entusiasme. I al final, la primavera del canvi haurà estat per a la joventut valencianista, de progrés i ecologista, una manera més de reivindicar el canvi que ens mereixem el proper 27 de maig.

[LLEGIR +]

Un riu de formiguetes

Esta nit algunes cadenes de televisió emetien programes especials dedicats al 11-M que a molta gent ens haran fet recordar moltes coses.

Amb el pas del temps, i ja han passat 3 anys!, resulta encara més difícil deslligar el que tingué lloc a Madrid aquell matí i el que va acompanyar el dol els dies posteriors. L'onze de març li costà la vida a més de 200 persones, fou una massacre, un drama humà que ens va traure del llit entre incredulitat, dolor i ràbia i que va afonar a centenars de families. Un atemptat terrorista que en l'actualitat està sent estudiat pels tribunals i frivolitzat per una determinada premsa.

El que tingué lloc els dies posteriors, a nivell social i polític, té implicacions fonamentals per entendre l'entorn que ara vivim/patim.No em veig però capacitat per a fer un anàlisi mínimament digne més enllà d'exposar un grapat d'experiències personals.

la primera d'elles fou davant de l'ordinador, al telèfon i amb la ràdio i la televisió enceses. Llegint l'Avanç o escrivint per al Diari Parlem com molta altra gent sentia la necessitat de devorar informació. Suspesa la campanya electoral tota l'actualitat es centrava en el trist fet de Madrid. Recorde quedar-me perplex davant les paraules d'Otegui que s'ens presentaven com el principi d'un interrogant impertinent.. però també les d'Ibarretxe responsabilitzant a ETA, com apuntaven la totalitat dels mitjans...


Al carrer, el dia 12 un grapat de companys i companyes del BLOC JOVE acudirem a la manifestació que el govern d'Aznar havia convocat. No compartiem el lema que s'havia imposat, ni enteniem la participació d'alguns elements amb banderes del pollastre, però compartiem el dolor d'un riu de formiguetes ben diverses, (molt diverses!!) que eixiem al carrer. Punkarres, pijos, skaters, iaios, beates, ties maries, popers, hippis, catedràtiques de dret... ompliem els carrers d'una València a punt de sobreviure les falles. Ho haviem fet just un any abans en contra de la Guerra d'Iraq i ara ho feiem per lamentar unes mormts geogràficament molt més pròximes. Ho feiem mentre a l'estranger donaven per cada vegada més segura la intervenció de l'islamisme radical tot i les cridades del gabinet d'Aznar a diverses embaixades.

El 13, tractava de recuperar una certa normalitat quan de camí cap a l'exposició del ninot vam rebre un sms, i després un altre, i un altre.. i acabàrem entre un riu de formiguetes que demanaven la veritat, intuint que esta havia estat amagada, intencionadament amagada, pel govern. Pegats al transistors o a les ràdios amb mp3 ens arriben per degoteig les notícies sobre la reivindicació d'un grup suposadament lligat a Al-qaeda quan miràvem des de l'exterior de l'Ateneu Mercantil a un Zaplana, portaveu del Govern interpretant el més trist paper de la seua vida. TVE emetia una pel·lícula sobre ETA quan a tot l'estat milers de persones reclamàven a les seus del PP saber la veritat.

El 14 com a apoderat electoral vaig viure escenes també molt significatives. Ara el riu de formiguetes es formava a les portes de les meses electorals. El resultat és conegut.

Des de llavors el Partit Popular porta molt de temps tractant de fumigar a les formiguetes. intentà enganyar-les però no pugué i ara vol venjar-se. Saben , però, que ací, el mal bitxo no som les formiguetes...

[LLEGIR +]

Coses que em perdré...

Hui m'he adonat que açò del blog servix com una espècie de GPS amb retard quan li comentava a Rosa de Callosa que esta precampanya estava fent més kilòmetres que una orquestra en estiu. Li ho deia a Benidorm a un altre sopar de dinamització del BLOC i després d'haver fet parada a Sueca amb una sala abarrotada (jure que no és cap exageració) on es presentava a Baldoví com a candidat a l'alcaldia . D'haver-me pogut clonar haguera estat també a Gandia on presentaven unes listes amb 6 membres del BLOC JOVE.

Ara arribe a casa on no em gitaré sense fullejar el Pensat i Fet, que com l'any passat em sorpren gratament tant per maquetació com per continguts i demà, sense escurar els plats del dinar faré camí cap a El Campello per a seguir insistint en la idea de fomentar la mobilització de la joventut per a un canvi que a banda de necessari és possible.

Amb tant de viatge amunt i avall em perdré algunes coses, entre elles el procés de plantà d'una secció especial que enguany (a jutjar pel que he vist a la premsa fallera) no destacarà per innovació ni originalitat. Em perdré també el fastuós miting d'Esquerra al Palau de Congressos de València (quins recursos tu!!) amb la previsible esceneta melodramàtica protagonitzada pels anticatalanistes a les seues portes. Possiblement tampoc podré fer seguiment radiofònic de l'enèsima mani del PP, per fi a cara descoberta, en contra del que ells anomenen "zETAp".

I, ah! també em perdré el "partido del siglo", Barça-Madrid! (Ja m'ho perdonareu alguns però com a pseudo-xoto que sóc espere que empaten i augmenten així les opcions del València CF de fer una temporada digna. Tot i que amb el meu club em quede eixa sensació agredolça de vore com un sentiment està gestionat per una directiva tan poc útil per al país encara no tire la tovallola...)

De totes les coses que em perdré per anar amb l'Albert i Maite cap a l'Alacantí i dur l'Adéu PP de nou cap al sud potser la que més em dolga serà la de no passar-me per les festes de la Magdalena. Clar que esta setmana tindré més oportunitats fins que arriben les falles... si puc, aniré.

[LLEGIR +]

Mal rotllo

Em sent clarament derrotat per l'actualitat i el seu mal rotllo. Preferia escriure quatre ratlles sobre la trobada de dones nacionalistes del BLOC JOVE a la que han asistit convidades diputades nacionalistes d'Escòcia i País Basc, o queixar-me virtualment de la grip que he pillat... però com dic l'actualitat força a parlar del que ocupa bona part de les tertúlies a l'hora d'esmorzar. El tema De Juana.

El comportament del PP espanyol està sent excessivament mezquí. No només no posen de la seua part per assolir la pau, no només crispen l'ambient, no només dividixen als democràtes, no només instrumentalitzen electoralment el dolor i la ràbia generada per la violència terrorista... ara pràcticament ens estan volent fer triar entre ells i l'estúpida banda terrorista ETA. L'estratègia practicada pel PP és el més paregut a un "O estàs amb mi o estàs amb ETA" i en eixe darrer grup ens deuen incloure ja no només als sobiranistes,ara també als socialistes, i a qualsevol que valore com políticament encertada l'arriscada decisió del Govern sobre un De Juana Chaos que ha estat massa pròxim a esdevindre màrtir.

El PP ha optat de nou per una estratègia guerracivilista absolutament repugnant que tampoc hauria de ser del gust de l'electorat centrista al que sorprenentment encara té captiu (militància centrista del PP.. desperteu osti!). Li retornarà com un boomerang el seu intent de traure rèdit polític en matèria antiterrorista? Encara no ho sabem però pareix sensat pensar, almenys per a mi, que s'està fent perillar la cohesió social amb els alts nivells de crispació...

I amb tot el PP s'ailla de tota la resta de formacions, cosa que si m'ho permeteu. no crec que siga positiva per a res ni ningú. És el preu que el PP, però amb ell tota la societat, ha de pagar al medir-ho tot des d'una perspectiva electoral. Com si els partits foren unes empreses brutalment capitalistes que només hagueren de produïr beneficis en forma de vots... sense mirar més enllà sobre els efectes que això genera en l'entorn. I encara direu que dir Adéu PP és radical? Ho necessiten tant o més que nosaltres!

ETA ha catejat sempre en humanitat i utilitat per la seua pròpia condició de banda terrorista. Ara caldrà avaluar com es desenvoupa l'esquerra abertzale en l'enèsima prova de foc en el camp d'actuació política.

No espere molt, només que facen allò que és evident que han de fer. Un vent euskaldun em diu a l'orella que un moderat optimisme no em farà mal. Li faré cas tot i que només siga per mantindre l'esperança en la pau.

PS: Dones, feliç dia de reivindicació!. Aprofiteu per recordar-nos que no sou cap complement sinó un equivalent.

[LLEGIR +]

València, t'estime

Divendres vaig estar a Ondara primer i Pego després acompanyant a Morera a un dels nombrosos sopars de dinamització que el BLOC està fent pel país. Dijous havia sigut el torn de la Ciutat de València però m'ho vaig perdre per tal de fer una visita al col·lectiu d'Elx, en l'enèsima ocasió en la que visite el sud des de que em nomenaren Portaveu Nacional del BLOC JOVE.

Amb tant de viatge , dissabte i diumenge m'abellia quedar-me a casa, i fins i tot desconnectar-me de mòbil i ordinador per unes hores.
Tal i com vaig fer el cap de setmana anterior optí pel cinema i la bona companyia.

Si diumenge passat vaig acompanyar al meu fillol a l'Hemisfèric a vore un reportatge sobre el Nil, esta vegada tocava una de Cinema Babel (un dels pocs amb forta presència de cinema europeu) tot i no lluir, pel moment ulleres de pasta negres.

A l'eixir del cinema el meu acompanyant em va reptar: "A vore quant de temps tardes en dir que t'ha agradat la pel·lí"

Efectivament, Paris je t'aime, em va fer passar una estona molt entretinguda. I tot i que potser alguna gent la trobara excessivament nyonya em va despertar les ganes de redescobrir la ciutat de l'amor. Em faig el propòsit de visitar-la a l'estiu quan hagen passat les eleccions i una majoria de progrés ocupe les Corts.

Pel moment em quede amb l'estima cap al país que ens suggerixen els curts participants del www.jaentenimprou.org amb tota la càrrega de denúncia i compromís que comporta. Això també és amor.

PS: Els propers dies els passaré atrapat per la mercadotècnia electoral. Desitgeu-me sort!

[LLEGIR +]

Falleritzem la música en valencià (II)

Hui arranquen les mascletades de falles. Quan escric açò deuen estar sonant els primers trons d'avís i de fons pseudomusical del "valenciaenfallas-laralalà" que el cantant i propietari de la sala Canals, Vicente Ramirez, ha aconseguit convertir en "himne oficiós i caspós" de la festa fallera gràcies a l'Ajuntament de València.

Des del BLOC JOVE reclamàrem l'any passat que la megafonia de la Plaça de l'Ajuntament contribuira a difondre la música en valencià dels nostres músics i cantants. Fins i tot trobarem complicitats com la del Col·lectiu Ovidi Montllor que va publicar un article a Levante o la del programa de la cadena SER "No estamos locos" que va lliurar als responsables de la JCF un cd amb alguns dels millors grups del nostre panorama musical.

Enguany Valencianisme.com amb el suport de Vilaweb, L'Avanç, El Punt, lallum.org, el BLOC JOVE, Racó Català i altres entitats i mitjans proposem una campanya per aconseguir este objectiu i un altre ben relacionat; que els nostres cantants puguen actuar als concerts de falles que organitza la Cadena Ser. Podeu participar des d'ací

[LLEGIR +]