Que el PP diga que el PSOE ha donat un gir catalanista per defensar la rebaixa del 5% i defensar la redacció actual pel que fa a la llengua és quelcom que ja hem comentat amb anterioritat a este blog.
L'episodi per estúpid suposaria un absurd... de no ser per qe troba qui li tire un cable. No parle ja de RTVV, gestionada com un gabinet de comunicació més (el més important) del PP valencià. Parle de la premsa afí al PP que pareix voler anar més enllà encara. En Panorama Actual ja he vist alguns titulars que feien por , però ara a Las Provincias he vist el titolar "namber-uan" pel que fa al intent de manipulació mediàtica:
Uno de los partidos que respalda los cambios del PSPV quiere la muixeranga y quitar la franja azul
Després d'açò no se si es paga la pena fer més comentaris.
-Que el PP i el seu fidel holding mediàtic (no cal saber molt per conèixer els motius pel qual és fidel) no tenen vergonya és una obvietat.
-Que el PP trau partit de manera esperpèntica d'alguns posicionaments per a generar la sensació d'una "fantasmagòrica amenaça constant" de la que ells són la única "salvació" és una altra.
I que algú em diga després que açò de les identitats és una qüestió secundària a terres valencianes... si és la clau im-política de tants i tants...
Si algú és capaç de dir alguna altra obvietat relcionada amb el titolar que ho faça sense por.
A mi de tant obvies se m'escapen...
En qualsevol cas, no haurien de preocupar-se Catalunya o Pais Basc per que altres participaren dels seus èxits. Vull dir amb açò que el seu objectiu ha ser aproximar-se a allò que és just, nivellant la balança fiscal i competencial. I ben segurament , en marcar una nova fita, es contribuirà a transformar la visió autonòmica de l'Estat , a la força, ... fins i tot en Extremadura!
Dit d'una manera més senzilla: la batalla per l'encaix de Catalunya i País Basc, pel que fa a descentralització i finançament, (però també políticament), beneficia i ha de beneficiar a la resta. Per que allò que defensen els nacionalistes bascos i catalans és bo per als seus pobles i pot ser-ho per altres.
Al País Valencià, així, molts qüestionàrem l'idoneitat del moment triat per reformar el nostre Estatut doncs enteniem que potser fora millor esperar a que el text català pujara el llistó.
Els socialistes han anunciat també el vot a favor de l'esmena sobre la llengua. Sobre esta esmena cal fer alguna observació doncs és esperperpenticament demagògica la reacció del PP , El text vigent parla del valencià de la següent manera
" Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà."
Què vol dir que hi ha dos idiomes, el valencià i el castellà.
Des de l'esquerra hem criticat que el text passara a parlar "d'idioma valenciano" en el nou text... quan en realitat ja ho feia a l'anterior. Tant una situació, com l'altra, en realitat no aporten cap novetat positiva o negativa per a la unitat de la llengua.
Ara el PSOE ha decidit que "idioma valenciano" no aparega en la primera part del text però si mantindre-ho a la resta de l'articulat. (sincerament, no hi veig la diferència) I el PP....
Des del passat numero col·labore amb el quinzenal L'Avanç, ( intent més que positiu de dotar-nos d'una eina de comunicació en paper) tot i que ningú no el comprarà explícitament per llegir els meus articles d'opinió he preferit esperar uns dies per reproduïr ací el que vaig explicar allà.
Ací ho teniu, no obstant compreu de quan en quan L'Avanç, hi ha altres coses molt més interessants.
El 1994 una de les manifestacions més sonades del nostre país, amb l’objectiu d’engrescar l’esquerra valenciana (...o similar), recorregué el centre de la Ciutat de València. Els informatius de Canal 9, llavors baix control socialista, cobriren amplament l’esdeveniment. Tot i això (o gràcies a...) la dreta valenciana mobilitzà bona part de l’electorat i guanyà aquelles eleccions.
PP i UV, socis llavors, havien tingut l’ajuda de “Las Provincias”, que els (z)aplanà el camí de l’èxit. El fastigosament habitual discurs anticatalanista del diari de M.C Reyna, fou un factor influent per al canvi polític. El diari també afavorí la fagocitació d’UV pel PP. La mort de Lizondo i la tímida redefinició s’explicaren com poc menys que un assassinat i una “deriva catalanista” de Villalba.
Els mitjans de comunicació intervingueren en la victòria i posterior majoria absoluta del PP, i tornaran a tindre pes al 2007 on el canvi polític és, si més no, viable. La divisió interna, el desgast econòmic, i els casos de corrupció del PP són quelcom a eclipsar, un repte complicat, fins i tot per als hàbils dirigents de RTVV.
En eixe context s’entenen, d’una banda, la proposta d’un mitjà digital públic llançada pel portaveu del Consell, i d’altra, les adjudicacions del gruix de la Televisió Digital Terrestre a grups audiovisuals molt propers al PP. La sospita és lògica; Camps necessita més aparell mediàtic per a conservar la seua hegemonia.
Qui llegix açò deu respondre a un perfíl de ciutadà crític, format i reflexiu però.. què passarà amb la resta, la gran majoria? No cal filar molt per percebre la indiferència generalitzada respecte als “Pecats Populars”. Ni els casos Fabra o IVEX, ni l’enfrontament entre campsistes i zaplanistes semblen llevar la son al país. No estan en el centre de les preocupacions ciutadanes ni molt menys als titulars dels informatius de RTVV (on allò que preocupa és un inoportú mapa al Camp Nou). El control partidista de l’agenda mediàtica, no obstant, no pot explicar-ho tot...
Sense caure en frustrant pessimisme caldrà fer autocrítica i alguna cosa més... Així, seria positiu augmentar la base social del nostre pensament i eixamplar-lo més enllà de la nostra “capelleta” habitual. He d’aconseguir que el nostre discurs siga percebut com alguna cosa positiva -que ho és!- pel veí del 5é. Es tracta, per recòrrer a la consigna, de convèncer per a vèncer.
No tenim -ni tindrem a mitjà termini- capacitat per fixar l’agenda mediàtica. Per contra, sempre podrem intentar fer millor algunes coses. Si més no una part del nostre èxit o fracàs depèn de nosaltres i no de Lluís Motes.. És possible fer un esforç per tal d’entendre a qui ens ha d’entendre? Haurem de fer-ho si volem convèncer i optar a vèncer. O potser no?
Porte una temporada molt periodística i em fa recordar la meua vocació adolescent. Encara conserve algna cosa.. tant d'adolescent com de vocació. La culpa la té una sèrie de coincidències.
No puc evitar-ho. en alguna ocasió ja haia llegit alguna afirmació sorprenent en boca de dirigents nacionalistes responsabilitzant a Jaume I per (allò que consideren) l'esquarterament (d'allò que consideren) del territori nacional. La història sempre és jutjada per qualsevol proposta política en funció dels seus objectius.. d'acord, però no em deixa de parèixer una actitud irresponsable.
Ara llegia a un d'eixos tant apassionants com en la pràctica ínutils debats sobre la font de la sobirania i els subjectes polítics mereixedors d'esta una afirmació que m'ha deixat la boca oberta.
És d'un comunicat del MDT en resposta a un article de Victor Baeta.
Nosaltres som republicans i no podem acceptar divisons arbitràries monàrquiques. També entenem que el subjecte polític és el poble treballador català i la ratificació i posterior refinament de la divisió feta per la burgesia espanyola pampoc és acceptable.
Em venen les ganes de preguntar-los per què fan objecció de consciència respecte als límits territorials fixats pel Rei en Jaume I i no ho fan respecte al caràcter religiós de la conquesta medieval, o les raons socioeconòmiques que impolsaren la colonització del territori valencià llavors de civilització musulmana?
A què resulta estúpid? Ho deu ser des d' d'un punt de vista historiogràfic, pretendre jutjar la història amb segons quins ulls... I personalment trobe lamentable pretendre atacar la concepció de poble valencià com a subjecte polític, o fins i tot argumentar un legítim projecte alternatiu en base a eixa idea.
A això se li diu mantindre una visió essencialista de les nacions (quasi diria jo que organicista), i em negue a pensar que el nacionalisme d'esquerres (d'extrema esquerra!) , que hauria de ser cívíc per definició, puga caure en el parany del destrellat.
Des de l'esquerra ens hauriem de mirar millor algunes coses...
V





