No puc evitar-ho. en alguna ocasió ja haia llegit alguna afirmació sorprenent en boca de dirigents nacionalistes responsabilitzant a Jaume I per (allò que consideren) l'esquarterament (d'allò que consideren) del territori nacional. La història sempre és jutjada per qualsevol proposta política en funció dels seus objectius.. d'acord, però no em deixa de parèixer una actitud irresponsable.

Ara llegia a un d'eixos tant apassionants com en la pràctica ínutils debats sobre la font de la sobirania i els subjectes polítics mereixedors d'esta una afirmació que m'ha deixat la boca oberta.

És d'un comunicat del MDT en resposta a un article de Victor Baeta.

"consideres un poble valencià com a subjecte polític, s’endevina que el poble treballador de Catalunya i les Illes són Pobles diferents, potser no tens en compte que aquesta divisió va tenir el seu origen en les imposicions d’una monarquia, malgrat que fóra catalana i malgrat que al rei li digueren Jaume, com el sant.

Nosaltres som republicans i no podem acceptar divisons arbitràries monàrquiques. També entenem que el subjecte polític és el poble treballador català i la ratificació i posterior refinament de la divisió feta per la burgesia espanyola pampoc és acceptable.

Em venen les ganes de preguntar-los per què fan objecció de consciència respecte als límits territorials fixats pel Rei en Jaume I i no ho fan respecte al caràcter religiós de la conquesta medieval, o les raons socioeconòmiques que impolsaren la colonització del territori valencià llavors de civilització musulmana?

A què resulta estúpid? Ho deu ser des d' d'un punt de vista historiogràfic, pretendre jutjar la història amb segons quins ulls... I personalment trobe lamentable pretendre atacar la concepció de poble valencià com a subjecte polític, o fins i tot argumentar un legítim projecte alternatiu en base a eixa idea.

A això se li diu mantindre una visió essencialista de les nacions (quasi diria jo que organicista), i em negue a pensar que el nacionalisme d'esquerres (d'extrema esquerra!) , que hauria de ser cívíc per definició, puga caure en el parany del destrellat.

Des de l'esquerra ens hauriem de mirar millor algunes coses...