Una veu em desperta. Estic dormint al menjador de la Secretària d'Organització del PSM després d'una nit de festa continguda per Palma de Mallorca on vaig trobar-me algunes cares conegudes i valencianes. ës la veu de Roger, de la Intersindical de Catalunya també present a l'improvisat alberg que m'avisa per tal de no perdre el meu vol de retorn cap a València.

-Tinc dues notícies, em diu.

Segons em comenta Roger finalment han mort a Sadam Hussein (notícia que esta matinada ja sonava per la ràdio i que portarà cua) i E.T.A ha atemptat contra la T4 de Barajas, a Madrid.

- No m'ho crec- li he respost.

No m'ho volia creure. Pensava que podia ser una innocentada de mal gust i endarrerida (com la que deixí al meu post anterior i que algú s'ha prés amb poc sentit de l'humor) Eixa panda de terroristes imbècils, suposadament membres d'un moviment d'alliberament nacional però en realitat mafiosos esclaus de l'odi, ha tornat a actuar trencant així el bri d'esperança que molta gent teniem dipositada en el procés de pau. Al telèfon em diu un amic que potser algú haurà obert una botella de cava (o sidra) de les reservades per a cap d'any per celebrar un moment dur i difícil com el que genera este atemptat... Quina ràbia i quina impotència...
E.TA. ves a cagar i ofega't en la teua pròpia merda!