Habemus pacte

Dimarts a la seu del BLOC allà a les 13'00 hores s'obrí la porta de la sala de reunions i veierem un parell de cares conegudes somrient. No hi calgué calar-li foc a res per prvocar una fumata blanca que tots interpretàrem en les cares de les comissions negociadores. El representants d'EU i BLOC havien alcançat finalment un acord que un dia després examinaren els organs de direcció a l'espera que el Consell Nacional del BLOC i el referèndum d'EU ratifiquen. De l'acord participaran també els partits verds i Izquierda Repúblicana. No així ERPV que ja fa alguns mesos declinà la possibilitat de participar seguint una estratègia similar a la que porten a les Illes Balears.

A la blocosfera més partidària del pacte preelectoral ho celebraven amb campanades de festa.

I les visites a les pàgines webs d'alguna manera relacionades amb els integrants de l'acord o al propi acord, i fins i tot estemateix blog, es disparaven. Més periodistes que mai a les portes de les seus polítiques competien per tindre el me´s complet reportatge per a cobrir les dos o tres pàgines que havien de deicar-li al teme en les edicions dels seus diaris. . Els telèfons sonaven i una veu formulava quasi sempre la mateixa pregunta. Habemus pacte? Habemus, habemus! responia una altra. L'expectació era evident abans i molt més ara. I la presentació del preacord, a falkta de ser ratificat per les militàncies dels partits integrants, suposa , ara sí, el tret d'eixida de la campanya preelectoral, a només 6 mesos de l'horitzó 2007.

El Consell no ha tardat en reaccionar i en boca del seu potaveu, Vicente Rambla , comparen la coalició electoral amb la formació d'Herri Batasuna. (i que sí Vicent!)Des d'este mateix instant anem a assistir a una espiral de terror polític per part dels qui tenen por a que una alternativa valencianista i de progrés els desmonte el xiringuito en el que vuen instal·lats els populars.

El clam d'una important part del teixit associatiu valencià ha sorgit efecte i molt segurament n'hi haurà Compromís pel País Valencià. Un compromís materialitzat en torn a 15 punts que com els 10 manaments del critianisme es resumixen en un, l'Adéu PP. Si l'acord finalment és refrendat per la militància de les formacions integrants caldrà assenyalar el gran esforç i sacrifici fet per la formació nacionalista per a estar a l'altura i no frustrar les esperances del canvi. No ha estat gens fàcil i l'acord definitiu no estarà absent de certa discrepància per part dels qui puguen pensar que hi ha hagut un excés de generositat. Tot haurà estat obra d'un esforç i sacrificis que confie l'electorat valencianista i de progrés sabrà entendre i premiar amb el seu suport.

D'ací 6 mesos comprovarem l'eficàcia de l'acord i la capacitat dels membres de la possible coalició en sumar les il·lusions de diversos espais polítics diferenciats però units amb el propòsit comú d'enviar al PP a l'oposició amb un programa que tractarà de regenerar la vida democràtica valenciana i actuar pel benestar, la sobirania, el patrimoni ecològic i cultural dels valencians, i les seues llibertats individuals i col·lectives. En definitiva, passar pàgina que ja cal.

[LLEGIR +]

No més obstacles per al procés de pau

Dissabte uns quants milers de persones eixiren al carrer a Madrid en contra del procés de pau amb ETA. Eixes persones podrien haver optat per sumar-se als actes contra la violència de gènere que cada any es cobra a l'estat la vida de centenars de dones, però que a més a més, ferix greument la integritat física i moral de milers de dones, uns casos amb menys ressó.

Plovia a Madrid alguna cosa més que aigua quan aquella manifestació és convertí en un clam contra el procés de pau amb l'Asociación de Víctimas del Terrorismo al front i el PP al darrere. No els direm "pancarters" pel fet que hagen descobert eixa saludable costum de reivindicar coses al carrer (oposició als matrimonis homosexuals, oposició al retorn dels papers de Salamanca, oposició a la conversió de la religió catòlica com assignatura optativa...). Els podrem dir, però irresponsables, almenys els qui espenten a la massa a posar més obstacles dels preexistents a un procés de pau tan desitjat com necessari.

La manera d'enfocar este procés és una de les claus de l'enfrontament mediàtic entre PP i PSOE d'eixe estat del que a dia de hui valecians i valencianes formem part. Convertit per tant en ferramenta electoral els populars es postulen com a màxims defensors de la memòria de les víctimes front a un partit socialista acusat de traidor. El PSOE assegura que el procés no inclou cap negociació sobre preu polític i recorda allò que en el seu moment va dir i fer el govern d'Aznar. En un últim intent per explicar-ho estrenen hui un vídeo que segurament donarà molt a parlar.

Personalment tot i que com molta altra gent he sofert altre típus de violència per suposades motivacions polítiques (d'eixa que no mai ix per la tele) per fortuna mai he patit un atemptat terrorista d'ETA, ni cap segrest, ni cap intent d'extorsió. Cap pistola ha apuntat al meu clatell però això no m'ha impedit sempre sentir-me solidari amb les víctimes.

Recorde encara aquells dies d'estiu quan E.T.A va segrestar a Miguel Angel Blanco amb certa emoció. Potser tindria 14 anys i junt a Gonçalo, amb qui sovint discutia sobre això de la valencianitat, fèrem tot allò que estava a les nostres mans per sacsejar les consciències de la ciutadania valenciana per a tractar d'evitar el dramàtic final que a tots ens colpejà. Crec recordar que després de parlar amb altres dels concentrats a les portes de l'Ajuntament de València aquell migdia anàrem a un parell de ràdios locals, enviàrem fax als mitjans i fèrem telefonades. Voliem que eixe dissabte a les 16:00 tota València estiguera allà i tot i que no estava tothom, des del cap-i-casal del país , com des d'altres nombroses localitats valencianes, un grapat de gent compartirem en silenci aquelles angunioses hores. Aquells dies valencians i valencianes èrem bascos i basques.

Ho tornaria a fer, si E.T.A trencara la seua treva i reprenguera el camí de l'extorsió i la violència, tornaria a exir al carrer per dir Ja n'hi ha prou, Bakea behar dugun o qualsevol d'aquelles consignes acompanyades d'un llaç blau. I trobe que des d'eixa solidaritat amb les víctimes, i eixe desig de pau, som moltes les persones que volem dipositar les nostres esperances en el procés de pau i que ens repugna que este puga esdevindre una ferramenta partidista per a guanyar (o fer perdre) vots. Al cap i a la fi, la pau és un objectiu per a tota la societat i per tant assolir-la o no serà un èxit o fracàs per a tothom. I a mi em fa la sensació que hi ha qui vol que fracassem, i això, ja m'entendreu, m'emprenya.

[LLEGIR +]

Tots els 20-N

Ahir, quan recordàvem el 31 aniversari de la mort del dictador Franco i l'inici de la transició espanyola un grup de membres del BLOC JOVE ens reunirem a les portes del col·legi Teodor Llorente de València, presidit per un gran escut franquista, per a exigir a els administracions valencianes la retirada de la simbologia d'aquell règim totalitari i aliat del feixisme.

Ja tenia ganes d'organitzar alguna protesta així puix tot i que el tema és recurrent matèria d enoets de premsa, no haviem realitzat cap acció concreta des de que un grup anònim (sic) llançà ous de pintura verda contra l'àguila del tio Paco.

Una senyora molt enfadada vingué a increpar-nos. Ens deia que què passava si a ella li agradava que això estiguera allà dalt. De seguida altres pares i mares s'uniren a la protesta per queho consideraven una qüestió de reivindicació democràtica. Aquelles eprsones, membres del AMPA del col·legi ens explicaren que l'àguila no era la única marca del franquisme que quedava doncs tot el col·legi patia d'una infrastructura de planificació franquista que els feia patir per la pròpia seguretat dels xiquts i xiquetes del col·legi. Amb una mica d'humor negre, però comprenent allò que ens deien vaig replicar-los amb un... "i gràcies que no són barracons".

Ahir a més a més fou l'aniversari del Tirant lo blanc, tant de la publicació del llibre de Joanot Martorell, com de l'associació cívica que segels després porta el seu nom. Coincidències de la vida fan que hui, dia 21, siga el 6é aniversari de Valencianisme.com . Si no fora epr que tinc el calendari una miqueta "ajustat" faria per celebrar-ho amb tota la gent que ha fet possible la seua continuitat. Haurem de deixar-ho per a me´s avant, quan estrenem el nou portal.

[LLEGIR +]

Cap al 2 de desembre i més enllà...

A ma casa es seguixen des de fa temps dos culebrons . Un és "Yo soy fea" la versió espanyola de "Betty la fea" i és la meua compi de pis què s'ho mira sempre i quan pot. Tot i que reconec que m'he parat més d'una vesprada a vore la destarifada série el culebron que a mi m'ha enganxat és el de les negociacions entre BLOC i EU. Els culebrons són per definició complicats i llargs, i desconec quan ens descobriran la bellesa oculta de la secretària televisiva però pel que fa al pacte/no pacte, tot apunta a que ho farà fins i tot més prompte del que estava previst, abans del pont de la "Immaculada Constitució".



Ho destaquen hui els principals diaris del país. Marcos vol que el Consell Nacional d'EUPV beneisca.. o no.... l'acord el proper 2 de desembre. El Levante aprofita l'avinentesa per a traure a la llum les darreres informacions sobre sondejos. La foto del 2003 sembla ser foto fixa i la situació política estaria congelada en l'actual correlació de forces. Per contra un acord entre la coalició d'esquerres i el partit valencianista faria possible un canvi a la Generalitat Valenciana al mobilitzar una part de l'electorat sensible de caure en l'abstencionisme.




Las Provincias també recorda el delicat moment que afronta EUPV després què quatre vots del seu grup parlamentari es desviaren de les directrius oficials per disconformitats amb el criteri de la coordinadora en l'assignació de representants a les caixes d'estalvi valencianes. Vaja, que per desgràcia, l'estabilitat no ha arribat a EU tampoc no després de la seua Assemblea.





Parlar de les misèries dels altres , sobretot si d'alguna manera estàs de flirteig per una bona causa, és poc elegant i inconvenient, i més quan tots som conscients, des del valencianisme progressista del destacat paper que EU ha de jugar per al canvi valencià. Ara bé, i ja m'ho perdonareu, que a estes altures EUPV dedique tots els seus esforços a les qüestions internes en comptes de treballar de manera justa i il·lusionant per un acord que seria sinònim de canvi polític, es mereix, s més no, un cordial retret.



Al remat allò cert és que com responia Morera la setmana passada a les preguntes incisives d'El Mercantil Valenciano la imatge que s'està oferint en conjunt és una miqueta desencoratjadora als ulls de la societat- que ho pot percebre com una disputa per cadiretes- i possiblement tots haurem d'assumir certa responsabilitat al respecte. Però deixeu-me que reivindique un fet innegable, el BLOC , una vegades resoltes les qüestions de programa (el per a fer què) ha expressat quin és el protagonisme que li pertocaria per aritmètica electoral (el 40% dels vots sobre resultats immediatament anteriors i lideratge a la circumscripció de Castelló) i quin és el marge de negociació que per donar cabuda a una major pluralitat i per un exercici de responsabilitat es pot arribar assumir.



Anar més enllà d'això, i plantejar la negociació com una mena de xantatge electoral seria ta pervers com inútil.

Pervers per que suposaria recolzar de facto la barrera electoral del 5% que perjudica greument la qualitat democràtica del país a l'utilitzar-la com element de pressió per a una negociació.



I sobretot, i heus ací, la clau de la qüestió, seria inútil, per que no seria il·lusionador per a l'electorat nacionalista que durant molt de temps, front a situacions sempre adverses i amb un comportament molt lleial amb el país, ha dipositat la seua confiança en l'opció referent del valencianisme: el BLOC.




Parlant clar, que després de tanes línies ja seria hora... si hem de bastir una alternativa electoral conjunta pel canvi polític esta ha de ser creïble i capaç de generar el màxim de complicitats. Tractar de menystindre el pes del valencianisme i el seu fidel electorat és una temptació poc útil per al valencianisme i està a les antípodes del que és fonamental per a mobilitzar a tot l'electorat crític amb el PP i desconfiat del PSOE.


Esperem que EU acabe per entendre açò i la reunió de la setmana vinent entre les comissions negociadores de els ues formacions porte un avanç significatiu. A 6 mesos de els eleccions seria un revulsiu considerable per a bastir eixa majoria que ens ha de portar el país a unes coordenades de major progrés, desenvolupament sostenible i autogovern.



D'altra banda supose que em correspon d'alguna manera animar al personal que amb tant de culebró pot estar desencantant-se. No em resulta extremadament difícil per que m'ho crec i per tant no he e fer cap exercici de malabarisme emocional. El BLOC compta per al canvi, i si l'electorat vol que el BLOC compte hi haurà canvi. Les meues sensacions (i altres factors molt menys subjectius i rigorosos per aproximació) em fan ser molt optimista sobre quina pot ser l'acollida de la proposta política del BLOC sobre l'electorat valencià. Estem per tant en un dolç moment que ens portarà a les Corts Valencianes i ens consolidarà com a tercera força política del país. Amb el pacte amb EU o sense ell.




Altra cosa, i alguna gent ho hauria d'entendre d'una vegada per totes, és que la prudència i la responsabilitat que caracteritza al valencianisme polític ens faça explorar totes les opcions per assolir el canvi polític. Per este motiu, per acomplir el manament del Consell Nacional del BLOC, i sobretot per tal de satisfer les demandes de molt bona part de la nostra base social, estic convençut que els nostres representants a la comissió negociadora continuaran treballant per arribar a un acord útil, just i il·lusionant. Cal esperar que la parella de ball demostre una actitud similar. La pilota està sobre una teulada que, per sort o per desgràcia, no és la de Sant Jacint 28.

[LLEGIR +]

Fent vídeo

En primícia mundial un vídeo sobre el que ha estat fins al moment la campanya Adéu PP del BLOC JOVE. (Quines coses més boniques es poden fer amb freeware!)

[LLEGIR +]

Prevarica?

Pareix senzill....

L'Estatut d'autonomia recentment reformat parla d'idioma valencià (en realitat, per sort o epr desgràcia, ja ho feia, en eixe terme des de la seua aprovació al 1982) i diu que este té un referent normatiu oficial, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, les ordres de la qual, són d'obligat compliment per part de totes les instiucions públiques valencianes.

L'AVL dictaminà per unanimitat que valencià i català són una mateixa llengua i a més a més manté uns criteris normatius basats en l'évolució de les normes del 32, signades a Castelló, i que han estat durant anys emprades a tots els nivells per els institucions públiques valencianes. Les que tots i totes coneixeu i utilitzeu quan escriviu en valencià.

La Diputació de València és una institució pública valenciana que ha de respectar l'estatut d'autonomia i per tant l'AVL i els seus criteris.

Giner , President de la Diputació de València, no respecta esta decisió i utilitza, i així ho manifesta explícitament, una atra normativa. no oficial a l'hora de programar activitats i editar publicacions.

Si les lleis servixen per a alguna cosa, i parlem de l'Estatut, llei orgànica de l'estat, espere que el jutjat dictamine que Giner està prevaricant a l'actuar al marge de la llei sabent-ho.

I per descomptat, Giner i qualsevol altre individu o col·lectiu, que utilitze, fora dels documents oficials i derivats de la gestió pública, la normativa que li vinga en gana....

Ja era hora que alguna associació es decidira a fer el que han fet els Amics de la Llengua Catalana.

La meua més sincera enhorabona per la seua valentia.

Llegiu ací la notícia a El Pais

[LLEGIR +]

Pròximes destinacions...

Esta setmana és més tranquileta pel que fa a l'agenda politiquera i per això he d'aprofitar per preparar-me les pròximes destinacions: Alacant, Carlet, Barcelona, Castelló, Gandia... i per acabar de concretar algunes altres a La Plana Baixa, la Marina, L'Horta...

El cap de setmana toca aniversari d'uns amics, els del Col·lectiu Lambda, que porten 20 anys parlant-nos de diversitat, combatent l'homofòbia, potenciant la visibilitat, i defensant els drets de lesbianes, gais, bisexuals i transexuals.. i per extensió de la societat en general, ja que el seu treball per la igualtat repercutix en benefici de tothom.

Per diverses raons sempre m'els he estimat molt als bons amics de Lambda i gràcies a gent molt pròxima he pogut conèixer anècdotes divertides, i altres no tant, del seu incansable treball, un fet que no ha fet més que augmentar el meu respecte pel col·lectiu. Dissabte segur que recordaran moltes d'estes anècdotes.

Felicitats!

[LLEGIR +]

De mallorca vinc

Per fi he pogut sentir la cançoneta aquella de "Murder on the dance floor" que estava buscant els darrers dies a Pandora.com, un sistema de ràdio vitual en el que encara no he pogut sentir música en valencià i això que porte també alguns dies tractant de localitzar cançons d'Antònia Font.

On si he pogut sentir, i molt, les cançons d'este magnífic grup és a l'escola de formació de Joves d'Esquerra Nacionalista de la que hem participat un grup de membres del BLOC JOVE. Sincerament ha estat una gran sorpresa conèixer en persona a gent com Toni Noguera, Secretari de les JEN o a Toni Trobat, el responsable de les relacions amb la resta de territoris de parla catalana. A ells i a la resta de components de les JEN.


Si bé a nivell identitari hi ha diferències més que considerables entre la realitat valenciana i la de les Illes Balears , massa extenses com per a tractar-les ara, allò cert és que la realitat política és més pròxima que mai... gràcies al PP.

I per això, al sentir parlar d'especulació urbanística, de problemes per a l'emancipació, de desigualtat de gènere, de mancances educatives, de repressió cultural i lingüística i d'altres tantes problemàtiques que compartim els i els joves valencians i mallorquins , els valencianistes ens hem sentit com a casa, com uns participants més, de la seua trobada de tardor.



Tant és així que als propers mesos dedicarem una part dels nostres esforços a coordinar les nostres esperances pel canvi polític que ha d'arribar tant a un lloc com a l'altre al 2007, Eixa serà la nostra resposta al "eje de la prosperidad" del que ens pretenia parlar el Partit Popular, on, a més a més, s'incloia Madrid, com a resposta als intents per articular l'Euro arc mediterrani.


Com tot no havia de ser debat polític també hi hagué temps per a presumir de begudes espirituoses... així puguerem mostrar-los amb orgull com es prepara un burret o quin gust fa la mistela mentre altres teniem un primer contacte amb les herbes dolces o la pomada. Celebrant mentre sonava el Weah yeah! d'Antònia Font o un Cant de Maulets interpretat pels Obrint Pas, la sort d'haver-nos trobat.

Tot i això, ni ensaimada ni sobrassada ni res doncs no hem tingut temps per adquirir sourvenirs.. no obstant ens duguem el millor dels records.... i tornarem!

[LLEGIR +]

A Mallorca vaig...

Quina setmaneta he passat! Ja tenia ganes de que arribara a la fi entre altres coses pel viatge a Mallorca (el primer!) on assistiré a l'Escola de tardor dels Joves d'Esquerra Nacionalista, les joventuts del PSM. A banda de saludar (o presentar-me en molts casos) a altres representants de joventuts nacionalistes i participar d'una taula redona sobre polïtiques de joventut des d'una òptica nacionalista i d'esquerres, prendré el pols als vents de canvi que també bufn perses illes balears. I per què no? Em permetré el luxe de gaudir amb els tòpics i portar-me cap a casa una bona ensaimada.

L'avió ix d'ací no res i no hauria d'allargar-me molt més però permeteu-me que vos confese que em fa especial il·lusió este viatge. Als valencians i als mallorquins ens separa la mateixa mar que ens unix, com també ho fan la llengua, la història i tantes altres coses que com dic ens fan sentir propers i llunyans a la vegada. Vull tornar d'allà amb una imatge més nítida del que es cou per Mallorca i de les motivacions i cultura política del seu nacionalisme. Si em dixen posaré el meu granet de sorra per a pagar-los amb la mateixa moneda.

I no, no em porte banyador que estem a novembre però tampoc no trobe que ens done temps de visitar la piscina de Pedro J. Ramirez....aquella que segons apunten vulnera la llei de costes.

Els qui us quedeu per ací i tingueu oportunitat de passar-vos pel Greenspace, ja em contareu com ha estat el concert de Fangoria i la intervenció de Moby com a DJ. M'haguera agradat anar també, però, de moment, com deien els d'Esquerra a la seua campanya.. sóc humà, i epr tant , no omnipresent.

[LLEGIR +]

Digueu-ho clar.

El BLOC té un objectiu polític que no és estrictament convertir a J. I. Pla en Molt Honorable; eixe objectiu és la construcció nacional del País Valencià des d'una perspectiva nítidament progressista. Tot i això hem sigut capaços de llegir les demandes de la societat i esdevindre un instrument utíl per al canvi, un procés indefugible en el curt termini polític per motius que passen des dels propis interessos nacionals fins a la higiene democràtica. Tant és així que, amb els numeros a la mà, qualsevol possible via per al canvi polític valencià necessita de la participació del valencianisme polític, del BLOC. Una responsabilitat que fa que el BLOC haja d'actuar amb la major de les perspectives.

Això ens ha generat cert debat intern i certs esforços de cara a negociar una coalició electoral amb EU i Verds com aprovà el nostre Consell Nacional. En la mesa de negociació hem demostrat sempre seriositat, generositat, flexibilitat i "patriotisme" o si preferiu un terme menys embrutat, compromís amb el país, per damunt dels interessos estrictament partidistes, que d'altra banda, són i seran sempre armoniosos amb els del país.

L'aliança amb EU no és l'única via per accedir al canvi polític. N'hi ha d'altres estratègies, amb altres riscos, amb altres esforços i amb altres oportunitats. Vies que caldrà explorar i estudiar amb seriositat si EU s'enrroca amb una proposta inassumible i humiliant per als més de 100000 votants valencianistes, com porta fent des de fa massa temps. Clarificat el panorama a la seua Assemblea, EU ha de dir, d'una vegada per totes a què vol jugar i qué vol fer d'este país.

Nosaltres ja ho hem dit clarament, per activa i per passiva. I estem desitjant que siga la ciutadania qui prenga la paraula i diga amb nosaltres, ben alt i clar, allò de l'Adéu PP, que hem convertit quasi quasi, en una consigna generacional.

[LLEGIR +]

Catalunya els tria i ells... pacten

9 partits 9. Per que si bé eren 6 llistes.. són 9 els partits que les composaven: CDC, UDC, PSC, CpC, ERC, IC-V ,EUiA, PP i Ciutadans. Catalunya és així de plural i, de ser cert el que em comentava un amic , molt moderna i europea per que, finalment ja tenen un partit populista al Parlament.


Ciutadans-ciudadanos, és això. I s'han beneficiat d'una molt baixa participació (lamentablement també és un simptoma de modernitat) per accedir a un Parlament que no contempla cap altra barrera que la del 3% per circumscripció.


Si això passara al nostre país, hui el BLOC tindria 4 diputats i UV tindria 1 . Veges tu la diferència de tindre un parlament abocat al bipartidisme o tindre 5 partits a les Corts Valencianes.


A Catalunya ara toca allò tant higiènic per a la democràcia com és l'obligació de pactar.
Sociovergència, tripartit progressista o bloc sobiranista? Que siga el millor per a Catalunya. Sobre que és el millor per al País Valencià tinc les meues sospites.. però me les reserve... de moment... ;)

[LLEGIR +]