"Hit parade" de la demagògia

Que el PP diga que el PSOE ha donat un gir catalanista per defensar la rebaixa del 5% i defensar la redacció actual pel que fa a la llengua és quelcom que ja hem comentat amb anterioritat a este blog.

L'episodi per estúpid suposaria un absurd... de no ser per qe troba qui li tire un cable. No parle ja de RTVV, gestionada com un gabinet de comunicació més (el més important) del PP valencià. Parle de la premsa afí al PP que pareix voler anar més enllà encara. En Panorama Actual ja he vist alguns titulars que feien por , però ara a Las Provincias he vist el titolar "namber-uan" pel que fa al intent de manipulació mediàtica:

Uno de los partidos que respalda los cambios del PSPV quiere la muixeranga y quitar la franja azul

Després d'açò no se si es paga la pena fer més comentaris.

-Que el PP i el seu fidel holding mediàtic (no cal saber molt per conèixer els motius pel qual és fidel) no tenen vergonya és una obvietat.

-Que el PP trau partit de manera esperpèntica d'alguns posicionaments per a generar la sensació d'una "fantasmagòrica amenaça constant" de la que ells són la única "salvació" és una altra.

I que algú em diga després que açò de les identitats és una qüestió secundària a terres valencianes... si és la clau im-política de tants i tants...

Si algú és capaç de dir alguna altra obvietat relcionada amb el titolar que ho faça sense por.
A mi de tant obvies se m'escapen...

[LLEGIR +]

Jo vull café per a l'estatut valencià.

Isabel Clara-Simó, escriptora valenciana amb residència a Catalunya critica hui allò del café compartit. Al meu entendre la perspectiva fa que no acabe d'encertar-la..

Amb la consigna de "café per a tots" una part dels nacionalistes catalans i bascos han volgut referir-se al que consideren un intent per desvirtuar el fet diferencial: concedir a altres territoris allò que ells han aconseguit batallant. I en part tenen raó... el treball és seu (fins i tot el Sr Rodriguez Ibarra, com President Extremeny hauria d'estar agraït per la via que li obriren als extremenys) però no acabe de trobar-ne el problema de tot plegat.. potser per que al País Valencià dependem en part d'eixa injecció de cafeina. És una perspectiva distinta.

En qualsevol cas, no haurien de preocupar-se Catalunya o Pais Basc per que altres participaren dels seus èxits. Vull dir amb açò que el seu objectiu ha ser aproximar-se a allò que és just, nivellant la balança fiscal i competencial. I ben segurament , en marcar una nova fita, es contribuirà a transformar la visió autonòmica de l'Estat , a la força, ... fins i tot en Extremadura!

Dit d'una manera més senzilla: la batalla per l'encaix de Catalunya i País Basc, pel que fa a descentralització i finançament, (però també políticament), beneficia i ha de beneficiar a la resta. Per que allò que defensen els nacionalistes bascos i catalans és bo per als seus pobles i pot ser-ho per altres.

Al País Valencià, així, molts qüestionàrem l'idoneitat del moment triat per reformar el nostre Estatut doncs enteniem que potser fora millor esperar a que el text català pujara el llistó.

Contràriament , populars, i també socialistes, han utilitzat l'Estatut valencià de contrapunt, de "via modèlica" amb la que tractar d'alliçonar, i sobretot frenar les legítimes aspiracions d'altres.

El text català s'aprovarà però, i per molt que li rebente al PP, suposarà un avanç per la redefinició del marc autonòmic cap a altra concepció de l'estat. (Ja ho voreu ja..) Per què els socialistes i populars no aprofiten l'avinentesa per dignificar el nostre??

PP i PSOE han fracassat en el seu intent per imposar la "via valenciana". Quin sentit té que PP i PSOE valencià continuen jugant a la baixa, oferint-nos en sacrifici? Per què no fan servir la "clausula Camps", ara, en l'únic moment en que jurídicament pot ser efectiva?

No ho faran. El PP valencià fa temps ni tantsols intenta interpretar els "interessos valencians". Perdoneu que recòrrega al lema però només els interessa "ofrenar noves glòries" als dirigents del carrer Gènova.

Fins i tot Piqué, tant diferent als seus col·legues valencians, ha hagut de patir un segur disgut, al demostrar davant els seus superiors que encara conserva una mica de "sentit d'estat" català i reconèixer tímides aproximacions al text pactat.

Jo vull café per al meu Estatut. Vull que de les millores per les que han treballat els partits catalans puguem beneficiar-se els valencians, i si ho desitgen, i ho necessiten, també els altres..

No vull que la "via valenciana" siga convertir l'estatut de segona en estatut de tercera per la diferència de ritme que han forçat populars i socialistes al país.

Em tem, que a ningú no li importarà ,no ja allò que puga voler, sinó allò que necessitem els valencians. I les millores esperades no seran més que intent de solució al que eren mancances.

Vull equivocar-me. ho vull.

[LLEGIR +]

Demagogs! (bis)

Ahir hi hagué bones notícies per a l'estatut valencià. A diferència de Catalunya nosaltres no esperàvem ser reconeguts com a "nació" ( ...o com la nació valenciana que volem ser). Per bones notícies no podiem esperar més que una miqueta més de democràcia (estem en eixe nivell... encara). Parle de la possible eliminació de la barrera del 5%, amb una possible votació a a favor de les esmenes relacionades per part dels socialistes valencians. (Per descomptatno es contemplen altres millores necessàries, en competències, en finançament, en drets, en requisit, en policia valenciana...)

Els socialistes han anunciat també el vot a favor de l'esmena sobre la llengua. Sobre esta esmena cal fer alguna observació doncs és esperperpenticament demagògica la reacció del PP , El text vigent parla del valencià de la següent manera

" Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà."
Què vol dir que hi ha dos idiomes, el valencià i el castellà.

Des de l'esquerra hem criticat que el text passara a parlar "d'idioma valenciano" en el nou text... quan en realitat ja ho feia a l'anterior. Tant una situació, com l'altra, en realitat no aporten cap novetat positiva o negativa per a la unitat de la llengua.

Ara el PSOE ha decidit que "idioma valenciano" no aparega en la primera part del text però si mantindre-ho a la resta de l'articulat. (sincerament, no hi veig la diferència) I el PP....

El PP diu que eixe "no-canvi", (en realitat és un "virgencita que me quede como estoy") és un "giro al catalanismo" del PSOE, i un demostració del segrestament del tripartit al PSOE. Els titulars com sabeu són literals.

A més a més el tema els dona per a fer un exacerbat discurs de buida "valenciania" davant les càmeres de Canal 9, que de nou sera confosa per la majoria dels valencians com "valencianisme".

Els qui heu vist a Alfonso Rus agitar la senyera mentre cridava en alt "som valencians, som valencians!!!" compartiran la meua preocupació. La demagògia d'esta gent no té límits??? Mira que intente vore'm la política des d'una òptica serena, racional i extremadament pacient... però vore com s'estan jugant amb els sentiments de tants valencians m'ompli d'indignació i ràbia continguda.

No és bo experimentar estes coses en política. No és bo perdre el cap, i amb ell la perspectiva, i renunciar a entendre la complexitat de la situació. Parlem clar: Ens volen dur a la confrontació, a l'escorxador, a la crispació continua, a l'enfrontament, a les mans...

Precissament alguns elements , pretesament valencianistes, i en realitat clarament antivalencianistes, ja ho estan fent. (porten molts anys fent-ho) Ho fan entrant en casals, agredint, espentant i amenaçant valencianistes, atacant i danyant locals, cosos i ments.

Nosaltres però, no podem reaccionar d'una altra manera que treballant més i millor encara. Tractant de ser més útils i eficients encara, pels nostres objectius. És la millor manera de combatre-los políticament.

De nou confie en convèncer per a vèncer, i confie en que serem capaços de fer-ho. Cada vegada hi estic més segur per que cada vegada ho veig més necessari.

Em reiteraré al dir que els valencianistes són, com diu Mira, "la millor gent del país", i ho demostrarem ,de manera cada vegada més nítida, a la resta dels nostres connacionals.

L'objectiu és ben bàsic i l'assolirem. Farem vore als valencians i valencianes qui està del seu costat, a favor dels seus interessos, pel retrobament i l'entesa entre valencians, per la seua cohesió i pel seu progrés.. i qui, per contra només sap fer servir la crispació, l'enfrontament, l'amenaça , la demagògia i l'agressió.. en contra dels propis valencians.

PS: Lamente el discurs frustradament èpic del post de hui que a més d'un farà riure. Tothom estarà d'acord amb mi que per açò del valecianisme és imprescindible una miqueta de fe. Precissament per que la raó , ja la tenim.

[LLEGIR +]

A L'Avanç

Des del passat numero col·labore amb el quinzenal L'Avanç, ( intent més que positiu de dotar-nos d'una eina de comunicació en paper) tot i que ningú no el comprarà explícitament per llegir els meus articles d'opinió he preferit esperar uns dies per reproduïr ací el que vaig explicar allà.

Ací ho teniu, no obstant compreu de quan en quan L'Avanç, hi ha altres coses molt més interessants.

Vèncer l’agenda mediàtica

El 1994 una de les manifestacions més sonades del nostre país, amb l’objectiu d’engrescar l’esquerra valenciana (...o similar), recorregué el centre de la Ciutat de València. Els informatius de Canal 9, llavors baix control socialista, cobriren amplament l’esdeveniment. Tot i això (o gràcies a...) la dreta valenciana mobilitzà bona part de l’electorat i guanyà aquelles eleccions.

PP i UV, socis llavors, havien tingut l’ajuda de “Las Provincias”, que els (z)aplanà el camí de l’èxit. El fastigosament habitual discurs anticatalanista del diari de M.C Reyna, fou un factor influent per al canvi polític. El diari també afavorí la fagocitació d’UV pel PP. La mort de Lizondo i la tímida redefinició s’explicaren com poc menys que un assassinat i una “deriva catalanista” de Villalba.

Els mitjans de comunicació intervingueren en la victòria i posterior majoria absoluta del PP, i tornaran a tindre pes al 2007 on el canvi polític és, si més no, viable. La divisió interna, el desgast econòmic, i els casos de corrupció del PP són quelcom a eclipsar, un repte complicat, fins i tot per als hàbils dirigents de RTVV.

En eixe context s’entenen, d’una banda, la proposta d’un mitjà digital públic llançada pel portaveu del Consell, i d’altra, les adjudicacions del gruix de la Televisió Digital Terrestre a grups audiovisuals molt propers al PP. La sospita és lògica; Camps necessita més aparell mediàtic per a conservar la seua hegemonia.

Qui llegix açò deu respondre a un perfíl de ciutadà crític, format i reflexiu però.. què passarà amb la resta, la gran majoria? No cal filar molt per percebre la indiferència generalitzada respecte als “Pecats Populars”. Ni els casos Fabra o IVEX, ni l’enfrontament entre campsistes i zaplanistes semblen llevar la son al país. No estan en el centre de les preocupacions ciutadanes ni molt menys als titulars dels informatius de RTVV (on allò que preocupa és un inoportú mapa al Camp Nou). El control partidista de l’agenda mediàtica, no obstant, no pot explicar-ho tot...

Sense caure en frustrant pessimisme caldrà fer autocrítica i alguna cosa més... Així, seria positiu augmentar la base social del nostre pensament i eixamplar-lo més enllà de la nostra “capelleta” habitual. He d’aconseguir que el nostre discurs siga percebut com alguna cosa positiva -que ho és!- pel veí del 5é. Es tracta, per recòrrer a la consigna, de convèncer per a vèncer.

No tenim -ni tindrem a mitjà termini- capacitat per fixar l’agenda mediàtica. Per contra, sempre podrem intentar fer millor algunes coses. Si més no una part del nostre èxit o fracàs depèn de nosaltres i no de Lluís Motes.. És possible fer un esforç per tal d’entendre a qui ens ha d’entendre? Haurem de fer-ho si volem convèncer i optar a vèncer. O potser no?

[LLEGIR +]

fu7

Fins ara m'havien transformat el cognom en Fuster (veges tu) , Fontsé (esta és de J.V Marqués i em va fer especial il·lusió) , Fusté, Fusets... hui descobric al web de Catalunya Ràdio una nova fòrmula: Pere "Fustet".

Demà espere no equivocar-me jo amb els cognoms dels participants a la taula redona que amb el títol "Pompeu Fabra i l'exili català" m'ha tocat moderar. Per cert que confirme, a qui li interesse, que dijous estaré a l'Ací Pintem tots, d'Info TV.

Hui és el meu segon dia com a exfumador. Comence a notar canvis, a percebre olors fins ara oblidats, per exemple l'olor a fum... Menge més pipes que un lloro però ja no fume, que era el que volia. Fins ara m'hauré estalviat 4,60 € i uns 35 cigarretes.

Anime des d'ací a qualsevol que tinga ganes de deixar-ho a que ho faça sense por. En eixe sentit la llei contra el tabaquisme se m'ha presentat com una oportunitat brillant per abandonar la meua dependència a la nicotina. Ja vos contaré més...

[LLEGIR +]

Mono Mediàtic

Porte una temporada molt periodística i em fa recordar la meua vocació adolescent. Encara conserve algna cosa.. tant d'adolescent com de vocació. La culpa la té una sèrie de coincidències.

la pimera és que m'he hagut de reenganxar a laforça al treball del Diari Parlem , cosa que m'ha despertat l'instint periodístic i l'ànsia de la notícia. D'altra banda, hui dia 6, s'emetrà a Catalunya Ràdio un programa del "Si més no" (16'00 hores) en el que he participat per tal de parlar de Valencianisme.com Ja avise que el programa està enregistrat i que parle poc...

Amb el mateix objectiu participaré la setmana vinent a un programa de la televisió , que no diré de moment per no temptar a la fatalitat, en el que em fa il·lusió participar. Espere superar d'una vegada per totes el pànic escènic que em produixen les càmeres i comportar-me amb naturalitat.

I per si fora poc eixa mateixa setmana faré de presentador o moderador, d'una taula redona a la universitat.

Per a un "piniodista" frustrat és la millor manera de llevar-te el mono... tens accés a la cuina de les informacions, els estudis, els platós, les redaccions.. El preu que he de pagar és acaba pegant-me cabotades a l'acabar per haver estat incapaç d'evitar una tremolor en la veu a l'entrevista o un terrible tic nerviós en les mans davant de les càmeres. Si algú té l'oportunitat d'oir-me o vore'm en alguna d'estes situacions que comente, vos pregue tingueu pietat. Allò que a mi m'agradaria realment és estar a l'altre costat. La culpa la té el 7'9 de nota de tall que demanaren en la meua promoció per accedir a la carrera de periodisme de la universitat pública.

Aprofite doncs per llançar una revindicació. Senyors de la Universitat de València, creen més places per a la llicenciatura de periodisme. Si no ho fan estaran contribuint a les veus entretallades i els tics nerviosos del qui, frustrats per no poder ser periodistes, tracten de sentir-se mínimament realitzats.

[LLEGIR +]

Sobirania

No puc evitar-ho. en alguna ocasió ja haia llegit alguna afirmació sorprenent en boca de dirigents nacionalistes responsabilitzant a Jaume I per (allò que consideren) l'esquarterament (d'allò que consideren) del territori nacional. La història sempre és jutjada per qualsevol proposta política en funció dels seus objectius.. d'acord, però no em deixa de parèixer una actitud irresponsable.

Ara llegia a un d'eixos tant apassionants com en la pràctica ínutils debats sobre la font de la sobirania i els subjectes polítics mereixedors d'esta una afirmació que m'ha deixat la boca oberta.

És d'un comunicat del MDT en resposta a un article de Victor Baeta.

"consideres un poble valencià com a subjecte polític, s’endevina que el poble treballador de Catalunya i les Illes són Pobles diferents, potser no tens en compte que aquesta divisió va tenir el seu origen en les imposicions d’una monarquia, malgrat que fóra catalana i malgrat que al rei li digueren Jaume, com el sant.

Nosaltres som republicans i no podem acceptar divisons arbitràries monàrquiques. També entenem que el subjecte polític és el poble treballador català i la ratificació i posterior refinament de la divisió feta per la burgesia espanyola pampoc és acceptable.

Em venen les ganes de preguntar-los per què fan objecció de consciència respecte als límits territorials fixats pel Rei en Jaume I i no ho fan respecte al caràcter religiós de la conquesta medieval, o les raons socioeconòmiques que impolsaren la colonització del territori valencià llavors de civilització musulmana?

A què resulta estúpid? Ho deu ser des d' d'un punt de vista historiogràfic, pretendre jutjar la història amb segons quins ulls... I personalment trobe lamentable pretendre atacar la concepció de poble valencià com a subjecte polític, o fins i tot argumentar un legítim projecte alternatiu en base a eixa idea.

A això se li diu mantindre una visió essencialista de les nacions (quasi diria jo que organicista), i em negue a pensar que el nacionalisme d'esquerres (d'extrema esquerra!) , que hauria de ser cívíc per definició, puga caure en el parany del destrellat.

Des de l'esquerra ens hauriem de mirar millor algunes coses...

[LLEGIR +]

Parlem clar

Fa alguns mesos s'arma un cert guririgall en el microcosmos valencianista pel fet que un presentador català presentara en castellà un programa de debats, amb el nom Parlem Clar. En realitat el fet no era tant greu pel fet que s'intentara amagar l'accent del locutor qué és el que aparentment alarmà a la majoria sinó per una jugada encara més malèvola, pretendre fer passar per "programació en valencià" un espai on esta llengua està reclosa al títol del programa!

Però si fem cas a Juli Esteve quan diu que "en valencià s'han comés les pitjors malifetes informatives en este país" en clara referència a Canal 9, poc ens hauria d'orientar la llengua en que s'emetisca per jutjars els continguts.

Hui he comprovat com el programa en qüestió s'atreví a donar la seua particular innocentada als espectadors. Dins d'un programa , ja de per sí delirant, sobre la llei del tabac, el presentador, d'origen català i castellanoparlant pels desitjos de Canal 9, declarava que "hui mateix s'havia aprovat una llei que perseguirà l'obesitat, els mals hàbits alimentaris i multarà a aquells que no viatgen acompanyats als seus cotxes". Deixà als tertulians explaiar-se en contra del suposat retall de llibertats que acomet el Govern de Zapatero i, no satisfet amb les respostes declarà que havia estat autor d'una innocentada i es lamentà pel poc intens grau de contestació.

I això ho paguem vosté i jo senyora. Què ja és dir molt!

No se si compartireu la meua indignació però m'ha sobtat molt comprovar quin típus de coses es poden emetre per la televisió dels valencians. I ho remarque per que jo sóc de l'opinió que no podem caure en l'oblit imperdonable al pensar quin és l'objectiu de RTVV. Són la televisió i ràdio públiques, la dels valencians i valencianes.

Sóc conscient què l'episod no passa d'anècdota respecte l que passa habitualment en Canal 9. I possiblement la meua reacció de hui siga fruit de la poca fidelitat, que dissortadament, mantinc amb la televisió valenciana. No obstant pense, que no hauriem de perdre mai la capacitat de sorprendre-nos amb estes coses, no igacas queacabem per acostumar-nos... com potser ens ha passat.

Entenc que l'episodi de les llicències de la TDT no ve més que a reforçar el control polític del panorama mediàtic valencià i tot i que em repateja per definició ser alarmista o sensacionalista, no puc evitar vore-ho magre.

La qüestió és complexa , les eixides són poques i no servix entrar a respondre la pregunta què em passa pel cap: "Algú fa guardia veient açò?". Deixem-ho doncs que no enns eixiriem...

Potser servisca, per ubicar-nos en context que ajude a entendre el que passa, llegir al dari coses com estes "El Consell traerá peces foráneos depredadores a la Albufera para frenar la actual superpoblación "

I per a confirmar les sospites de tots els que hagen fet una becaeta amb els documentals de La 2 (o Punt 2.. o el 33..) es servix el següent titular... Experto de la Universidad de Valencia: “Es un método muy arriesgado”

Els experts sabran si en realitat els culpables de la contaminació del llac són els peixos (tot i que jo, després d'haver sentit denunciar com a "contraria als interessos valencians" a la UE ja desconfie per natura...), però allò dels depredadors foranis no canta a destrellatat?

Són dos fets aparentment inconnexos però trobe que tots dos et servixen per fer-te una idea de quín pais és el valencià, el que "construixen" els seus governants. Un país pel que, tot i això, continue pensant, paga la pena treballar.

[LLEGIR +]