La cartera.

Imagineu-se l'escena: Un tipet d'uns 23 anys corrent a les 4 de la vesprada dun dia laborable d'agost amb espardenyes i una bandera taronja darrere d'un autobus des de el complex esportiu de la Petxina fins a l'hospital La Fe de la Ciutat de València. Doncs eixe era jo tractant d'aconseguir parar l'autobus en el que m'havien furtat la cartera.

Quina mala sort tu, per a una vegada a l'any que tinc més de 10 euros a la cartera va i me la furten. I quina cara s'em va qquedar quan arribe al Bus i veig que la cartera ja no està. Ves i anula targetes de dèbit, la de compra del Mercadona, renova el SIP, la de la Seguretat Social, el DNI i fins i tot el carnet d'afiliació del BLOC. Com per a que després al dia següient t'aparega la cartera... Per cert Nati, que és una treballadora del servei de neteja de l'Ajuntament, segur que no llegeix estes ratlles però gràcies per prendre't la molestia de recollir-la de terra, buscar el meu telèfon i avisar.

Alguna vegada vos ha passat això? Xe, quina ràbia dona. No es pot ser tant despistat. Com no tot són notícies roïnes he de dir que m'han tornat a fer padrí ique han pogut canviar la data del bateig per que puga anar..., que tinc mòbil nou heretat de ma germana i que li he superat ja el seu high score al joc de les boletes. N'hi ha de més bones però no les direm per no atraure la mala sort.

en qualsevol acs no he sigut agracia amb el premi de divendres del cupó de l'ONCE. Continue sent pobre, i ara, amb 50 euros menys, que són els que duia a la cartera...

S'accepten almoines...

[LLEGIR +]

Jugant a la catalana

Recordeu aquell joc del programa de Raffaela Carrà de ''Y si fuera''?? No em poseu eixa cara, que ja en fa molt d'això.. Doncs bé, jugant en eixos termes gràcies a www.democraciaweb.com es pot un preguntar en quin espectre ideològic es trobaria si visquera a Catalunya. allà per descomptat tenen dos eixos ben definits i rellevants. Al nostre país l'eix València-Espanya no compta per a la majoria d'estudis que es realitzen. Estaria bé fer-ne un joc com este adaptat a la realitat d'ideologies i electorats del País Valencià. A vore si algun dia em dona epr acabar la carrera i fer-ho jo mateix, ja que estem i si em dona per a tant.

Per cert el puntet roig es suposa que seria jo, el verd es suposa que és el lloc on jo em pense situat.

[LLEGIR +]

Tot per a acabar parlant d'un os.

A propòsit de la candidatura al Congrés Extraordinari del Bloc Jove he de fer algun que altre aclariment. Sempre he defensat i defensaré la transparència de les organitzacions polítiques i l'apertura dels seus debats. Ara bé això és una cosa i fer el hooligan i traure els draps bruts és una altra ben distinta. Una miqueta de calma, especialment per tots aquells que volen donar-nos el seu recolzament públic o simplement eixir al pas de les calumnies.

Una mentida dita 1000 vegades no és fa veritat... o sí, si tenim en compte que de vegades importa més allò que pareix que allò que és. De nou el joc de els percepcions. Per això potser fins i tot este planeta haja esdevingut planet tot i èsser redonet.

Llegint els diaris de hui em vene al cap dues coses: que ja no és parla de llengua i que es torna a parlar d'aigua. El bo de Francesc Camps deu tindre un pendul a la Plaça de Manises, com el de Foucault però a la valenciana, que va marcant-li l'agenda política.

Em fa por fer servir la meua recurrent ironia, per això dels ulls que et vigilen amb més atenció que mai, però llançaet que sóc per a estes coses, que no per a altres... propose al PP que mire de combinar-les. Ara que ben mirat potser no siga tan original puix em venen al cap un parell d'ocasions en les que s'ha fet.

No se a que es referirà Maragall quan diu al dominical del Levante «Me he visto con Camps pero no se ha hablado de ello» però intuisc que ello deu ser una d'estes coses. Tot i que també podria ser de l'Euroregió, però vull pensar, ingenu de mi, que d'això hauran parlat mínimament i que el presi valencià li haurà emplaçat a després del 2007 per evitar un major desgast entre els sectors més proclius a l'anticatalanisme. Està bé això que es parlen els Molt Honorable's entre ells, ara resta esperar que s'entenguen, i no ho dic per la llengua...

Ja em llegiré l'entrevista al Levante si cau l'edició en paper a les meues mans. I per cert, no se si és cosa meua o l'estadística ho pot confirmar però els del Mercantil Valenciano entrevisten més sovint a Maragall que a Joan I. Pla. Serà la catalanofilia del diari o un favor que li fan al lider dels socialistes valencians?

He ficat socialistes valencians però potser algun dia calga escriure socialistes residents a territori valencià. Però eixe és un altre tema del que ja en parlarem.

Una última cosa, pareix que a la localitat valenciana -sí, valenciana- d'El Toro, a l'Alt Palancia, han vist una miniatura d'os fent marxeta per la localitat. Què per què ho dic? Per que m'ha cridat l'atenció. Simplement per això.

[LLEGIR +]

Parlem-ne va

És la primera vegada que escric mig enfadat al blog. A vore com queda...

Ja m'ho va pronosticar algú fa uns anys?

-Tu Pere, verbalitzes tot allò que penses.

I no li faltava raó a l'home. Mai no he tingut pèls a la llengua. A les cames potser - ja en parlarem dels sistemes de depilació masculina, tema molt més interessant que el que ara ens ocupa- però a la llengua, Pere? No mai.

Dic això per que trobe un esforç estalviable l'haver de promoure llegendes sobre mi. Prou tindrien els meus autodeclarats detractors en llegir i sentir el que dic. No calia inventar-se res.

Com que no tinc pèls a la llengua no m'amague de dir allò que pense i fins i tot de fer memòria, tot i que siga per sentir vergonya o per riure com comentava a este mateix blog fa alguns dies. No se si podem parlar d'errades de joventut quan algú té 14 anys doncs per aquells anys per no tindre no tenia clara ni la meua identitat sexual.. ara bé, del que si que estic segur és que les vivències d'aquells temps són un instrument de puta mare per a madurar, per a forjar la teua pròpia personalitat. Ho tinc comprovadíssim, i que em perdonen els psicòlegs l'autodiagnòstic, les pors, les seguretats, els vicis, els valors i les actituds que hui en dia sostinc són el reflex de vivències d'aquells dies. No cal ser molt més explícit.

D'aquell breu periode de temps en què vaig tindre contacte amb allò que molts esteu pensant, que no esmentarem ací per no fer una crida a la Bitelchus, vaig aprendre moltes coses. Com per exemple comprovar, com diu Albiñana a Del Roig al Blau, la capacitat inesgotable dels valencians per provocar odi, al meu entendre partint d'una passió sense cap típus de lògica . I també com n'hi ha persones amb una capacitat sosprenent de fer demagogia i instrumentalitzar febleses per fer d'elles armes d'autodestrucció massiva.

Un curset accelerat que no em calgué esgotar. No tinc el títol a la paret però sí l'experiència d'una fugida a temps. El clearasil, les nits a la Plaça del Vito, els primers cigarros, els llibres i les converses amb cronistes d'Algemesí, fustrats cabalístes convertits en simpàtics professors devalencià i demés acompanyaren el productiu periode d'inactivitat. No massa, que tampoc no s'ho podem permetre. Després el que ja sabeu...

El que més greu em sap es que puga haver-ne algú que entre al drap de la llegenda negra, inventant-se un sucós historial de militàncies, o deduint hipotètics plantejaments ideològics i estratègics actuals - i fins tot pel que fa als del passat- o projectant caricaturesques ombres d'una realitat que no és tal. Sóc allò que sóc i res més que això.

Clar que com quasi tot en esta vida, té la seua vessant positiva. Hi ha qui decidix no fer sang, fent cas omís d'eixa genètica cainita que tenim els valencians o del que els manuals del perfecte maquiavèlic, prou extesos en ''política'', recomanen. I això és molt de valorar, més quan ve d'algú que et diu que és diferent de tu. No ho crec això, això últim vull dir, però siga com siga gràcies, de tot cor.

A la resta una recomanació: este llibre. I les gràcies també, que com deia aquella cançó del pijo però mític grup madrileny Mecano, adaptat en gènere i numero i traduit a la llengua de Bajoqueta Rock... ''amb les seues pedres, faig jo la paret''.

[LLEGIR +]

Copiar i enganxar

Dubtava hui entre parlar sobre els gelats de torró i café, els sopars de Silla, els viatges d eels persones volgudes a França o de determinats xats. Finalment he optat per copai este comunicat de premsa.

El proper 1 d'octubre tindrà lloc el Congrés Extraordinari del BLOC JOVE en el que els membres de l'organització nacionalista debatran al voltant de les ponències d'estatuts i d'estratègia per tal ''d'adaptar-se a la realitat política i organitzativa pròpia del valencianisme polític fins a l'horitzó del 2007''. En eixe context , el BLOC JOVE renovarà també la composició dels membres de la seua Coordinadora Nacional, motivació primera de la convocatòria del Congrés Extraordinari.

L'actualment Vicesecretari General de comunicació i Secretari Comarcal a la Ciutat de València, Pere Fuset, encapçalarà una candidatura per a este congrés amb la intenció d'assumir les funcions de Secretari General de l'entitat juvenil. Esta candidatura comptarà amb la participació d'alguns dels actuals membres de la Coordinadora Nacional que, en opinió de Fuset ''han estat responsables d'un positiu i molt significatiu canvi en la dinàmica ´de la formació valencianista''. Així mateix afirmen que ''des de fa alguns mesos, s'està treballant per incorporar a l'equip a més gent interessada en adquirir una major implicació amb el BLOC JOVE a nivell nacional''. L'objectiu d'esta candidatura és esdevindre un ''complet i rejuvenit equip de treball, plural, representatiu i vertebrat territorialment'' que continue en la linea encetada als últims mesos de ''renovació, relleu generacíonal, i major presència al carrer'' i l'adopció d'un llenguatge ''més fresc i directe per fer política sincerament valencianista, d'esquerres, i ecologista''.

Fuset anuncià , pel que fa a la resta de membres d'esta candidatura que es donarà a conèixer en breu, que seran gent amb un ''compromís demostrat amb el BLOC JOVE, ben connectades amb el teixit cívic i associatiu valencià i amb moltes ganes de treballar de manera col.legiada''. En este sentit, l'equip proposarà un model organitzatiu '' àgil, democràtic i eficaç'' per fer front als reptes que s'han marcat des d'esta candidatura.

Alguns d'estos reptes, que quedaran recollits en el Pla d'actuació que acompanyarà la candidatura, són ''convertir-nos en el referent polítc de la joventut nacionalista amb una major presència al carrer, incidir en la dinamització i la formació dels nostres membres, donar propostes i respostes a les problemàtiques pròpies de la joventut valenciana de la que formem part i innovar en les maneres de fer política al nostre país''.

Les linies polítiques bàsiques que centraran el treball d'esta candidatura seran, segons Fuset, les pròpies del Bloc Jove, com són '' la defensa de la sobirania nacional dels valencians i les valencianes i de la seua cultura i llengua, la protecció del territori i la transformació social des d'una perspectiva inequívocament progressista i cívica''..

[LLEGIR +]

Xarxa

Estava jo pensant, així per al meu fur intern, que açò d'escriure un blog en realitat es una miqueta pressumptuós no creieu? Escriure coses pensant que poden ser interessant per a un altre... per que si no per que posar-ho en internet i no en un senzill i clàssic diari. Ara que ben pensat.. això d'escriure un diari no està massa clar que siga privat. Qui no ha llegit alguna volta el diari de la seua germana?
Deuria d'haver una espècie de xarxa de diaris de germanes penjats a internet. Això sí seria interessant...
Doncs bé mentre això arribe continuare fent un exercici de pressumptuossitat o com collons s'escriga posant blanc sobre negre les coses que em vinguen al cap, tot i que només siguen les 4 gilipollades que he escrit fins al moment.

[LLEGIR +]

Estiu creatiu

Porte un estiu prou creatiu i això que n'he tingut de mal de caps.. o potser precíssament per això. A banda de canviar tota la imatge de Valencianisme.com i escriure quatre textos quasi quasi poètics, ara he fet una nova animació en gif per al web del Bloc Jove. Com les anteriors, sobre la reforma de l'Estatut, la llengua o la batalla Camps vs Zaplana, es tracta de criticar amb enginy i gràcia, com l'originari esperit de les falles.. i dic originari.., una qüestió d'actualitat. En esta ocasió li ha tocat el torn als camps de golf, o millor dit, al que s'amaga darrere d'ells.

Per que al cap i a la fi... a quí esglaia un camp de gespa verda, amb llacunes i arbrets que a més a més consumix menys aigua que un camp de tarongers? Si fins i tot hom pot predir que acabaran per ser els únics espais verd del país... Però n'hi ha trampa amagada. Com quasi sempre. I si no ho veieu clar pegueu-li una ullada.

Per cert parlant del Bloc Jove potser siga hora de donar una notícia.... però ara no que estic creatiu i no voldria balafiar més temps en autobombo. Per hui ja n'hi ha prou.

[LLEGIR +]

Una de les meues

No és la primera vegada que m'enfronte a un blog, o bitàcora, o bloc o com es vulga dir... però si és la primera vegada que m'enfronte a un d'estos quaderns de manera personal. Clar que al final parlarem del que hem de parlar i tampoc no tinc pensat escriure ací tot el que em passa pel cap, menys encara el que em passa pel cor o per qualsevol altre lloc del meu cos.

Siga com siga faig front a l'aventura amb cert escepticisme. i e´s que m'aterra la idea de rellegir els meus escrits passades unes setmanes d'haver-les penjat a la xarxa. Sovint m'horroritza llegir alguns dels articles d'opinió política que he escrit, tot i mantindre'm ferm en les conviccions que puc expressar m'avergonyisc fàcilment de l'estil de redacció, de les errades ortogràfiques agreujades per la velocitat en la que tracte de condensar els meus pensaments o de la ingenuitat amb la que enfoque alguns assumptes.

Clar que açò també em passa amb alguns textos que redacte per a Valencianisme.com , com també en notícies redactades per al Diari Parlem i fins i tot en alguns correus electrònics a llistes de distribució. Per no parlar d'aquells textos amb un vertader contingut personal i íntim.

Però eixa vergonya amb el temps es convertix en rialla. Així encara em ric rellegint les pàgines d'un breu diari escrit ara fa ja un grapat d'anys, o d'aquells primers textos amb un contingut suposadamanet polític. Com més temps passa, menys vergonya, com més temps passa més rialla.

Així doncs si algu té a bé llegir estos textos, que ho faça ràpid i una sola vegada. Ni parlar-ne de rellegir-ho. Un bloc d'estes caracteristiques ha de ser vist amb data de caducitat, com un Kleenex, estos pensaments són d'usar i tirar. eixé , i no altre, és l'autèntic valor que li hem de donar a estes ratlles. No siga cas que demà m'entre vergonya per dir el que pensava.. i d'ací uns anys fins i tot acabe per riure'm de mi. Això és massa saludable per qualsevol i és ben sabut que els excessos no són bons.

Salut.

[LLEGIR +]