Senzillament meravellat

Tinc moltes ganes que comencen a arribar els vídeos de l'Adéu PP que com ja sabreu, perquè no m'he cansat de dir-ho, està organitzant el BLOC JOVE .

Alguns participants m'han comentat les seues idees al respecte i tenen molt bona pinta!! Només cal pegar una ullada a Internet per vore la creativitat de la penya i desitjar que esta siga una aliada per al canvi polític valencià.

A banda dels vídeos del xiquetalemany a Internet es troben coses com estes.

Vídeo de Ratzinguer Z a la Ciutat de València

Vídeo sobre la visita del Papa a València

Vídeo on els Pet Shop Boys canten "Adéu al PP, adéu!" ;)

Torne de la seu comarcal del BLOC de València. Hem organitzat un acte per retrobar-nos davant l'inici del "curs del canvi"* , el de l'Adéu PP i ens ha acompanyat la música de Sergi Contrí, que li ha donat per comptar sargantanes i cantar-les .. en valencià. Com que estava cansat defugisc les "ofertes" complementàries d'oci, ni Benimaclet, ni Carme ni Cedre. Hui toca casa...

I arribat a casa em tire al sofàa fer-me una cigarreta (Malhauradament ara fa un any no vaig aconseguir deixar-me de fumar). Pose la tele i després de flirtejar amb la Supernanny em quede amb el reportatge de Tele5 "Asalto a Marbella". El treball periódistíc combina elements com ara la corrupció política, el món de les màfies, la pressió urbanística, i .. per descomptat, el món del cor amb la Pantoja com a element destacat.

No és, esta última un fet casual ni innocent. No ho és per la trama, segons apunten els que informen rigorosament sobre l'operació Malaia, però tampoc pel paper que ocupa dins del reportatge. La informació interessa, i per tant te audiència (i per tant anuncis), per que el glamour d'una folclòrica servix de fil argumental per al que perfectament podria ser un epidosi de "Corrupción en Miami".´(Sería mítica i tallarotllos de la meua infantesa).

No cal ser massa perspicaç per a sospitar que a este pais de valencians/es passen coses extranyes . Possiblement, i si més no, tant com les que passen per allà baix. La diferència però és que no hi ha cap folclorica de prestigi, (o actor, o ballarina o..) enamorada de l'alcalde/ssa, constructor/a o empresari/a oportú. I si n'hi ha, no deu interessar als del Tomate.

Davant esta injustícia tenim diverses solucions i cite tres

a) Ens liem amb algun implicat en alguna trama apassionadament fosca... per destapar-ho tot...

b) Li recordem a Carmen Alcayde la seua valencianitat i li implorem a la seua redacció que investiguen els per que així es decidisquen a actuar qui ho hauria de fer

c) Forcem a la gent per que mire el seu voltant, sobretot als llocs costaners (hui més bé cimenters) i sospite... o més fàcil encara, els hi demanem que deixen de tapar-se els ulls.

Hi ha molts motius per a canviar les coses. i este sense dubte, és un d'ells, i ben important.

* L'expressió apareixerà a partir d'ara fins a la sacietat . Si ens ho creiem deixarà de ser un somni i es convertirà en una realitat. No és cap tòpic de conte de fades, és tan senzill com que nosaltres, valencians i valencianes conscients i crítics, som el motor del canvi.

(Trobe que ara, després d'uns ajustos tècnics, les actualitzacions es voren sense problemes... creuem els dits)

Vinc, i molt cansat, de l'Escola d'Estiu del Tirant. La que ha estat durant més de 15 anys la cita estival de referència per al valencianisme estrenava un nou format que a jutjar per la participació ha donat molts bons resultats. Potser ha perdut un miqueta en familiaritat i no és fàcil aprofundir en les qüestions tractades però la valoració final és de notable alt, molt alt.

Així hem pogut sentir a Mira 2x1 (J.FMira i Eduard Mira) parlar de la indentitat valenciana, a la Presidenta de l'AVL responent a preguntes "incòmodes", o a Maria Josep Picó, directora de Nat, descobrir-nos la capacitat dels moviments ecologistes i pel territori que tenim al país. Això.. i tastar orxata, vins, coques, licors i ballar folk , pop o "això" a ritme dels Tres Fan Ball, Sant Gatxo o els i les sensacionals Orxata Sound System (que en breu es fiquen a currar en el primer disc!!).

Ha estat un cap de setmana de certa desconnexió tot i la quantitat de gent amb qui havia de retrobar-me i recuperar converses pendents. I he de donar les gràcies per això a Amparo, Vicent , Sergi, Albert, companys del BLOC JOVE que s'han apuntat i a la guess star: Rake. Alguns d'esto noms són els socis cofundadors de la Corrent Alterna, que amb el lema "eletrocuta't" hem animat una miqueta el cotarro a l'hora dels dinars. Tant és així que em diuen que hi ha un vídeo compromés, també per a un exdiputat socialista i filmat per un acadèmic, que espere mai no arribe al youtube. I és que la calor i l'electricitat que despreníem els de la corrent alterna pot aconseguir que una tala senecera de respetables personetes acabe fent l'ona simple o l'ona quadruple a ritme de "wei, wei, wei, wei". Supose que tot plegat vos sonarà molt extrany... en qualsevol cas, gràcies a la gent del Tirant per la seua hospitalitat, enhorabona, sobretot al personal treballador i a Gonçal, director de l'Escola, que no han parat en torreta i que han aconseguit que em relaxe... cosa que darrerament no està fàcil.

Per als qui, després de llegir açò teniu ganes repentines de juntar-vos amb animalots de la vostra espècie us recorde que encara teniu una oportunitat, dins de dues setmanes, amb la Trobada de Tardor del BLOC JOVE. Passaré llista.

La campanya Adéu PP em porta de cap, i com més la treballe més mogudetes m'imagine, és una espiral viciosa. Tot i això Enric Gil encara no ha parlat d'ella, o més concretament del concurs de vídeos, al seu blog, que per cert sembla ser molt visitat. No em sopren per que n'hi ha prou que li faces un encàrrec com per a que ell, decidisca no fer-ho. Artistes, tots són iguals!

No obstant, tot i el seu bloqueig, la iniciativa avança i en les properes setmanes serà el propi BLOC qui s'estrene com poc després farà el BLOC JOVE. Ja ho voreu i probablement fins i tot us agradarà. O no, que tiquismiquis també hi sou alguns...

Com que tothom d'esta òrbita em pregunta pel pacte, i em fa por entrar al messenger vull aprofitar esta finestreta pública i oberta 24 hores per dir que els valencianistes ja hem tancat un pacte, amb la societat valenciana i passa per ser útil per al canvi polític. I com que som gent de paraula és una promesa que pensem cumplir.
I ni la barrera del 5% ni la que impulsen alguns sectors dels qui haurien de ser aliats del canvi poden suposar un obstacle per passar pàgina, que ja toca .

El país ho està demanant a crits. Què potser s'heu tornat sords?

Darrerament, abans d'anar cap al despatxet del BLOC JOVE em pose una miqueta d emçusica menrte rellig fòrums, correus electrònics o articles de la premsa.
La música esta feta per a servir de banda sonora d'una pel·lícula amb una esperança de vida a món occidental, propera als 70 anys.

Així que hui he gaudit d'una lectura molt animada amb Mesclat, Presuntos Implicados Moby, Moloko, obrint Pas, Antònia Font, Alcazar i Air (vos recomane que sentiu la cançó Surfing on a rocket, senzillament m'encanta).

Així, a l'arribar a les informacions sobre les negociacions per a un possible acord entre EU-BLOC , el reproductor del Windows ha triat "aleatòriament" una cançò de Quuen.
Don't stop me now! Que gran cançó...

En acabar, i animat encara per la tonaeta, m'he decidit a revisar les bases del concurs de vídeos d'Adéu PP (www.adeupp.org) abans d'enviar-les a tot el llistat d'associacions del que dispose i en esta ocasió Moloko em recordava que the time is now.

***
Feliç diada a tots els catalans i catalanes que curiosegen per ací. I un emotiu record per als altres 11-S que ens ha deixat la història contemporànea.

Enguany no he tingut això conegut com vacances però si que he decidit trencar una miqueta la monotonia i per això este blog s'ha ressentit. Promet tornar a la qüotidianitat de les actualitzacions...

Ahir, mentre estava tancat a eixa peixera que tenim el BLOC JOVE com a despatx passà per davant meua Joan. I. Pla i ho va fer acompanyat d'Isabel Escudero (gran dona!). Venien a la Seu Nacional del BLOC per explicar-li a Morera i a Chesa les motivacions de la moció de censura presentada pel PSPV-PSOE contra l govern de Francisco Camps. Com que un és de fàcil distracció no vaig poder evitar deixar la redacció del plà estratègic per altre moment i posar-me a pensar si eixe home que passava per davant del despatxet, decorat amb cartells d'Adéu PP i de la campanya Vosté està ací, seria el proper Molt Honorable en substitució de Camps.

No vaig poder evitar recordar l'acudit aquell del "sutto o muette"... per a després baixar el cap i seguir redactant, amb més entusiasme encara, el document que guiarà l'activitat del BLOC JOVE durant els propers mesos. I potser sone a tòpic, de tantes vegades que ho haureu escoltat, però eixa dosi extra d'entusiasme te una clara motivació: e valencianisme progressista és la única garantia que el canvi polític siga real, profund i ràpid.

Les negociacions amb EU, pel que s'ha vist en premsa les darreres setmanes, no estan sent especialment fàcils. Chesa, portaveu de la comissió negociadora del BLOC, ja ha explicat que la proposta que ha trascendit de 7 llocs d'eixida per a EU i 2 per al BLOC, no és acceptable.

Finalment seran els respectius organs decissoris de cada partit els que determinaran si n'hi ha acord o no però , seria molt decebedor, per a la societat de tarannà valencianista i progressista, que la barrera electoral del 5% fora instrumentalitzada no només pels principals partits polítics, sinó també per EU a les negociacions. Seria un excés absolutament imperdonable per part dels de Glòria Marcos, Marga Sanz i Pasqual Mollà. I els excessos tenen, de vegades, conseqüències.

L'ADÉU PP ha de ser una realitat el maig del 2007, i vull pensar que ho serà. No se quin serà el camí, fins i tot tinc dubtes de quin és el més ràpid, el més segur o el més convenient per al país. Però el canvi polític i la garantia de la seua efectivitat és la prioritat per al nacionalisme valencià. No és res nou però potser mai està de més recordar-ho.

PS: L'estiu ens ha deixat l'obra de xiquetalemany, que calfarà l'ambient fins que el concurs de vídeos que hem organitzat del BLOC JOVE, siga una realitat. El creatiu personatge anònim dedica també uns videos als aspirants a actors del canvi. Potser este siga , de tot , el més divertit.