Que se levante Levante!

Esta vit que això de levante per referir-se al nostre país- sovint amb Murcia- és imparable.

La referència centralista ens marca com a levante espanyol (els amics de les illes o no son espanyols o deuen ser-ho del llunyà orient) . La cosa no ve d'ara, sinó de molt lluny i ja Nicolau Primitiu insisitia en defensar la denominació històrica de València front a la de levante. Més encara, algunes d eels propostes d'estatu d'autonomia que es barallaven als 30 ho eren amb eixe nom i incloent-hi als eïns de baix.

Paradoxes cruels de la vida postmoderna porten a molts nacionalistes a ser lectors qüotidians i seguidors d'un diari i un equip de futbol amb eixe nom. Encara recorde la cara que s'ens va quedar als del BLOC JOVE quan portàrem a Tonino Carotone a un concert del 9 d'octubre ( d'origen navarrés que es fa passar per spaghetti). El cantant, en un moment d'estusiasme diguè allò tan gran de...

-Que se levante, Llevante!!

El tema és tan cridaner que fins i tot el Consell Valencià de Cultura (sempre amb assumptes polèmics entre mans, com per exemple la recepta de l'autèntica paella valenciana o el dictamen sobre la llengua previ a l'AVL) hagué de tractar la qüestió. (per descomptat no em referisc a l'anècdota de Tonino).

Més encara , les associacions LGBT del país i les de Murcia organitzen pròximament a Ador (La Safor) una trobada batejada amb l'enginyós nom de Levantentienda. I la veritat, em trencaria el pit de riure per la gracieta polisèmica, si no fora per que em costaria massa esforç. (Jose, tranquil que ja m'ho han explicat..)

No hi ha cap conclusió ni cap consell que afegir. Si de cas a l'amic Pablo (a qui en qualsevol moment li donarem la nacionalitat valenciana) li avise que li donaré un bescollaeta quan el veja per trobar al seu flog eixa referència ;)

I si de cas, doncs plantejar, com apuntava algú al fòrum de Valencianisme.com , sabent del que es parlava, la conveniència de fer alguna campanya , ara sí, ben feta, per recordar, que açò, no és precíssament el levante feliç. Poca broma amb els intents de desdibuixar-nos! Ja sabeu que no sóc especialment essencialista, però...

[LLEGIR +]

Muuuuuuuuuuuu!

Calcule que prop d'un 30% dels lectors i lectores del blog seran no-heterosexuals, e´s a dir, homosexuals o bisexuals. La xifra és un calcul mental i l'estadística està esbiaixada per un fenòmen, digne d'estudi, com és el d'homosexualitat i nacionalisme: el cas valencià.

La resta serà gent poc o no res homòfoba, que com a molt somriurà a l'escoltar algun acudit sobre mariques...

Potser per tant que siga prescindible ficar-vos el següent enllaç però la campanya de www.borndifferent.org m'ha fet especial gràcia i donat que l'actualitat política està prou avorrida i la meua personal he decidit reservar-la per a altres àmbits més privats, he pensat que podria ser interessant fer-hi esment.

Allí trobareu alguns videos com este: http://www.borndifferent.org/play_movie.php?form_name=runaway

I pregunteu-vos, si s'escau... When did you choose to be straight?

[LLEGIR +]

Passa'm el peta... si saps com

LEVANTE: "La Dirección General de Drogodependencias ha manifestado que, «la disponibilidad de mucho tiempo libre y de dinero para el ocio presenta una relación directa con las drogas». Esta es una de las principales conclusiones de una investigación en la que se analizan las formas de ocupar el tiempo libre de los jóvenes de 15 a 29 años de la Comunitat y su posible relación con el consumo de drogas. "

Anit mentre un amic m'enviava un sms parlant-me d'erugues que li pugen per la cara em posí a pensar en estes coses de les drogues. Sobretot pensí en la hipocresia amb la que són tractades per bona part dels polítics. Seria prou il·lustratiu, per conèixer la coherència dels diputats i diputades que s'oposen a un debat profund sobre esta problemàtica, realitzar-los un anàlisi de sang, per detectar quin típus de substàncies consumixen...

A mi, que això de les erugues em dona mal rotllo, els polvets blancs els faig servir, exclussivament per netejar la roba, i les pastilles per baixar la febra, em preocupa igualment la manera en que s'afronta esta qüestió per com afecta a la societat en la que visc. I també, -bye bye hipocresia- com a consumidor ocasional de cannabis, que no tot va a ser altruïsme.

D'una banda estem davant una qüestió de salut i tot i que qui escriu açò ho fa fumant-se un cigarro , pense que des de les administracions s'ha de vetlar per la salut dels ciutadans i fan bede donar-nos certa canya. I d'altra banda per que trobe que la llibertat de l'individu , eixa utòpica meta, només es pot assolir des de la plena informació.. possiblement una altra utòpica fita.

Per això pense que el paper que fan associacions com Energy Control és impagable. Informant del riscos i efectes de les drogues que, pijos, moderns, bakalutis, ravers i públic en general, es claven al cos. Una vegada més una ONG cobrix les mancances de l'administració i, si açò ha de ser així, o d'una altra manera, si que hauria de ser matèria d'un debat, polític i social, que ja tarda.

No es pot tancar els ulls a les realitats, per que estes no van a desaparèixer pel simple fet d'ignorar-les. Haurem d'afrontar-les de manera personal i com a col·lectivitat, i el millor seria fer-ho de manera informada. Com si no? Com ara? Així ens va...

[LLEGIR +]

FOC!

Amb indeoendència de la realitat sobre la professió de la mare dels piròmans, ja cal ser fill-de puta, i perdoneu-me el llenguante políticament incorrecte, per anar al bosc i calar-li foc . En la Galiza postfraguista i en trasició cap al postcaciquisme, alguns semblen haver dut a l'extrem aquella brometa de pati de col·lege de "el bos és teu, crema la teua part". I perdoneu-me ara el joc de parules però tot açò dels incendis salvatges que estan massacrant aquella vella terra -a la que tant m'agradaria viatjar- em fa olor a socarrat.

No se si la meua ment perversa patix del mateix problema que algunes privilegiades veus radiofòniques de la dreta (extrema) en altres moments durs però... tant d'incendi provocat... no pot ser explicat per un simple efecte crida. I amb açò no vull dir que em passe pel cap que algú done consignes però... ui ui ui... que extrany és tot açò.. i sobretot que trist.

No se si algú de Galiza em llig, conec ben poca gent d'allà, més que res algun colega del BNG dels que atrevixen a visitar-nos en alguna data de rellevància per al BLOC , però en qualsevol cas tota la meua solidaritat, indignada i preocupada, amb el poble gallec.

No resta més que esperar que es detinguen tots i cadascun dels culpables, que es posen totes les mesures epr que no torne a tindre lloc res similar, i que la natura i una bona planificació recuperen el paisatge.

M'agrada molt el foc, però controlat. Més o menys com el que esta nit té lloc a Elx amb la nit de l'Albà. Algn any hi pense anar...

[LLEGIR +]

Flog

Desde fa alguns anys havia assumit que mai arribaria a la modernitat sense tindre un fotolog.

Ara que el tinc, tot i no tindre càmara (si la tinguea seria pitjor, pregunteu-li a qualsevol víctima) el meu amic Xavi em diu que el que mola són els Msn spaces. ´

Jo al meu ritme, sense presses...

Mai he sabut distinguïr si una ampolla està mig plena o mig buida, menys encara si per un lloc li entra l'aigua i per l'altre l'ix. Trobe que és absolutament improbable que siga en la mateixa proporció, però la diferència potser siga imperceptible a l'ull humà. O li pregunte a nostre senyor o m'espere una miqueta més per tindre-ho clar. O això o la botella cobra vida i em diu:

- Gilipolles, què no ho veus clar? - opció preferent però dissortadament impossible.

Jo al meu ritme, sense presses...

[LLEGIR +]

patchwork

Sempre m'ha fet ràbia que el meu amic Nacho em furtara els acudits per contar-los a l'hora del descans de l'insti. Quina ràbia tu! Cal citar les fonts...

I en realitats tots pequem, si és que és pecat, de copiar, imitar o inspirar-se, (enriquir-se en definitiva) dels qui d'alguna o altra forma ens estimem.

Potser per fragilitat personal o per admiració sempre he abusat d'estes coses. No seria bo confondre-ho amb una manca de personalitat (que d'altra banda seria ben fàcil) , més bé és una actitud d'esponja d'aquelles coses dels altres que m'agraden. Així els darrers temps he acabat per anar pegat a una bici, predicant les virtuds del transport públic i fent xicotetes incursions pel món popi i cool, o fins i tot, popicool.

El problema vé quan de tant absorvir a un li entra la peresa de fabricar-se a si mateix i s'amputa els organs de reproducció. Vaja, que es castra. I a qui li reclames llavors? Als que t'han nutrit?

Tots som una espècie de partchwork personal que ens fa únics i pràcticament irrepetibles. Fets de centenars de retalets que anem descosint dels altres per enganxar-los a nosaltres mateixos. Almenys en mi així és i ben pagat que estic... Mai no deuriem, però, deixar de teixir les nostres propies creacions. Per un mateix i pels altres que puguen aprofitar-les per descosir-les i unir-les a les seues pròpies peces i a les altres furtades.

Jo m'he proposat agarrar la màquina de cosir i teixir-me sense por. No siga cosa que el món es puga perdre els meus dissenys. Quan l'acabe, si sou bons i bones, ja m'esgarrareu la tela. abans però, cal teixir-la.

PS: M'advertixen que Jaume en realitat és un baix i no un guitarra. Hauré d'arrancar una tela musical per ahi i superar així el meu analfabetisme en la matèria.

PS2: A l'anònim que em proposa el curset de valencià: Un centenar de gràcies pel consell. no obstant l'hauria de completar amb un tractament de dislèxia o un curset de mecanografia.

[LLEGIR +]