El meu amic Enric Gil és un autèntic artiste - ara que puc fer servir la paraula de manera normativa deixeu-me que ho faça- i com a tal no accepta encàrrecs, o no acostuma a fer-ho. D'ací uns dies, ell diu que unes hores... em respondrà a un guant llançat que sorprenentment ha acceptat. Potser mai no farà aquells encàrrecs anteriors d'articles, i el valencianisme ho lamentarà per sempre, però espere que almenys en açò no em falle.

Com vos deia, Enric és un artiste i té defectes notables, per exemple les seues formes d'incorregible.... Però té la virtut d'escriure amb certa gràcia , com ja vos vaig dir fa algun temps, i amb una ironia finíssima que de vegades el lector no arriba a percebre.


Hui he llegit un interessant comentari al seu blog, pel que m'estalviaré jo de comentar amplament el tema.
Això sí, deixeu.me per una vegada que confie en l´ús que fa el meu estimat Ferran de la paraula ''patétic''. En este cas aplicada a l'intervenció al Senat del que hauria d'estar el nostre Molt Honorable. Que per dubtar dubte ja que siga ''nostre''.


Josep estara poc afaenat, però jo estic ja a l'atur, l'atur en B, que eixe també existix. Alguna proposta?