Se m'oblidava.. efectivament confirme que setembre no és un bon mes, i el dia 15 menys encara. Visita forçada al dentista, amb queixal en sinistre total i pressupost desorbitat, ordinador trencat i rentadora de la iaia esconyada.

Ja vindran millors dies...

Els fallers, els de quota i els de cor, som els més festers del món i ja era extrany que ens conformàrem amb celebrar la festa una sola vegada a l'any. La federació de Falles d'especial , que s be no sempre són les millors falles sí són les que més duros posen, han decidit exportar eixe concepte de ''mig any'' que moltes localitats que celebren els ''moros i cristians'' mantenen.

Quan queden aproximadament 6 mesos per als excessos - alguns d'ells sobrants - propis de la festa del foc, s'han instal.lat al vell llit del Túria per calfar l'ambient prefaller.

Coincidint amb esta data han organitzat un extens programa d'actes en el que destaca la presentació de les maquetes de els falles especials del 2006. No m'ha donat massa temps per vore-les al detall però la primera impressió és que el gegantisme va a més. I una altra sorpresa ha sigut vore a Na Jordana presentant una falla convencional pel que fa a l'estètica tot i que segons afirmen mantindrà la seua tradicional crítica, la que la convertix en la meua preferida any rere any.

però bo, no era d'açò del que volia parlar exactament sinó de l'autèntica bona notícia. El concert de Bajoqueta Rock que han organitzat estes comissions falleres. Ja era hora de que allò normal ho fora de veritat... La gent ha quedat contenta i estic convençut que el món faller ha descobert l'oportunitat de fer festa, i de la bona, amb un grup que en realitat és una falla. Per això no seria extrany que alguna d'estes falles es decidira a contractar-los.

Segons m'han contat , fins i tot alguns dels presidents fallers. no han tingut problemes en pujar a l'escenari quan els de Riba-roja han presentat la seua vesiçó de l'himne faller, amb exaltació inclosa. Burla? Potser, metaburla en qualsevol cas.. i tractant-se del món faller, que és precíssament això, o això hauria de ser no està de més... i a més a més en valencià.

Per que no seré jo qui diga que les orquestres convencionals no tinguen el seu paper, i les pròpies discomòbils també... però no em direu que no era indignant que un grup en valencià, i encara més en el cas de Bajoqueta, fora un perfecte desconegut per al món faller valentí.

Per acabar d'adobar-ho ahir de vesprada actuaren també els de 3 fan ball. Un altre rotllo sí, però un altre rotllo que també hauria de tindre cabuda al món faller.

Per la meua part doncs, enhorabona a la federació de Falles d'Especial per la iniciativa. i a l'Ajuntament, Ràdio Nou and resta d'administracions públiques que prenguen nota, i a vore si l'any vinent entre tant de concert de Los 40 i de Cadena Dial, donen cabuda per a la música en valencià, per a la nostra música.

I no demane almoina, demane justícia, amb la música valenciana i en valencià , i amb el propi esperit de la festa.

Sabiem que al PP hi hauria algú sensible a la pluralitat nacional de l'Estat. Però el que ningú no sospitàvem és que entre eixe grup anara a estar la Presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre.

L'Exministra de Cultura deia que si Endesa anava a parar a Catalunya eixia del territori nacional. Afirmació que jo compartisc i aplaudisc. És senzill, passa d'estar en territori nacional espanyol - o castellà com dirien els de Tierra Comunera- a estar en territori nacional català. Plas, pals plas plas.

I encara n'hi ha més. Si el PP madrileny fa un esforç de reconeixement de la plurinacionalitat espanyola, el Partit dels Socialistes Catalans li replica amb un ''Catalunya is Spain''. Tant de significar-se en l'aposta de l'espanya plural i en el ''de nacions n'hi ha més d'una'' i ara s'escarotent d'esta manera?

Quines cosses passen més curioses, no creieu? Espere que s'aclarisquen, però si no ho fan, que ens la porten ací, que també som un altre territori nacional, tot i que de vegades pareix que no vulguem ser-ho. i de pas ens traurem uns euros, que no ens anirien malament. Doncs a Madrid, i a Barcelona, tot i que en molt diferent mesura, no van mancats de seus econòmiques,

Igual m'estic fent un salvatge capitalista, o potser ho he sigut sempre però... la pela és la pela no? Potser voldriem el pa sencer, però la realitat és que no en tenim ni les molles....

I canviant radicalment de tema. Els qui vivim prop del Parc de l'Albufera, o del que queda d'ella, notàrem ahir eixa oloreta a palla d'arròs humida. Mmmmmm, se m'oblidava que este mes de Setembre, o preoctubre segons la meua proposta, té alguna que altra cosa positiva.

Al final serà cert que el sofa de ca els iaios és gafe. Tot i que si ho mirem d'una altra perspectiva en ell s'han arreglat moltes coses.. Siga com siga anit vaig eixir d'una d'eixes crisis que duren 2 o tres dies. Vaig segellar l'eixida del tunel amb una nova pel.lí de la Filmo. No se si esta em farà mereixedora d'eixes ulleres de pasta negres que tant desitge però com a mínim em va agradar.

Finding Neverland és més que entretinguda i pel que vaig comprovar és una d'eixes obres que fa plorar també al del costat i no només a mi. Dic això per que sóc d'emoció fàcil i no puc ser vist com a mesura universal. A més a més em feu pensar una miqueta. Sobre? Realment patisc de la síndrome de Peter Pan?. Encara no ho donat amb la resposta. Massa contradiccions.. però en qualsevol cas més fàcil identificar-me amb la pel.lícula.. si no sóc Peter Pan ben podria ser Peter, sense més. O potser una combinació fiffty/fifty de tots dos i a la valenciana...

Açò no volia ser una crítica cinematogràfica, que això ja ho fa Pabloco al Diari Parlem, però en qualsevol acs si teniu oportunitat no deixeu de vore-la.

D'altra banda he de dir que les festes d'Algemesí, si no ho estan ja, haurien d'estar protegides com a patrimoni cultural dels valencians.I fent gala de la nostra generositat, patrimoni de la humanitat.

Per la meua part intentaré que en futures ocasions la festa siga plena. sempre em passa alguna cosa que em fot.. i li fot, la festa a mi i ''a mis circunstancias''. 2 de 2 no és massa bona estadística. Com que la efsta d'algemesí és massa bonica per a ser gafe pensaré que potser ha estat en part culpa meua. Procurarem que no torne a passar mai més.

i si volsatres no heu anat mai no deixeu de fer-ho el proper 8 de setembre. I a poder ser amb bona companyia, com va ser el meu cas, i amb l'ànim de que no res vos xafe la festa.

PS: Catalunya haurà d'esperar. Un altre any et visitaré per felicitar-te, no per la teua desfeta que 7 anys abans patirem sinó pel manteniment de la teua plena voluntat per eixir el pou. això si, no et confies massa que qualsevol dia els valencians fem un sprint i t'avancem. Qualsevol dia.. qualsevol dia.

Estic content, no només per que Gon ha reiterat en públic la seua oferta de ser el meu biògraf... que també sinó per una altre motiu que encara no puc dir. :D Fa ràbia eh?
Doncs mira a mi també. Quina ràbia fot estar content, tindre sospreses agradables i no poder-les compartir.. ufff. Es convertixen en boles incadescents que van recremant-te per dins.. Bé, potser no hi ha per a tant però s'aproxima.

Així doncs l'explicació del que suposa parlar amb 100 grams de eprnil dolç queda aplaçada fins a nova data. I no per que tinga relació amb la bona notícia que em reserve, sinó per que hui m'abellix anar a dormir i gaudir de la pau interior que et dona la satisfacció de fer allò que creus que has de fer.

Salut.

El meu amic Gonçal ha visitat este blog i ha deixat la seua petjada en forma de comentari.

Que em disculpe la resta dels meues lectors per fer esta deferència però m'ha produit especial emoció.

Gonçal, i ja ho sap ell, serà ens uns anys alguna cosa similar al que suposa hui en dia Ferran Torrent. I dic similar per que Gonçal és Gonçal i Gonçal no fuma, epr molt que jo m'encabote en dir-li que acabarà fent-ho ... i espere que no em faça cas. Com que el xic ha fet un treball sobre els blogs que un altre dia vos referenciaré sap molt d'estes coses , i tractant-se d'un amic la seua visita és doble motiu d'alegria. però per a que tot no siga fer la pilota li faré una crítica. No m'atreviré a qüalificar-la de literària però vaja,, és una opinió més de consumidor.

Als teus relats ... i ja fa temps que no em llig un, els manca mala baba. Mira que el xic ho intenta i si el jutjàrem per l'alt contingut eròtic d'allò que escriu podriem pensar que estem davant d'un jovenet verderol. però Gonçal és bon tipet i mai no ha xafat eixos mons undegrounds d'altres escriptors. Com jo tampoc no ho he fet no puc acompanyar-lo per documentar-se... Però bo, ahi queda dit, ja ho parlarem més amplament amb una orxata entre mans.

I tampoc no em faces massa cas, ja saps que mai no perdonaré quedar-me sense premi aquell any a l'institut. Com tampoc no sóc del tot rancuniós et dic que mai no t'agrairé suficientment que et passares a la poesia aquell any per que el jurat puguera entrar a valorar aquell Codi improbable.... o era impossible?

La resta disculpeu-me per fer estos comentaris privats en públics. Un altre dia vos parlaré del que entenc que signmifica parlar amb 100 grams de pernil dolç. És una altra qüestió personal però esta segur que l'entendreu sense excessives referències autobiogràfiques.

Setembre e´s un mes que em sobra. Ho sent, ho sent per les festes de la Font de la Figuera, o pels amics catalans que celebren la seua diada nacional per estes dates. Ho sent per tots els que tenen alguna cosa especial que celebrar o que viure en estos 30 dies coneguts com setembre. Però mira, no puc amb ell... i quan era menut encara era pitjor. En realitat, per ser exactes el que té de roí setembre és el dia 15... això ja és massa.

Setembre és a l'any allò que una vesprada de diumenge a partir de les 20 hores li suposa a una setmana. Em produix la mateixa sensació d'esgotament psicològic.... i a vosaltres?

Potser fora bó canviar-ho per un preOctubre. Llavors així tindriem dos 9 d'octubre, amb la duplicitat de combinacions que ens permetria als valencianistes, o dos darrers diumenges d'octubre. En realitat seria un primer darrer diumenge d'octubre i un darrer darrer diumenge d'octubre. Sí, ja ho se, no té cap sentit, però.. a qui li agrada Setembre???

Si algun dia sóc diputat, regidor o president de la comunitat de veins potser pose com a condició derogar Setembre del calendari. Ho sent també per la Muixeranga d'Algemesí, espere que siguen capaços d'alçar les torres igualment en agost o en octubre... ja els reubicarem.

Perdoneu-me l'absurde comentari de hui. Estic cansat i anit vaig vore una pel.lícula que no vos recomane. 2046. Aní a vore-la a la Filmoteca d'Estiu, dins del cicle de cinema que ve de l'Orient. però quasi que em quede amb els Reis Mags, que venen també d'allí i em fan més ''ilu''.

No m'agradà en absolut i damunt enguany ha sigut la primera pel.lícula de la Filmo que he pogut anar a vore. Encara em quedaré un any més amb eixes desitjades ulleres de pasta negres... que només lectors de la Túria i abonats d'Albatros, Babel i Filmo poden dur al cap-i-casal de l'exRegne.

Si a això li sumes que ''Perder es cuestión de método'' tampoc no m'acabà d'agradar crec que definitivament em llançaré a la cultura de masses i acabaré veient ''Embrujada'' i ''Charlie y la fábrica de chocolate'' que és el que realment m'abellix.